Miquel Àngel Pasqual, Josep Maria Mainat i Toni Cruz han tornat a cantar junts. LA TRINCA es va tornar a reunir ahir a la nit per pujar de nou a un escenari i això va ser al míting final de campanya de "JUNTS PEL SÍ" que es va celebrar a l'avinguda Maria Cristina de Barcelona.
Davant d'uns 70.000 assistents, el míting polític més multitudinari de la història de Catalunya, LA TRINCA va oferir una versió, juntament amb el grup "SABOR DE GRÀCIA", de la coneguda cançó "Volem pa amb oli" que ben aviat es va convertir en "Volem ser lliures" per acabar dient que "Independència volem, si no ens la donen l'agafarem".
Si descomptem la cançó que van interpretar amb la NINA en ocasió de la gala final del programa televisiu "Buscant La Trinca", el grup de Canet no cantaven junts des de feia més de 25 anys. La d'ahir doncs va ser una actuació històrica pels seguidors del grup, una ocasió ben especial que s'adiu amb el moment, sens dubte, històric i molt especial que està vivint el nostre país.
Jo tampoc no veig gens clar
com es poden mantenir
dues pàtries i no estar:
Tocat de l'ala! [LA TRINCA a la cançó "CORASÓN LOCO"
del disc "NOU DE TRINCA" (1981)]
Doncs potser és el moment de començar a FER VIA per deixar d'estar tocats de l'ala!!
Per avui, 11 de setembre de 2013 DIADA NACIONAL de CATALUNYA, hi ha convocada la VIA CATALANA, una gran cadena humana que unirà el nostre país de nord a sud.
El blog "BLOG-VIA CAP A LA INDEPENDÈNCIA" ens proposa que els blogaires participem d'aquesta festa amb una altra cadena, en aquest cas virtual, enllaçant els nostres blogs.
Fa pocs mesos us anunciava aquí mateix l'estrena de l'espectacle "MENTRE HI HAGI PELES!", un musical amb cançons de La Trinca produït pel CENTRE DE FORMACIÓ I PREVENCIÓ (CFP - Programa d’Inserció Comunitària en Salut Mental) i SALA CABAÑES de Mataró.
Avui us en torno a parlar perquè al seu Canal de YouTube el company Òscar ha publicat, entre molts d'altres vídeos dedicats a LA TRINCA, dos moments de la gravació d'aquesta obra de teatre musical que tenia com a objectiu millorar la qualitat de vida de les persones amb malalties mentals i potenciar la seva inserció en la societat. Al primer d'ells, que encapçala aquest post, podem veure la part final de la representació del 03.10.2010 quan en Miquel Àngel Pascual va cantar el tema "La Riquesa" (Opus 10 - 1976). A l'altre vídeo, que trobareu a continuació, podreu veure una escena de l'obra on la cabaretera Madame de la Pomme de Terre (Àfrica Fernàndez) conversa amb en Miquel Àngel de La Trinca; Joan Antoni Baron, alcalde de Mataró i Jaume Clupés, director del CFP.
Aquí tenim el vídeo complet del programa "No me la puc treure del cap" dedicat a la cançó "La Dansa del Sabre" de LA TRINCA i que, com ja vam anunciar a un post anterior, va ser emès per TV3el proppassat 13/01/2011.
En poc més de trenta minuts i amb la presència dels tres membres de La Trinca i també d'altres experts, el programa fa un repàs a la història i les característiques més destacades d'aquesta peça que ens explica, en clau d'humor, els fets del cop d'estat esdevingut a Espanya el 23-F (23/02/1981).
A la web del programa dedicada a aquest tema musical que el grup va publicar al disc "Nou de Trinca" (1981) hi podreu trobar la lletra de la cançó i alguns vídeos relacionats. Entre aquests us n'enllaço quatre: La versió completa de la cançó interpretada per La Trinca (2'04"), la versió per a quartet de corda (2'05"), la versió instrumental d'en Xavi Lozano (1'33") i el vídeo de Youtube d'Alfred i Teresa Teltschik interpretant l'original de Khachaturian a dos pianos (2'07").
