NOU DE TRINCA
Ariola - SG 0225 (1981)
 | BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 € |
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nou de Trinca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nou de Trinca. Mostrar tots els missatges
dijous, 22 d’octubre del 2009
divendres, 9 d’octubre del 2009
Visca nostramo
VISCA NOSTRAMO
Adaptació: La Trinca
Venim a produir-vos la plusvàlua
cofois de tenir una amo tan senyor
mireu-nos com baixem
dels autobusos
feliços com si anéssim d'excursió.
Les forces del treball amb alegria
davant de vos en ordre desfilem
i és tan gros tot el que féu
per tots nosaltres
que amb llàgrimes als ulls així cantem
[ Visca Nostramo! visca el patró!
que de l'empresa porta el timó,
vostre altruisme no serà en va:
Déu algun dia us ho pagarà. ]
Insigne llumenera del màrqueting
seguint vostre genial pla d'expansió
exportem frigorífics a Sibèria
i comprem castanyoles al Japó.
La vostra habilitat ens meravella,
la vostra audàcia ens té bocabadats
i si se'n va l'invent a fer punyetes
som els primers que quedarem parats
[ Visca Nostramo!.... ]
Encara que els roïns i els envejosos
diran que sou un fatxa i un negrer
que Déu perdoni a tots
aquests canalles
que de malagraïts l'infern n'és ple.
Nosaltres si voleu més beneficis
augmentarem la productivitat
i si convé rebaixarem salaris
pel goig de treballar al vostre costat.
[ Visca Nostramo!.... ]
A vós us toquen totes les cabòries
i es miri com es miri això és injust,
nosaltres treballant som tant feliços
que no volem privar-vos
d'aquest gust.
D'ara endavant fareu la nostra feina,
nosaltres serem amos i senyors,
tindrem tots els problemes
dels qui manen
i el goig de treballar serà per vós.
Dirigirem seguint el teu exemple
i molt pitjor les coses no aniran:
Exportarem estufes a Guinea,
i comprarem porrons a Afganistan.
Com tu ens putejarem els beneficis
farem lock-out sempre
que ens vingui bé
i quan fem reducció de la plantilla
et fotrem de potes al carrer.
Amb aquests amos i aquests patrons
ja no fan falta revolucions.
tenint uns amos tan comprensius
serem feliços menjant perdius.
Vet aquí un gat, vet aquí un gos
i aquest conte ja s'ha fos..
Vet aquí un gos, vet aquí un gat
i aquest conte s'ha acabat.
Corasón loco
CORASÓN LOCO
Adaptació: La Trinca
No en puc treure l'entrellat,
"corason loco"
jo no sé qui t'ha enredat,
menjant-te el coco.
I és que no me'n sé avenir
com això no et fa patir, ni t'atabala,
És difícil esbrinar
com es poden mantenir
dues pàtries i no estar: Tocat de l'ala!.
Això ens passa als de per aquí
i als d'algunes altres zones
que mantenim dues pàtries
com qui manté dues dones.
Una pàtria és la parenta
que m'hi van casar per força
i no em deixa divorciar,
és una dona dolenta
que m'esbronca i m'estomaca
i que em parla en castellà.
L'altra pàtria és la fulana
perquè a mi em dóna la gana,
perquè ella em té el cor robat.
Tot i que algunes vegades
quan anaven tan mal dades
l'he estimada d'amagat.
Te'n faré cinc cèntims més,
que si molt no m'equivoco
encara no has entès res,
"corason loco". -bis-
Una pàtria em fiscalitza,
m'inspecciona, em fa la guitza
i em té el jornal controlat.
I com una sangonera
m'escorcolla la cartera
fins que em deixa ben pelat,
i ara surten manifestos
on expliquen quatre llestos
que ja m'estic excedint
i vomiten la parida
de que som jo i la querida
els qui l'estem oprimint.
Vet aquí el meu embolic,
"corason loco",
jo també fa temps que estic:
Trencant-m'hi el coco!.
Qui és el burro que et va dir
que a mi això no em fa patir
ni m'atabala?
Jo tampoc no veig gens clar
com es poden mantenir
dues pàtries i no estar:
Tocat de l'ala!. -x3-
Podeu veure el VÍDEO d'aquesta cançó
Podeu escoltar l'AUDIO d'aquesta cançó
El baró de bidet
EL BARÓ DE BIDET
Adaptació: La Trinca
Hi havia a la cort de França
cap allà l'any mil set-cents
el Baró de Bidet
conegut pels seus invents.
El Baró feia molts dies
que tenia ficat l'ull
en trobar un sistema pràctic
de posar el cul en remull.
Passejant-se per Versalles
va trobar la inspiració,
veient uns ànecs sucant
el cul a un sortidor
i va exclamar l'estranger:
-Eureka, je l'ai trouvé!.
Ce joli rajolinet
que les oques tonifique
si le fique en une pique
maintendrà le pompis net.
Pel disseny de l'artefacte
el Baró molt oportú
li va prendre les “hechures”
a Madame la Pompadour.
Després tota la noblesa
va esbandir-se de bon grat,
l'aparell feu tal neteja
que va quedar homologat.
Però envejós el populatxo
també volia l'invent,
per poder-s'hi estrenyinar
seguts còmodament
i amb tota la camarilla
van anar a prendre la Bastilla
-Qu'est-ce que c'est ce merder?,
preguntava la noblesa,
La revolució francesa,
...que'est-ce que vous avez pensé?.
La Comuna de París
va instaurar-lo per decret
per això sempre van junts
la comuna i el bidet
i així gràcies a en Danton
en Marat i en Robespierre
totes les dones de França
s'hi renten la "pomme de terre".
I el Baró amb aquest invent
es va fer tan important
com el Comte de Foi-Gras
o el Marquès de Croissant.
I així va passar a la història
pel bidet cap a la glòria.
[ I és que es tan refrescant
quin delit, quina fal·lera!
Pel davant i pel darrera,
pel darrera i pel davant. ] -bis-
El Danubi blau
EL DANUBI BLAU
Adaptació: La Trinca
El Danubi és blau
tal com diu l'Strauss
Però...
[El riu Llobregat és amarronat,
el Besòs es verd i groc n'és el Ter,
l'Ebre vist del mar és blanc nuclear
i el Segre mirat des d'un puig
és color de gos com fuig. ]
Aigües tèrboles, aigües tòxiques
clavegueres enciseres,
aigües fètides, aigües pútrides
que gentils regueu
el clar país, el meu.
Hi ha rius d'un groc tinyós,
n'hi ha d'un tornassol oliós,
n'hi ha d'un caqui llefiscós
i és que de porqueria
n'hi ha de tots colors.
Flairem els efluvis jolius
que fan els nostres rius.
Cantem ensumant cara al vent:
Quina catipén!
Cadàvers de gallina
i llaunes de tonyina
i raspes de sardina:
És tot el bestiar
que al riu s'hi pot trobar.
Com enyorem els pescadors
ara que han tocat el dos,
que de peixos si n'hi ha alguns
suren junts ben difunts.
Confitats amb un suc pudent
ple d'escuma de detergent
i residus radioactius,
papers, plàstics i preservatius.
Líquids patògens, detritus càustics
fluids atòmics, bosses de plàstic.
Quin femer!
[El riu Llobregat, ...bregat, ...bregat
és amarronat, ...ronat, ...ronat
el Besòs és verd, és verd, és verd
i groc n'és el Ter, el Ter, el Ter
l'Ebre vist del mar
és blanc nuclear
i el Segre mirat des d'un puig
és color de gos com fuig. ]
( Que de porqueria -x3-
n'hi ha de tots colors! ) -bis-
...tots colors!
El baión de l'OTAN
EL BAIÒN DE L'OTAN
(ANAR-HI ANANT)
Adaptació: La Trinca
Dominen el món
dues grans potencies
i tot un garbuix d'interdependències.
Si és que els hem de creure -bis-
tots volen la pau
però quan es reuneixen, -bis-
redéu quin cacau!
I mentre dialoguen a cops de sabata
la resta del món, els té per corbata.
Doncs així que es troben -bis-
les dues nacions
a sobre la taula -bis-
posen els canons
I l'Otan?... ( Anar-hi anant!,
Anar-hi anant, Anar-hi anant! ) -x4-
S'agafen pel monyo i es tiren per terra
són com criatures
que juguen a guerra:
-"Jo tinc una bomba -bis-
que n'és de neutrons,
no esguerra el paisatge -bis-
però en mata pilons"
-"Doncs perquè “empapar-te”
jo tenia un míssil
Yes?
que “fotre” unes cebes
que matà cent mil!"
Oh!, Yes?
Da!
-"Que tiro la bomba!" -bis-
-"Que apreto el botó!"
-"Mariquita l'últim!" -bis-
Valga'm Déu senyor!
I l'Otan?... ( Anar-hi anant!,
Anar-hi anant, Anar-hi anant! ) -x4-
Que un botó no costa gaire d'apretar
tot plegat pot fotre un pet com una gla
i el que estigui al mig -bis-
i sense botons
l'enbotonaran -bis-
pels quatre cantons.
Si un dia l'apreten no durarà gaire
diu que en cinc minuts
se'n va tot enlaire.
Tant si ho fan els ianquis -bis-
com si ho fan els russos
seran cinc minuts,
però aquests cinc minuts...
cagarem tramussos!.
I l'Otan?... ( Anar-hi anant!,
Anar-hi anant, Anar-hi anant! ) -x12-
S'alça
S'ALÇA
Adaptació: La Trinca
Em desperto al entrar el sol
pel finestró
tot notant com una estranya sensació.
Dintre el llit passa un fet excepcional
hi ha quelcom que em tiba
més del normal,
davant meu s'alça el llençol
de forma estranya,
gairebé sembla
una tenda de campanya.
Em destapo i allà a sota “l'edredon”
veig l'octava meravella d'aquest món,
tan insòlita és la seva magnitud
que d'entrada ni me l'he reconegut
doncs veient la majestat
en què s'eleva
juraria que no es tracta de la meva.
Aixecant-se cap el cel en un esclat
i aguantant la vertical, dreta i altiva
desafia la llei de la gravetat
més tibada que una antena col·lectiva.
Ai! Maria, ara fora l'ocasió
que en traguéssim
un profit de l'inflació.
Perquè em cregui la Maria
quan li expliqui
potser que em faci un retrat
i li dediqui
Me'l faré amb l'objectiu
de l'ull de peix
i al mirar-la exclamarà:
"Vegeu com creix".
Quan em llevo
a preparar-me “l'Instamatic”
d'improvist es produeix
un fet dramàtic:
Doncs així que poso el peu
sobre el rajol
la traïdora arronsa el cap
com un cargol.
Qui l'ha vist i qui la veu, vana il·lusió!
reduïda a la mínima expressió.
I pensar que fa un moment
feia patxoca
i ara jeu covant els ous com una lloca.
I contemplo aquest fracàs filosofant,
que en assumptes
de política i braguetes
tocant tant de peus a terra sol passar
que se'n vagi tot l'invent
a fer punyetes.
[ Que ja ho deia el gran savi Salomon:
"I que curta que és
la glòria d'aquest món!". ] -x3-
Homenatge
HOMENATGE
Adaptació: La Trinca
Ai! la censura! Ai! la censura!
valga'm Déu quina tortura!
Quan deien els funcionaris
en temps de la dictadura
que "con estos catalanes
hay que tener mano dura".
I vinga fer al·legories!
i vinga fer filigranes!
fote’t a fer jocs de mans
sense tenir-ne cap ganes!
Mireu com s'ho manegava
un cantautor compromès
quan s'havia de dir molt
però no es podia dir res:
El wàter ja està ben ple,
ja vessa pels costats
i la seva cadena
a tots ens té lligats
Si tu l'estires fort per aquí,
i jo l'estiro fort per allà
segur que l'aigua baixa, baixa
i el podrem desembussar
Si tu l'estires fort per aquí,
i jo l'estiro fort per allà
segur que l'aigua baixa, baixa
i ben net tot quedarà!.
Ai! la censura! Ai! la censura!
valga'm Déu quina aventura!
Quan volíem parlar clar
però no sabíem pas com
tan divertit com resulta
dir les coses pel seu nom!
Escolteu si no aquest altre
com s'ho anava trampejant
cantant no es podia dir
s'havia de dir xiulant
Asturias patria querida
qui és que explota aquells filons?
Carbons!
i els miners estan ben negres
amb tantes explotacions:
Carbons!
I què es tira a les calderes
quan es fan revolucions?
Carbons!
I se sent allà a les mines
un clamor que ve del fons
Carbons! -x4-
Ai! la censura! Ai! la censura!
valga'm Déu quanta incultura!
Les cançons estaven plenes
d'eufemisme a granel
i metàfores a dojo
per poder-lis prendre el pèl!
vet aquí com s'ho amania
un altre dels cantautors
que ho deia en poques paraules
per als bons entenedors.
El bròquil s'està florint...
tu ja m'entens!
però no creiem en el bròquil...
tu ja m'entens!
demà serà un altre dia...
tu ja m'entens!
i així el dia de demà
eixe poble cridarà
s'ha acabat el bròquil!
tu ja m'entens! -x5-
Ai la censura! ai la censura!
valga'm Déu quina tortura!
Ai la censura! ai la censura!
valga'm Déu quina aventura!
Ai la censura! ai la censura!
valga'm Déu quanta incultura!
La, la, la...
Podeu veure el VÍDEO d'aquesta cançó
Com el Far-West, no hi ha res
COM EL FAR-WEST, NO HI HA RES
Adaptació: La Trinca
Diu, que hi ha una tribu d'indis
a l'oest americà
que té alguna retirada
amb el poble català.
No hi ha tribu més ufana
sota la capa del sol
són i seran gent apatxe
tant si es vol com si no es vol.
Ha rebut per totes bandes
però endavant, que no ha estat res!
per la seva mala estrella
és el pupes del far-west.
Doncs sabem segons la història
que aquesta tribu, pobrets!
quan es rifen garrotades
tenen tots els bitllets.
[ Que lluny és el far-west!
que bonic és Oklahoma!
Com el far-west, no hi ha res! ]
Invasions de tota mena
ha sofert contínuament
però una de les més sonades
l'ha tingut darrerament:
la del general Fran Coster
i un grapat de capsigranys,
ara fa quinze mil llunes,
més o menys uns quaranta anys.
La primera atzagaiada
de l'infame general
fou prohibir la seva llengua
i la dansa ritual
i enviar els casaques blaves
per colonitzar els nadius
i arrencar la cabellera
als elements subversius
[ Que lluny és el far-west!... ]
Però a la mort del general,
el dels "sellos" de correus,
ho deixa tan ben lligat
que manen els seus hereus.
Per poder canviar-ho tot,
però que tot seguís igual
van muntar unes eleccions
per distreure al personal.
I quan la tribu amb eufòria
desenterrant la destral
engegava a fer punyetes
al famós seny ancestral.
Per parar el cop de moment
i presidir la reserva
de l'exili arriba un "jefe"
que tenien en conserva.
[ Que lluny és el far-west!... ]
I per asserenar els ànims
d'aquest poble tan tossut
es firma un tractat de pau
que li diuen l'estatut.
Però com sempre passa al cine
a l'hora de la veritat
els tractats amb rostres pàl·lids
només són paper mullat.
I ara es volen tirar enrere
perquè diu que som un cas
i quan se'ns dóna un ditet
ens agafem tot el braç.
I de tant que recomanen
prudència i moderació
ja no estem desencantats
ara estem cagats de por.
Doncs no volen que fem l'indio
i amenacen cada dia
( que vindrà si no estem quiets
el set de cavalleria ) -x3-
Podeu veure el VÍDEO d'aquesta cançó
Podeu escoltar l'AUDIO d'aquesta cançó
In secula seculorum
IN SECULA SECULORUM
Adaptació: La Trinca
Als primers segles del Cristianisme
l'església estava a l'oposició
i així acabaven verges i màrtirs
dintre la panxa d'algun lleó.
Per no quedar-se sense parròquia
van variar de plantejament
que si el que mana no està per orgues
és molt més pràctic dir sempre amén.
[ Ves per on, ves per on.
Diu que el seu regne
no és d'aquest món ]
I d'aleshores van col·locar-se
prop del poder a qualsevol preu
i beneïen totes les guerres
per poc que es fessin en nom de Déu.
La pau divina que tan prediquen
no la practiquen ni de bon tros
si algú organitza una "cruzada"
corren a treure el Sant Cristo gros
i a la l'edat mitja van empescar-se
el tribunal de la inquisició
cremant heretges a la foguera
van fer una estesa que Déu n'hi do.
Que pel foc tenen una fal·lera
i l'anomenen contínuament
després s'estranyen si de vegades
es socarrima algun convent
[ Ves per on .... ]
I al mig de bisbes perden l' oremus,
entre canonges i cardenals
"debajo palio” com si fos l'hòstia
en Franco entrava a les catedrals
i el beneïen per totes bandes
glòria in excelsis al dictador
que a les monedes
ben clar ho posava:
"Caudillo por la gracia de Dios"
Com que l'església ha de ser eterna
té tota mena de capellans:
per si les mosques
n'hi ha de monàrquics
i tres o quatre republicans,
n'hi ha de feixistes i n'hi ha de l'Opus
però algun se'n troba que és del PC
i els bisbes sembla que ara militen
al sector crític de la UCD
[ Ves per on... ]
Fent homilies són infal·libles
per això l'església no es pot desdir
tot el que diguin allò va missa,
penseu que els bisbes saben llatí.
Davant la crisi i la misèria
el cop d'estat i la repressió
ells tenen clara sols una cosa:
No al divorci i “san se acabó”!
I si el pencaire crida justícia
aquí prediquen conformitat
però allà a Polònia
que són de missa
visca les vagues i el sindicat
i amb un Sant Pare tan “deportista”
que fa el turista per tot arreu
té la parròquia ben engrescada
i diu que això no ho para ni Déu
[ Ves per on... ]
i així anar fent, i així anar fent
in secula seculorum. Amén!
La dansa del sabre
LA DANSA DEL SABRE
Adaptació: La Trinca
Quan escoltàvem per la ràdio
el vot de la investidura
amb tricorni i metralleta
treu el cap la dictadura
i ens quedem esparverats, garratibats
Quin cobriment que va agafar-nos
quin espant i quin canguelo
quan la veu enrogallada
va cridar "todos al suelo"
començant a disparar... ratatata
Llavors ens diuen que a València
per acabar de fer la guitza
va la cosa adelantada
i un catxondo els hi organitza
unes falles pel febrer...
Ai quin merder!
Ja ens veiem tots altra vegada
ballant la dansa del sabre
que si algú no se'n recorda
és la dansa més macabra
de les que es fan i es desfan... Oi tant!
Llavors, quina nit, quina nit!
estàvem amagats sota el llit
però amb serenitat
i amb el cul apretat.
No en poséssim pas nerviosos!
Tranquil, Jordi, tranquil
que és la Guàrdia Civil, tu tranquil!.
Ai!, mama (x4), por!
I se'ns donava la consigna
demà tots cap a la feina
"porque aquí no pasa nada"
segadors no esmoleu l'eina
que podríem prendre mal...
en general!
I sobretot serenitat!
però si guanya el del mostatxo
valdrà més estar borratxo
i deixar-se de punyetes
corre, agafa les maletes
i no paris fins a Perpinyà...
Ja s'ho farà!
I l'endemà quan va arreglar-se,
quina cosa més estranya
fins i tot els més escèptics
tots cridaven "Viva Espanya
i viva la Constitución"... mira per on!
I visca el rei... ves quin remei!
I és que no saps mai
de qui carai has de refiar-te
si serà per bé o per mal
però ben segur que mai més res
no serà igual.
I és que ja et dic jo, que viure així
Amb l’ai al cor, no pot ser bo!
Podeu veure el VÍDEO d'aquesta cançó
Subscriure's a:
Missatges (Atom)