BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris història. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris història. Mostrar tots els missatges

dimarts, 13 d’octubre del 2009

I DESPRÉS... (fins 2009)


Ben aviat la directora de Televisión Española, Pilar Miró, els encarrega un programa en castellà per a tot Espanya adaptant el format que tan bé havia funcionat a TV3. Així el 18 d'octubre de 1988 s'estrena TARIRO, TARIRO a TVE amb un gran èxit d'audiència.

El programa 'Tariro, Tariro' (1988) va tenir una versió estiuenca 'Tariro Verano' (1990), tal com del 'No passa res' (1987) va sortir el programa 'Guaita que fan ara', un resum dels millors esquetxos que es va emetre l'estiu de 1987 per TV3.

En aquests programes de televisió, La Trinca canta les seves millors cançons ja editades però també altres que no surten en cap disc. Entre aquestes podem destacar en català, Les Tres Cames i en espanyol, La Pechuga Española.

El 1990 vam poder veure l'última actuació de La Trinca a través de la petita pantalla va ser en un programa especial que els van encarregar per celebrar el cap d'any.

El 1993, la discogràfica catalana PDI reedita en format CD els discos de l'etapa Edigsa, amb noves mescles i amb l'afegit d'alguns fragments en alguns temes com Mort de gana o All i Oli. Van sortir al mercat: Història de Catalunya amb cançons, Festa Major, Tots som pops, Trincar i Riure, Mort de gana, L’Orgue de gats, Opus 10, Xauxa, Ca Barret!, Trincameron i Temes de SG i EP’s (aquest últim conté les cançons: La Trinca, Quin nas!, Cap aquí ! Cap allà !. Si has begut ..., El vestit d'en Pasqual, Que en tenim de pèls al cap , Tetona, A collir pebrots, Costa brava, La nodrissa, L'Àngel i en Pasqual, Bones Festes, Tocata i fuig com puguis III ).

El 1994, Miquel Àngel Pasqual es desvincula dels seus antics companys i ven les seves accions de Gestmusic (que durant els anys 90 s'havia convertit, gràcies a les televisions privades, en un dels principals proveïdors de continguts per televisió a Espanya) a la productora neerlandesa Endemol.

El 1999, la multinacional BMG/Ariola publica un doble CD titulat LA TRINCA, TOTS ELS ÈXITS que recopilava una quarantena dels seus temes més populars. La selecció va ser: CD 1 (La Trinca, La faixa, Coses de l'idioma, Mollerussa mon amour, El senyor Ramon, Els tres mosqueters, Oda al paper de wàter, A collir pebrots, Últim tango a Manresa, Botifarra de pagès, Califa, Bolero (bandarra), Pelegrí, Mort de gana, In secula seculorum, La patata, I el pobre poble, què ?, Avanti o popolo, Ningú no comprèn ningú, Festa Major (resum)) i CD 2 (El baró de bidet, No ve d'un pam, La guerra de l'enciam, Per primer cop, Un gran dia, Alça Manolo, El canonge de la Seu, Dansa del sabre, Homenatge, El Danubi Blau, El Baion de l'OTAN, El meu col·legi, Sevillanes de la proveta, Puja a l'avió, L'home light, Em descontrolen les neurones, L'IVA, Que bonics són els anuncis, La goma, Ho farem tota la nit).

El 09 d'octubre de 2004, Miquel Àngel Pasqual participa en el concert que commemorava el desè aniversari del Circuit ACÚSTIC - ACIC (Associació de cantants i intèrprets professionals en llengua catalana) i que es va celebrar a les 22:00 h. a l'AUDITORI de Barcelona amb l'actuació de Jordi Albero, Gadegang, Xavier Vidal, Santi Arisa i Miquel Àngel Pasqual. Aquest últim va oferir algunes cançons de LA TRINCA i va afegir al seu repertori tres cançons que encara estava acabant de fer, uns temes nous amb el to irònic i crític que sempre va caracteritzar el trio canetenc i que parlaven de la consellera Montserrat Tura i el carnet per punts, de l'alcalde Joan Clos i les zones verdes d’aparcaments, i de la presència del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, a la desfilada del 12 d’octubre a Madrid. El fet de que presentés aquestes cançons noves va fer parlar a l'època de la seva intenció de tornar a pujar als escenaris i, fins i tot, de gravar algun disc. En aquest sentit podem citar la seva presència al programa “Senyores & Senyors” presentat per l'Àngel Casas a TVE-2 (canal català) que es va emetre el 13 de novembre del mateix any i on va interpretar en solitari una altra nova cançó, titulada A Macau, hi ha cacau (sobre el Mundial de Hoquei i la selecció catalana) igualment amb l'estil de LA TRINCA. També ens consta que va composar un tema dedicat als residus industrials tòxics trobats al riu Ebre al seu pas per Flix (Ribera d'Ebre) on, com ens deia ell mateix: "Recomano als polítics que renyin als industrials i s'oblidin de l'assumpte, perquè al final això és l'únic que faran. M'agrada utilitzar el sarcasme perquè encara no ha matat a ningú però toca bastant els ous". Malgrat tot això, la carrera de Miquel Àngel Pascual en solitari no va anar més endavant.

El 2006, David Escamilla publica el llibre “LA TRINCA, 20 ANYS CANTANT LES 40” (L’Esfera dels Llibres), una biografia artística i humana del grup de música pop de més èxit de Catalunya.