Com sabem aquest tema està "inspirat" en el cop d'estat que va tenir lloc a Espanya el 23 de febrer del 1981. En aquella època els membres de LA TRINCA estaven treballant en les cançons del seu disc "Nou de Trinca" i ja tenien la idea de fer una cançó amb aquesta música del compositor soviètic Aram Khachaturian quan es van assabentar de la notícia del cop d'estat del 23-F. Així que ho van aprofitar i la cançó que inclou aquell famós vers "...tranquil Jordi, tranquil que és la guàrdia civil...", recreant la conversa oficiosa entre el Rei d'Espanya i el President de la Generalitat, va ser feta en calent i va poder sortir publicada immediatament després dels fets.
Al vídeo que encapçala aquest apunt, podeu escoltar-ne la versió feta per un quartet de corda que aquesta nit obrirà el programa de TV3. Un programa que no ens perdrem i sobre el qual ja us anuncio un proper post en aquest blog per la setmana que ve. De moment, us deixo el vídeo de la cançó extret de l'actuació que La Trinca va fer a la Gala del Disc Català de l'any 1980.
Editat el 23.02.2011 Parlant dels trenta anys dels fets del 23-F, que s'han complert enguany, al Matí de Catalunya Ràdio han entrevistat a Toni Cruz que ens torna a explicar els detalls de la creació d'aquesta cançó. Escolteu-ho a continuació:
Ara que les Festes Nadalenques i d'Any Nou ja s'estan acabant, vull recordar un dels Especials que La Trinca feia per a la televisió fa un bon grapat d'anys per celebrar aquestes dates.
Concretament recuperem l'ESPECIAL DE SANT ESTEVE que el grup va fer pel canal català de Televisió Espanyola l'any 1979, any en que La Trinca celebrava el seu desè aniversari. Al vídeo que encapçala aquest post, extret de la web de RTVE, podeu veure el resum dels millors moments d'aquell espectacle televisiu, un resum presentat per Miquel Àngel Pasqual i per Toni Cruz que va ser emès el 28 de desembre del 2009 dins del programa "Memòries de la Tele".
Avui us presento una altra de les col·laboracions de LA TRINCA. Si fa un temps us feia avinent que La Trinca havia col·laborat en un disc de J. A. Labordeta, en aquesta ocasió us parlaré de la pel·lícula d'animació DESPERTAFERRO on els components de La Trinca van posar les veus dels personatges dels tres Reis Mags.
Aquesta pel·lícula de dibuixos animats fou una coproducció catalano-alemanya feta l'any 1990 pels estudis Equip Produccions S.A. (Barcelona) i Maran Films GMBH (Munic). Estrenada als cinemes el 05 de desembre del 1990, va ser considerada la pel·lícula d'animació més ambiciosa (3 anys de producció amb uns 400 col·laboradors, 370 d'ells dibuixants que van fer al voltant d'un milió i mig de dibuixos) i de més cost (amb un pressupost de més de 300 milions de pessetes) de les que s'havien fet a Espanya fins aquell moment.
A DESPERTAFERRO es va fer servir la tècnica d'animació anomenada "frosted" que mitjançant l'ús d'un ombrejat fet amb llapis de colors i líquids especials simula un efecte tridimensional i això afegit a una animació d'alta qualitat, "full animation", amb una gran quantitat de dibuixos (entre 800 i 900 per minut de projecció) va provocar que el resultat fos excel·lent per l'època.
Pel seu consum domèstic es va editar en format VHS per la productora Lauren Films Vídeo Hogar S.A., tant en la versió original en català amb el títol "Despertaferro" com en la versió doblada a l'espanyol titulada "Despertaferro, el grito del fuego". També se'n va publicar un disc amb les cançons (Aud. de Sarrià - 2014562 LP) i un còmic.
FITXA TÈCNICA:
DESPERTAFERRO (1990 - 78')
DIRECTOR: Jordi Amorós
IDEA i GUIÓ: Carles Andreu / Benet Rosell
MÚSICA: Carles Cases amb la col·laboració especial de Lluís Llach
DISSENY PERSONATGES i ESCENARIS: Enrique Ventura
PRODUCTORA EXECUTIVA: Isona Passola
VEUS PRINCIPALS: Joan Borràs (Ramon Llull), Maria Moscardó (Allioli), Roger Pera (Llúria), Arseni Corsellas (Rocafort), Teresa Soler (Princesa Blanca), TONI CRUZ (Rei Mag Blanc), JOSEP-MARIA MAINAT (Rei Mag Ros) i MIQUEL-ÀNGEL PASQUAL (Rei Mag Negre).
SINOPSI: L'heroi de "Despertaferro" en Llúria, és un noi de 12 anys que un bon dia coneix el doctor Il·luminat que li encomana una missió: Fer que els almogàvers tornin a Barcelona i deposin l'actitud de mercenaris cruels. El noi es llança a l'aventura acompanyat del drac Xiulet i del bolet Allioli.
A continuació podeu veure un vídeo de YouTube amb el fragment final de la pel·lícula. Surten els personatges principals, entre ells els tres Reis Mags, així que hi podeu sentir les veus dels components de La Trinca l'any 1990.
Aquest vídeo és l'espot que ÒMNIUM CULTURAL ha fet per animar-nos a assistir a la manifestació que avui, 10.07.2010, es celebra a Barcelona amb el lema SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM per mostrar el nostre rebuig a la sentència sobre l'Estatut que el Tribunal Constitucional Espanyol ha emès fa pocs dies obviant la voluntat democràtica del poble català expressada en referèndum.
El text del vídeo està inspirat en la cançó SOMNIEM d'en Lluís Llach, una cançó que ja té més de 30 anys però que continua sent, per desgràcia nostra, molt vigent. Més o menys de la mateixa època, LA TRINCA té algunes cançons que també tracten el tema de "les sempre difícils relacions Catalunya-Espanya". Per posar una mica d'humor a aquests dies d'indignació general (o potser per indignar-nos encara més, al comprovar que hi ha coses que no han canviat gens en 35 anys de democràcia) us n'he triat algunes.
Comencem amb "Corason Loco" (Nou de Trinca - 1981), dedicada als catalans que se senten espanyols.
Continuem amb "La Consti" (Pel Broc Gros - 1979), que ens explica els articles més destacats de la Constitución Española i que ens ajudarà a entendre perquè surten les sentències que surten.
Com heu escoltat, de la "indisoluble unidad de la patria" se'n parlava aleshores, se'n continua parlant ara i ens la continuaran refregant pels morros mentre els catalans aspirem a alguna cosa més que la reserva d'indis on sembla que ens volen instal·lar. És que ja ho diuen que "Com el Far-West, no hi ha res!" (Nou de Trinca - 1981) [Podeu veure'n el vídeo AQUÍ]
I com que aquesta sentència ha demostrat per enèsima vegada que "els tractats amb rostres pàl·lids només són paper mullat", espero que la manifestació d'aquesta tarda sigui un èxit total de participació ciutadana i que sapiguem demostrar la nostra indignació a aquest nou atac a Catalunya però sense perdre el bon humor. És molt important "Que mai no falti alegria" (Pel Broc Gros - 1979)
Ens ho ha de dir la veu tremolosa i trista d'un campanar,
un cop de llum o el crit d'una garsa,
que ha despertat amb fam
i busca per entre blats i civades,
qualsevol cosa per omplir el pap.
O potser un gall que dins la cort canta
[la nit és morta i ja es fa clar] x2
Mentre jo canto de matinada,
la vila és adormida encara.
(La Trinca)
[La trempera matinera] x2
no és trempera verdadera,
que és trempera de pixera.
(Serrat)
Ara que tinc vint anys.
(La Trinca)
Eeeeeeee, no tant, no tant.
(Serrat)
Fa vint anys que tinc vint anys,
vint anys i encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.
I encara em sento capaç
de cantar si un altre canta.
Avui que encara tinc veu,
i encara puc creure en Déu.
(La Trinca)
Bandarra,
és el nom més escaient,
que reflexa fidelment,
que tu ets una indecent,
i una guarra.
Bacona.
(Serrat)
Paraules d'amor,
sencilles i tendres.
No en sabiem més, teniem quinze anys.
No haviem tingut massa temps per aprendre.
Tot just despertavem del son dels infants.
En teniem prou amb tres frases fetes,
que haviem aprés d'antics comediants.
Histories d'amor, somnis de poetes.
No en sabiem més teniem quinze anys.
(La Trinca)
No ve d'un pam, no ve d'un pam
Oh! eh! Dibiribidibidi!
si està fresca i eixerida
no ve d’un, no ve, no ve d’un pam.
Si ve d'un pam, si ve d'un pam
Oh! eh! Dibiribidibidi!
si es porta penjim-penjam, oh yeah!
si que, si , si que ve d’un pam.
(Serrat)
Ah!!
Escampa en una Vanguardia la fiambrera,
se festeja con media botella de priorato,
y se calienta con sol y permanganato.
Y arrepenchao en la sombra, duerme la siesta,
soñando con hacerle al encargado la vaca.
Y que gane fuera el Betis y el Barça en casa.
Vale que llegará la mobilette,
vale que su corazón zozobra,
caminito de la obra.
(La Trinca)
[Fa molt temps que sóc arribat, i ja em sento català] x2
Fa molt temps que sóc arribat, i jo ja dic xarnego
en els que han vingut més tard.
Mireu si estic integrat
que m'agrada l'Estatut i la Generalitat,
i "hasta" em foto un carajillo d'Aromes de Montserrat.
Sóc català si senyors, sóc català.
(Serrat)
Que bonito es Badalona,
en invierno y en verano.
Con mantilla y barretina,
a la sombra y al solano.
Que bonito es Badalona,
con sus viejos y sus niños.
Con sus hembras y sus hombres,
sus apellidos, sus nombres,
su sexo y su domicilio.
(La Trinca)
Mollerussa, Mollerussa,
Mollerussa, mon amour.
Per tu ploro, Mollerussa,
i del fons del cor em surt.
Mai no podré oblidar
el piular dels ocells,
ni aquell tuf que feien els vedells,
quan estava a Mollerusa, mon amour.
(Serrat)
Que bonito es Badalona,
(La Trinca)
"Los prados son verdes,
(Serrat)
En invierno y en verano.
(La Trinca)
el cielo es azul",
(Serrat)
Con mantilla y barretina,
(La Trinca)
les vaques pasturen
(Serrat)
A la sombra y al solano.
(La Trinca)
i ensenyen el cul.
(Serrat)
que bonito es Mollerusa,
(La Trinca)
Badalona,
(Serrat)
En invierno y en verano.
(La Trinca)
Badalona mon amour.
(Serrat)
Con mantilla y barretina,
(La Trinca)
Badalona,
(Serrat)
a la sombra y al solano.
(La Trinca)
Badalona mon amour.
(Serrat / La Trinca)
Que bonito es Mollerusa,
con sus viejos y sus niños.
Con sus hembras y sus hombres,
sus apellidos, sus nombres,
su sexo y su domicilio.
A Badalona mon amour.
Aquest apunt pertany a la sèrie on setmanalment publico les cançons emeses al programa "No Passa Res" [TV3-1987] i que van ser fetes a mida d'alguns dels convidats per ser cantades amb La Trinca
En les diferents gales de "Buscant La Trinca" hem pogut veure a diversos cantants convidats que han interpretat, amb el seu estil, alguna cançó de La Trinca.
A la GALA FINAL vam poder gaudir també de l'actuació que podeu veure en el vídeo que encapçala aquest post, la presentadora i cantant BETH ens va oferir una magnífica versió de la cançó "La Riquesa" (Opus 10 - 1976).
En CARLES, mitjançant un e-mail, ens informa que d'avui a un mes just farà exactament 15 anys de la defunció de Lola Flores que va morir el 16 de maig de 1995. Serveixi aquest post de recordatori.
Aquest apunt pertany a la sèrie on setmanalment publico les cançons emeses al programa "No Passa Res" [TV3-1987] i que van ser fetes a mida d'alguns dels convidats per ser cantades amb La Trinca
Els sis finalistes de la Gran Gala Final de "Buscant La Trinca" van tenir el repte de modificar una de les més conegudes cançons de LA TRINCA"Botifarra de Pagès" (Opus 10 - 1976) per adaptar la lletra a l'actualitat i convertir-la en un homenatge al Barça de les Sis Copes i al seu entrenador Pep Guardiola.
Com podeu sentir al vídeo que encapçala aquest post se'n van sortir força bé. A continuació podeu llegir la lletra d'aquesta nova versió.
A la GALA FINAL de "Buscant La Trinca del segle XXI" emesa el dimarts 30.03.2010, que ja vaig comentar i podeu veure completa en un post anterior, vam poder veure la primera (i potser última?) vegada des de que, i ja fa més de 20 anys, van deixar de cantar que els tres components de LA TRINCA van pujar a un escenari per tornar a interpretar els tres junts una de les seves cançons.
Complint la promesa que li van fer a la NINA a la primera de les Gales, van cantar amb ella la cançó "Mollerussa, mon amour" (Mort de Gana - 1973) i aquest fet es mereix de sobres aquest post especial amb el vídeo d'aquell moment tan esperat.
I pel mateix preu, dos vídeos més trets de la web LATRINCA.CAT. El primer correspon al principi de la Primera Gala i hi veiem el moment en que en TONI CRUZ promet a la NINA que La Trinca cantarà una cançó amb ella, el segon està gravat just abans d'aquesta actuació i hi podem veure a la NINA comentant com va anar aquella promesa i altres aspectes del programa.
Aquest apunt pertany a la sèrie on setmanalment publico les cançons emeses al programa "No Passa Res" [TV3-1987] i que van ser fetes a mida d'alguns dels convidats per ser cantades amb La Trinca
Tal com podem llegir a la web de GESTMUSIC, el programa NO PASSA RES! va ser el primer format original dels membres de La Trinca per a la televisió que va arribar a les pantalles de TV3 el gener de 1987.
L’esperit del trio de Canet, clau de l’èxit dels seus espectacles tan aclamats, va ser traslladat a la petita pantalla amb molt d’encert en la que va ser, a més a més, la primera producció de Gestmusic. Així ho demostra el fet que No passa res! fos el programa de més èxit de la televisió pública catalana: va arribar a tenir un milió i mig d’espectadors, una cosa inèdita fa uns quinze anys. Les crítiques van ser excel·lents i van destacar, entre altres coses, la bona acollida que va tenir la creació de una família encarnada per La Trinca que presentava diferents situacions des de la sala d’estar de casa seva. Josep M. Mainat (la mare), Toni Cruz (el fill punky) i Miquel Àngel Pascual (el pare) van donar vida a aquesta peculiar família, que més tard protagonitzaria altres programes de televisió.
Les interpretacions musicals de La Trinca, el bon humor, la ironia i les entrevistes imprevistes i originals esquitxaven un programa ple de gags diferents i, sobretot, divertits. Potser una de les claus del format ideat per Toni Cruz, Josep M. Mainat i Miquel Àngel Pascual fou la capacitat de sorprendre l’audiència i els convidats cada setmana. Gent del món de l’espectacle, els esports, el cinema, polítics, escriptors, intel·lectuals... va passar pel plató per sotmetre’s a un divertit tercer grau dels presentadors que, a més a més, abusaven de la seva bona predisposició fent-los protagonitzar les situacions més dispars.
En aquest blog, dedicat a la música de LA TRINCA, volem destacar les cançons que en alguns dels capítols del programa es van fer a mida per un convidat en concret que aquest cantava junt amb La Trinca. I gràcies a en CARLES que n'ha extret els àudios dels DVD's del programa i me'ls ha fet arribar junt amb les lletres us les aniré oferint, a partir de la setmana que ve, cada divendres en uns apunts especials.
Les aniré publicant en el mateix ordre que els he rebut, afegint el vídeo de la cançó quan aquest estigui disponible a YouTube, i són les següents:
L'any 1975, 18 regidors de l’Ajuntament de Barcelona van votar contra una proposta de donar una subvenció a l’ensenyament en català. La societat catalana els va dir els regidors del no, i els va mostrar, de la manera més enèrgica i digna, el menyspreu que es mereixien.
Fins i tot La Trinca els va fer la cançó "18 JUTGES" que podeu escoltar en aquest vídeo fet l'any 1976.
Avui, 01 de febrer de 2010, bastants cinemes de Catalunya han decidit tancar per protestar per la Llei del Cinema Català.
Una de les pretensions d'aquesta Llei és permetre que els espectadors puguin escollir la llengua en que volen anar a veure les pel·lícules fent que hi hagi un 50% de les sales que les emetin en català i un 50% en espanyol. Aquesta elecció avui en dia és impossible ja que la relació és d'un 3% contra un 97%.
I encara que un estudi encarregat per ells mateixos els diu que un 96'5% dels espectadors anirien igualment o encara més al cinema si s'apliqués aquesta Llei, la patronal argumenta raons econòmiques (us enllaço la notícia al 3CAT24.CAT) per donar aquest "NO AL CATALÀ".
Per la meva part no en faig cap comentari, crec que n'hi ha prou dedicant-lis la cançó i el vídeo que encapçala aquest post.
