BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dimecres, 7 d’octubre de 2009

Don Jaume 01

ESCENA I
(Muntaner, Fontanelles)

Muntaner: Com us deia, Fontanelles,
el Rei Jaume està fotut.
El qui guia ens ha sigut és ja un manso sense esquelles,
és ja un manso sense esquelles el qui guia ens ha sigut

(Cor: Don Jaume, Don Jaume, Don Jaume, el conquistador) -bis-

Fontanelles: I vos que ho haveu sentit, sabeu quin mal és aquest?

Muntaner: Si em guardéssiu el secret...
us diré que està podrit.

Fontanelles: Ja veig que parleu de veres, però, com pot haver estat?

Muntaner: Unes purgacions culeres
el Rei moro li ha endinyat.

(Cor: Don Jaume, Don Jaume, Don Jaume, el conquistador) -bis-

Fontanelles: Doncs, és a dir que el Rei moro
a don Jaume ha dat pel cul?

Muntaner: Del seu rei amb més decoro
vegi de parlar el gandul.

Fontanelles: Si tinc culpa perdoneu-me.
Jo ho havia entès així.

Muntaner: Qui donava era Don Jaume
i qui entomava, el sarraí!

(Cor: Don Jaume, Don Jaume, Don Jaume, el conquistador) -bis-

Fontanelles: Jo entenc per coses culeres
coses que surten al cul
i Don Jaume dels darreres
no veig pas que estigui ful.
Si aquest mal que jo deploro
va donar-li aquell bacó,
són culeres les del moro
més les de Don Jaume, no.

(Cor: Don Jaume, Don Jaume, Don Jaume, el conquistador) -bis-

Muntaner: Ja veig que teniu raó.

Fontanelles: Doncs ara conteu-me això.

Muntaner: Davant Mallorca acampats
estaven els catalans,
sitiant els moros bergants
dintre els murs mig afamats
quan nostre Rei i Senyor,
un dia que el campament
anava sol recorrent,
veu que als seus peus
cau un mort.
I els morts que queien contava
fins que van ser cent i tants.
Eren presoners cristians
que el rei moro allí ens tirava.
«Per Sant Jordi», -el rei digué-
en el moro- «Rei taül!
Que juro dar-te pel cul
així que dintre seré!»
Llavors entrem a Mallorca
-com va ser encara ho ignoro-
Don Jaume, guanya en el moro
i pel rulé me l’enforca.
«Que vinguin tots!» -em digué- I allà sobre d’un bagul
donant al moro pel cul
tot l’exèrcit ho veié.

(Cor: Pel rulé, pel rulé pel rulé, pel rulé,
l’enforcava don Jaume i tothom ho veié)-bis-

Fontanelles: I voleu dir que d’això
el rei podrit va quedar?

Muntaner: Tot seguit va començar
a inflamar-se-li un colló
i trobant-se els pantalons
un xic molls de per aquí sota
van veure que era la gota
que feien les purgacions.
I després s’ha sapigut
que aquell lladre punyetero
ja es feia dar pel trasero
pel seus esclaus, el molt brut!

(Cor: Cony quin brut, cony quin brut,
Cony quin brut, cony quin brut.
El Rei moro content, i don Jaume fotut.) -bis-

Patge: El Rei!

(Entra el Rei, Fontanelles saluda i es retira)