L’any 2007, quan es compleixen 20 anys de la seva dissolució, s'ha publicat “20 ANYS DE CANÇONS”, una caixa en edició limitada amb quatre CD i un DVD, que recull el millor de la seva carrera. El CD1 és una recopilació dels èxits dels primers discs, publicats entre 1969 i 1976 (1. La Trinca, 2. Coses de l’ idioma, 3. A collir pebrots, 4. Els tres mosqueters, 5. Botifarra de pagès, 6. Mort de gana, 7. Mollerussa, mon amour, 8. La faixa, 9. Califa, 10. El pelegrí, 11. He vist un rei, 12. Ultim tango a Manresa, 13. El canonge de la seu, 14. Allioli, 15. Tots som pops, 16. El senyor Ramon). El CD2 inclou al complet els 13 temes de Festa Major. El CD3 és una selecció del millor dels seus últims àlbums, entre 1977 i 1987 (1. Oda al paper de water, 2. El Danubi blau, 3. Sevillanes de la proveta, 4. Puja a l’ avio, 5. El meu col·legi, 6. El baion de l’ Otan, 7. Homenatge, 8. Un gran dia, 9. Tentasion, 10. Com el far-west, no hi ha res, 11. Avanti o popolo, 12. Mama caca, 13. L'IVA fet fàcil, 14. Que bonics son els anuncis, 15. In secula seculorum, 16. Educació sexual) i el CD4 ofereix les 10 cançons més estimades del grup (1. La patata, 2. No ve d’un pam, 3. Per primer cop, 4. El baró de bidet, 5. Bolero, 6. La dansa del sabre, 7. La guerra de l’ enciam, 8. Em descontrolen les neurones, 9. Alça Manolo!, 10. Ho farem tota la nit) , conservant les veus originals i amb la producció musical gravada de nou. El DVD conté nou videoclips inèdits gravats al seu dia en format Super 8 (1. La Trinca, 2. Coses de l’ idioma, 3. Mollerussa mon amour, 4. El senyor Ramon, 5. Allioli, 6. Hello, 7. Els tres mosqueters, 8. Mort de gana, 9. Botifarra de pagès) . La portada reprodueix el primer pòster de La Trinca amb una foto de Colita i la caixa es completa amb un llibre a tot color de 84 pàgines escrit per David Escamilla. Una capsa a tot luxe que recull una antologia molt completa dels seus vint anys de carrera.

El dissabte, 02.06.2007, TV3 va emetre “La Trinca, 20 anys de cançons” (Documental sobre la història del grup) i “20 anys després No Passa Res” (els millors moments del programa), que aquell dia van ser líders d’audiència a Catalunya amb un 20’1% i un 19’6%, respectivament. El documental va tenir una edició en DVD, que es va distribuir amb el número 141 (juliol-2007) de la revista Enderrock.

L’any 2008 s’edita un CD titulat “La Trinca, totes les seves cançons infantils” i surt a la venda una reedició dels 26 programes del “No Passa Res” (1987-TV3) en quatre DVD.

L’any 2009 en Miquel Àngel Pasqual s'ajunta amb Pep Picas per crear el grup “LA BRINCA” que volia ser una formació musical de cançó irònica de denúncia. Els dos músics van iniciar les primeres proves a l'estiu del 2009, tenim constància que el 10/06/09 van actuar a la sala Luz de Gas de Barcelona dins del Festival "Una Cançó Per La Fam" organitzat per l'ONG "Àfrica Viva". D'aquesta manera començaren a preparar la publicació d'un CD i la seva sortida definitiva als escenaris que tenien prevista per l’abril del 2010. Malauradament, quan ja tenien sis de les deu cançons enregistrades, el projecte va quedar aturat a causa d'uns greus problemes de salut que l'ex-membre de La Trinca va tenir en aquella època. Una llarga pausa forçada que va durar fins el desembre de 2013 quan el grup es va tornar a posar en marxa. En aquesta segona època, van fer diverses actuacions [Vilanova (01/02/14), Canet de Mar (31/05/14), Sant Pere de Ribes (19/10/14)...] mentre acabaven d'enllestir el disc que es titularia "Cançons de baix a mar" i que van anunciar per al 2015. (Informació treta de la seva pàgina de facebook)

TORNAR A " 1987 (Marro!) "
ANAR A " Índex General "

1987 (Marro!)


El 9 de gener de 1987, La Trinca estrena un programa propi a Televisió de Catalunya a base d'esquetxos humorístics i cançons, anomenat NO PASSA RES!, pel qual els van atorgar el Premi Ondas de Televisió d'aquell any.

En aquell espai televisiu van estrenar algunes cançons noves que aquest mateix any acabarien formant el seu nou LP i últim, el van presentar el 9 de desembre i portava un títol inspirat en una expressió que va fer fortuna en l'esmentat programa, MARRO!.

D'aquest disc destaquem els temes: Marro! (dedicat a les tenses relacions entre Jordi Pujol, president de la Generalitat, i Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona), La Goma (que comentava l'augment de la demanda de preservatius a causa de la por a la sida), La Cançó de l'hivern (sobre la comercialització del Nadal), Les alegries del culé (el Barça), La meva cançoneta (d'humor escatològic), Ho farem tota la nit (amb un cert toc sexual), Mondongo (la immigració)...

Abans havien fundat la productora GESTMUSIC (1987) per produir aquests programes de televisió propis i altres de gran èxit que van venir després, aquesta absorbent i esclavitzant feina de productors de televisió acabà significant la fi del grup musical, el comiat definitiu de La Trinca.

En una entrevista, Miquel Àngel diu: “...vam passar de treballar 12 hores al dia amb la música a treballar-ne 25 a televisió. Eren coses incompatibles i vam deixar la música.” i, en una altra ocasió, Josep Maria explicava que el fet de deixar d'actuar no va ser una decisió presa a consciència si no que van anar posposant les gires, primer pel 'No passa res', després pel 'Tariro, tariro' fins que ja no van tornar a actuar mai més en públic.

Ens deixaven un bon grapat de cançons que podríem dividir en tres etapes: Una inicial (fins Festa Major) de cançons de gresca i “costellada”, una altra amb cançons molt lligades a la actualitat i la última, amb cançons no tan satíriques i més d’humor simple.

La seva forma de treballar era molt metòdica, els tres junts gairebé cada tarda, d’octubre a març quan no tenien espectacle, i durant un parell o tres hores es reunien al pis d'un d'ells i escrivien les lletres, cadascú pel seu compte anava escrivint estrofes i després escollien les millors, i al final posaven la música. Aquest ritme de treball els permetia, en la seva millor època, oferir un espectacle i disc per any.



dissabte, 10 d’octubre del 2009

1986 (Trinca, sexe i rocanrol)


La imatge que encapçala aquest post mostra a LA TRINCA actuant a l'espectacle que es va fer el 23 d'abril de 1986 amb motiu de l'inauguració dels nous estudis de TV3 a Sant Joan Despí. Amb aquest mateix motiu, LA TRINCA va fer una cançó especial dedicada a la televisió catalana i als seus inicis, que van ser una mica complicats.

L'abril de 1986 surt un nou LP en català, TRINCA, SEXE I ROCANROL, amb temes de candent actualitat com, per exemple, L'IVA fet fàcil (sobre aquest nou impost), Que bonics són els anuncis (dedicat a la publicitat), Massacre i Aniquilació (basat en la pel·lícula 'Rambo'), La Tele Matutina (sobre la novetat de la programació televisiva als matins), No sé perquè t'estimo (parlant del desencís dels votants del PSOE), Centre on the rocks (sobre el Partit Reformista d'en Miquel Roca), etc. També trobem una versió actualitzada de la cançó 'He vist un rei' (Ca Barret!) on apareixen el Papa, Reagan i Gorbatxov que es diu I el pobre poble, què?.

Aquest LP tingué una versió en espanyol: TRINCA,SEXO Y ROCANROL amb les mateixes cançons traduïdes al castellà (El IVA, hecho fácil - Y el pobre mundo, ¿qué? - La " tele" matutina - Sube al avión - Qué bonitos los anuncios - No sé por qué te quiero - Quiero una Novia Pechugona - El hombre light - Masacre y aniquilación - El centro on the rocks).

També hi hagué, amb el mateix nom, una versió per Amèrica llatina (publicada l'any 1988) amb alguns temes canviats (Quiero una Novia Pechugona - El barón del bidé - Las hermanas sister - Oda al papel higiénico - Vade retro - Sube al avión - Sevillanas de la probeta - Hombre light - La patata - El IVA - Por primera vez), que va ser la seva presentació discogràfica al continent americà (per això contenia algunes cançons de 'Quesquesé se merdé' (1983), inèdit a aquell continent).

Amb la cançó Quiero una novia pechugona (versió de Se'm descontrolen les neurones) van arribar a sortir al rànquing sud-americà dels millors grups de rock i aquest tema es considera el 73è de les 100 millors cançons de la dècada dels 80 segons VH1 (canal musical de televisió dels EEUU).


ANAR A " 1987 (Marro!) "


divendres, 9 d’octubre del 2009

1985 (És que m'han dit que... / Sinànimus molestandi)


Aquest any publiquen un nou LP, ÉS QUE M'HAN DIT QUE..., un àlbum en català que incloïa les cançons: Alça Manolo (dedicada a Manuel Fraga Iribarne, el polític espanyol cap de l'oposició i president de Alianza Popular – que després es diria Partido Popular-, antic ministre franquista responsable de prohibir l'emissió per ràdio de 42 cançons de La Trinca, incloent-hi un àlbum sencer, 'Trincameron'), Flash Reagan (sàtira sobre el president nord-americà i la seva Guerra de les Galàxies), L'ou d'en Colom (sobre el descobriment d'Amèrica), La guerra de l'enciam (sobre els conflictes dels pagesos espanyols a França), Durumbeta Trumflaire (contra el Pujolisme), etc.

El 1985 també apareix el seu segon LP en espanyol, SINÁNIMUS MOLESTANDI, amb adaptacions al castellà de temes ja editats en català com: El huevo de Colon, La guerra verdulera, El Danubio Azul, El Obispo de Aquisgrán (El canonge de la Seu), Fantasmas...

La imatge que encapçala aquest post mostra al grup en una de les seves actuacions d'aquest any. Concretament la que van fer al Casal - Societat "La Principal" de Vilafranca del Penedès amb raó de la celebració de l'aniversari d'aquesta entitat cultural.




1983 (Quesquesé se merdé)


El desembre de 1982, La Trinca convoca una roda de premsa a la seu de la discogràfica Ariola per tal d'explicar que havien decidit fer el pas de cantar en espanyol. També apareix un article seu al diari AVUI (16-12-1982) on exposen les raons (econòmiques i de projecció musical) que els ha fet decidir i on diuen que cantar en castellà no ha de significar renunciar a cap quota de catalanitat.

Aquesta decisió del grup no va agradar als seus seguidors catalans que durant molts dies, en aquell moment i després quan va sortir el seu disc en espanyol, van omplir els diaris de cartes al director on es queixaven i protestaven per aquest fet. Cal fer constar però que La Trinca es va comprometre a no cantar mai en castellà a Catalunya.

L'any 1983, doncs, apareix el primer LP en espanyol: QUESQUESÉ SE MERDÉ. Del qual es van arribar a vendre més de 150.000 còpies en els primers quinze dies (aquest èxit aclaparador, fora de Catalunya, els va sorprendre fins i tot a ells mateixos) i que contenia la traducció castellana d'alguns dels seus èxits anteriors: La patata, El barón del Bidé, Mi colegio, Las hermanas Sisters...

Aquell mateix juliol presentaven al Palacio del Progreso de Madrid, l'espectacle del disc que va ser el que va obtenir major recaptació de tota la temporada madrilenya, superant fins i tot a Lina Morgan i el seu 'Vaya par de gemelas'.

La imatge superior ens mostra una fotografia feta el dia, que en aquest espectacle de Madrid, van celebrar el seu 14è Aniversari en escena amb un pastís de 120 kg i cava a dojo.

Aprofitant l'oportunitat, començaren a aparèixer en programes de televisió d'àmbit espanyol. Destaquen, sens dubte, les seves aparicions al 'Un, Dos, Tres... Responda otra vez', el famós concurs que en aquella època (amb una única televisió) tenia audiències de 26 milions d'espectadors.

El setembre de 1983 s'inauguraren les emissions regulars de Televisió de Catalunya (TV3) i La Trinca va tornar a casa per fer l'especial de cap d'any, un programa titulat: 'Bon 84', que fou dirigit per Àngel Casas i on els 'trincos' lluïen uns impecables fracs de color blau.

L'any següent, 1984, La Trinca realitzava el seu primer programa de televisió en castellà, es titulava 'Psico Trinca' i comptava amb col·laboradors de luxe com els ninotaires: Perich, Tom i Romeu.



1981 (Nou de Trinca)


Aquest any apareix un nou LP, NOU DE TRINCA, amb cançons de gran contundència política com La Dansa del Sabre (tenien la idea de fer una cançó amb aquesta música i l’esperpèntic cop d'estat del 23-02-1981 mentre preparaven el nou disc va fer que ho aprofitessin i així la cançó que inclou aquell famós vers '... tranquil Jordi, tranquil que és la guàrdia civil...', recreant la conversa oficiosa entre el Rei d'Espanya i el President de la Generalitat, va sortir immediatament després dels fets), Com el Far West no hi ha res (comparant Catalunya amb una reserva d'indis), El Baion de l'Otan (sobre l'entrada d'Espanya a aquesta organització militar), Corasón Loco (bolero que parlava de la complicació de tenir dues pàtries, l'oficial i l'estimada. Per aquest tema van rebre una querella per plagi que no va prosperar). Altres temes del disc foren: In secula seculorum (clarament anticlerical), El Danubi blau (un vals ecologista), Homenatge (criticant a la censura) o la famosa El baró del Bidet (explicant la Revolució Francesa a la seva manera).

Aquest disc donarà peu a un nou espectacle teatral, amb el mateix nom, estrenat al Teatre Barcelona amb un èxit sense precedents que els obligà a reposar-lo al cap d'un any i per una llarga temporada al Teatre Tívoli.

La gran demanda d'aquest nou repertori va fer que els contractessin arreu del país i al llarg d'un parell d'anys van fer 'bolos' per tot Catalunya.

L'èxit va ser tant extraordinari que van acabar aconseguint un Disc de Platí per assolir les 150.000 còpies venudes de 'Nou de Trinca' en poc temps, tot i que en total se'n van vendre més de 300.000 exemplars.

A la imatge de l'esquerra veiem la notícia recollida en l'edició de LA VANGUARDIA del dia 15 de maig de 1980.

Com ja hem dit abans, la cançó "Corasón Loco" inclosa en aquest disc els va dur davant dels tribunals acusats de plagi. Encara que després la querella no va prosperar. A continuació podeu llegir la notícia apareguda en l'edició del diari LA VANGUARDIA del dia 28 de maig de 1982.

TORNAR A " 1980 "


1980



Tal com podem veure a la imatge superior, on trobem dues noticies extretes de l'hemeroteca del diari LA VANGUARDIA, l'any 1980 van rebre, pel seu LP 'Pel broc gros', el premi 'Disc Català de l'Any' que atorgava l'emissora Ràdio 4 i a l'estiu del mateix any, van participar en els Festivals que cada any es celebraven i es celebren al Camp de Mart de la ciutat de Tarragona.

El desembre van fer un especial de televisió pel dia de Sant Esteve a TVE Catalunya que va provocar un allau de cartes al director en diferents diaris, protestes i queixes de ciutadans i estaments religiosos i cívics, que mostraven el seu rebuig pels continguts d'aquell programa.

Aquell any també publicaren a Ariola el senzill QUE BONICA ÉS BARCELONA encarregat per l'Ajuntament dins d'una campanya institucional per la neteja de la ciutat. El van fer acompanyats de la Banda Municipal i, com que no estava destinat a la venda, només portava una única cançó a la cara A, a la cara B trobàvem '5 minuts de silenci'. Com reconeixement per la seva tasca en favor de la ciutat, l'alcalde Narcís Serra els atorgà 'L'escombreta d'or'.




dijous, 8 d’octubre del 2009

1979 (Pel broc gros)


L'octubre d'aquest any La Trinca publica el disc PEL BROC GROS, un LP amb cançons de fort contingut polític com correspon a l'època, ja que era en aquest mateix mes quan s'aprovava l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

D'aquest nou disc destaquem cançons com: Que mai no falti alegria (reivindicant l'Estatut), Un mal somni (criticant el 'canvi de jaqueta' dels antics franquistes), An al sentro (sàtira sobre la UCD), La Consti (sobre la Constitució espanyola, inspirada en un poema satíric de Josep Maria de Sagarra), L'inefable (sobre el president Tarradelles), també havia temes netament humorístics com No ve d'un pam que cantaven disfressats de dona imitant a les Andrews Sisters i que tingué un èxit espectacular.

El 1979 es compleix el DESÉ ANIVERSARI de La Trinca i una de les entrevistes que van concedir amb aquest motiu, va ser la feta per Armand Matias Guiu publicada en el número d'abril de 1979 d'una revista de l'editorial Bruguera que es deia "JORDI - UNA PUBLICACIÓ EN CATALÀ PER AL JOVENT". La podeu veure a la imatge que encapçala aquest apunt i també la transcrivim a continuació:

- Com va néixer "La Trinca"?. Davant meu tinc en Miquel Àngel, en Josep Maria i en Toni, els "nois de Canet", encara que només un d'ells és nat a aquesta població, en Josep Maria; el barbut, en Miquel Àngel, va néixer a Mataró i en Toni a Girona.

- Però hem viscut sempre a Canet de Mar i fins i tot en Miquel i en Josep varen estudiar junts a la mateixa escola.

- Abans de ser "La Trinca"...

- Tocàvem en conjunts com "Blue Cabrits", "Wikings", "Infants Terribles", etc... Interpretàvem cançons angleses, italianes dels anys 60. Primer les cançons italianes, després, seguint la moda, les angleses, "Beatles", tot el so de Liverpool.

- On actuàveu?

- Per tot arreu, fins i tot en una Plaça de Toros de Sant Cebrià on torejaven els turistes. Un dia l'amo va dir-nos que volia quelcom diferent i vàrem començar a cantar temes populars estrangers, vàrem comprar una verra, un banjo i una guitarra i així va néixer "La Trinca".

- El mes d'abril de 1969 varen presentar-se oficialment com "La Trinca" en el programa "Radioscope" de Salvador Escamilla per Ràdio Barcelona...

- Nosaltres teniem diversos noms buscats al diccionari que començaven amb "tri", com trinquets, etc... però a l'hora de sortir, vàrem decidir que fos "Trinca".

- Després la casa discogràfica Edigsa, que agrupava tots els cantants catalans, els hi va fer una prova i van gravar tot seguit el seu primer disc: "La Trinca" i "Quin nas". Allà vàren conèixer a Jaume Picas que va ser lletrista de la seva primera època. "Quin nas" era una cançó holandesa titulada "On és el meu nas de carnaval?".
I els estudis, com vàren anar?

- Es pot dirque hem fet la carrera del primer curs d'Arquitectura en Miquel Àngel, el primer curs d'advocat en Josep Maria i el primer d'Enginyer tècnic en Toni.

- El 14 d'abril varen debutar en el Teatre Barcelona amb el seu nou espectacle "Pel Broc Gros", i el dia 23, diada de Sant Jordi, celebraran el seu Desè Aniversari perquè aquest dia els hi varen lliurar el "Premi Sant Jordi" pel seu primer disc "La Trinca".
Els seus espectacles teatrals, fins ara han estat "Festa MAjor" (al Poliorama), "Trincar i Riure" i "Xauxa" (a l'Espanyol), "Mort de gana" (al Romea), "7 anys i un dia" (Al Tívoli) i ara "Pel broc gros" al Barcelona.
D'ençà el seu primer disc, han editat deu elapés per a Edigsa i tres per a la seva nova casa discogràfica, Ariola. El de "Pel broc gros" serà el catorzè.
Cançons noves al nou espectacle?

- Dotze o catorze, depèn. Ara les estem provant a les nostres actuacions, així arriben al teatre sabudesi dominades. No es pot estrenar un espectacle tot de cop i invitar-hi la crítica el primer dia. Nosaltres vàrem establir el costum d'invitar la crítica dies després de l'estrena.

- Quines cançons de les noves, creieu que tindran més impacte?

- Ens agraden força "El meu col·legi", "Mentre hi hagi alegria", Història d'en Robert i la cabra", "La Constitució" ...

- Com va néixer el vostre estil, tan personal?

- Va sorgir en pla salvatge, nosaltres el sentíem així i es va anar perfeccionant. Vam haver d'anar aprenent passos de ball, tocar la guitarra...

- Abans de la seva presentació teatral van acabar de gravar un "Especial" de Televisió, el tercer "Especial" per a la Cadena Catalana. 55 minuts de bromes i cançons...

- Després de sis anys aquest tercer "Especial" conta una història boja. I es televisarà el dilluns de la segona Pasqua si és festiu o el proper dia de la Mercè.

- Una de les coses que s'ha de tenir en compte de "La Trinca" és que sempre actuen en directe sense "play-back" com molts altres.

- Van començar amb "play-back" de música, han continuat posant el "play-back" total i acabaran posant una fotografia del cantant i punxant un disc. El públic és mereix quelcom més que tot això.

- Nou espectacle, deu anys de "La Trinca", "Especial" de televisió. "LA TRINCA" segueix amb força.

ARMAND MATIES GUIU


ANAR A " 1980 "

dimecres, 7 d’octubre del 2009

1978 (Don Jaume, el conquistador)


El 14 de febrer de 1978 presenten al Teatre Barcelona un nou espectacle anomenat PEL BROC GROS.

Seguidament tornen a Madrid, al Teatro Martín, amb l'obra 'TREMPERA MATINERA' i, aquell mateix any, tenen l'oportunitat d'anar a Cuba fent una dotzena d'actuacions durant 20 dies.

L'any 1978 també enregistren un disc molt especial, DON JAUME EL CONQUISTADOR, qualificat de sarsuela-rock i a partir de l'obra satírica de teatre atribuïda a Frederic Soler (Pitarra). El disc tenia una portada feta per Jaume Perich i contenia un lèxic certament groller, el que va fer que no fos emès per les ràdios de l'època. El LP a la venda portava una etiqueta a la portada que advertia: “Pot ferir la sensibilitat de l'oient llepafils”, sens dubte una bona idea publicitària.

‘Don Jaume el Conquistador’ també va ser, aquest mateix any, un espectacle teatral amb escenografia de Perich. Parlant dels decorats que va fer per a aquesta representació, Perich va dir:
“Per què he col·laborat en la realització de
‘Don Jaume el Conqueridor’? Perquè és una obra
bruta, eròtica, escatològica, grollera, irreverent,
obscena, estúpida, ordinària, ofensiva, escandalosa…”




ANAR A " 1979 (Pel broc gros) "

dimarts, 6 d’octubre del 2009

1977 (Vestits de Milionaris / Trempera Matinera)


El gener de 1977, LA TRINCA va dur al Teatro Comedia de Madrid l'espectacle 'Set Anys i Un Dia de Cançons' amb un sistema de subtítols mitjançant diapositives que no va acabar de funcionar.

Aquest any, decideixen canviar de discogràfica i deixar Edigsa per la multinacional Ariola.

Aleshores, i sense l'autorització del grup, Edigsa publica el disc VESTITS DE MILIONARIS un LP on recullen els temes dels senzills publicats fins el moment, un tema de 'Trincar i Riure' prohibit per la censura (el que dona títol a l'àlbum) i fins i tot algunes proves d'estudi com L'Auca del Senyor Llobet.

Edigsa va incloure el següent comentari a la part posterior de la carpeta del disc: “Amb aquest disc, l'Editora, es proposa fer un recull de les diverses cançons que han estat enregistrades per La Trinca durant aquests anys i que per raons diverses no han estat mai incorporades a un disc de llarga durada. Alguna d'elles ha estat transcendent en la seva carrera i ens omple de satisfacció en veure que no ens vàrem equivocar en sentir aquelles primeres cançons tan fresques i ja des del primer moment trempadores, dient-ho en termes de La Trinca. Moltes d'aquestes cançons són producte de la brillant col·laboració amb Jaume Picas, que amb La Festa Major va situar a La Trinca en els primers llocs de la cançó a Catalunya i els hi donà el to i la categoria que es refermaria posteriorment amb l'espectacle Trincar i Riure, al que pertany la cançó Vestits de milionaris. Aquesta cançó va ser incomprensiblement prohibida per a la seva edició en disc, anys enrere, i avui la publiquem com una mostra dels criteris arbitraris d'aquella institució anomenada "censura" de la qual fórem víctimes durant tants anys. Altres cançons d'aquest disc ens serveixen per a completar el coneixement de l'ampla personalitat d'aquests artistes que van començar amb aquell 'Au, vinga, arriba La Trinca', i que tants diversos productes fonogràfics ens han donat fins avui. Aquest disc va ser muntat per la pròpia Trinca ja fa temps i havia de publicar-se amb un altre títol, però després dels seus èxits, creiem que el que més li escau és justament el de la cançó d'en Picas, que ha semblat profètica: Vestits de milionaris”.

El grup va mostrar la seva disconformitat amb aquella acció i, més tard, ja instal·lats a Ariola van publicar una recopilació del seu repertori de més èxit en un doble LP anomenat SET ANYS I UN DIA DE CANÇONS, la portada del qual mostrava una caricatura seva entre reixes.

El 9 d'abril de 1977 estrenen un nou espectacle teatral, TREMPERA MATINERA, amb una posada en escena estructurada a partir de tot un enfilall de cançons i d'esquetxos, tot sota el prisma humorístic, del sarcasme i de la crítica. Segurament a causa d'això la censura, encara en vigor, no va donar el vistiplau a l'obra fins ben bé el dia abans de l'estrena.

A la tardor de 1977, surt el primer disc original amb Ariola: TREMPERA MATINERA que inclou l'Oda al paper de wàter (amb la música de la 5ena simfonia de Beethoven), Per primer cop (un equívoc sexual amb el fet d'anar a votar), Propietari (en contra del masclisme), En Manel (paròdia del Jesucrist Superstar), Mama Caca (en contra de la contaminació), etc.


TORNAR A "1976 (Opus 10)"

1976 (Opus 10)


El 2 de març de 1976 estrenen l'espectacle SET ANYS I UN DIA DE CANÇONS, del que efectuaren 8 representacions al Teatre Tívoli de Barcelona i fou dirigit pel mestre Francesc Burrull.

Es presentaren noves cançons que apareixerien més tard al disc OPUS 10 i una selecció de les antigues. A causa del gran èxit de públic, aquest espectacle es va reestrenar el 17 d'abril al Teatre Romea i més endavant, una altra vegada al Teatre Apolo.

El dia de Sant Jordi d'aquell any, 23/04/1976, sortia el primer número de l'AVUI (el primer diari en català després de 40 anys) i, per celebrar-ho, La Trinca va convidar al seu espectacle a tothom que hi anés amb l'AVUI sota el braç.

A l'estiu tornen a organitzar el 'Canet Rock' i les 'Sis hores de Cançó'.

En referència a aquest últim, a la imatge de l'esquerra veiem la pàgina 35 de l'edició del dia 27 de juliol de 1976 del diari LA VANGUARDIA ESPAÑOLA on podem llegir el següent text que, a continuació, us transcric i tradueixo:

"LES SIS HORES DE CANÇÓ A CANET"
Aquí tenim un reportatge gràfic del VI Festival "Les Sis Hores de Canet", al qual van assistir milers de persones, que van tenir durant la llarga sessió un envejable comportament cívic. Tant els millors solistes com conjunts de l'especialitat van participar en aquesta vetllada que va tenir caràcters d'éxit en tots els aspectes.

El reportatge va acompanyat d'unes fotografies d'en POSTIUS on podem veure a LA TRINCA, RAIMON, MARIA DEL MAR BONET, PI DE LA SERRA, OVIDI MONTLLOR i el grup AL TALL, (que com no podia ser d'altra manera anomenen en el peu de foto "AL TAL DE VALENCIA").

Aquest any apareix, OPUS 10, l'últim LP que enregistren amb Edigsa, i que conté les característiques bàsiques de la seva producció a partir d'aquí: Temes de sàtira política i d'humor amb alguna connotació sexual interpretats amb música de gènere (boleros, pasdobles, cha-cha-cha...).

En aquest àlbum destaquem: La Faixa (cançó antifranquista), 18 Jutges (contra els regidors del “no” al català a l'ajuntament de Barcelona), La Patata (amb una nova teoria de l'evolució), etc.



dilluns, 5 d’octubre del 2009

1975 (Trincameron)


El juny de 1975 crearen la seva pròpia oficina de produccions, 'Pebrots Enterprise', amb la qual van produir discos de joves artistes (un d'ells fou en Pere Tàpies) i van organitzar esdeveniments com el que ja hem citat ('Sis hores de cançó') o altres com el 'Canet Rock'.

Continuaven amb els 'bolos' d'estiu per tot Catalunya, i aquell any només durant la temporada turística van realitzar unes 90 actuacions.

Pels volts de novembre de 1975 es publica TRINCAMERON, el nou LP amb temes de Maria Aurèlia Capmany sobre contes de 'Il Decamerone' de Boccaccio, com: On mengen dos, mengen tres, La Pepa, El Dimoni Infernat, L'encanteri i, sobretot, El Canonge de la Seu (que el grup cantava abillats amb un únic vestit clerical amb molts forats per on anaven traient els caps).

A la imatge superior veiem, que en referència a aquest disc, va sortir al diari "La Vanguardia Española" del dia 20 de desembre de 1975, una crítica dins la seva secció "El mundo de los discos" que us transcrivim i traduïm a continuació:

EL TRINCAMERON: BÉ

Fer un "Trincameron" per a La Trinca era, d'entrada, una excel·lent idea. Amb aquest propòsit central, encarregar els textos d'una sèrie de cançons a Maria Aurèlia Capmany i a Jaume Vidal Alcover, era un encert rodó. I la música, a La Trinca, per que l'escrigui original o "l'obtingui" d'un altra banda, com ens té acostumats, era també el que és diu "de calaix". Després, combinar una carpeta-albúm molt divertida amb els textos de l'obra i les estupendes fotos de Colita, era cosa feta.

I ja està; a gravar.

El disc es va gravar, efectivament, als Estudis Gema, i "Edigsa" el publica amb el número CM-407.

I ja està quasi tot dit.

Perquè tot està molt bé, text, música , cançons, gravació, interpretació i, malgrat tot, una vegada escoltat, resulta que no sembla que estigui tan bé com altres discos de La Trinca que no estaven tan bé. Serà potser que no encaixa gaire bé amb l'estil desenfadat de La Trinca perquè està massa bé?. O és que detectem una minva d'espontainetat descarada típica de La Trinca a favor d'un nou desvergonyiment més recompost i polit, que ens xoca, ens sorpren, ens sembla diferent i ens provoca un cert desencant?

És possible que estimulats per l'abundància de peus que veiem a la carpeta, haguem volgut a més buscar-hi els tres peus del gat.

Diguem que el disc esta bé i creiem que estarà ben dit

M.M.


TORNAR A " 1974 "

1974

La Trinca organitza per primer cop l'any 1974, el festival 'Sis hores de Cançó' a Canet i s'encarregarà d'aquest esdeveniment fins la seva darrera edició l'any 1978.

Inspirat en el mític Festival de Woodstock, fou un multitudinari festival de cançó catalana. L'embrió d'aquest festival el trobem en un acte que organitzà a les pistes del Tennis Club, l'agost de 1969 el Grup de Pioners de Canet, el capdavanter dels quals era Joan Ramon Mainat, germà de Josep Maria Mainat, de La Trinca. Hi actuaren Lluís Llach, Ovidi Montllor i Francesc Pi de la Serra. Hi assistiren unes 500 persones. L'abril de 1970 organitzaren un altre recital, amb més assistència. El 18 de setembre de 1971 es féu la primera edició de les Sis Hores. Aquest cop hi participaren més cantants, i l'assistència fou calculada en 1800 persones. L'augment de públic fou progressiu. El 1972 hi assistiren 2500 espectadors, i el 1973, 5000.
Des de 1974 fins a 1978, l'organització anà a càrrec de Pebrots Enterprises, darrera de la qual hi havia La Trinca. Aquest canvi vingué imposat pel fet que el Govern Civil negà la legalitat de l'Agrupament Escolta dels Pioners. En aquesta edició de 1974, amb 15.000 espectadors, fou detingut un jove que llançava octavetes i Joan Ramon Mainat i Toni Cruz, aquest darrer, membre de La Trinca, foren retinguts dotze hores per la Guàrdia Civil. El 1975, davant 30.000 joves eufòrics i burlant la censura -cal remarcar que el franquisme estava a les acaballes-, Rafael Subirachs interpretà la cançó popular Els Segadors. Els principals cantants que van participar a les Sis Hores foren La Trinca, Toti Soler, Maria del Mar Bonet, Francesc Pi de la Serra i Ovidi Montllor, que fou l'únic que actuà cada any. Raimon només hi actuà el 1976.

Per altra banda, l'abril de 1974, La Trinca reestrena al Romea l'espectacle 'Mort de Gana Show', només un any després de la seva estrena i pel gran èxit assolit per tota Catalunya.

Aquest mateix any, també fan la música d'un espectacle de Terenci Moix titulat 'Tartan de los Micos contra l'estreta de l'Ensanche' i composen una cançó per la pel·lícula de Jordi Feliu, 'Barça'. Aquesta cançó titulada BOTIFARRA DE PAGÈS apareix en un nou SG i més endavant, amb algunes variants, també al disc OPUS 10.




1973 (Ca Barret! / Mort de Gana)


El 23 de febrer de 1973, s'emet a través de TVE a Catalunya un “Gran Especial de La Trinca”, de 45 minuts de durada. Un recull de les seves cançons rodat a Canet de Mar que per l'època, amb Franco encara viu, va resultar un agosarament i una demostració de valor. (La imatge superior correspon a un moment d'aquest espectacle televisiu)

El 21 d'abril de 1973 estrenen al Teatre Romea de Barcelona un nou espectacle anomenat MORT DE GANA SHOW, amb un extraordinari èxit de recaptació. Era un espectacle divertit format d'esquetxos i cançons sense connexió entre elles amb textos de Florenci Foix (pseudònim de Terenci Moix), Maria Aurèlia Capmany, Jaume Vidal Alcover i Jordi Teixidor. A l'escenari LA TRINCA acompanyats de Rosa Mª Sardà, Elisenda Ribas i Enric Pous cantaven cançons com: Wàters, Flors i violes, Galliner's Stories, Cleopatra, Simplement Marieta...

L'any 1973 també publiquen el disc CA BARRET! amb cançons dels espectacles escrits per la Maria Aurèlia Capmany i en Jaume Vidal Alcover que es representaven a l'emblemàtica sala 'La Cova del Drac', conté temes satírics com: Sarau, La revolució, El Pelegrí, Spain is different, Mico Pelat..., combinats amb altres més lírics com: Quatre Llunes, En un vaixell, Si no saps ser feliç...

El juny de 1973 apareix MORT DE GANA, un nou LP basat en l'espectacle del Romea que incloïa cançons com Califa (sàtira del franquisme), Mollerussa, mon amour, Tango (paròdia feta a partir de l'èxit de la pel·lícula 'L'últim tango a Paris' amb Marlon Brando i que la gent anava a Perpinyà per poder veure), El fado de l'enfadós, Mort de gana, etc.

Van portar aquest espectacle a moltes festes majors d'arreu de Catalunya (no a totes, aquell any l'alcalde de Girona els prohibí actuar al Teatre Municipal argumentant que l'espectacle no tenia el nivell cultural necessari) i la tardor de 1973, tornaren a programar-lo al Romea posant damunt del escenari un recull de les cançons de 'Mort de Gana Show' i de retalls de 'Trincar i Riure'.


ANAR A "1974"

diumenge, 4 d’octubre del 2009

1972 (Història de Catalunya / Bestiari / Xauxa)




A començaments de 1972, en Josep Maria i en Toni (en Miquel Àngel estava fent el servei militar), junt amb Guillermina Motta, enregistraren el disc anomenat HISTÒRIA DE CATALUNYA AMB CANÇONS, amb textos de Jaume Picas i direcció musical d'Antoni Ros Marbà. Aquest disc repassa diversos episodis de la nostra història, encara que no tal com es volia per culpa de la censura, així el tema Guifré el pilós va haver-la de passar dues vegades i el de La guerra de successió per tres ocasions mentre altres temes ja ni van poder sortir al disc.

Aquest any ja van començar les seves incursions en el mon de la petita pantalla i al març van participar en un programa de Televisió Espanyola.

El març de 1972 s'estrena l'espectacle XAUXA, al Teatre Espanyol de Barcelona dirigit per Mario Gas que constava de 20 cançons i que es va perllongar durant 6 setmanes. Tenia una forta influència del mon hippy, tant en l'estètica com pel contingut d'algunes cançons i fou el darrer treball que comptà amb la col·laboració d'en Jaume Picas.

Com ja era habitual, en el moment de començar un nou espectacle es publicava un nou disc i així aparegué XAUXA, el nou LP amb temes com Esvalotat, Estem tips, Fes l'amor i no la guerra (que proclamaven el pensament lliure), Que trista és la vida (un tango), All i Oli (un rock), Lulú (amb la participació de Rosa Mª Sardà) i, sobretot, Els Tres Mosqueters (una parodia sobre la immigració andalusa sobre una cançó de Manolo Escobar).

Aquest mateix any realitzaren la música de l'espectacle BESTIARI amb textos del poeta Joan Oliver (Pere Quart) i dirigit per Ventura Pons al Teatre Ars (Barcelona), fou protagonitzat per Dolors Laffitte, Rosa Mª Sardà, Miquel Cors, Carme Molina, Joan Borràs, Joan Pera i Carles Velat.

En el disc BESTIARI podem trobar els temes d'aquest espectacle teatral (cantants pels actors i no per La Trinca) com La vaca suïssa, La Primavera i Fill de vídua. Aquest treball va ser produït per Edigsa i LA TRINCA amb la seva pròpia productora, Pebrots Records, acabada d'estrenar.



dissabte, 3 d’octubre del 2009

1971 (Trincar i Riure / L'Orgue de Gats)


L'abril de 1971 editen un nou llarga durada, TRINCAR I RIURE, influenciats pels grans musicals pops americans i anglesos de l'època trobem temes sobre l'alliberament sexual com Fora aquesta roba, antimilitaristes com Ahir en van matar mil, una sàtira anticapitalista Mentre hagi peles, entre d'altres que també destaquem com: Coses de l'idioma (on juguen amb la traducció literal de frases fetes catalanes al espanyol), Els Drapaires (amb un ingenu joc de paraules: Jo els cullo nets tots els papers, jo recullo nassos de cartró) i Cantem perquè volem (on ironitzen sobre les seves pròpies característiques físiques).

Gairebé al mateix temps, estrenen l'espectacle amb el mateix nom al Teatre Espanyol del Paral·lel barceloní que oferiren durant tres setmanes amb les entrades esgotades cada dia.

