Ben aviat la directora de Televisión Española, Pilar Miró, els encarrega un programa en castellà per a tot Espanya adaptant el format que tan bé havia funcionat a TV3. Així el 18 d'octubre de 1988 s'estrena TARIRO, TARIRO a TVE amb un gran èxit d'audiència.
El programa 'Tariro, Tariro' (1988) va tenir una versió estiuenca 'Tariro Verano' (1990), tal com del 'No passa res' (1987) va sortir el programa 'Guaita que fan ara', un resum dels millors esquetxos que es va emetre l'estiu de 1987 per TV3.
En aquests programes de televisió, La Trinca canta les seves millors cançons ja editades però també altres que no surten en cap disc. Entre aquestes podem destacar en català, Les Tres Cames i en espanyol, La Pechuga Española.
El 1990 vam poder veure l'última actuació de La Trinca a través de la petita pantalla va ser en un programa especial que els van encarregar per celebrar el cap d'any.
El 1993, la discogràfica catalana PDI reedita en format CD els discos de l'etapa Edigsa, amb noves mescles i amb l'afegit d'alguns fragments en alguns temes com Mort de gana o All i Oli. Van sortir al mercat: Història de Catalunya amb cançons, Festa Major, Tots som pops, Trincar i Riure, Mort de gana, L’Orgue de gats, Opus 10, Xauxa, Ca Barret!, Trincameron i Temes de SG i EP’s (aquest últim conté les cançons: La Trinca, Quin nas!, Cap aquí ! Cap allà !. Si has begut ..., El vestit d'en Pasqual, Que en tenim de pèls al cap , Tetona, A collir pebrots, Costa brava, La nodrissa, L'Àngel i en Pasqual, Bones Festes, Tocata i fuig com puguis III ).
El 1994, Miquel Àngel Pasqual es desvincula dels seus antics companys i ven les seves accions de Gestmusic (que durant els anys 90 s'havia convertit, gràcies a les televisions privades, en un dels principals proveïdors de continguts per televisió a Espanya) a la productora neerlandesa Endemol.
El 1999, la multinacional BMG/Ariola publica un doble CD titulat LA TRINCA, TOTS ELS ÈXITS que recopilava una quarantena dels seus temes més populars. La selecció va ser: CD 1 (La Trinca, La faixa, Coses de l'idioma, Mollerussa mon amour, El senyor Ramon, Els tres mosqueters, Oda al paper de wàter, A collir pebrots, Últim tango a Manresa, Botifarra de pagès, Califa, Bolero (bandarra), Pelegrí, Mort de gana, In secula seculorum, La patata, I el pobre poble, què ?, Avanti o popolo, Ningú no comprèn ningú, Festa Major (resum)) i CD 2 (El baró de bidet, No ve d'un pam, La guerra de l'enciam, Per primer cop, Un gran dia, Alça Manolo, El canonge de la Seu, Dansa del sabre, Homenatge, El Danubi Blau, El Baion de l'OTAN, El meu col·legi, Sevillanes de la proveta, Puja a l'avió, L'home light, Em descontrolen les neurones, L'IVA, Que bonics són els anuncis, La goma, Ho farem tota la nit).
El 09 d'octubre de 2004, Miquel Àngel Pasqual participa en el concert que commemorava el desè aniversari del Circuit ACÚSTIC - ACIC (Associació de cantants i intèrprets professionals en llengua catalana) i que es va celebrar a les 22:00 h. a l'AUDITORI de Barcelona amb l'actuació de Jordi Albero, Gadegang, Xavier Vidal, Santi Arisa i Miquel Àngel Pasqual. Aquest últim va oferir algunes cançons de LA TRINCA i va afegir al seu repertori tres cançons que encara estava acabant de fer, uns temes nous amb el to irònic i crític que sempre va caracteritzar el trio canetenc i que parlaven de la consellera Montserrat Tura i el carnet per punts, de l'alcalde Joan Clos i les zones verdes d’aparcaments, i de la presència del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, a la desfilada del 12 d’octubre a Madrid. El fet de que presentés aquestes cançons noves va fer parlar a l'època de la seva intenció de tornar a pujar als escenaris i, fins i tot, de gravar algun disc. En aquest sentit podem citar la seva presència al programa “Senyores & Senyors” presentat per l'Àngel Casas a TVE-2 (canal català) que es va emetre el 13 de novembre del mateix any i on va interpretar en solitari una altra nova cançó, titulada A Macau, hi ha cacau (sobre el Mundial de Hoquei i la selecció catalana) igualment amb l'estil de LA TRINCA. També ens consta que va composar un tema dedicat als residus industrials tòxics trobats al riu Ebre al seu pas per Flix (Ribera d'Ebre) on, com ens deia ell mateix: "Recomano als polítics que renyin als industrials i s'oblidin de l'assumpte, perquè al final això és l'únic que faran. M'agrada utilitzar el sarcasme perquè encara no ha matat a ningú però toca bastant els ous". Malgrat tot això, la carrera de Miquel Àngel Pascual en solitari no va anar més endavant.
El 2006, David Escamilla publica el llibre “LA TRINCA, 20 ANYS CANTANT LES 40” (L’Esfera dels Llibres), una biografia artística i humana del grup de música pop de més èxit de Catalunya.
L’any 2007, quan es compleixen 20 anys de la seva dissolució, s'ha publicat “20 ANYS DE CANÇONS”, una caixa en edició limitada amb quatre CD i un DVD, que recull el millor de la seva carrera. El CD1 és una recopilació dels èxits dels primers discs, publicats entre 1969 i 1976 (1. La Trinca, 2. Coses de l’ idioma, 3. A collir pebrots, 4. Els tres mosqueters, 5. Botifarra de pagès, 6. Mort de gana, 7. Mollerussa, mon amour, 8. La faixa, 9. Califa, 10. El pelegrí, 11. He vist un rei, 12. Ultim tango a Manresa, 13. El canonge de la seu, 14. Allioli, 15. Tots som pops, 16. El senyor Ramon). El CD2 inclou al complet els 13 temes de Festa Major. El CD3 és una selecció del millor dels seus últims àlbums, entre 1977 i 1987 (1. Oda al paper de water, 2. El Danubi blau, 3. Sevillanes de la proveta, 4. Puja a l’ avio, 5. El meu col·legi, 6. El baion de l’ Otan, 7. Homenatge, 8. Un gran dia, 9. Tentasion, 10. Com el far-west, no hi ha res, 11. Avanti o popolo, 12. Mama caca, 13. L'IVA fet fàcil, 14. Que bonics son els anuncis, 15. In secula seculorum, 16. Educació sexual) i el CD4 ofereix les 10 cançons més estimades del grup (1. La patata, 2. No ve d’un pam, 3. Per primer cop, 4. El baró de bidet, 5. Bolero, 6. La dansa del sabre, 7. La guerra de l’ enciam, 8. Em descontrolen les neurones, 9. Alça Manolo!, 10. Ho farem tota la nit) , conservant les veus originals i amb la producció musical gravada de nou. El DVD conté nou videoclips inèdits gravats al seu dia en format Super 8 (1. La Trinca, 2. Coses de l’ idioma, 3. Mollerussa mon amour, 4. El senyor Ramon, 5. Allioli, 6. Hello, 7. Els tres mosqueters, 8. Mort de gana, 9. Botifarra de pagès) . La portada reprodueix el primer pòster de La Trinca amb una foto de Colita i la caixa es completa amb un llibre a tot color de 84 pàgines escrit per David Escamilla. Una capsa a tot luxe que recull una antologia molt completa dels seus vint anys de carrera.
El dissabte, 02.06.2007, TV3 va emetre “La Trinca, 20 anys de cançons” (Documental sobre la història del grup) i “20 anys després No Passa Res” (els millors moments del programa), que aquell dia van ser líders d’audiència a Catalunya amb un 20’1% i un 19’6%, respectivament. El documental va tenir una edició en DVD, que es va distribuir amb el número 141 (juliol-2007) de la revista Enderrock.
L’any 2008 s’edita un CD titulat “La Trinca, totes les seves cançons infantils” i surt a la venda una reedició dels 26 programes del “No Passa Res” (1987-TV3) en quatre DVD.
L’any 2009 en Miquel Àngel Pasqual s'ajunta amb Pep Picas per crear el grup “LA BRINCA” que volia ser una formació musical de cançó irònica de denúncia. Els dos músics van iniciar les primeres proves a l'estiu del 2009, tenim constància que el 10/06/09 van actuar a la sala Luz de Gas de Barcelona dins del Festival "Una Cançó Per La Fam" organitzat per l'ONG "Àfrica Viva". D'aquesta manera començaren a preparar la publicació d'un CD i la seva sortida definitiva als escenaris que tenien prevista per l’abril del 2010. Malauradament, quan ja tenien sis de les deu cançons enregistrades, el projecte va quedar aturat a causa d'uns greus problemes de salut que l'ex-membre de La Trinca va tenir en aquella època. Una llarga pausa forçada que va durar fins el desembre de 2013 quan el grup es va tornar a posar en marxa. En aquesta segona època, van fer diverses actuacions [Vilanova (01/02/14), Canet de Mar (31/05/14), Sant Pere de Ribes (19/10/14)...] mentre acabaven d'enllestir el disc que es titularia "Cançons de baix a mar" i que van anunciar per al 2015. (Informació treta de la seva pàgina de facebook)
TORNAR A " 1987 (Marro!) "
ANAR A " Índex General "
