06.- DIALEG DELS JOCS FLORALS
JOCS FLORALS
- A l'Ensanche, saps?, m'hi ofego!.
Pues hi fa un calor que, vaya!.
Per això he vingut a la playa
- Des de luego, des de luego...
- Aquí et banyes i festeges, i gozas en tots terrenos!
- Però, tu quan temps veranetges?
- Hasta el quinze, por lo menos!
- Ja sou nóvios amb la Pili?
- Encara no en som, de nóvios!.
A casa hi ha molts agobios
i jo tinc de fer la mili.
Donem cada passejada!,
aixòs és lo més barato.
- I què, vas al bulto?
- Nada, l'asunto és passar bé el rato.
La Pili vol que m'hi casi quan hagi fet el servici.
- I ho faràs?
- Pues, casi, casi...
- Ella no té desperdici, i li veig prou desparpajo
per dur-t'ho tot en bandeja.
No et rajis!
- No, si no em rajo...
- Fareu molt bona pareja. No et vaig veure a la verbena!
Hi havia un lleno que bueno. Un lleno de por, quin lleno!.
Hasta la lluna era llena.
- Pepe Paco, és maco el xisto!
- Pues és dels pitjors que gasto!.
Jo faig xistos a tot pasto.
- O bé et dones massa pisto!. Vens als banys?
- Com que no nado amb poques oles m'ofego.
- Quin frescales!
- Jo mai bado.
- Hasta despues!
- Hasta luego!
Perdoneu-los, mestre Fabra
que no saben el que es diuen...
Vaig a cantar una cançó: Jocs Florals, i dispensin.
A la plaça de la Llana fan cada any uns Jocs Florals
on concorren els poetes més florits d'aquests ravals.
Escolteu sinó l'estrofa d'un poeta molt influent
i que el tou del secretari subratllava justament:
“Mal dia que amb manta cura
van curulls llurs ulls ferrenys
dalt d'un cassí nogensmenys
hi ha quelcom que em don fretura”.
A la plaça de la Llana fan cada any uns Jocs Florals
A la plaça de la Llana sonen versos immortals
però en tot hi ha un feix de savis
plens d'enveja i turpituds
que els ignoren o fan mofa de la llana i els... llanuts.
Pa, para, pa... Poetes ja em sentiu!
Pa, para, pa...
“L'Oman de Fes mostrà els pàmpols”,
em penso que m'han entès
Pa, para, pa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada