18 Jutges

DIVUIT JUTGES

Lletra i música: La Trinca

N'era una reunió amb un cap de vila

i de regidors n'hi havia una pila.

Tralarala-la-la, que voten, que voten

Tralarala-la-la, per al català.

No ho sabria dir,

si és que algú ho desitja,

si n'eren divuit o dotzena i mitja.

Tralarala-la-la, que voten, que voten,

Trolorolo-lo-lo, i voten que no.

Després d'anys d'ensopiment

torna a vibrar Barcelona,

doncs es pregunta la gent:

Perquè vol l'Ajuntament

tocar-nos allò que no sona?.

Catalans aquesta gent

dient no, ha dit que si,

fotem-els-hi un monument

i ara que no ve d'aquí

que el pagui l'Ajuntament.

Com ha de ser

el monument

si escolteu be

us ho direm seguidament:

A sobre d'un núvol tret dels pastorets,

i com si es tractés

d'una estàtua romana,

i els divuit regidors despulladets

tots seriosos i ballant una sardana.

I allà a sota el monument, un jardinet

tot ple de mates d'alfals i cosconies

i que el cuidin i el mantinguin regadet

amb aigua del Manzanares

tots els dies.

I per posar el monument

amb els divuit regidors

tenim el lloc escaient:

El carrer de Robadors.

I s'obligarà als coloms

a volar per sobre el lloc

que per molts que s’hi caguessin

sempre fora massa poc.

Divuit jutges d'un jutjat, -x3-

divuit jutges d'un jutjat,

dient no, l'han ben...

Podeu veure el VÍDEO d'aquesta cançó