Salvador Escamilla (a la foto el primer de la esquerra acompanyat de La Trinca i les germanes Ros) va confiar en ells d'entrada i els convidà a cantar en directe a la ràdio sense fer-los una sola prova prèvia, en el que fou el seu debut públic davant de tot Catalunya.
Després d'aquest dia, van participar regularment en aquell xou de ràdio (en senyal d'agraïment La Trinca va escriure una cançó a mida que es va convertir en la sintonia del programa) i molt aviat, Escamilla es va posar en contacte amb Claudi Martí (màxim responsable de la discogràfica catalana Edigsa) per recomanar al grup que pocs dies més tard ja signava el seu primer contracte discogràfic.
L'abril de 1969, La Trinca editava el seu primer disc. Un SG (senzill, 45 rpm) amb el nom genèric de LA TRINCA que incloïa els temes: La Trinca (versió catalana de la popular holandesa 'Lili the pink' adaptada per Jaume Picas) i Quin Nas!. Aquest disc tingué una acceptació excel·lent en els mitjans de comunicació i va assolir un rècord de vendes (en els primers dies al mercat se'n van vendre més de 10.000 còpies). I amb ell van obtenir un premi que atorgava Ràdio Barcelona, el prestigiós Premi Sant Jordi de Bronze.
El mateix any publicaren el seu segon SG (SI HAS BEGUT...) amb dues adaptacions al català de temes nòrdics: Cap aquí!, cap allà! i Si has begut, no condueixis. Aconseguint també un recolzament incondicional per part del públic i les primeres reticències i arrufades de nas dins l'ambient de la Cançó, que els considerava massa frívols i superficials.
Els músics encara no s'acabaven de creure tant d'èxit, (continuaven actuant amb els Enfants Terribles), però aviat van haver de contractar uns representants que els desempalleguessin de les gestions burocràtiques i els contractessin les moltes actuacions per tot Catalunya, cosa que cada vegada els feia més coneguts arreu.
Pels volts de Nadal de 1969, surt el seu primer LP (llarga durada, 33 rpm) titulat TOTS SOM POPS, editat per Edigsa conté una sèrie de cançons adaptades al català per Jaume Picas i ells tres. En destaquem Tots som pops, Tots conills, Llavis de mel, Angèlica, Aquesta terra és nostra terra i les adaptacions de cançons populars catalanes Tocata i fuig com puguis I i II. Aquest disc va superar les 100.000 còpies venudes, una xifra impensable en aquella època per un disc en català.
TORNAR A "Inicis (La creació del grup)"
ANAR A "1970 (Festa Major)"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada