ESCENA IX
(Don Jaume, Muntaner, Don Pere,
Donya Constança, nobles i guerrers)
Muntaner: Respireu Senyor! Oh, glòria!
Vostre fill triomfant arriba!
Victòria, minyons, victòria!
Els catalans perdíem la batalla
anàvem ja del moro a ser esclaus
i tot plegat, com llum que els núvols ralla
don Pere surt del mig dels nostres braus.
I es posa a manejar sa forta espasa
fent-ne rodar per tot collons i caps
i de sardines mores el pla embarassa.
Semblava gairebé un camp de naps.
I hem fotut sens mirar si era home o dona
com un pintor quan amb la brotxa enguixa
aquell que perquè és mascle no té xona,
té el cul esbadellat per nostra pixa.
Poble: Visca don Pere! Visca!
(Entra Don Pare amb nobles guerrers.
El Rei se li gira d’esquena)
Don Pere:I què us passa, senyor, que vostres braços
no obriu al fill que tanta glòria us dóna?
Rei: Amb mon fill he romput d’amor els llaços.
Vaig manar que es quedés a Barcelona.
Encara que en tu veig ma descendència
i et dec com a guerrer obrir-te els braços,
a un porc que li ha faltat a l’obediència,
el Rei, girant-se, fot el cul pels nassos!
Don Pere: I si estès obeint-vos, senyor, encara
i no hagués agafat cavall i espasa,
podeu estar segur que a hores d’ara
els moros ja tindríem dins de casa.
I tota Europa exclamaria a coro
puix puces sobre prínceps en són bous
que mentre a Aragó entrava el moro,
l’Infant estava aquí tocant-se els ous.
Rei: Pere!
Don Pere: Pare!
Rei: Tens raó! Vine a mos braços!
Ara veig en tu ma raça!
Dª Constança: Mireu, senyor, que el temps passa...
Rei: M’havies parlat de llaços
contraure amb una dona.
Don Pere: Per això he anat a la guerra!
Rei: Casta Infanta d’altra terra
es troba ara a Barcelona.
Satisfarà ton amor?
Don Pere: Si és la Infanta de Sicília
i ho vol ella i sa família,
sa mà demano i son cor.
Rei: Voleu l’Infant per espòs?
Dª Constança: I com no, si jo el somniava
i el dit per ell m’hi ficava?
Don Pere: Jo també us somniava a vós.
I pensant en la virtut
que de vós m’han alabat
jo, a la vostra salut,
cada nit me l’he pelat.
Rei: Caso l'Infant d’Aragó
amb la Infanta de Sicília.
Don Pere: Vostre amor tot ho concilia.
Muntaner: Ja ho crec, però et fa cabró.
Rei: Muntaner, que us he escoltat!...
Aneu a la Catedral
i no us mogueu d’allà dalt
fins que us hagin despatxat.
Muntaner: Quina llet té el Rei en tot!
Que no veieu la jugada?,
l’ha fotuda, l’ha prenyada
i ara, cony, pobre xicot!
(Cor: Quina llet, quina llet, quina llet, quina llet.
Ara, quan tingui el fill tots creuran que és el nét) -bis-
Rei: Ara jo que sóc gat vell
a tu que et cases i ets jove,
tot i que no és cosa nova,
vull donar-te algun consell, (x3)
(Cor: Vol donar-li algun consell)
Si en ficar-te amb ella al llit
trobes que el virgo no té,
no en facis cas, que pot ser
d’haver-s’hi ficat el dit.
I si algun vailet petit
abans d’hora et fot pels nassos
pensa que molts d’embarassos
abans de temps han parit.
Don Pere: Que us penseu que sóc un ase?
Muntaner: No!, jo et fot! amb un xic més!...
Rei: Digui a Manfredo un exprés
que amb mon fill sa filla es casa.
Fontanelles: I si li mouen raons
perquè us haveu proppassat?
Rei: Digueu-li que els he casat
perquè em rota pels collons!
[ (Cor: Digueu-li que els ha casat...)
(Muntaner: L’ha fotut, l’ha prenyat)
Rei: Digueu-li que els he casat...
(Cor: ... perquè el rota pels collons!)
(Muntaner: I ara coi! Pobre noi!)
Rei: ... perquè em rota pels collons! ] -bis -
(mirant al cel)
I Vós que eixa trista vall
(Cor: Quina llet té el rei en tot)
mireu des del blau setí
(Cor: que s’ha tret de sobre el mort)
feu que en tot digne de mi
(Cor: Don Jaume, Don Jaume)
sigui el fruit del meu carall!
(Cor: Don Jaume, Don Jaume,
Don Jaume, Don Jaume)
