BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1976. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1976. Mostrar tots els missatges

dimecres, 15 d’octubre del 2014

Galeria Virtual de Records - 031



Àlbum de cromos "FANS"
amb cromo de La Trinca (1976)

L'any 1976 va sortir l'àlbum de cromos "FANS" publicat per l'editorial ESTE que constava de 182 cromos amb les imatges d'artistes de cinema, famosos de televisió i cantants de l'època.

Entre aquests cromos destaquem el número 133 que estava dedicat a LA TRINCA i que podíem trobar a l'última pàgina de la secció "Cantantes de hoy". En aquesta mateixa pàgina de l'àlbum, La Trinca compartia protagonisme, com podem comprovar a la imatge, amb els cromos de Maria del Mar Bonet (nº 142), Joan Baptista Humet (nº 143) i Lluís Llach (nº 145), entre d'altres.



Amb l'etiqueta RECORDS publico amb periodicitat mensual, el 15 de cada mes, uns posts on aniré recollint les imatges de diferents objectes relacionats amb La Trinca. Si voleu col·laborar amb aquesta galeria virtual, no dubteu a fer una fotografia de qualsevol cosa relacionada amb La Trinca o La Nova Trinca que encara guardeu (entrades o programes de concerts, targetes promocionals, "merchandising" divers, etc) i feu-me-la arribar al meu e-mail amb el màxim de dades per identificar-la en el temps i en l'espai. Amb molt de gust, la publicaré al blog.

dissabte, 15 de març del 2014

Galeria Virtual de Records - 027



Material publicitari de la pel·lícula
"LA NOVA CANÇÓ" (Francesc Bellmunt - 1976)

L'any 1976 es va estrenar "LA NOVA CANÇÓ", primera pel·lícula que va obtenir els permisos administratius pertinents per realitzar-se en català. Amb direcció de Francesc Bellmunt i guió de l'Àngel Casas, és un gran reportatge amb actuacions i entrevistes, sobre el fenomen de la cançó catalana situat en el context social, cultural, polític i econòmic de la Catalunya de 1975.
De la pel·lícula, el mateix director en destaca tres moments notables. El primer és l'actuació de Rafael Subirachs cantant per primera vegada la versió completa de "Els Segadors". El segon és que s'hi recull el primer recital multitudinari de Raimon, amb gran desplegament de banderes i crits. I el tercer a destacar és el retorn de Lluís Llach als escenaris.

LA TRINCA també participà en aquesta pel·lícula, cantant la cançó "Botifarra de pagès" en una actuació gravada al Camp del Barça. A la imatge que encapçala aquest post, al costat del pòster de la pel·lícula podem veure també un dels fotogrames promocionals del film, justament el que mostra l'actuació de LA TRINCA vestits de jugadors del F.C. Barcelona. I a continuació en podeu veure el vídeo:




Amb l'etiqueta RECORDS publico amb periodicitat mensual, el 15 de cada mes, uns posts on aniré recollint les imatges de diferents objectes relacionats amb La Trinca. Si voleu col·laborar amb aquesta galeria virtual, no dubteu a fer una fotografia de qualsevol cosa relacionada amb La Trinca o La Nova Trinca que encara guardeu (entrades o programes de concerts, targetes promocionals, "merchandising" divers, etc) i feu-me-la arribar al meu e-mail amb el màxim de dades per identificar-la en el temps i en l'espai. Amb molt de gust, la publicaré al blog.

dimarts, 15 d’octubre del 2013

Galeria Virtual de Records - 022



Programa del Festival
"6 Hores de Cançó a Canet" (1976)

Les "Sis Hores de Cançó" de Canet de Mar fou un multitudinari festival de cançó catalana que es celebrà en aquesta localitat del Maresme els anys 1971 a 1978. A partir de 1974, l'organització anà a càrrec de "Pebrots Enterprises", darrera de la qual hi havia La Trinca. El festival va arribar a convocar més de 15.000 espectadors i els principals cantants que hi van participar foren La Trinca, Toti Soler, Maria del Mar Bonet, Francesc Pi de la Serra i Ovidi Montllor, que fou l'únic que actuà cada any. Raimon només hi actuà el 1976.

Precisament, a l'edició de 1976 que es celebrà al Pla d'en Sala de Canet el 24 de juliol a les 10 de la nit pertany aquest programa, que incloïa la lletra de les cançons i la portada del qual (amb un dibuix d'en Cesc) es pot veure en la imatge que encapçala aquest post.



Amb l'etiqueta RECORDS publico amb periodicitat mensual, el 15 de cada mes, uns posts on aniré recollint les imatges de diferents objectes relacionats amb La Trinca. Si voleu col·laborar amb aquesta galeria virtual, no dubteu a fer una fotografia de qualsevol cosa relacionada amb La Trinca o La Nova Trinca que encara guardeu (entrades o programes de concerts, targetes promocionals, "merchandising" divers, etc) i feu-me-la arribar al meu e-mail amb el màxim de dades per identificar-la en el temps i en l'espai. Amb molt de gust, la publicaré al blog.


dimarts, 6 d’octubre del 2009

Opus 10

OPUS 10
Lletra i música: La Trinca

Un, dos, tres, quatre,
cinc, sis, set, vuit,
nou, deu ... Maaambo!!!
- - - - - -
Opus, un. Opus, dos. Opus, tres.
Opus, quatre. Opus, cinc. Opus, sis.
Opus, set. Opus, vuit. Opus, nou.
Opus, deu ... Maaambo!!!

El sabó i tu

EL SABÓ I TU
Lletra i música: La Trinca
(a la manera del Duo Dinàmico)

El sabó, el sabó, el sabó,
i tu, i tu, i tu.
De petit al confessar-te
et va dir el "padre" Geroni,
que el sabó és un artefacte
del dimoni.
Si el sabó per tu és pecat,
i rentar-te una indecència,
tu no peques, és veritat,
però jo faig la penitència.
I és que no hi ha nàpia honrada
que aguanti la bafarada.
Si et dic que t'has d'esbandir,
sempre em contestes que si,
que per Nadal que és diada
fas bugada.
I aquesta ronya groguenca,
que tens per tota la pell,
un cop l'any tu te l'arrenques
amb escarpa i amb martell.
I ben fregada amb Netol,
fins l'any que ve si Déu vol.
El sabó, el sabó, el sabó,
i tu, i tu, i tu.
No em cal ni telefonar-te,
només cal ensumar l'aire
Oh!, oh!, oh!
i ja puc localitzar-te
per la flaire.
Quan m'arriba un tuf molt fort
de bacallà mig passat,
de formatge Roquefort
i de bròquil fermentat.
Aquesta tendra ferum,
jo sé que és el teu perfum.
El sabó, el sabó, el sabó,
i tu, i tu, i tu.
[ El sabó i tu... tu i el sabó... -bis-
El sabó i tu, i tu, i tu ] -x3-

Botifarra de pagès

BOTIFARRA DE PAGÈS
Lletra i música: La Trinca
Arranjaments : Josep Lluís Soler

[OPUS 10 (1976)]
Catorze anys de passar gana,
catorze anys d'anar fent figa,
potser si que eren molt anys
catorze anys sense una lliga.
Això deien fa dos anys
els afeccionats culés
i ara diuen: Potser haurem
d'esperar catorze anys més.
Un, dos, tres, botifarra de pagès!
Quan la cosa no funciona
no ens ve pas de cent milions,
i com que la bossa sona
hem portat a Barcelona
les millors cuixes del món.
Si tot va millor que abans,
gastar duros no ens espanta,
ja ho diem els catalans
que pagant Sant Pere canta,
amb permís dels capellans.
La senyera ja voleia
amb gran eufòria,
la tenora llença al vent son cant joiós,
recordant un gran moment
de nostra història
celebrant un cinc a zero gloriós.
Sonaren cinc campanades
allà a la porta del sol
cinc cops plorà la Cibeles
Madrid estava de dol
pels carrers es comentava:
En Flandes se ha puesto el sol.
Un, dos, tres, botifarra de pagès!
I als culés de veritat
ja ens han fet gastar els bitllets,
comprant llibres, ninotets
pòsters, discos dedicats,
pintures i calçotets.
Mentre ragi la mamella
ens voldran fer fer el titella
i arribaran a inventar-se
desodorant per l'aixella
que porti els colors del Barça.
Cruyff,
Cruyff, Cruyff, Cruyff... -x3-
Qual vulgar cor de granotes,
“ensalcem” les teves potes,
i cridem plens de moral:
L'any que ve no farem riure
Visca Catalunya, viure!
Visca el Barça i en Montal.
Catalanistes desfoguem-nos
que ara es pot gracies al futbol,
cridar ben fort fins escanyar-se
som i serem ... socis del Barça
tant si es vol com si no es vol!
tant si es vol com si no es vol!


[BOTIFARRA DE PAGÈS (SG - 1974)]
Catorze anys de passar gana,
catorze anys d'anar fent figa,
potser si que eren molt anys
catorze anys sense una lliga.
Un, dos, tres, botifarra de pagès!
Quan la cosa no funciona
no ens ve pas de cent milions,
i com que la bossa sona
hem portat a Barcelona
les millors cuixes del món.
Si tot va millor que abans,
gastar duros no ens espanta,
ja ho diem els catalans
que pagant Sant Pere canta,
amb permís dels capellans.
La senyera ja voleia amb gran eufòria,
la tenora llença al vent son cant joiós,
recordant un gran moment
de nostra història
celebrant un cinc a zero gloriós.
Sonaren cinc campanades
allà a la porta del sol
quatre ens les han tornades
però encara guanyem d'un gol.
Com veieu qui no es conforma
és ben bé perquè no vol...
Un, dos, tres, botifarra de pagès!
I ara els culés de veritat
ens volem gastar els bitllets,
comprant discos, ninotets
i cançons de qualitat
pòsters, pintures i calçotets.
Mentre ragi la mamella
ens voldran per fer el titella
i arribaran a inventar-se
desodorant per l'aixella
que porti els colors del Barça.
I ara cantaires, ve lo principal.
Au, prepareu-vos pel "coro" final
Cruyff,
Cruyff, Cruyff, Cruyff... -x3-
Qual vulgar cor de granotes,
“ensalcem” les teves potes,
jugador sensacional:
Ja ningú no se'n pot riure
Visca Catalunya!
Visca el Barça i en Montal.
Catalanistes ajunteu-vos
que ara es pot gracies al futbol,
cridar ben fort fins escanyar-se
som i serem... socis del Barça
tant si es vol com si no es vol!
tant si es vol com si no es vol!

[BOTIFARRA DE PAGÈS (1974)]
(Una altra versió)
Catorze anys de passar gana,
catorze anys d'anar fent figa,
potser si que eren molt anys
catorze anys sense una lliga.
Un, dos, tres, botifarra de pagès!
Quan la cosa no funciona
no ens ve pas de cent milions,
i com que la bossa sona
hem portat a Barcelona
les millors cuixes del món.
Si tot va millor que abans,
gastar duros no ens espanta,
ja ho diem els catalans
que pagant Sant Pere canta,
amb permís dels capellans.
La senyera ja voleia amb gran eufòria,
la tenora llença al vent son cant joiós,
recordant un gran moment
de nostra història
celebrant un cinc a zero gloriós.
Sonaren cinc campanades
allà a la porta del sol
quatre ens les han tornades
però encara guanyem d'un gol.
Com veieu qui no es conforma
és ben bé perquè no vol...
Un, dos, tres, botifarra de pagès!
I ara els culés de veritat
ens volem gastar els bitllets,
comprant llibres, ninotets
pòsters, discos dedicats,
pintures i calçotets.
Mentre ragi la mamella
ens voldran fer fer el titella
i arribaran a inventar-se
desodorant per l'aixella
que porti els colors del Barça.
I ara cantaires, ve lo principal.
Au, prepareu-vos pel "coro" final
Cruyff,
Cruyff, Cruyff, Cruyff... -x3-
Qual vulgar cor de granotes,
“ensalcem” les teves potes,
jugador sensacional:
Visca els cims de Montserrat,
el Besós i el Llobregat.
Visca el Barça i en Montal.
Catalanistes desfoguem-nos
que ara es pot gracies al futbol,
cridar ben fort fins escanyar-se
som i serem... socis del Barça
tant si es vol com si no es vol!
tant si es vol com si no es vol!

[7 ANYS i 1 DIA (1977)]
Catorze anys de passar gana,
catorze anys d'anar fent figa,
potser si que eren molt anys
catorze anys sense una lliga.
Això deien emprenyats
els afeccionats culés
i ara diuen: Potser haurem
d'esperar catorze anys més.
Un, dos, tres, botifarra de pagès!
Quan la cosa no funciona
no ens ve pas de cent milions,
i com que la bossa sona
hem portat a Barcelona
les millors cuixes del món.
Si tot va millor que abans,
gastar duros no ens espanta,
ja ho diem els catalans
que pagant Sant Pere canta,
amb permís dels capellans.
La senyera ja voleia
amb gran eufòria,
la tenora llença al vent son cant joiós,
recordant un gran moment
de nostra història
celebrant un cinc a zero gloriós.
Sonaren cinc campanades
allà a la porta del sol
cinc cops plorà la Cibeles
Madrid estava de dol
pels carrers es comentava:
En Flandes se ha puesto el sol.
Un, dos, tres, botifarra de pagès!
I als culés de veritat
ja ens han fet gastar els bitllets,
comprant llibres, ninotets
pòsters, discos dedicats,
pintures i calçotets.
Mentre ragi la mamella
ens voldran fer fer el titella
i arribaran a inventar-se
desodorant per l'aixella
que porti els colors del Barça.
I ara cantaires, ve lo principal.
Au, prepareu-vos pel "coro" final
Cruyff,
Cruyff, Cruyff, Cruyff... -x3-
Qual vulgar cor de granotes,
“ensalcem” les teves potes,
i cridem plens de moral:
L'any que ve no farem riure
Visca Catalunya, LLIURE!
Visca el Barça i en Montal.
Catalanistes desfoguem-nos
que ara es pot gràcies al futbol,
cridar ben fort fins escanyar-se
som i serem ... socis del Barça
tant si es vol com si no es vol!
tant si es vol com si no es vol!


Podeu veure el VÍDEO d'aquesta cançó

La riquesa

LA RIQUESA
Lletra i música: La Trinca

La riquesa,
no és estar podrit de diners
i viure sols per fer-ne més,
desesperat.
Que en els grans magatzems no hi ha
una secció on poder comprar,
tranquil·litat.
La riquesa,
és buscar l'amor pels terrats
cantant a cor amb quatre gats
la lluna plena,
i quan ja has fet prou esvalot
fugir corrents del sabatot
i la mullena.
La riquesa,
és desvetllar-se amb la foscor
i ser el fidel adorador
de la nit.
Que et trobi el sol jaient al ras
i t'acompanyi pas a pas
fins al teu llit.
La riquesa,
pot ser posar els peus en remull
tot i sabent que l'aigua bull
i escaldar-te'ls.
Prenent deixalles culturals
i tradicions patriarcals,
per eixugar-te'ls.
La riquesa,
és amb els quilos de consells
que no et poden pair els budells
fer-ne un manyoc.
Esperar el dia de Sant Joan
i al mig de la plaça gran
fotre'ls-hi foc.
La riquesa,
és desentendre's del destí
i triar qualsevol camí,
tots van a Roma.
Fer via sempre cap amunt
tot posant punt on hi va punt,
i coma on coma.
La riquesa,
és quan amb els peus per davant
el carro et vagi estirant
dins la mortalla.
[ Al fer el balanç del què has viscut
esclati dins el teu taüt...
una rialla. ] -bis-

El tururut

EL TURURUT
Lletra i música: La Trinca

Tots aquells que la balleu,
sota la llei de l'embut,
apreneu aquest nou ball
que se'n diu el Tururut.
És un ball conjuntural,
inventat pel capitost,
per veure si finalment
anivellava el pressupost.
Per sortir d'aquesta crisi
i fugir de la ruïna,
va cridar als "coros y danzas"
de la secció femenina.
Perquè ensenyin al país
el nou ball del Tururut
i el que no vulgui ballar,
qui gemega ja ha rebut.
Ballem el tururut... -bis-
Primer moviment:
Les mans al cinturó
i estreny-te'l un pèl més,
que els de dalt han decidit
carregar-te a tu els neulers.
Segon moviment:
Doblega't cap endavant
i amb molta educació
fes anar el cap amunt i avall,
i ves dient: Sí senyor.
Tercer moviment:
Després, amb gran humilitat,
ves descordant-te els botons,
que el gran moment ha arribat
de baixar-te els pantalons.
Però la gent no està d'acord
amb qui es va inventar aquest ball
i l'engeguen al carall
tot dient-li el nom del porc.
Perquè el poble, ves per on,
ja està massa mosquejat
tan estrènyer el cinturó
ja no hi queda cap forat.
I així, en pla subversiu,
aquest nou ball ha nascut,
serà el ritme de l'estiu,
és el contra-tururut.
És un ball testimonial
que només té un moviment,
però com veureu, és igual,
resulta molt convincent:
S'estén un braç endavant,
i sense perdre el compàs,
has d'anar-lo flexionant
amb l'ajut de l'altre braç.
Aquest nou pas, com veieu,
resulta molt oportú,
se'n diu, per si no ho sabeu,
"botifarra for you".
Botifarra, sha-la-la. Botifarra, ye-ye-ye
Botifarra, oh-oh-oh. Botifarra for you.
Botifarra, "yes my friend"
Botifarra, shoo-shoo-shoo.
Botifarra, fly-fly-fly.
Botifarra for you, you. You, you, you!

Mitjançant un e-mail, en CARLES ens fa avinent
una petita variació en la lletra quan aquesta cançó
va sortir al recopilatori 7 ANYS I UN DIA (1977)

Tots aquells que la balleu,
sota la llei de l'embut,
apreneu aquest nou ball
que se'n diu el Tururut.
És un ball conjuntural,
inventat pel capitost,
per veure si finalment
anivellava el pressupost.
Per sortir d'aquesta crisi
i fugir de la ruïna,
va cridar als "coros y danzas"
de la secció femenina.
Perquè ensenyin al país
el nou ball del Tururut
i el que no vulgui ballar,
qui gemega ja ha rebut.
Ballem el tururut...
"Dansons le tirirí"...
Primer moviment:
Les mans al cinturó
i estreny-te'l un pèl més,
que els de dalt han decidit
carregar-te a tu els neulers.
Segon moviment:
Doblega't cap endavant
i amb molta educació
fes anar el cap amunt i avall,
i ves dient: Sí senyor.
Tercer moviment:
Després, amb gran humilitat,
ves descordant-te els botons,
que el gran moment ha arribat
de baixar-te els pantalons.
Però la gent no està d'acord
amb qui es va inventar aquest ball
i l'engeguen al carall
tot dient-li el nom del porc.
Perquè el poble, ves per on,
ja està massa mosquejat
tan estrènyer el cinturó
ja no hi queda cap forat.
I així, en pla subversiu,
aquest nou ball ha nascut,
serà el ritme de l'estiu,
és el contra-tururut.
És un ball testimonial
que només té un moviment,
però com veureu, és igual,
resulta molt convincent:
S'estén un braç endavant,
i sense perdre el compàs,
has d'anar-lo flexionant
amb l'ajut de l'altre braç.
Aquest nou pas, com veieu,
resulta molt oportú,
se'n diu, per si no ho sabeu,
"botifarra for you".
Botifarra, sha-la-la. Botifarra, ye-ye-ye
Botifarra, oh-oh-oh. Botifarra for you.
Botifarra, "yes my friend"
Botifarra, shoo-shoo-shoo.
Botifarra, fly-fly-fly.
Botifarra for you, you. You, you, you!

La patata

LA PATATA
Lletra i música: La Trinca

Mulata!
Diu la teoria de l'evolució,
que venim dels micos,
quina aberració!
[ Si és evident que l'home
ve de la patata,
de la patata, de la patata. ] -bis-
Sembla estrafolària aquesta teoria,
però es funda en uns fets
que veiem cada dia:
Hi ha moltes patates
que estan mig grillades,
igual com els homes
ho estan a vegades,
Quan veiem que un home
té un nas que esparvera
tots diem: "Refotre, quina patatera".
Les patates velles s'arruguen de pell,
igual que tot "cristo"
quan es torna vell.
[ I és evident que l'home
ve de la patata,
de la patata, de la patata. ] -bis-
Eh! Aaah!
Patata, patata, patata, patatera.
Patata, patata.
i és que la patata sempre ha sigut
ai! un assumpte molt pelut.
Eh! Patata, patata, patata, patatera.
Patata, patata.
Que ja Adam i Eva
va ser una enredada,
que no era una poma,
que era una patata ...
Eh! Patata, patata, patata, patatera.
Patata, patata.
Pren una patata i així cara a cara
mira-la amb tendresa
i digues-li, mare!
Que cada vegada que fem estofat
no ens donem compte de l'assassinat
I és que la patata és el nostre sostén
la fècula, es veu, és un gran aliment.
Per això quan et moris...
et dirà el mossèn...
In Fecula feculorum. Iah! Amén!
I és evident que l'home ve
de la patata, de la patata, de la patata
I és evident que l'home ve
de la patata,. Ai que ve de la...
patata, patata!

Les muses

LES MUSES
Lletra i música: La Trinca
(Poema simfònic per a cobla, orquestra, gaita gallega
i tres veus, una d'elles afònica)

Pageseta, moreneta,
vols que et fem una cançó,
tu sempre tirant de veta
de la nostra inspiració.
Si una cançó t'hem de fer,
prenem llapis i paper,
guitarra, pianola i verra.
Vet aquí que no surt res
que ens acabi de fer el pes
i la moral cau per terra.
- - - - - -
Un pobre pagès tenia una filla,
tenia quinze anys i encara no... fila.
Tralarala, la, la... no fila, no fila.
Tralarala, la, la... però ja... filarà.
- - - - - -
Cal que fem un pensament,
com que això va malament
i tenim molt males puces,
fem com deia Fumantxú:
si la musa no ve a tu,
vés-te'n tu cap a les muses.
- - - - - -
A la vora de la mar
hi ha l'estimada, hi ha l'estimada,
que me'n feia uns ous ferrats
amb cansalada, amb cansalada...
- - - - - -
Les busquem a tort i a dret
però les muses quan fa fred
no es troben fent cantonades.
Això ens ho diu un cambrer,
i afegeix, que si convé
en té tres de preparades.
- - - - - -
A la taverna d'en Mallol
hi ha hagut garrotades.
A la taverna d'en Mallol
hi ha hagut garrotades,
parlant de futbol,
A la taverna d'en Mallol
hi ha hagut garrotades.
A la taverna d'en Mallol,
n'eren uns del Barça
i uns de l'Espanyol.
- - - - - -
Amb tres muses com tres sols
agafem els faristols,
els instruments i les solfes.
Però resulta que les rosses
no són musses, sinó mosses,
i unes grandíssimes "golfes".
- - - - -
Muntanyes del Canigó
fresques són i regalades
i no com les del Montseny
que ja estan urbanitzades.
- - - - -
I aquí estem passant l'estona,
cadascú amb una lleona,
ben eixuts d'inspiració.
Pageseta, moreneta,
se'ns deu haver embussat l'aixeta
i et quedes sense cançó.
- - - - - -
Presoners en tot moment
de la teva veu tan clara,
si és que vols una cançó
que te la faci ton pare.
Per què ets tendre i ets suau
i ets un doll de poesia,
si ton pare et diu que no
que te la faci... ta tia!

18 Jutges

DIVUIT JUTGES
Lletra i música: La Trinca

N'era una reunió amb un cap de vila
i de regidors n'hi havia una pila.
Tralarala-la-la, que voten, que voten
Tralarala-la-la, per al català.
No ho sabria dir,
si és que algú ho desitja,
si n'eren divuit o dotzena i mitja.
Tralarala-la-la, que voten, que voten,
Trolorolo-lo-lo, i voten que no.
Després d'anys d'ensopiment
torna a vibrar Barcelona,
doncs es pregunta la gent:
Perquè vol l'Ajuntament
tocar-nos allò que no sona?.
Catalans aquesta gent
dient no, ha dit que si,
fotem-els-hi un monument
i ara que no ve d'aquí
que el pagui l'Ajuntament.
Com ha de ser
el monument
si escolteu be
us ho direm seguidament:
A sobre d'un núvol tret dels pastorets,
i com si es tractés
d'una estàtua romana,
i els divuit regidors despulladets
tots seriosos i ballant una sardana.
I allà a sota el monument, un jardinet
tot ple de mates d'alfals i cosconies
i que el cuidin i el mantinguin regadet
amb aigua del Manzanares
tots els dies.
I per posar el monument
amb els divuit regidors
tenim el lloc escaient:
El carrer de Robadors.
I s'obligarà als coloms
a volar per sobre el lloc
que per molts que s’hi caguessin
sempre fora massa poc.
Divuit jutges d'un jutjat, -x3-
divuit jutges d'un jutjat,
dient no, l'han ben...


Podeu veure el VÍDEO d'aquesta cançó

Bolero

BOLERO
Lletra i música: La Trinca

Sembla com si fos ahir
que passant amb el "Vespino"
pels carrers del "Barri xino"
de cop la vaig descobrir.
Asseguda en aquell bar,
depauperada i mig morta,
i jo li vaig obrir una porta,
la porta del sidecar.
Per la llet que vaig mamar
juro que maleiria,
mil vegades aquell dia
en que et vaig arreplegar.
Bandarra!
És el nom més escaient,
que reflexa fidelment,
que tu ets una indecent
i una “guarra”...
Marcolfa!
D'on has sortit tu tan "golfa"
si ta mare era una santa,
i tu en canvi ets una filla
de marfanta.
Petardo!
Tres paraules simplement,
t'ho he de dir sincerament:
mira noia francament,
ets un cardo...
I un cardo “borriquero”,
que ha crescut al mig dels fems,
per això avui que fa mal temps
et canto aquest bolero.
I et diria,
que ets la llum del meu camí.
I et diria,
que ets l'estel del meu destí.
T'ho diria,
però el meu cor no ho sent així,
i et diria.
I et diria... paparra!
Aferrant-te de valent
m'has xuclat furtivament
la sang i el compte corrent.
Quina barra!
Podrida!
Prefereixo un llit d'ortigues,
ple de xinxes i formigues,
abans que tenir-te al catre,
per amiga.
Bacona!
Per tot això que t'he dit
i molt més que encara em callo,
abans que ser el teu marit
me la tallo!
Em tallo la "coleta"
com ho faria un torero.
Ja n'hi ha prou d'aquest romanço
i adéu, adéu... Bolero...
Shubi, dubi, uah! Oh, Oh,Oh, Oh! -bis-
Shubi, dubi, uah! Bandarra!



Mitjançant un e-mail, en CARLES ens fa avinent
una petita variació en la lletra quan aquesta cançó
va sortir al recopilatori 7 ANYS I UN DIA (1977)

Sembla com si fos ahir
que passant amb el "Vespino"
pels carrers del "Barri xino"
de cop la vaig descobrir.
Asseguda en aquell bar,
depauperada i mig morta,
i jo li vaig obrir una porta,
Tu?,  Jo!,  Ah!,  Ves!
la porta del sidecar.
Per la llet que vaig mamar
juro que maleiria,
mil vegades aquell dia
en que et vaig arreplegar.
Bandarra!
És el nom més escaient,
que reflexa fidelment,
que tu ets una indecent
i una “guarra”...
Marcolfa!
D'on has sortit tu tan "golfa"
si ta mare era una santa,
i tu en canvi ets una filla
de marfanta.
Petardo!
Tres paraules simplement,
t'ho he de dir sincerament:
mira noia francament,
ets un cardo...
Un cardo “borriquero”,
que ha crescut al mig dels fems,
per això avui que fa mal temps
et canto aquest bolero.
I et diria,
que ets la llum del meu camí.
I et diria,
que ets l'estel del meu destí.
T'ho diria,
però el meu cor no ho sent així,
i et diria...
I et diria... paparra!
Aferrant-te de valent
m'has xuclat furtivament
la sang i el compte corrent.
Quina barra!
Podrida!
Prefereixo un llit d'ortigues,
ple de xinxes i formigues,
abans que tenir-te al catre,
per amiga.
Bacona!
Per tot això que t'he dit
i molt més que encara em callo,
abans que ser el teu marit
me la tallo!
Em tallo la "coleta"
com ho faria un torero.
Ja n'hi ha prou d'aquest romanço
i adéu, adéu... Bolero...
Shubi, dubi, uah! Oh, Oh,Oh, Oh! -bis-
Shubi, dubi, uah! Bandarra!

La Faixa

LA FAIXA
Lletra i música: La Trinca

El "corsé" no està de moda,
la cotilla va de baixa,
per això els fabricants de faixes
de la indústria nacional
convoquen per la "tablilla"
al gremi de la cotilla:
dimecres a dos quarts d'onze,
assemblea general.
[ La faixa... Olé, olé, i olé.
La faixa està de rebaixa. Olé, olé, olé.
No se'ls veu gaire optimistes
aquells fabricants de faixes
altrament dits, feixistes. ]
S'inaugura la reunió
i és tan gran l'esverament
que per calmar l'assemblea
així parla el president:
"Clients de tota la vida
ara ens estan fent el salt,
no s'exporta cap cotilla
ni a Grècia ni a Portugal.
Què tant acostar-se a Europa!
Què tant canviar de "jaquetes"!
Si no vetllem el negoci
anirem a fer punyetes.
Doncs fent números he vist
que si segueix anant de baixa,
caldrà tornar a dir al país
o faixa... o caixa!
[ La faixa... Olé, olé, i olé... ]
Continuant la reunió
es llegeix una "octavilla",
que en contra de la cotilla
ha llançat l'oposició.
On hi ha escrit: "Companys, la faixa
ens oprimeix i ens domina,
cal cremar totes les faixes
i als feixistes de propina."
Deu cauen sota la taula
víctimes d'un cobriment,
mig histèrics els que queden
canten exaltadament:
"Tres días hay en el año
que relucen más que el sol:
Jueves Santo, Corpus Christi
i el día de la Ascensión"
Feixistes... Olé, olé, i olé.
No busqueu més solucions.
Olé, olé, i olé.
Sabeu de fonts fidedignes
que la culpa és dels maçons
i dels jueus malignes.
Feixistes... Sou del món occidental
reserva espiritual,
sota el mantell protector
de la Santa Inquisició. Olé!



A la versió publicada al recopilatori "7 ANYS I 1 DIA" (1977) trobem una petita diferència en una de les estrofes i hi podem sentir:

"Tres días hay en el año
que relucen más que el sol:
Jueves Santo, Corpus Christi
i el divuit de juliol"

OPUS 10 (LP- 1976)

OPUS 10
Edigsa - LP 417 (1976)
Edigsa - CAS 417 (1976)
PDI - CD 80.2896 (1993)
DISCMEDI - CD 5384.02 (2021)