També l'any 1971, publiquen un LP dedicat a la mainada: L'ORGUE DE GATS. Amb versions de cançons populars infantils com Llarg i prim parent d'en bufa, El gat, La Masovera, El General Bum Bum (aquesta tingué problemes amb la censura que els ordenà que en cap cas podien cantar la paraula 'general' separada de 'Bum Bum' per evitar que la gent pensés que es referien al Generalisimo, les coses eren així de ridícules en aquells temps), i un tema cantat a tres veus per un grup de nens amb les cançons La lluna i la pruna, Un pam, dos pams i En Pinxo i en Panxo.



divendres, 2 d’octubre del 2009

1970 (Festa Major)


A primers de 1970 van participar en un recital de cançó, al teatre Victòria de Barcelona, compartint cartell amb Joan Manuel Serrat, Núria Feliu i els Dos + Un.

I aviat sortí el seu tercer SG que, amb el títol A COLLIR PEBROTS, incloïa els temes A collir pebrots i Moros a la costa (una versió paròdica del tema 'Costa Brava' del grup 'Diego Garcia y sus Carios').

El 19 d'abril de 1970 van fer la seva primera actuació a Canet de Mar. Es van presentar davant el seu poble al popular Odèon Cinema, una actuació anunciada abastament per tota la comarca i que la gent esperava amb expectació, doncs coneixien totes les cançons pels discs però no les havien sentit encara en directe. Actuaren com teloners en Miquel Cors (que va haver de substituir a última hora a Marià Albero) i la Maria del Mar Bonet, i en tercer lloc va aparèixer La Trinca que va ser rebuda amb una intensa ovació. El grup inicià el recital amb la cançó que els va llençar a la fama, seguiren amb les dels dos primers senzills i amb algunes del LP 'Tots som pops', afegint-ne algunes de noves (del disc 'Festa Major' que gravarien mesos més tard). L'actuació fou un èxit total que entusiasmà als 700 espectadors que omplien el local.

El mateix 1970 editaren un nou LP titulat FESTA MAJOR. Fou un treball conceptual, un recull de cançons lligades per un mateix concepte global, cosa que no s'havia fet al nostre país fins aleshores i que en aquest cas fou una revisió dels actes típics i tradicionals d'una festa major de poble: El pregó, La passada, L'Ofici Solemne, El Sermó, Les Sardanes, El Concert, La Processó, Els Gegants, El Castell de Focs, L'Envelat, El Ball de Rams... amb una barreja molt reeixida d'ironia i costumisme, i amb un ús prodigiós del llenguatge popular que deu molt a la saviesa d'en Jaume Picas.

Aquest disc fou un èxit de vendes, esgotant-se diverses vegades les existències de diverses botigues del ram entre elles les d'uns grans magatzems de Barcelona, fent-los entrar plenament en els circuits comercials i acabà desencadenant una pluja de contractes. Aquesta consagració fou definitiva i els va decidir a encaminar el seu futur professional dins la música, i no per l'enginyeria tèxtil, el dret o l'arquitectura, que estaven estudiant.

El 25 de novembre de 1970 estrenaren al Teatre Poliorama de Barcelona, l'espectacle PEBROTS I CUPLETS. Cal dir que els espectacles de La Trinca superaven els típics recitals de Cançó i es convertien en veritables espectacles escènics, i aquest suposà la seva presentació oficial davant del públic barceloní. Acompanyats dels 'Trincaires del Maresme', a la primera part cantaven un recull dels seus temes ja populars i a la segona mostraven el repertori del seu nou disc, 'Festa Major', també oferien un curtmetratge musical rodat l'estiu anterior a Canet (aquest videoclip, que s'avançava als temps, demostra que La Trinca volia oferir un 'espectacle total' o multimèdia, com diríem avui). La direcció escènica fou a càrrec de Mario Gas i l'orquestra fou dirigida per Francesc Burrull. L'èxit de públic fou tal que van haver de prorrogar-lo.

El desembre de 1970 editaren un nou senzill titulat BONES FESTES que contenia unes personals versions de cançons populars nadalenques.


dijous, 1 d’octubre del 2009

1969 (Tots som pops)


Salvador Escamilla (a la foto el primer de la esquerra acompanyat de La Trinca i les germanes Ros) va confiar en ells d'entrada i els convidà a cantar en directe a la ràdio sense fer-los una sola prova prèvia, en el que fou el seu debut públic davant de tot Catalunya.

Després d'aquest dia, van participar regularment en aquell xou de ràdio (en senyal d'agraïment La Trinca va escriure una cançó a mida que es va convertir en la sintonia del programa) i molt aviat, Escamilla es va posar en contacte amb Claudi Martí (màxim responsable de la discogràfica catalana Edigsa) per recomanar al grup que pocs dies més tard ja signava el seu primer contracte discogràfic.

L'abril de 1969, La Trinca editava el seu primer disc. Un SG (senzill, 45 rpm) amb el nom genèric de LA TRINCA que incloïa els temes: La Trinca (versió catalana de la popular holandesa 'Lili the pink' adaptada per Jaume Picas) i Quin Nas!. Aquest disc tingué una acceptació excel·lent en els mitjans de comunicació i va assolir un rècord de vendes (en els primers dies al mercat se'n van vendre més de 10.000 còpies). I amb ell van obtenir un premi que atorgava Ràdio Barcelona, el prestigiós Premi Sant Jordi de Bronze.

El mateix any publicaren el seu segon SG (SI HAS BEGUT...) amb dues adaptacions al català de temes nòrdics: Cap aquí!, cap allà! i Si has begut, no condueixis. Aconseguint també un recolzament incondicional per part del públic i les primeres reticències i arrufades de nas dins l'ambient de la Cançó, que els considerava massa frívols i superficials.

Els músics encara no s'acabaven de creure tant d'èxit, (continuaven actuant amb els Enfants Terribles), però aviat van haver de contractar uns representants que els desempalleguessin de les gestions burocràtiques i els contractessin les moltes actuacions per tot Catalunya, cosa que cada vegada els feia més coneguts arreu.

Pels volts de Nadal de 1969, surt el seu primer LP (llarga durada, 33 rpm) titulat TOTS SOM POPS, editat per Edigsa conté una sèrie de cançons adaptades al català per Jaume Picas i ells tres. En destaquem Tots som pops, Tots conills, Llavis de mel, Angèlica, Aquesta terra és nostra terra i les adaptacions de cançons populars catalanes Tocata i fuig com puguis I i II. Aquest disc va superar les 100.000 còpies venudes, una xifra impensable en aquella època per un disc en català.