Bestiari 08

08.- VIVALDA - JO - BON VENT

Si m'embrutes, t'emmascaro! -bis-

Què?, què?...

Pagueu i entreu, xics i grans,

i veureu la pasterada del teatre abunyolat.

Pom, pom...

Becket, Adamo, Ionesco... Tararí!

Ionesco... Tararí! -bis-

Becket, Adamo, Ionesco... Tararí!

Brossa, Pedrolo, Arrabal...

Si m'embrutes, t'emmascaro! -bis-

Què?, què?...

Afluixeu i entreu germans,

les poltrones a pesseta i les cadires a ral,

esnobs i pòtols de franc....

Però a vegades fan bitlles, els del seny damnificat

“Se m'arrapen conquilles a desdir,

creixen arreu de mi molses estranyes.

He naufragat, temps ha, i resto encara

sentimental il·lús al cul de sac de les anti-muntanyes,

des d'on pretenc la mà enguantada de gust

que em desperti la pell i les entranyes”.

[ Bon any!, crido al fidel company.

Bon vent!, crido a la mala gent.

Què de tots els animals,

sovint l'home és el més fals.

Volem amor i llibertat, votem per la sinceritat.

Lluny les trampes i el joc brut,

d'aquest món tan mal fotut. ]

Si les coses rutllen llises,

tots serem uns bons minyons:

Molt ben parits!

Però si sents tocar campanes,

no t'amaguis pels racons:

Amunt i crits!

Si les coses rutllen llises,

tots serem uns bons minyons:

Però si sents tocar campanes,

no t'amaguis pels racons:

[ Bon any!, crido al fidel company... ]

Volem amor i llibertat, votem per la sinceritat.

Lluny les trampes i el joc brut,

d'aquest món tan mal fotut

Bestiari 07

07.- ROMANÇ MISERABLE

He passat l'estiu vora l'ona amarga

en un poble blanc com una mortalla.

La sorra és polsim de cendra esventada

i en el baterell hi ha tanta ressaca

que a l'hora del bany, s'hi neguen les dames.

El carrer major té les cases falses

darrere els cancells no hi ha sinó l'aire,

la brolla d'ermot i un rec que desguassa.

La sala de ball és una bescambra

amb un ull de bou de reixa encreuada.

Dalt del campanar hi ha dues campanes,

l'una en toca a morts, l'altra maltempsada.

De dies, el sol fa unes ombres ràncies.

La lluna, de nit, put com un formatge.

El dilluns és lleig, el dimarts és magre,

el dimecres fosc, el dijous macabre,

i el divendres tan trist com el dissabte,

diumenge al matí el nunci proclama:

“Sàpiga tothom que avui a la tarda

si no hi ha entrebancs, arriba la passa”.

Adéu, poble adéu! Adéu, adéu platja!

He passat l'estiu vora un mar de llàgrimes!.

Bestiari 06

06.- DIALEG DELS JOCS FLORALS

JOCS FLORALS

- A l'Ensanche, saps?, m'hi ofego!.

Pues hi fa un calor que, vaya!.

Per això he vingut a la playa

- Des de luego, des de luego...

- Aquí et banyes i festeges, i gozas en tots terrenos!

- Però, tu quan temps veranetges?

- Hasta el quinze, por lo menos!

- Ja sou nóvios amb la Pili?

- Encara no en som, de nóvios!.

A casa hi ha molts agobios

i jo tinc de fer la mili.

Donem cada passejada!,

aixòs és lo més barato.

- I què, vas al bulto?

- Nada, l'asunto és passar bé el rato.

La Pili vol que m'hi casi quan hagi fet el servici.

- I ho faràs?

- Pues, casi, casi...

- Ella no té desperdici, i li veig prou desparpajo

per dur-t'ho tot en bandeja.

No et rajis!

- No, si no em rajo...

- Fareu molt bona pareja. No et vaig veure a la verbena!

Hi havia un lleno que bueno. Un lleno de por, quin lleno!.

Hasta la lluna era llena.

- Pepe Paco, és maco el xisto!

- Pues és dels pitjors que gasto!.

Jo faig xistos a tot pasto.

- O bé et dones massa pisto!. Vens als banys?

- Com que no nado amb poques oles m'ofego.

- Quin frescales!

- Jo mai bado.

- Hasta despues!

- Hasta luego!

Perdoneu-los, mestre Fabra

que no saben el que es diuen...

Vaig a cantar una cançó: Jocs Florals, i dispensin.

A la plaça de la Llana fan cada any uns Jocs Florals

on concorren els poetes més florits d'aquests ravals.

Escolteu sinó l'estrofa d'un poeta molt influent

i que el tou del secretari subratllava justament:

“Mal dia que amb manta cura

van curulls llurs ulls ferrenys

dalt d'un cassí nogensmenys

hi ha quelcom que em don fretura”.

A la plaça de la Llana fan cada any uns Jocs Florals

A la plaça de la Llana sonen versos immortals

però en tot hi ha un feix de savis

plens d'enveja i turpituds

que els ignoren o fan mofa de la llana i els... llanuts.

Pa, para, pa... Poetes ja em sentiu!

Pa, para, pa...

“L'Oman de Fes mostrà els pàmpols”,

em penso que m'han entès

Pa, para, pa...

Bestiari 05

05.- FILL DE VÍDUA

Babduba, parapa...

Tinc nevera, calor negre

i una tele amb dos canals,

un telèfon blau de góndola,

sillons funcionals.

El sis-cents vaig canviar-lo

per un Dodge Dart tot flamant

i a l'estiu vaig a fer bronze

a la platja de Llafranc.

M'he comprat un pis a Mandri,

amb terrassa i “gradolux”.

La mamà té cinc parades,

al Ninot, de llegums cuits.

[ En política som neutres,

però no votem en blanc:

Ella vota en Tarragona

i jo voto en Samaranch.-bis- ]

Em vesteixo a la Modelo

per que gasten molt bon tall,

i ara em fan per al Liceu:

Un esmoquin de Tergal.

Com que em dono quatre pagues,

del mateix import del sou,

he abonat dues tribunes

de mig aire en el Camp Nou.

Els dissabtes compro el Hola

per estar ficat a dins,

del que passa amb les princeses,

els playboys i els maniquins

[ En política som neutres... ]

A l'hivern anem a veure

“striptease” a Perpinyà,

i els dissabtes oïm missa

vespertina amb la mamà.

Tinc i toco tots els discos

d'en Serrat que és el millor,

en Raimon no em desagrada

però el trobo poc senyor.

En teatre deu-me en Capri,

i de cine quan hi vaig

servidor per poc que hi parlin

prefereixo el d'art i assaig.

[ En política som neutres... ]

Els pintors no em tiren gaire

però trobo que en Dalí,

és un geni: Pinta coses

que s'entén que volen dir.

Ballo amb gust sempre que em treuen

i aprenc fa nou anys l'anglès

perquè avui amb el turisme,

si no el saps fas el pagès.

Ara surto amb una nena

que no mira pas gens prim

i de fet, només em costa:

Gelats, cookies i gin-fizz.

Però soc catalanista

i, a casa, amb la mamà

si no hi ha gent de visita

parlo sempre català -bis-

Laralarà...

Bestiari 04

04.- L'IDIL·LI

No t'acostis de puntetes

que el silenci em fa estremir.

Qualsevol es pensaria

que tirem per mal camí.

No m'abracis la cintura

si no vols fer-me sofrir.

Una nit tan xafogosa

i acotxar-me encara així...

Ai!, no em besis a la boca

que em despintes el carmí.

Més valdria que em parlessis

de la guerra del carlí.

Els joves d'avui en dia

gasten aires de botxí,

talment com si t'amidessin

per donar-te un què sentir!

No m'arruguis la faldilla

que he planxat tot just ahir.

Perquè em faltes?. No m'arrambis

a la soca d'aquest pi.

Em dic Lola, soc fadrina

tinc setze anys però de mi,

ni veïnes ni parentes

no en bescanten ni un bocí.

La mare, temps fa que és morta.

El pare és al Potosí.

I ara visc amb una tia

que no es cansa de tossir.

Tinc una germana monja,

un germà boig i un cosí

que una vegada per Pasqua,

i en aquest mateix jardí,

i també de nit com ara

que no es movia ni un bri

va ensenyar-me la manera

de seguir pel bon... camí!.

Bestiari 03

03.- DIALEG DE LA PRIMAVERA - LA PRIMAVERA

- La primavera ja és aquí. El sol és tebi, l'aire fi,

jo em sento jove de bursada.

- Quin temps més bo per la bugada

- Ai, las!

- Què dius?

- Jo no dic res.

- Perquè estàs trista, es pot saber?

- Soc així, pare!. No estic trista.

- Amunt els cors, què no tens vista?

- Sents els ocells?

- Mira les flors! No se't revifa tot el cos?

- Gràcies a Déu no ens falta res i a mi m'envegen més de tres.

Però la nena és una pena.

- Aprensions! Què tan de nena?

- Basques, sospirs, desgana i planys.

- És que fa el tomb, són els setze anys!

- I si estigués, per dins, malalta?

- Dóna'm la corda!, Nena, salta!

- No vull saltar!

- I això?

- Papà!

- Papà, papà...

- Deixa-la estar!. Si no rius mai, et faràs lletja.

Demà mateix la duc al metge.

- Ai, las!

- Tornem-hi!, és tot un cas.

- Reina del cel!

- Ai, las!. Ai, las!

Eix ardor, què deu ser?

Qui lo sa!

[ És potser la primavera

que la sang dels cors altera

i els infon la inquietud?

Ah!, que les flors i les fulles

han sorgit de les despulles

d'un hivern trist i vençut. ]

És potser la primavera?

Ai de mi!, ai de mi!

Són les fulles?, són les roses?

Potser sí!. Sí, sí, sí!

Tanmateix mon cor esvera,

tanmateix son cor esvera.

No sé quina és la raó:

Moltes coses, belles roses.

Ai!, digueu-me pare i mare

que seria, que serà?

Tresor meu, ara com ara

no et podem parlar més clar -bis-

Oh!, si rosa és primavera

no em tracteu amb tan rigor.

Primavera, la primera!

Primavera de l'amor!

[ És potser la primavera... ]

Primavera, primavera

Primavera i amor -bis-

Bestiari 02

02.- LA FLORISTA - EL QUIOSQUER

Poncelles, per les donzelles!

Clavells, per als jovencells!

Llibres, diaris, revistes!

Números extraordinaris!

Poncelles, per les donzelles!

Clavells, per als jovencells!

Tinc la rosa rosa, on l'amor es posa.

I el clavell encès, pel trau del promès.

Poncelles, per les donzelles!

Clavells, per als jovencells!

Posareu de gala: Passadís i sala.

I amb les flors el pis, ai!, serà un paradís.

Senyora, no se'n enamora?

Senyor, compri sense por!

No tenir de vora, pomells a tothora

diu que li sap greu, la mare de Déu!

Tot l'aire s'omplirà de flaire,

i els sants seran més bon jans.

Per dames esquives, les flors són missives

que sense cap mot ho saben dir tot.

Ma vida!, diu la margarida.

Mon cor!, resa el botó d'or.

Pidoleu-los toies, mestresses i noies!

No sigueu mesquins, casats i fadrins!

Que un dia, goig sense alegria,

difunts tindreu flors a munts.

Llibres, diaris, revistes!

Números extraordinaris!

Episodis d'amors i odis,

amb galans contrabandistes

i marqueses incompreses.

Coses grosses,

aventures d'unes núvies descasades

abans d'acabar la missa de les noces.

Històries de criatures òrfenes i abandonades

de natura malaltissa.

Dues nenes molt senzilles

que resulta que són filles “naturales”

d'un senyor que duu patilles

i que es diu: Príncep de Gal·les.

Robatoris i adulteris, amb misteris

de metzines assassines

de les que no deixen rastre

que una pèrfida madrastra

vol fer prendre, figureu-vos, al seu gendre

que temps ha, perdé la vista.

Números extraordinaris als diaris! Les revistes!

Bestiari 01

01.- INTRODUCCIÓ - VACA SUISSA

DIALEG DE LA VACA SUISSA - SETZE JUTGES

Amics i confrares, salut!. Avui la nostra gent

farà la bèstia i la farà en el mal sentit de la paraula.

Parlem clar, farem: El Bèstia.

Vull dir que seguirem el mal exemple dels fabulistes

de tots els temps i atribuirem, cínicament, als animals

que per definició són immillorables i impecables,

els vicis i les tares pròpies dels homes. BESTIARI!

Quan jo m'esmerço en una causa justa

com un tell sóc adusta i arrogant.

Prou!, s'ha acabat. Aneu al botavant!

Vos i galleda, i tamboret de fusta!

La meva sang no peix la noia flaca

ni s'amistança amb el cafè pudent,

vos no sou qui per grapejar una vaca

ni un àngel que baixes expressament.

Encara us resta la indefensa cabra

que sempre ha tingut l'ànima d'esclau,

a mi no em muny ni qui s'acosti amb sabre,

tinc banyes i escometo com un brau.

Doncs ja ho sabeu, he pres el determini

l'he bramulat per comes i fondals

i no espereu que me'n desencamini

la llepolia d'un manat d'alfals.

Que jo mateixa, si no fos tan llega,

amb lletra clara us contaria el fet:

Temps era temps hi hagué una vaca cega,

jo sóc la vaca de la mala llet. -bis-

- Horrible, quin mal gust!.

Però, qui és aquesta vaca o aquest individu?

- Acabem de veure la imatge deformada i pintoresca

d'una situació prou coneguda, senyora. Un individu

que es considera explotat i posa el crit al cel.

- D'avui endavant, només beure llet condensada.

A mi ningú no em complica la vida. Nego a

qui sigui el dret de pertorbar la meva consciència!

- Però la llet condensada és també, fins a un cert punt, llet.

I conté, inevitablement, poca o molta llet de vaca.

No ho sabia, senyora?.

Setze jutges d'un jutjat -x4-

mengen fetge d'un penjat.

( I cada jutge és negre com el sutge,

i el fetge del penjat és tot rosat. ) -bis-

Setze jutges d'un jutjat -x4-

mengen fetge d'un penjat.

( I el penjat era un bon metge

a qui, per heretge, havien condemnat. ) -bis-

Setze jutges d'un jutjat -x4-

mengen fetge d'un penjat.

I dels setze fetges en farem foie-gras

per jutges i metges de bon tarannà.

BESTIARI (LP - 1972)

BESTIARI

Text: Joan Oliver (Pere Quart)

Música: La Trinca

Cantants: Dolors Laffitte, Miquel Cors, Rosa M. Sardà,

Carme Molina, Joan Borràs, Joan Pera i Carles Velat.

01.- Introducció / Vaca Suïssa / Diàleg de

la Vaca Suïssa / Setze Jutges

02.- La Florista i El Quiosquer

03.- Diàleg de la Primavera / La Primavera

04.- L'idil·li

05.- Fill de vídua

06.- Diàleg dels Jocs Florals / Jocs Florals

07.- Romanç Miserable

08.- Vivalda / Jo / Bon Vent