BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Audio. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Audio. Mostrar tots els missatges

diumenge, 1 de març del 2020

DOLORS LAFFITTE i LA TRINCA (1975)


L'amic CARLES m'ha fet arribar informació sobre una col·laboració de LA TRINCA en un disc publicat l'any 1975. Li agraeixo, una vegada més, el seu interès per aquest blog i comparteixo amb tots vosaltres el que n'he pogut esbrinar.

El disc en qüestió, com veieu a la imatge que encapçala aquest post, es titula "HELLO DOLORS!" (PEBROTS/EDIGSA - 1975 - CP3002). Pertany a la discografia de Maria Dolors Laffite (Roda de Ter, 1949 - Girona, 2008) i conté onze cançons. El fet curiós és que aquestes cançons són obra de diversos músics catalans de l'època que les van compondre expressament per a la cantant.

A la portada i contraportada de l'àlbum veiem, dibuixats per GUILLEM i acompanyant la caricatura de la mateixa Dolors Laffitte, aquests col·laboradors il·lustres: Lluís Llach, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Pere Tapias, Joan Isaac, Toni Llovet, Teresa Rebull, Rafael Subirachs, Ramon Muntaner i La Trinca.

LA TRINCA va encarregar-se de la producció del disc i també hi va col·laborar amb la cançó que dona títol a l'àlbum. A continuació us en copio la lletra i us enllaço un vídeo de Youtube perquè la pugueu escoltar:

HELLO DOLORS!

[ Hello Dolors!
Tots la nostra partitura
t'oferim amb galanura
qual gentil pomell de flors.

Hello Laffitte!
Quin goig sentir com afina
la teva veu cantarina
sota un cirerer florit.

Hello Dolors!
Hem vingut de mica en mica
a portar-te la musica,
ha estat un part laboriós.
Per damunt de les carenes
llencem al cel aquest crit.
Hello, Dolors Laffitte! ]

Gràcies, amics.

De res, de res, de res!

Tinc el cor a la gola al veure que sou aquí.

En pes, en pes, en pes!

Ja veig que en l'amistat puc creure.
Que és bonica la reunió
quasi tota “la cançó”
dins la placa de gramola.
Amb la música que em feu
entre tots m'empenyareu
i jo cauré tota sola.

Abans d'espinyar-te els nassos
t'oferim els nostres braços
mira tu, si en som d'amables.

L'emoció d'aquests moments
fa que cridi als quatre vents:
Vosaltres sou formidables!

[ Hello Dolors!... ]



dissabte, 28 de maig del 2011

Botifarra de pagès (2011) - Destí Wembley



  Avui dissabte, 28.05.2011, el F. C. Barcelona i el Manchester United juguen la Final de la Lliga de Campions a l'estadi de Wembley. I per aquest motiu La Nova Trinca ha fet una altra versió d'una de les cançons més conegudes de LA TRINCA "Botifarra de Pagès" (Opus 10 - 1976), adaptant la lletra per a l'ocasió tal com ja van fer l'any passat, quan van escriure "Botifarra de pagès - 2010" pel programa Buscant La Trinca.

   Al vídeo que encapçala aquest post podeu sentir aquesta "Botifarra de pagès - 2011" i a continuació podeu llegir-ne la lletra.


BOTIFARRA DE PAGÈS (2011)
Destí Wembley

Ai!!
Ploro encara d'emoció
i no em baixa la trempera,
Com al Piqué!!
recordant els campions
gladiadors de la pedrera.
Qui es podia imaginar,
en aquella temporada,
arribar-ne a guanyar sis,
sis copes d'una tirada.
Un, dos, tres, botifarra de pagès!
Vet aquí quina alegria,
el xicot de Santpedor
va sortir de la Masia,
el millor centrecampista
que ara fa d'entrenador.
I amb un equip fet a mida
els hem anat vacil·lant
amb tota l'artilleria
perforant la porteria
del que se'ns posi al davant.
I els merengues encegats tots per l'eufòria
xulejant els nois anaven de sobrats.
Sergio Ramos va voler aixecar la Copa,
i la Copa va saltar de l'autocar.
Sonaren moltes excuses
allà a la Porta del Sol.
Que si amb deu sempre jugaven,
que si els varen robar un gol.
Al "Sálvame de Luxe" tant sols parlaven
de la Shakira i el Piquetón.
Un, dos, tres, botifarra de pagès!
I ara els culers de veritat
ens passem tot el sant dia
veient com van remugant
en Roncero i el seu clan
a l'Intereconomia.
Que ara ja tenim la Lliga
i exaltats per l'emoció
ens n'anem a Canaletes,
ens n'anem a Canaletes,
a trencar un aparador.
Barcelonistes anem a cantar
la sardana que l'equip sap ballar.
Pep,
Pep, Pep, Pep... (x3)
Podem anar per tot Europa
sense haver xafat cap Copa,
amb l'orgull culer ben alt.
Al Mou li hem tocat la crosta
¿Por qué?
Wembley serà nostra,
que l'enveja els fa molt mal.
Catalanistes desfoguem-nos
que ara es pot gràcies al futbol,
cridar ben fort fins escanyar-se
som i serem... socis del Barça
tant si es vol com si no es vol!
tant si es vol com si no es vol!

dissabte, 10 de juliol del 2010

Somniem... però mantinguem-nos ben desperts!



