LA FAIXA
Lletra i música: La Trinca
El "corsé" no està de moda,
la cotilla va de baixa,
per això els fabricants de faixes
de la indústria nacional
convoquen per la "tablilla"
al gremi de la cotilla:
dimecres a dos quarts d'onze,
assemblea general.
[ La faixa... Olé, olé, i olé.
La faixa està de rebaixa. Olé, olé, olé.
No se'ls veu gaire optimistes
aquells fabricants de faixes
altrament dits, feixistes. ]
S'inaugura la reunió
i és tan gran l'esverament
que per calmar l'assemblea
així parla el president:
"Clients de tota la vida
ara ens estan fent el salt,
no s'exporta cap cotilla
ni a Grècia ni a Portugal.
Què tant acostar-se a Europa!
Què tant canviar de "jaquetes"!
Si no vetllem el negoci
anirem a fer punyetes.
Doncs fent números he vist
que si segueix anant de baixa,
caldrà tornar a dir al país
o faixa... o caixa!
[ La faixa... Olé, olé, i olé... ]
Continuant la reunió
es llegeix una "octavilla",
que en contra de la cotilla
ha llançat l'oposició.
On hi ha escrit: "Companys, la faixa
ens oprimeix i ens domina,
cal cremar totes les faixes
i als feixistes de propina."
Deu cauen sota la taula
víctimes d'un cobriment,
mig histèrics els que queden
canten exaltadament:
"Tres días hay en el año
que relucen más que el sol:
Jueves Santo, Corpus Christi
i el día de la Ascensión"
Feixistes... Olé, olé, i olé.
No busqueu més solucions.
Olé, olé, i olé.
Sabeu de fonts fidedignes
que la culpa és dels maçons
i dels jueus malignes.
Feixistes... Sou del món occidental
reserva espiritual,
sota el mantell protector
de la Santa Inquisició. Olé!
A la versió publicada al recopilatori "7 ANYS I 1 DIA" (1977) trobem una petita diferència en una de les estrofes i hi podem sentir:
"Tres días hay en el año
que relucen más que el sol:
Jueves Santo, Corpus Christi
i el divuit de juliol"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada