BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1979. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1979. Mostrar tots els missatges

diumenge, 15 de juliol del 2012

Galeria Virtual de Records - 010



Targeta Discografia
amb autògrafs de La Trinca (1979)

Aquest és un dels dos autògrafs de La Trinca que tinc, el vaig aconseguir l'any 1979 en un concert que La Trinca va fer a l'Estadi Municipal d'Esports de la localitat de Vila-seca (Tarragonès).

dimarts, 4 de gener del 2011

LA TRINCA - Especial Sant Esteve (1979 - TVE)


Ara que les Festes Nadalenques i d'Any Nou ja s'estan acabant, vull recordar un dels Especials que La Trinca feia per a la televisió fa un bon grapat d'anys per celebrar aquestes dates.

Concretament recuperem l'ESPECIAL DE SANT ESTEVE que el grup va fer pel canal català de Televisió Espanyola l'any 1979, any en que La Trinca celebrava el seu desè aniversari. 
Al vídeo que encapçala aquest post, extret de la web de RTVE, podeu veure el resum dels millors moments d'aquell espectacle televisiu, un resum presentat per Miquel Àngel Pasqual i per Toni Cruz que va ser emès el 28 de desembre del 2009 dins del programa "Memòries de la Tele".

diumenge, 25 d’octubre del 2009

EL MILLOR DE LA TRINCA (LP REC - 1979)

EL MILLOR DE LA TRINCA
Ariola - LP (1979)
Edició especial per les Caixes d'Estalvis




(*) La cançó "10.-Festa Major" d'aquest recopilatori és una versió reduïda del disc FESTA MAJOR (1970). Els enllaços dels títols us porten als apunts amb les lletres completes i podeu trobar la lletra d'aquesta versió escurçada i l'àudio de la mateixa en un post especial.

LA TRINCA & ROSA Mª SARDÀ (LP REC - 1979)

LA TRINCA & ROSA Mª SARDÀ
Ariola - LP (1979)


CARA A: LA TRINCA


CARA B: ROSA Mª SARDÀ
Hi trobem 6 cançons, una tria entre les que Josep Mª Mainat va
escriure pel programa de TVE "Festa amb Rosa Mª Sardà" (1979)
(En Solé també / Senyora Baronessa / Si tu ma queires / Ets tu /
El flautista de la banda municipal / Amunt, amunt, amunt)

dijous, 22 d’octubre del 2009

dijous, 8 d’octubre del 2009

Un mal somni

UN MAL SOMNI
Lletra i música: La Trinca

És la història d'un polític
d'aquells que han sobreviscut
perquè han canviat de jaqueta
sempre que els ha convingut.
Primer va ser falangista
i després va ser tecnòcrata
i d'ara fa quatre dies
va dient que és un demòcrata.
Però es veu que els seu subconscient
li està posant un parany
perquè aquesta nit passada
ha tingut un somni estrany:
Rebentat de tot el dia
fer cara de reformista
va somniar que revifava
la seva ànima feixista.
I entre himnes patriòtics
i ressonar de clarins
li sortia furibunda
la bèstia que porta a dins
i se n'anava a les "Cortes"
i pujava els esglaons
i es pixava a les columnes
i escopia als lleons.
I somniant que penetrava
al Congrés de Diputats
que tot fent una becaina
estaven atrafegats
li fot "patada" als dallonses
a un diputat del nord
i es destrossa la sabata
perquè ho tenen massa fort.
En Pujol, en Roca, el Guti,
l'Heribert i en Raventós
s'amaguen sota la taula
tot cantant "Els Segadors".
Persegueix a en Felipe
saltant per sobre d'en Guerra
i li parteix aquells morros
que s'han de menjar la terra.
Acorrala en Carrillo
i li mossega l'orella
tot somniant que a queixalades
me li deixa ben vermella
i degut a l'embranzida,
es desperta esfereït
i es troba ajagut a terra
rodolant per sota el llit,
comprovant amb gran sorpresa,
que l'orella no era tal
doncs rossegava frenètic
la nansa de l'orinal.

La "Consti"

LA "CONSTI"
Lletra i música: La Trinca

Segons la constitució:
Espanya és una nació
"llena de gracia y de sal"
que té el mar a un cantó
i a l'altre Portugal.
Capítol Primer:
Són ciutadans espanyols
lladres i guàrdies civils,
capellans, frares i monges,
"carajillos" i taronges,
mantecados i pernils.
I també diuen que ho són
l'Agustina de Aragón,
el "Cipote" d'Archidona,
el Fútbol Club Barcelona
i l'Estàtua d'en Colon.
[ I ara aquest país, que consti, que consti,
si no va pitjor, anirà millor
perquè ja tenim la "consti", la "consti",
perquè ja tenim la constitució. ]
Relacions Laborals:
Els obrers en general
podran fer vaga legal
sempre i quan es garanteixi
que mai no s'interrompeixi
la jornada laboral.
Per mirar d'eradicar
aquesta absurda mania,
no podrà cap ciutadà
torturar cap policia
ni que vagi de paisà.
[ I ara aquest país... ]
Capítol Final:
Sobre la Sagrada Unitat de la Pàtria
( Espanya no és divisible
ni es parteix com un pastel
que ja ho deia sempre en Franco
i també en Carrero Blanco
poc abans de pujar al cel. ) -bis-


Podeu escoltar l'AUDIO d'aquesta cançó

Educació sexual

EDUCACIÓ SEXUAL
Lletra i música: La Trinca

[ En persones distingides
tot pecat serà venial
si no es perden mai les formes -x3-
ni l'educació sexual. ]
-Bon dia tingui, senyora!
passant per aquí he pensat
que un parell de magarrufes
li faria de bon grat...
-Ja que sembla un cavaller
tan formal i tan polit,
no es quedi pas a la porta,
passi, passi, si es servit!
-Fora convenient d'entrada
fer-li un repàs general
-Ai!, no sap com m'emociona
veure'l tan cerimonial!
-Quin goig fa vostre pitrera!
Que li puc clavar les dents?
-Si li agrada, no se'n privi.
No faci pas compliments!
-Que em permet, si no és molèstia
amorrar-me-li al piló?
-Faci, el que més li convingui.
No se n'estigui , senyor!
-I si entréssim en matèria,
que em sento un xic de frisor?
-Ara que ho diu, també em noto
un puntet de coïssor...
-Que en faria la mercè
d'espolsar-me el presseguer?
-Encantada de servir-lo
Ja em dirà si li faig bé!
-Si s'hi posa bé senyora,
li faré la clenxa al mig.
-Entri, entri i acomodi's,
si és aquest el seu desig.
-Abusant de la confiança:
que es podria repetir?
-Doncs eixugui's i tornem-hi,
que ara ja no ve d'aquí!
-Ha estat un plaer, senyora.
Records al seu marit.
-Saludi a la seva esposa
si la veu aquesta nit.
[ En persones distingides... ]

"An al sentro"

"AN AL SENTRO"
Lletra i música: La Trinca

An al sentro! -x4-
Si an al sentro de tus ansias
siempre pones al amor
an al sentro de tu vida
pon un donut por favor.
Si an al sentro da una plasa
siempre hay un surtidor
an al sentro de tu vida
pon el donut bicolor.
[ Porque el sentro està en el medio
es desir: En la meitat
i las cosas bien sentradas
son una presiosidad. ]
Semos la lus de Trento
i el martillo de herejes
Ahora vota al sentro
i aluego no ta quejes.
Si an al sentro parroquial
manda el senyor rector
an al sentro de tu vida
pon un donut por favor.
Si an al sentro de tu huerto
plantas una coliflor
an al sentro de tu vida
pon el donut bicolor
[ Porque el sentro està... ]
I mientras las seresas
sigamos remenando
ca nos vengan detrás
con un flabiol sonando.
I en invierno i en verano
haga frio o calor
( An al sentro de tu vida
pon el donut bicolor. ) -bis-

L'inefable

L'INEFABLE
Lletra i música: La Trinca

Venerable Tombarelles
Admirable Meravelles
per tu et canto aquest xotis
Impecable Cantarelles
Adorable Caramelles
perquè ets "xulo" i ets castís.
Els percebes de "las rias"
van a les marisqueries
passant primer per Madrid.
També a tu et van pescar al nord
i van dur-te a l'aeroport
i vas fer el mateix camí.
Però mira quien està aquí,
si és el pinxo de Sant Jaume!
Osti tu!
Implacable Desgavelles
Jubilable Penjarelles
ens vas caure des de dalt
Lamentable Gargamelles
Inefable Suarelles
de forma provisional.
Vas baixar de l'avioneta
del braçet de l'Antonieta
tot cridant "Ja sóc aquí!"
Que bé va que un Honorable
resulti tan transportable
tant per anar com per venir.
Ai si!

Informe terraqüi

INFORME TERRAQÜI
Lletra i música: La Trinca

A mil anys llum, sortint a l'esquerra
de la galàxia d'aquí al costat
hi ha un planeta de nom la Terra,
que els nostres savis han estudiat.
Allà a la Terra, sembla mentida
i aquest informe ho explicarà,
encara es troben formes de vida,
si es pot dir vida allò d'allà:
Són els terraqüis de vàries mides
de pell metàl·lica i relluent,
amb quatre potes arrodonides
de goma negra i plenes de vent.
Ells de les races en diuen marques
de les famílies diuen models.
I n’hi ha de rojos, i n’hi ha de grisos,
i n’hi ha de liles i de blau cels
Al davant tenen dos ulls de vidre
que se'ls hi encenen per allà a les set
i d'uns minúsculs que els utilitzen
per a saludar-se picant l'ullet.
D'igual manera com fem nosaltres
també els terraqüis van numerats
i orgullosos en unes plaques
els seus noms porten il·luminats.
Quan el terraqüi està de ullera
en sec s'atura i és molt normal
que el del darrera el cul li esbotzi
i així consumin l'acte sexual.
Tenen un rígid metabolisme
que els hi funciona molt malament:
Inunden l'aire de pets i llufes
deixant un rastre de gas pudent.
Cada set voltes que fa el planeta
se'ls hi desperten estranys instints
i tots a l'hora surten de casa
i atapeeixen tots els camins
i s'amunteguen i s'escridassen
i s'agredeixen amb brusquedat
i és que els terraqüis
són uns pallussos
porten un “rotllo” molt mal muntat.
I així demostra aquest informe
lo errats que anaven tota la gent
quan defensaven que allà a la Terra
hi havia vida intel·ligent.

En Robert i la cabra

EL ROBERT I LA CABRA
Lletra i música: La Trinca

Al fons d'una vall ombrívola
vora el riu i sota un arbre
hi vivia un tal Robert
ajuntat amb una cabra
Es passaven tot el dia
ajaguts de panxa al sol
i en les nits quan la munyia
li cantava amb desconsol:
-Ai, si fossis una dona,
jo t'estimaria més
que en Romeo a la Julieta,
que Don Juan a Donya Inés!
Però aquesta història d'amor
va acabar de forma trista
doncs els van expropiar
per a posar-hi una autopista.
La cabra es va "tirar al monte"
i ell va baixar a la ciutat
i tot sol pensant en ella
cantava desesperat:
-Ai, si fossis una dona,
nostre amor fora fidel
com Quijote i Dulcinea,
o els "amantes de Teruel"!
I en Robert es va casar
amb una noia peluda
amb els ulls un xic sortits
i de mamella caiguda,
i ajaguts a la moqueta
i arrapant-se-li al mugró
cada vespre la munyia
tot cantant-li la cançó:
-Ai!, si fossis una cabra,
nostre amor fora tant gran
com Cleopatra i Marco Antonio,
com la Isolda i en Tristan
com l'Indívil i en Mandonio,
en Menéndez i en Pidal
com en Núñez i en Navarro,
com en Ramón i en Cajal!

No ve d'un pam

NO VE D'UN PAM
Lletra i música: La Trinca

Tenen una peça els homes
sota el melic, sota el melic
que sempre ha estat per nosaltres
un embolic, un embolic.
Ells diuen que té de mida
si fa o no fa un pamet.
però la immensa majoria
sempre n'hi falta un trosset.
[ No ve d'un pam, no ve d'un pam
Oh! eh! Dibiribidibidi!
si està fresca i eixerida
no ve d’un, no ve, no ve d’un pam.
Si ve d'un pam, si ve d'un pam
Oh! eh! Dibiribidibidi!
si es porta penjim-penjam,
si que, si , si que ve d’un pam. ]
Adam va preguntar a Eva:
-Mai no ho he entès!, -bis-
Com és que tens dues cames
i jo en tinc tres? -bis-
I Eva va contestar-li:
-Ben mirat, no ve d'un pam!
Per aquestes quatre misèries
no esvalotis l'aviram!
[ No ve d'un pam... ]
Iabadabada... -x3-
No tenir aquest penjoll
no ens fa patir, -bis-
tot i que resulta pràctic
per fer pipi. -bis-
Si d'aquesta pelleringa
tant en voleu presumir,
poseu-la en una vitrina
dintre un pot d'esperit de vi.
[ No ve d'un pam... ]
Si està fresca i eixerida
no ve d’un, no ve, no ve d’un pam.

El meu col·legi

EL MEU COL·LEGI
Lletra i música: La Trinca

Ens posaven l'uniforme:
bata de ratlles
i ens penjaven la cartera
a les espatlles
i ens portaven a un col·legi
ple de finestres
on una banda de frares
feien de mestres.
Aquells de quaderns de "deberes", aquells plumiers,
aquells pupitres de fusta
amb dos tinters,
aquella sotana negra
amb una creu,
aquella bragueta immensa
de cap a peus.
Ens feien entrar la llista dels reis Gots
a base de plantofades i mastegots
i ens deien quina és
d'Austràlia, la capital
i els formaven el Espiritu Nazi-onal.
"Venid y vamos todos
con flores a porfía"...
"¡Que buenos son
los padres escolapios!
¡Que buenos son
que nos llevan de excursión!
¡Que viva España y su tradición
y los padres escolapios
que nos dan la educación!"...
"De Isabel y Fernando
el espíritu impera
moriremos besando
la sagrada bandera"...
Ells ens feien creure en Déu
mal que fos a cops de creu.
Aquell maig, mes de Maria
aquells rosaris,
aquell fotimer d'estampes
i escapularis.
Aquell tancar-se en el wàter
tot el "recreo"
i aquell confessor que et deia:
- Quants cops fill meu?
"Las manos sobre el pupitre"
l'hermano ens deia,
però ell de la butxaca
mai se les treia.
Que fóssim "puros y castos"
ens predicava,
mentres tot fent la ma morta
ens grapejava.
Aquella olor de col·legi,
rància ferum,
de llapis, de pell de taronja
i de pixum.
Aquella paret davant,
aquells dos quadres,
i aquell Sant Cristo penjat
entre els dos lladres.

Que mai no falti alegria

QUE MAI NO FALTI ALEGRIA
Lletra i música: La Trinca

[ Que mai no falti alegria
per a demanar Autonomia
i que no falti salut
per a demanar l'Estatut. ] -bis-
Això de nació espanyola
va sortir per carambola
inventat pels reis catòlics
una nit de xerinola
i d'excessos alcohòlics.
I els seus fills, nets i nebots
i tots els estaquirots
que els han vingut al darrera
han mantingut la fal·lera
de la unitat per pebrots.
[ Que mai no falti alegria... ] -bis-
I si de cas algun dia
s'arrenquen els de Madrid
demanant Autonomia,
que vinguin sense manies
que els hi darem de seguit.
Farem la gran botifarra
a aquest piló de bandarres
que ens “retrassen” l'Estatut.
Que ens deixin les quatre barres
i que es quedin el barrut!
[ Que mai no falti alegria... ] -bis-
[ No volem l'Autonomia
quan ja no ens quedi alegria
ni que arribi l'Estatut
quan ja no tinguem salut.] -bis-


Podeu escoltar l'AUDIO d'aquesta cançó

PEL BROC GROS (LP - 1979)

PEL BROC GROS
Ariola - LP (1979)