Aquest vídeo és l'espot que ÒMNIUM CULTURAL ha fet per animar-nos a assistir a la manifestació que avui, 10.07.2010, es celebra a Barcelona amb el lema SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM per mostrar el nostre rebuig a la sentència sobre l'Estatut que el Tribunal Constitucional Espanyol ha emès fa pocs dies obviant la voluntat democràtica del poble català expressada en referèndum.

El text del vídeo està inspirat en la cançó SOMNIEM d'en Lluís Llach, una cançó que ja té més de 30 anys però que continua sent, per desgràcia nostra, molt vigent. Més o menys de la mateixa època, LA TRINCA té algunes cançons que també tracten el tema de "les sempre difícils relacions Catalunya-Espanya". Per posar una mica d'humor a aquests dies d'indignació general (o potser per indignar-nos encara més, al comprovar que hi ha coses que no han canviat gens en 35 anys de democràcia) us n'he triat algunes.

Comencem amb "Corason Loco" (Nou de Trinca - 1981), dedicada als catalans que se senten espanyols.



Continuem amb "La Consti" (Pel Broc Gros - 1979), que ens explica els articles més destacats de la Constitución Española i que ens ajudarà a entendre perquè surten les sentències que surten.



Com heu escoltat, de la "indisoluble unidad de la patria" se'n parlava aleshores, se'n continua parlant ara i ens la continuaran refregant pels morros mentre els catalans aspirem a alguna cosa més que la reserva d'indis on sembla que ens volen instal·lar. És que ja ho diuen que "Com el Far-West, no hi ha res!" (Nou de Trinca - 1981) [Podeu veure'n el vídeo AQUÍ]



I com que aquesta sentència ha demostrat per enèsima vegada que "els tractats amb rostres pàl·lids només són paper mullat", espero que la manifestació d'aquesta tarda sigui un èxit total de participació ciutadana i que sapiguem demostrar la nostra indignació a aquest nou atac a Catalunya però sense perdre el bon humor. És molt important "Que mai no falti alegria" (Pel Broc Gros - 1979)


xarel-10


dimarts, 1 de juny del 2010

LABORDETA i LA TRINCA (1984)

De tant en tant, faig cerques per internet per trobar coses relacionades amb La Trinca que van apareixent en webs de col·leccionisme i similars.

Generalment el que hi trobo ja ho conec (i n'hi ha que, fins i tot, ja ho tinc) però de vegades apareixen objectes que em sorprenen. I aquest ha estat el cas d'aquest single que veieu a la imatge que encapçala el post.

Es tracta d'un disc del cantautor aragonès José Antonio Labordeta, corresponent al seu llarga durada "Qué queda de ti, qué queda de mí" editat per FONOMUSIC l'any 1984 i on apareix la cançó "Elegia del Misil" .

A la contraportada d'aquest LP, on podem trobar 10 cançons amb lletra i música de Labordeta, hi llegim la fitxa tècnica del disc on es citen tots els músics que hi van treballar i que acaba amb aquesta frase:
"Gracias a Joan Manuel Serrat y Luis Eduardo Aute que han hecho los coros en 'Somos' y a LA TRINCA, que han puesto voces en 'Elegía del misil'".

He de reconèixer que desconeixia que LA TRINCA hagués fet aquesta col·laboració i vull aprofitar per demanar-vos que si en sabeu d'alguna altra m'ho feu saber en un comentari o mitjançant un e-mail per fer-la sortir també al blog.

Mentrestant us deixo amb la cançó "Elegía del Misil", cantada per J.A. Labordeta i amb "las voces" de LA TRINCA.



Tú, que estás ahí, mirando la bóveda celeste.
Tú, que estás ahí, oyendo las palomas
que vuelan sobre ti;
Tú, que estás ahí. Qué harás el día
que caiga sobre ti aquel misil.
Se lo diré a papá!

Papá es un señor de buenas influencias
seguro que le avisan si no lo sabe ya,
con él, con mis hermanos, mi abuela y mi mamá
nos iremos muy lejos allí donde no lleguen
los muertos a ensuciar ni el aire, ni la tierra,
ni el cielo, ni la mar.

Tú, que estás ahí...
Me lo pondré a mirar!

Igual que se contemplan los muslos de una chica
o la pasión tremenda de un cuadro de Chagall,
lo tomaré en mis brazos como a una enamorada
y haremos un orgasmo de ritmo nuclear
y en medio de aquel coito iremos a la mierda
y no sabremos más.

Tú, que estás ahí...
Se lo diré a mamá!

Mamá que es comprensiva, muy buena y bondadosa
seguro que me dice que me vaya a rezar
e igual que otras veces
me iré con Emiliano y ante la soledad
que surgirá de pronto de la tierra y el mar
me apoyaré en su hombro y me pondré a llorar.

¿Y tú?.
Yo paso de misiles no se pueden fumar.
Lo que hay que hacer con ellos
es ponerles un corcho y que no exploten más.

Mandárselos a Reagan para la Navidad.
Mandárselos a Reagan para la Navidad.

Un misil, un misil para Navidad.
Mandárselos a Reagan para la Navidad.

divendres, 30 d’abril del 2010

Barreja de Cançons (J.M. Serrat - No Passa Res)



BARREJA DE CANÇONS
(J.M. SERRAT)
NO PASSA RES! [TV3 - 1987]

(Serrat)
Ens ho ha de dir la veu tremolosa i trista d'un campanar,
un cop de llum o el crit d'una garsa,
que ha despertat amb fam
i busca per entre blats i civades,
qualsevol cosa per omplir el pap.
O potser un gall que dins la cort canta
[la nit és morta i ja es fa clar] x2
Mentre jo canto de matinada,
la vila és adormida encara.
(La Trinca)
[La trempera matinera] x2
no és trempera verdadera,
que és trempera de pixera.
(Serrat)
Ara que tinc vint anys.
(La Trinca)
Eeeeeeee, no tant, no tant.
(Serrat)
Fa vint anys que tinc vint anys,
vint anys i encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.
I encara em sento capaç
de cantar si un altre canta.
Avui que encara tinc veu,
i encara puc creure en Déu.
(La Trinca)
Bandarra,
és el nom més escaient,
que reflexa fidelment,
que tu ets una indecent,
i una guarra.
Bacona.
(Serrat)
Paraules d'amor,
sencilles i tendres.
No en sabiem més, teniem quinze anys.
No haviem tingut massa temps per aprendre.
Tot just despertavem del son dels infants.
En teniem prou amb tres frases fetes,
que haviem aprés d'antics comediants.
Histories d'amor, somnis de poetes.
No en sabiem més teniem quinze anys.
(La Trinca)
No ve d'un pam, no ve d'un pam
Oh! eh! Dibiribidibidi!
si està fresca i eixerida
no ve d’un, no ve, no ve d’un pam.
Si ve d'un pam, si ve d'un pam
Oh! eh! Dibiribidibidi!
si es porta penjim-penjam, oh yeah!
si que, si , si que ve d’un pam.
(Serrat)
Ah!!
Escampa en una Vanguardia la fiambrera,
se festeja con media botella de priorato,
y se calienta con sol y permanganato.
Y arrepenchao en la sombra, duerme la siesta,
soñando con hacerle al encargado la vaca.
Y que gane fuera el Betis y el Barça en casa.
Vale que llegará la mobilette,
vale que su corazón zozobra,
caminito de la obra.
(La Trinca)
[Fa molt temps que sóc arribat, i ja em sento català] x2
Fa molt temps que sóc arribat, i jo ja dic xarnego
en els que han vingut més tard.
Mireu si estic integrat
que m'agrada l'Estatut i la Generalitat,
i "hasta" em foto un carajillo d'Aromes de Montserrat.
Sóc català si senyors, sóc català.
(Serrat)
Que bonito es Badalona,
en invierno y en verano.
Con mantilla y barretina,
a la sombra y al solano.
Que bonito es Badalona,
con sus viejos y sus niños.
Con sus hembras y sus hombres,
sus apellidos, sus nombres,
su sexo y su domicilio.
(La Trinca)
Mollerussa, Mollerussa,
Mollerussa, mon amour.
Per tu ploro, Mollerussa,
i del fons del cor em surt.
Mai no podré oblidar
el piular dels ocells,
ni aquell tuf que feien els vedells,
quan estava a Mollerusa, mon amour.
(Serrat)
Que bonito es Badalona,
(La Trinca)
"Los prados son verdes,
(Serrat)
En invierno y en verano.
(La Trinca)
el cielo es azul",
(Serrat)
Con mantilla y barretina,
(La Trinca)
les vaques pasturen
(Serrat)
A la sombra y al solano.
(La Trinca)
i ensenyen el cul.
(Serrat)
que bonito es Mollerusa,
(La Trinca)
Badalona,
(Serrat)
En invierno y en verano.
(La Trinca)
Badalona mon amour.
(Serrat)
Con mantilla y barretina,
(La Trinca)
Badalona,
(Serrat)
a la sombra y al solano.
(La Trinca)
Badalona mon amour.
(Serrat / La Trinca)
Que bonito es Mollerusa,
con sus viejos y sus niños.
Con sus hembras y sus hombres,
sus apellidos, sus nombres,
su sexo y su domicilio.
A Badalona mon amour.


Aquest apunt pertany a la sèrie on setmanalment publico les cançons emeses al programa "No Passa Res" [TV3-1987] i que van ser fetes a mida d'alguns dels convidats per ser cantades amb La Trinca

divendres, 23 d’abril del 2010

Pere Ruiz (Pedro Ruiz - No Passa Res)



PERE RUIZ
(PEDRO RUIZ)
NO PASSA RES! [TV3 - 1987]

Quan jo vaig néixer era esgarrifós,
petit, petit, i molt furiós,
però més pelut que en “Jofre el Pilós”
i amb la mala llet que m'ha fet famós.

Ja de petit, anava cremat,
feia destrosses a cap edat.
Deien les noies del meu veïnat:
Ai!, en Pedritu si que és trempat.

Vinga.
Pere, Pere Ruiz,
petit però mal parit.

Com que amb les dones se'm dóna bé,
em persegueixen fins pel carrer.
Mentre em deixen sol i solter,
les miro i penso: Collons que bé!.

L'Anna Obregón em demana un ball,
l'Estefania vol un cavall,
i jo passo d'elles, i al cap d'avall,
em dono gust amb aquest raspall.

Vinga, vinga.
Pere, Pere Ruiz,
petit però mal parit.
Pere, Pere Ruiz,
petit però mal parit.

No sóc dels Fragues, ni dels Pujols,
ni dels Felipes ni dels Obiols,
a mi no m'enlluernen com a un mussol,
perquè no em passa pels patracols.
I ara aquí em sento sol i engabiat,
amb aquest tigre tan mal carat.
Senyors, la festa ja s'ha acabat
perquè La Trinca m'ha ben trincat.

Pere, Pere Ruiz,
petit però mal parit.
Ei!
petit però mal parit.
petit però mal parit.
Tararí!
petit però mal parit.
Eixerit!


Aquest apunt pertany a la sèrie on setmanalment publico les cançons emeses al programa "No Passa Res" [TV3-1987] i que van ser fetes a mida d'alguns dels convidats per ser cantades amb La Trinca

divendres, 16 d’abril del 2010

El Senyor Ramon (Lola Flores - No Passa Res)



EL SENYOR RAMON
(LOLA FLORES)
NO PASSA RES! [TV3 - 1987]

El senyor Ramon
enganya a les criades,
el senyor Ramon
enganya a tot el món.
Les pobres criades
quan se'n van al llit,
tururut, tururut,
qui gemega ja ha rebut.

- - - - - -

Pobre Fumantxú
t'enganyen com un xino.
Pobre Fumantxú
només et passa a tu.
Quan tot xino xano
te'n vas cap el llit,
Tu lu lu lu lu lu lu,
Tinc tanta sang
que a les cinc tinc “song”.

- - - - - -

El moro Salem enganya favorites.
El moro Salem enganya tot l'harem.
Les pobres odalisques
quan se'n van al llit,
tu ru ru ru ru ru ru, ru
Per Alà, ja han ben rebut.

- - - - - - (Lola Flores)

[I mira si en sabia el gitano Ramon,
que enganyava a la criada.
I mira si en sabia el gitanet Ramon,
que enganyava a tot el món.] -bis-
Les pobres criades... olé!
quando se'n van al llit... He, he!
[Turú, turú, tuturututú...
Qui gemega ja ha rebut.] -x4-
[Cuchibiri, cuchibiri, cuchibiri, papa!
cuchibiri, cuchibiri, cuchibiri, papa!
cuchibiri, cuchibiri, cuchibiri, papa!
Gitanet Ramon! he he he] -x4-
[Cuchibiri, cuchibiri, cuchibiri, papa!
cuchibiri, cuchibiri, cuchibiri, papa!
cuchibiri, cuchibiri, cuchibiri, papa!
Gitanet Ramoooooon!]

- - - - - -

papa!, papa!, papa!
[Cuchibiri, cuchibiri, cuchibiri, papa!
cuchibiri, cuchibiri, cuchibiri, papa!
cuchibiri, cuchibiri, cuchibiri, papa!
Gitanet Ramon!] -x4-



En CARLES, mitjançant un e-mail, ens informa que d'avui a un mes just farà exactament 15 anys de la defunció de Lola Flores que va morir el 16 de maig de 1995. Serveixi aquest post de recordatori.


Aquest apunt pertany a la sèrie on setmanalment publico les cançons emeses al programa "No Passa Res" [TV3-1987] i que van ser fetes a mida d'alguns dels convidats per ser cantades amb La Trinca

divendres, 9 d’abril del 2010

Oh, Balancé, Balancé! (Paco Morán - No Passa Res)



OH BALANCÉ, BALANCÉ
(PACO MORAN)
NO PASSA RES! [TV3 - 1987]

Oh Balancé, Balancé
quero ballar con vocé
mou el pandeiro, belluga el paner.
Oh Balancé, Balancé.
Oh Balancé, Balancé
quero ballar con vocé
mou el pandeiro, belluga el plumeiro.
Oh Balancé, Balancé.
"La garota de Ipanema,
té el michelín desbordao,
baila sambiña como una vaquiña
con un corsé acorazao".
Oh Balancé, Balancé
quero ballar con vocé
mou el pandeiro, belluga el plumeiro.
Oh Balancé, Balancé.
"La garota de Ipanema
tiene un palmiño salao,
porque en la ducha igual repelucha,
fa un tufillo a bacalao".
-------------
Oh Balancé, Balancé
quero ballar con vocé
mou el pandeiro, belluga el paner.
Oh Balancé, Balancé.
Oh Balancé, Balancé
quero ballar con vocé
mou el pandeiro, belluga el plumeiro.
Oh Balancé, Balancé. -x3-
-------------
Oh Balancé, Balancé


Aquest apunt pertany a la sèrie on setmanalment publico les cançons emeses al programa "No Passa Res" [TV3-1987] i que van ser fetes a mida d'alguns dels convidats per ser cantades amb La Trinca

divendres, 26 de març del 2010

Aquí al No Passa Res! (Vedettes - No Passa Res)



AQUÍ AL NO PASSA RES!
(VEDETTES)
NO PASSA RES! [TV3 - 1987]

[ Vedettes, aquí al no passa res.
Vedettes, a falta d'una tres.
El millor i el més florit,
de Barcelona, la nuit. ]

Veieu, quin final més lluit.
Guaiteu, que bé que s'han guarnit.
Han pelat tres marabús,
dos pollastres i un estrúç.

Si voleu veure'm un xic, sempre soc al mateix lloc:
Al Belle Epoque!
Si voleu veure mandanga, si voleu veure sarau:
Cap a l'Arnau!
I si allò que voleu veure, és una vedette de pes:
Aneu tots cap al Molino que allà no s'estan de res!

Veieu, quin final més lluit.
Guaiteu, que bé que s'han guarnit.
Han pelat tres marabús,
dos pollastres i un estrúç.

(Na, na, nanà nanà nanà) -bis-

[ Vedettes, aquí al no passa res.
Vedettes, a falta d'una tres.
El millor i el més florit,
de Barcelona, la nuit. ]


Aquest apunt pertany a la sèrie on setmanalment publico les cançons emeses al programa "No Passa Res" [TV3-1987] i que van ser fetes a mida d'alguns dels convidats per ser cantades amb La Trinca

divendres, 19 de març del 2010

Què és la vida? (Núria Espert - No Passa Res)


QUÈ ÉS LA VIDA?
(NÚRIA ESPERT)
NO PASSA RES! [TV3 - 1987]

Què és la vida? Un frenesí.
Què és la vida? Una il·lusió.
"Que toda la vida sueño",
com deia ja en Calderón.
Què és la vida? Un frenesí.
Què és la vida?
un frenenó,
una comèdia musical,
un auto sagramental.

I ara en Guimerà, que és un clàssic català:
(He mort, he mort el llop) -bis-
Sóc en Manelic,
un xicot molt antic.
Un paio molt bo,
que baixa de l'hort,
i explica:
Senyors, el llop ja és mort.

"Yo a los palacios subí,
yo a las cabañas bajé,
y en todas partes dejé
profunda huella de mí.
La virtud la prometí,
la razón la escarnecí.
yo a los palacios subí,
yo a las cabañas bajé."
Sóc el Tenorio de Zorrilla que es fa per Tot Sants,
el burlador de Sevilla com deien abans,
que ja se sap que quan arriben els freds:
Tenorios i panellons,
castanyes i panellets.

Ser o no ser, vet aquí la qüestió,
Ser o no ser, vet aquí la qüestió,
i acabem amb un clàssic anglès.
Però si no us fa res,
en Skakespeare va dir:
To be or not to be,
To be or not to be.




Aquest apunt pertany a la sèrie on setmanalment publico les cançons emeses al programa "No Passa Res" [TV3-1987] i que van ser fetes a mida d'alguns dels convidats per ser cantades amb La Trinca

divendres, 12 de març del 2010

Hello Mary! (Mary Santpere - No Passa Res)



HELLO MARY!
(MARY SANTPERE)
NO PASSA RES! [TV3- 1987]

Hello Mary!. Com estàs Mary?.
Al contrari que vosaltres, força bé.
Com has crescut, Mary.
Com t'ho has fet, Mary.
Ja n'hi ha prou d'impertinències, passi-ho-bé.

I quin temps fa, Mary, per aquí a dalt, Mary.
Ja començo a estar-ne tipa de tots tres.
Doncs, uau, uau, uau, Mary.
Més alta que un Sant Pau, Mary.

Sort que el programa es diu No Passa Res.
Vinga, vinga.

I quin temps fa, Mary, per aquí a dalt, Mary.
Ja començo a estar-ne tipa de tots tres.
Doncs, uau, uau, uau, Mary.
Més alta que un Sant Pau, Mary.

Gràcies per venir aquí al no pa, pa,
Gràcies per venir aquí al no pa, pa,
Gràcies per venir aquí al no passa res.

De res.


Aquest apunt pertany a la sèrie on setmanalment publico les cançons emeses al programa "No Passa Res" [TV3-1987] i que van ser fetes a mida d'alguns dels convidats per ser cantades amb La Trinca

divendres, 5 de març del 2010

No Passa Res! (TV3 - 1987)



Tal com podem llegir a la web de GESTMUSIC, el programa NO PASSA RES! va ser el primer format original dels membres de La Trinca per a la televisió que va arribar a les pantalles de TV3 el gener de 1987.

L’esperit del trio de Canet, clau de l’èxit dels seus espectacles tan aclamats, va ser traslladat a la petita pantalla amb molt d’encert en la que va ser, a més a més, la primera producció de Gestmusic. Així ho demostra el fet que No passa res! fos el programa de més èxit de la televisió pública catalana: va arribar a tenir un milió i mig d’espectadors, una cosa inèdita fa uns quinze anys. Les crítiques van ser excel·lents i van destacar, entre altres coses, la bona acollida que va tenir la creació de una família encarnada per La Trinca que presentava diferents situacions des de la sala d’estar de casa seva. Josep M. Mainat (la mare), Toni Cruz (el fill punky) i Miquel Àngel Pascual (el pare) van donar vida a aquesta peculiar família, que més tard protagonitzaria altres programes de televisió.

Les interpretacions musicals de La Trinca, el bon humor, la ironia i les entrevistes imprevistes i originals esquitxaven un programa ple de gags diferents i, sobretot, divertits. Potser una de les claus del format ideat per Toni Cruz, Josep M. Mainat i Miquel Àngel Pascual fou la capacitat de sorprendre l’audiència i els convidats cada setmana. Gent del món de l’espectacle, els esports, el cinema, polítics, escriptors, intel·lectuals... va passar pel plató per sotmetre’s a un divertit tercer grau dels presentadors que, a més a més, abusaven de la seva bona predisposició fent-los protagonitzar les situacions més dispars.

En aquest blog, dedicat a la música de LA TRINCA, volem destacar les cançons que en alguns dels capítols del programa es van fer a mida per un convidat en concret que aquest cantava junt amb La Trinca. I gràcies a en CARLES que n'ha extret els àudios dels DVD's del programa i me'ls ha fet arribar junt amb les lletres us les aniré oferint, a partir de la setmana que ve, cada divendres en uns apunts especials.

Les aniré publicant en el mateix ordre que els he rebut, afegint el vídeo de la cançó quan aquest estigui disponible a YouTube, i són les següents:


(No cal dir que si en sabéssiu d'alguna més
només cal que me l'envieu i l'afegiré a la llista)

Avui, per començar a fer boca, us poso la sintonia del programa:

NO PASSA RES! (SINTONIA)

No papa,
no papa,
no papa papà papà.

(A continuació es repeteix dues vegades aquest
tros anterior com a veu de fons mentre que
com a veu principal canten el que segueix)

No papa papà papa pa papà,
no papapa papà pa papà.
No papapà pà papapa papà,
no papapà papapà papà.

Juju, jaja.

No passa res, no passa res, no passa res.
No passa res, no passa res,
no papapapassa res.
No papapà pà papapa papá,
no papapà papapà papà.
No papapà pà papapa papá,
no papapà papapà papà.
No passa res.

No passa res.
No papa,no papa,
no papa papá papá.

No passa res
Juju, jaja.

divendres, 26 de febrer del 2010

Festa Major (7 Anys i 1 Dia - 1977)


Al recopilatori 7 ANYS i 1 DIA (1977) trobem una cançó on La Trinca fa una versió reduïda de tot el disc FESTA MAJOR (1970).

Agraeixo a XAVIER que, mitjançant un e-mail, m'hagi fet arribar la lletra d'aquesta versió escurçada i us l'ofereixo a continuació:



Alegria, que és Festa Major.
Alegria, encetem la bota del racó.
Alegria, que és Festa Major.
Com cada any
hem de matar el pollastre
i posar xampany dins el porró.
I apa, anem-hi, corre, vinga, cuita.
Salta, balla, canta la cançó.
Tiruliruliruli, tiruliruliruló.
Avui matem el capó.
Tiruliruliruli, tiruliruliruló.
Avui és Festa Major.



Treu-te la son de les orelles
que som al peu del teu balcó.
Duem les galtes ben vermelles
de tan fregar amb aigua i sabó.
Avui tot vessa d’alegria.
Au, belluguem tots el carpó.
I la passada ho anuncia
que n’és la festa
del nostre Sant Patró.



Nois, anem tots cap a l'Església.
(dururu, pa, pa)
No es pot quedar malament.
(du, dururu, pa, pa)
Hi ha un Ofici molt solemne
que ha pagat l’ajuntament.
Ben mirat no fa mai nosa.
(dururu, pa, pa)
I els de l’olla tots hi van.
(du, dururu, pa, pa)
Quedes bé per poca cosa.
I el cas és anar tirant.
"Dominus vobiscum, kyrieleison"
Diu a la missa mossèn Anton.
L’escolanet respon obedient:
"Et cum spiritu tuo. Amen".
Escolà ratapà menja rates, menja rates,
escolà ratapà menja rates per sopar.
L’escolà de Molló
per sopar no menja rates,
l’escolà de Molló
sopa a cal senyor rector.
Si està sol, si està sol,
el rector de Vallfogona,
si està sol, si està sol,
salta i balla i fa el que vol.
El rector tot content
ja s’ha polit la sotana,
el rector tot content,
ja vesteix com l’altra gent.
"Dominus vobiscum, kyrieleison"
Diu a la missa mossèn Anton,
i l’orfeó respon obedient:
"Et cum spiritu tuo. AMEN".



Estimats germans,
(Baixa aquest micro, nano!)
Estimats germans,
els qui veniu cada diumenge
i aquest grapat de menjapans
que se’m despenja per aquí només de tant en tant,
bé perquè és costum de la diada,
o per convèncer el Sant
que els apugi d’un cop la setmanada.
(Ei!, vine aquí!, que et dic jo!)
Us conec des del dia del bateig,
com qui diu des de l’any de la picor,
i ja sé que us ve mareig
quan us faig un sermó.
Però, conformitat,
i que Déu em perdó,
que segons m’han dit
al poble del costat
la cosa va molt pitjor.
(nen deixa això!, que és una relíquia, deixa això!)
De què us serveix, males bruixes!
anant hivern i estiu
tot ensenyant les cuixes?
I el que corre al darrera l’estrangera
per donar-li de sopar,
no es busca un feix de garrotada seca?
Penseu que som carronya,
que no teniu, que no tenim vergonya,
i no vulgueu matar tot el que és gras,
val més menjar poc i pair bé!.
Noies, per què heu de fotré el nas on no us convé?.
Apa doncs. Felices festes!,
i aneu sempre amb el cap dret.
Les donzelles, sempre honestes,
i els xicots, el clatell net.
I com que és festa major
i en teníeu moltes ganes.
ja no us foto més sermó.
Aneu-vos a ballar sardanes!



Ja arriba l’hora de ballar sardanes,
ja es posa la tenora a refilar.
Renoi, tots en teníem moltes ganes,
que els ossos se’ns podrien rovellar.
Les mans alçades tots fem la rodona,
els que en sabem
comptem el contrapunt.
Vigila que són llargs aquesta estona,
i treu-te aquesta cara de difunt.



I vinga la música, i vinga la música.
Com ens agrada anar a concert
a sentir el tralalalala.
I vinga la música, i vinga la música.
Ai, si que en saben
aquests músics de tocar.
“Costas las de Levante,
playas, les de Canet ...”



El gegant del Pi, ara balla, ara balla,
el gegant del Pi, ara balla pel camí.
El gegant de la ciutat,
ara balla, ara balla,
el gegant de la ciutat,
ara balla pel terrat.
Qui té el cap petit,
que se’n deixi cabellera,
qui té el cap petit,
és perquè se li ha encongit.
La geganta que té pretensions
porta el vestit molt ben sargit,
espardenyes amb cordons marrons
i un tros d’anell al dit.
El gegant la guaita i diu així.
"Estàs com per sucar-hi pa".
Encarrega de seguida un pis
i es casaran demà.
Ara arriben els gegants,
la delícia dels infants.
Cap aquí, cap allà,
la quitxalla cantarà:
El gegant del Pi,
ja no balla, ja no balla,
el gegant del Pi,
ja se n’ha anat a dormir.
El gegant de Mataró,
ja no balla, ja no balla,
el gegant de Mataró,
ara dorm com un liró.



Lararara, lara, laralara, lara ...
Passem per la taquilla
que ens hi retrataran.
Visca l’envelat! Visca l’envelat!
Que fugi la quitxalla,
cap dintre la gent gran.
Visca l’envelat! Visca l’envelat!
Lararara, lara, laralara, lara ... (bis)



Ball de rams!...
Quan refila el cornetí
es remou tot l’envelat,
doncs ja se sap que vol dir,
que el ball de rams ha arribat.
No em faré pas el distret,
com acostuma a fer algú,
content me’n gasto els bitllets,
i et compraré el ram per tu,
content me’n gasto els bitllets,
i et compraré el ram per tu.
Guarda el ram que t’he donat,
com si fos el més flairós,
i ell et dirà que hem estat
avui molt juntets tots dos.
Ai, Maria,
ai, Maria que ets formosa.
Tens les calces,
tens les calces de setí.
(se’t veuen des d’aquí)
Ai, Maria, que "ditxós" que jo seria.
Ai, Maria, ai, Maria, si ballessis sempre amb mi.
Ai, Maria, ai, Maria, si et volguessis casar amb mi.



Passi-ho bé, passi-ho bé.
Passi-ho bé i moltes gràcies.
Passi-ho bé, passi-ho bé,
PARAPASSI-HO BÉ!
Passi-ho bé fins l’any que ve.
Senyores i senyors,
amb aquesta bonica melodia,
l’orquestra els Trincaires del Maresme,
acaba la seva actuació i es “despedeix” de tots vostès,
desitjant-te’ls hi que passin una bona festa major
i els hi diu: Passi-ho bé! i fins l’any que ve.
Passi-ho bé, passi-ho bé.
Passi-ho bé i moltes gràcies.
Passi-ho bé, passi-ho bé,
PARAPASSI-HO BÉ!
Passi-ho bé! i fins l’any que ve.



Alegria, que és Festa Major.
Alegria, perquè el nostre sant és el millor.
Alegria, que és Festa Major.
Com cada any
hem de matar el pollastre
i posar xampany dins el porró.
Canviarem l'aixada pel pendó
que avui és festa,
avui és festa,
avui és festa,
festa major!

(Trobareu les lletres completes del disc original
seguint els enllaços dels títols)



divendres, 19 de febrer del 2010

Barcelona Més Que Mai (No passa res - 1987)



Avui us ofereixo l'àudio de la cançó "BARCELONA MÉS QUE MAI", en la versió que La Trinca en va fer pel programa "No Passa Res" (TV3 - 1987).

Com en altres ocasions, la lletra és una mica diferent a la versió original que va sortir al disc "Marro!" (1987) i queda així:

Barcelona més que mai.
Més que mai que són tres dies
més que mai i que carai.
més que mai i alça Manela!
Més que mai que això és un Ai!.
Ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai
Barcelona més que mai
amb trempera i guirigall
Barcelona més que mai
amb patxanga i virolai
Barcelona més que mai
som Olímpics que carai!
Barcelona més que mai.
B...A...R...C...E...L...O...N...A...
Més que mai que són tres dies
més que mai i que carai.
més que mai i alça Manela!
més que mai que això és un Ai!.
Ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai
Barcelona més que mai
amb trempera i guirigall
Barcelona més que mai
amb patxanga i virolai
Barcelona més que mai
som Olímpics que carai!
Barcelona més que mai.
I pintant-ho amb un esprai
Barcelona més que mai
i ventant-se amb un pai-pai
Barcelona més que mai
de Hawai fins a Bombai
Barcelona més que mai
i nanai del Paraguai
Barcelona més que mai.
[Barcelona més que què?
Barcelona més que mai] -x4-
Més que mai!

divendres, 12 de febrer del 2010

Cleopatra (No Passa Res - 1987)



Aquí podeu sentir la cançó "CLEOPATRA". Un altre dels temes que presenten algunes variacions quan comparem la versió publicada originalment al disc i la que després es va emetre al programa NO PASSA RES (TV3 - 1987).

En aquest cas us ofereixo l'àudio extret del DVD del programa i, és clar, també la lletra d'aquesta altra versió:

Xa, Xa, Xà.

[ Cleo, Cleopatra,
tot el dia sobre el catre.
Cleo, Cleopatra,
no en té prou amb vint-i-quatre.]

Primer fou el gran Cèsar,
que era romà
el qui se la va treballar.
Xa, Xa, Xà.
Però després Marco Antonio
li va pispar,
veni, vidi, vinci, ja està!
I així, aquesta reina piramidal
va entrar dins la història mundial.
Xa, Xa, Xà.
Doncs convertí l'Egipte cap i casal
del "bandarreig" universal.

[ Cleo,Cleopatra,
tot el dia sobre el catre.
Cleo, Cleopatra,
no en té prou amb vint-i-quatre. ] -x7-

diumenge, 6 de desembre del 2009

La Constitución Española

Aprovada per les Corts Espanyoles en sessions plenàries del Congrés de Diputats i del Senat celebrades el 31 d'octubre de 1978, La CONSTITUCIÓN ESPAÑOLA va ser ratificada pel poble espanyol en referèndum de 6 de desembre de 1978.

Per tant AVUI es compleix el 31è aniversari d'aquesta "Carta Magna". I potser ens trobem en el moment en que està més qüestionada, amb problemes (com el recurs al Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya i altres) que depenen de la interpretació que es faci d'aquesta llei de lleis.

Per això, us ofereixo avui la interpretació (potser tan vàlida com qualsevol altra) que en va fer LA TRINCA al seu disc "Pel Broc Gros" (1979).

La cançó es titula "La Consti", en trobareu la lletra AQUÍ i a continuació podeu escoltar-la: