Galeria Virtual de Records - 006

Programa de l'espectacle
"XAUXA" (1972)

Programa de mà del show teatral del disc XAUXA (1972). A les seves 12 pàgines apareixien les cançons de l'espectacle, fotografies del grup i anuncis.
Aquest espectacle s'estrenà el març de 1972 al Teatre Espanyol de Barcelona i fou dirigit per Mario Gas. Es va perllongar durant 6 setmanes i constava de 20 cançons. Tenia una forta influència del mon hippy, tant en l'estètica com pel contingut d'algunes cançons i fou el darrer treball que comptà amb la col·laboració d'en Jaume Picas.
A continuació podeu veure l'anunci als diaris d'aquest espectacle i de l'especial "Festival del duro" que el grup va oferir al mateix teatre pel preu de 5 ptes (0'03 €) en ocasió del seu 3r. Aniversari:

Amb l'etiqueta RECORDS publico amb periodicitat mensual, el 15 de cada mes, uns posts on aniré recollint les imatges de diferents objectes relacionats amb La Trinca. Si voleu col·laborar amb aquesta galeria virtual, no dubteu a fer una fotografia de qualsevol cosa relacionada amb La Trinca o La Nova Trinca que encara guardeu (entrades o programes de concerts, targetes promocionals, "merchandising" divers, etc) i feu-me-la arribar al meu e-mail amb el màxim de dades per identificar-la en el temps i en l'espai. Amb molt de gust, la publicaré al blog.

XAUXA (SG - 1972)

XAUXA

Edigsa - SG 269 (1972)

01.- Els tres mosqueters

02.- Que trista és la vida

XAUXA (SG - 1972)

XAUXA

Edigsa - SG 268 (1972)

01.- All i oli

02.- Feu l'amor i no la guerra

Vídeo extret de vinilissim.blogspot.com

Hist. de Catalunya 10

10 - LA RENAIXENÇA LITERÀRIA

Anys després, Catalunya es va anar fent

cada vegada més rica. El fill de Felip V, Carles III,

va afavorir el nostre comerç. Un bon dia,

ara ja fa més de cent anys, els poetes catalans

es van tornar a enamorar de la seva llengua

i es va produir la Renaixença de la nostra cultura.

Els catalans, que són molt treballadors,

també són uns grans artistes i han donat

i continuen donant al món, molts homes importants

i famosos que tothom admira i respecta...

Són molts, són pocs,

són molt més forts que els rocs!

Ells ens van tornar aquest bell parlar.

Primer ens escau dir bé de l'Aribau

que retrobà el vers per l'oblit dispers.

Després vindran molts altres a l'aplec.

Durà la Renaixença goig a l'arbre sec.

De tots, el gran ha estat en Verdaguer

que féu un obra immensa tot omplint paper.

De Catalunya visquin els poetes

que el cor ens encenen amb el seu cant!

Però no oblidem pagesos ni paletes,

ni aquell que fa d'obrer o d'estudiant!

Som molts, som pocs,

som molt més forts que els rocs!

Construïm plegats pobles i ciutats.

Tenim l'orgull d'aquesta sang que ens bull

i aquest món tot nou que ara surt de l'ou.

D'aquell passat la imatge conservem,

però ja no es veu la vela ni grinyola el rem.

Mirant amunt veurem mil avions,

lligant amb fils de plata pobles i nacions.

Hist. de Catalunya 09

09 - LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

Carles II va ser el darrer monarca espanyol

de la família austríaca que havia començat

a regnar amb l'emperador Carles V. Per ocupar

el tron d'Espanya, van guerrejar un descendent d'ells,

Carles d'Austria, i Felip d'Anjou, nét del rei de França.

Felip va guanyar i es va convertir en rei d'Espanya,

va ser Felip V. La majoria de les ciutats catalanes

havien lluitat contra ell i per això, el rei va abolir

les Corts dels catalans i els va donar les mateixes

lleis que regien tots els indrets d'Espanya...

Trompetes de plata, soldats d'or i d'escarlata.

Ja torna la guerra... Que trista n'és la cançó!

Les tropes de França també seran a la dansa

i mou Anglaterra la pólvora i el canó.

Ai, quin dolor que sento, Déu meu Senyor!

Ai, quin dolor! La Guerra de Successió!

[ El vencedor tindrà

tota la terra, del mar al pla.

Li hem de besar la mà

que és senyor nostre i el sobirà. ]

Ja cau Barcelona perd la corona

del seu comtat.

El fum i la glòria ja són història

de la ciutat.

[ El vencedor tindrà ... ]

Repiquen timbales, se senten xiular les bales.

El pretendent d'Àustria recula fins l'horitzó.

A dins la muralla no piula ni la quitxalla.

A l'ombra del claustre no hi sona ni una remor.

Ai, quin dolor que sento, Déu meu Senyor!

Ai, quin dolor! La Guerra de Successió!

[ El vencedor tindrà... ]

Ja cau Barcelona perd la corona

del seu comtat.

El fum i la glòria ja són història

de la ciutat.

[ El vencedor tindrà ... ]

Hist. de Catalunya 08

08 - EL TRACTAT DELS PIRINEUS

Temps després un descendent de l'emperador,

el rei Felip IV, que tenia un ministre que es deia

Gaspar de Guzman i era comte d'Olivares i duc de Sanlucar,

va fer una guerra amb França que li va costar

un bon tros del territori català...

Va de negre i porta un bigoti dret

Olivares, comte i duc.

És fatxenda i té el pensament estret

Olivares, comte i duc.

[ Adéu Rosselló, adéu Perpinyà!

Adéu terres i adéu germà! ] -bis-

Els pagesos han de donar tot el blat.

És la guerra dels Trenta Anys!

Olivares vol que anem a fer el soldat.

És la guerra dels Trenta Anys!

[ Adéu Rosselló... ] -bis-

Els francesos s'han ficat al Rosselló.

Ja ens van arrencant la pell!

Olivares mai no ens dóna la raó.

Ja ens van arrencant la pell!

[ Adéu Rosselló... ] -bis-

Ja se'n cansen els francesos i espanyols.

Vet aquí que fan les paus.

Tots s'abracen i firmen els patracols.

Vet aquí que fan les paus.

[ Adéu Rosselló... ]

Adéu Rosselló, adéu Perpinyà,

que els francesos s'hi van quedar!

Hist. de Catalunya 07

07 - L'EMPERADOR CARLES V

Un nét de Ferran d'Antequera, que també es deia Ferran,

es va casar amb la reina Isabel de Castella, foren

els Reis Catòlics. Amb aquest casament Catalunya

i tota la corona d'Aragó van quedar unides amb Castella.

Nét de Ferran el catòlic va ser l'emperador Carles V,

un dels monarques més poderosos que hi ha hagut al món...

En Carles, rei i emperador molt gran,

un dia ho explicava als altres tot parlant:

"De Barcelona més val ser el senyor

que dels romans l'emperador."

Del poble en Carles fa guardar els costums

i mana amb naturalitat i sense fums.

I dins la Seu reuneix el bo i millor

dels caps de l'Ordre del Toisó.

[ El bon Carles, que domina tot el món

i té molts castells i terres qui sap on,

se sent com mig barceloní i del que passa aquí

escolta les raons amb moltes consideracions.

És home de bé i tot un cavaller. ] -bis-

En Carles, rei i emperador molt gran,

també sap demanar diners de tant en tant,

Però el poble no sap dir-li que no...

perquè és un gran emperador.

Quan ell se'n vagi cap a l'altre món

vindrà per fer de rei l'altiu Felip Segon.

Després Felip Tercer i després el Quart...

De tants Felips Déu nos en guard!

[ El bon Carles, que domina tot el món... ] -bis-

Hist. de Catalunya 06

06 - EL COMPROMÍS DE CASP

Però la família dels sobirans de Catalunya es va acabar.

Quan el rei Martí, a qui deien l'Humà, es va morir

no tenia cap fill mascle i en una reunió de representants

de Catalunya, d'Aragó i de València a Casp va ser designat

per succeir el rei Martí, el príncep castellà Ferran d'Antequera.

El comte d'Urgell, en Jaume, que semblava

el pretendent amb més drets, va ser rebutjat...

Ploren les campanes per serres i planes,

que el bon rei Martí al Palau s'acaba de morir,

Qui ens farà de pare? Qui regnarà ara,

que el bon rei Martí al Palau s'acaba de morir?

[ Jaume d'Urgell jeu a dins d'un castell.

L'hi ha tancat Don Fernando, ningú no parla d'ell.

Planyeu el Comte d'Urgell que n'és pres i es fa vell.

Li han negat la corona, el ceptre i el mantell. ]

A Casp es reunia l'assemblea, un dia,

dels nou delegats per triar-ne un rei pels tres estats.

Els aragonesos ja arriben entesos

Ai, no els catalans! També dubten els valencians.

[ Jaume d'Urgell... ]

Trien Don Fernando i a Don Jaume fan dur

les noves cruels: Que els seus pobles no li son fidels.

Toquen les campanes per serres i planes,

Qui no les sentís! A Casp és firmat el compromís!

[ Jaume d'Urgell... ]

Hist. de Catalunya 05

05 - ELS ALMOGÀVERS

Els reis que van succeir Jaume I van eixamplar

els dominis de Catalunya per la mar Mediterrània,

fins Grècia i Turquia. Uns soldats catalans,

anomenats almogàvers, van ser els qui van arribar

més lluny. Eren valents però no tenien pietat de ningú...

Infla't vela, vola vaixell!

tots tenim pressa i el sol ens rosteix la pell!

Som soldats camí d'Orient

i no ens fan por les onades ni el vent!

[ De petit, al poble vaig ser pastor.

Però a Constantinoble sóc el senyor !

M'han donat riqueses, casa i cavall

i fins cinc princeses per anar al ball! ]

Diuen tots que som mala gent

i és ben veritat, maleït sia el món dolent!

Serà nostre tot el que es veu:

el mar, la terra i les joies de preu!

[ De petit, al poble... ]

Fills de Grècia, fora del pas!

fem “estropicis” si ens puja la mosca al nas!

Que ningú no digui ni piu!

el que es bellugui ens el menjarem viu!

[ De petit al poble... ]

Hist. de Catalunya 04

04 - JAUME I

El més famós dels comtes reis va ser Jaume I,

fill de Pere el catòlic que havia mort a la batalla

de Muret quan en Jaume era un nen de tres anys,

tot defensant les terres que Catalunya tenia

a l'altra banda dels Pirineus. Jaume I va passar

la infantesa en mans dels qui havien estat enemics

del seu pare, però això el va enfortir

i en va fer un gran guerrer...

[ Quin soroll d'espases, quin brillar d'argent!

"El rei, el rei" mil veus criden al vent.

Amb la cara encesa sota el casc lluent

cavalca en Jaume, bell i somrient. ]

De petit, petit, que sap defensar-se sol

és el més valent i és amorós.

Àliga reial que es llença i emprèn el vol!

És alt i cepat i té el cabell ros.

El 5 de setembre de l'any 1229, a Salou,

els vaixells del rei En Jaume es feien a la mar.

I els moros de Mallorca foren vençuts.

I l'illa fou conquerida i poblada

per gent de l'Empordà

[ Quin soroll d'espases... ]

El va portar al món Maria de Montpeller.

Al combat son pare cau vençut.

Pobre rei infant! És orfe i és presoner!

però de gran ha pres l'espasa i l'escut.

El 8 de setembre de l'any 1238

els soldats del rei En Jaume van entrar

a la ciutat de València.

Hi van hissar la bandera catalana i el rei

va besar la terra i la va poblar

amb gent de Lleida i de l'Urgell.

[ Quin soroll d'espases... ] -bis-

Hist. de Catalunya 03

03 - CATALUNYA I ARAGÓ

Poc a poc, els comtes catalans van anar traient els

moros de la nostra terra. Un d'aquests comtes,

en Ramon Berenguer Quart, es va casar amb la pubilla

del regne d'Aragó, la princesa Peronella.

D'aquella feta els comtes de Barcelona

van ser a més, reis d'Aragó...

[ El cavall, galopant ja se'n va a Lleida,

galopant se'n va el cavall,

galopant, galopant cap a Ponent.

El cavall, galopant ja se'n va a Lleida,

galopant se'n va el cavall,

galopant, galopant i molt content. ]

Hi va dalt el qui mana el nostre poble

Visca el cavaller més noble del món,

que al matí s'ha de casar!

Contemplem en Ramon Berenguer Quart

amb un vestit blanc i daurat de domàs,

saludant-nos amb la mà.

Què en farà de la xica núvia, ai Senyor!

Què en farà de la xica núvia d'Aragó?

La durà cap a Barcelona, si a Déu plau

La durà cap a Barcelona, al seu Palau.

[ El cavall galopant... ]

En Ramir, que n'és rei d'Aragó, ha dit així:

"Vull tornar a ser monjo prior d'un monestir.

Si no us plau tenir reina donzella, com hi ha món,

casaré ma filla Peronella amb en Ramon".

[ El cavall galopant... ]

En Ramir, de monjo tot vestit, torna a parlar:

"En Ramon des d'ara heu de tenir per capità.

Obeïu el comte català, vostre senyor,

per fer grans per sempre Catalunya i Aragó".

[ El cavall galopant... ]

El cavall, galopant, galopant se'n va el cavall,

se'n va cap a Ponent.

Hist. de Catalunya 02

02 - EL COMTE GUIFRÉ EL PILÓS

- Els romans feien regles per tot?
- Van fer unes lleis tant bones
que encara n’hi ha que ens serveixen.
- I nosaltres parlem amb llatí?
- Parlem en català, que és una llengua filla del llatí,
com el castellà, el francès, l’italià, el portuguès, el romanès...
Bé. Després dels romans, que van estar-se sis segles
a la península Ibèrica, van venir els visigots que eren gent

del nord d’Europa. No els vam tenir gaire temps entre nosaltres
perquè els sarraïns, els moros, els van treure.
Ah!, però... uns altres homes del nord, els francs,
van començar a empènyer els sarraïns per fer-los fora.
Els francs van donar les nostres terres
a uns nobles senyors, els comtes, que les administraven.
Un d’aquests comtes va fundar una família
que governaria Catalunya cinc-cents anys seguits.
Era el comte de Barcelona Guifré, anomenat el Pilós,
perquè segons sembla, era molt pelut.
Diuen que la bandera catalana va ser donada a Guifré

pel seu sobirà, el rei de França Carles el Calb.
El comte havia estat ferit en una batalla.
El rei li va oferir una recompensa.
En Guifré va demanar una bandera perquè no en tenia.
Carles el Calb va mullar quatre dits en la sang de la ferida
i els va passar per l’escut d’or del comte.
Això és una llegenda.
Les llegendes no acostumem a ser veritat,
però aquesta és molt bonica.

Temps era temps la nostra terra

era un camí de mal passar.

Homes armats hi feien guerra

enlloc no hi havia pa.

A l'un costat, gent de Mahoma

a l'altra cap, guerrers d'ulls blaus

el qui és al mig el mal entoma

ningú no fa mai les paus!

[ Fort i valent, amb la barba serrada

i un bell escut tot d'or,

el bon Guifré ha arribat a l'albada

i ens dón per bandera la sang del seu cor. ]

D'Urgell, Conflent i Barcelona

dels Pirineus i Montserrat,

de la Cerdanya i de Girona

n'ha fet el més gran comtat.

Era ferotge però somreia,

era pelut però gloriós,

era un cabdill de bona jeia

el comte Guifré el Pilós.

[ Fort i valent, amb la barba serrada... ]

Hist. de Catalunya 01

01 - ELS AVANTPASSATS

- Una vegada... Una vegada! Una vegada hi havia...

- Un conte, un conte, veniu tots! Un conte!

- Si, vet aquí un conte. Una història, una història de debò.

La història de Catalunya

- Oh!, que bé! Calleu, calleu, xit!, calleu!, xit!

- Bé, ja sabeu que la història comença per la prehistòria

que és allò que va passar abans de la història

i que amb prou feines coneixem...

Per allà la Prehistòria

vam tenir uns avantpassats

que es van cobrir de glòria

tot pintant retrats.

Ficats dins d'una cova

vinga guixar les parets!

No tenen foc ni roba

i es pelen de fred.

[ Tot això passava abans

que fóssim catalans

i pels boscos i pels prats

trobaves quatre gats.

La mar era més blava,

la ginesta feia olor

i encara no es parlava

de televisió. ]

Amb quatre barques velles

vénen de la mar enllà

uns grecs vius i trapelles

cap a l'Empordà.

Si som com unes fures

tot regatejant els preus,

també fan escultures

pels nostres museus.

[ Tot això passava abans... ]

Al cap de poca estona

els romans s'han presentat

i al camp de Tarragona

fan una ciutat.

Per tot inventen regles

i xerrem tots en llatí

que es tornarà amb els segles

el parlar d'aquí.

[ Tot això passava abans... ]

D'aquella gent antiga

us diré què n'ha quedat:

l'instint de la botiga

i el pagar al comptat

i un xic de fantasia

i el deler i la voluntat

de fer la nostra via

amb el cap alçat.

[ Tot això passava abans... ]

Història de Catalunya amb cançons (LP - 1972)

HISTÒRIA DE CATALUNYA

AMB CANÇONS

Edigsa - LP 285 (1972)

PDI - CD 80.1101 (1993)

Text i lletra de les cançons: Jaume Picas

Música: Antoni Ros Marbà / Cor: Escoles Virtèlia

Cantants: Guillermina Motta,

Josep Maria Mainat i Toni Cruz (de La Trinca)

Narradora: Àngels Moll

01.- Els avantpassats

02.- El comte Guifré el pilós

03.- Catalunya i Aragó

04.- Jaume I

05.- Els Almogàvers

06.- El compromís de Casp

07.- L'emperador Carles V

08.- El tractat dels Pirineus

09.- La Guerra de Successió

10.- La Renaixença Literària

NOTA:
Amb ocasió de la commemoració del Tricentenari dels Fets de 1714, l'any 2014 aquest disc fou reeditat, ampliat i actualitzat amb noves cançons. En trobareu més informació en aquest ALTRE POST.

Bestiari 08

08.- VIVALDA - JO - BON VENT

Si m'embrutes, t'emmascaro! -bis-

Què?, què?...

Pagueu i entreu, xics i grans,

i veureu la pasterada del teatre abunyolat.

Pom, pom...

Becket, Adamo, Ionesco... Tararí!

Ionesco... Tararí! -bis-

Becket, Adamo, Ionesco... Tararí!

Brossa, Pedrolo, Arrabal...

Si m'embrutes, t'emmascaro! -bis-

Què?, què?...

Afluixeu i entreu germans,

les poltrones a pesseta i les cadires a ral,

esnobs i pòtols de franc....

Però a vegades fan bitlles, els del seny damnificat

“Se m'arrapen conquilles a desdir,

creixen arreu de mi molses estranyes.

He naufragat, temps ha, i resto encara

sentimental il·lús al cul de sac de les anti-muntanyes,

des d'on pretenc la mà enguantada de gust

que em desperti la pell i les entranyes”.

[ Bon any!, crido al fidel company.

Bon vent!, crido a la mala gent.

Què de tots els animals,

sovint l'home és el més fals.

Volem amor i llibertat, votem per la sinceritat.

Lluny les trampes i el joc brut,

d'aquest món tan mal fotut. ]

Si les coses rutllen llises,

tots serem uns bons minyons:

Molt ben parits!

Però si sents tocar campanes,

no t'amaguis pels racons:

Amunt i crits!

Si les coses rutllen llises,

tots serem uns bons minyons:

Però si sents tocar campanes,

no t'amaguis pels racons:

[ Bon any!, crido al fidel company... ]

Volem amor i llibertat, votem per la sinceritat.

Lluny les trampes i el joc brut,

d'aquest món tan mal fotut

Bestiari 07

07.- ROMANÇ MISERABLE

He passat l'estiu vora l'ona amarga

en un poble blanc com una mortalla.

La sorra és polsim de cendra esventada

i en el baterell hi ha tanta ressaca

que a l'hora del bany, s'hi neguen les dames.

El carrer major té les cases falses

darrere els cancells no hi ha sinó l'aire,

la brolla d'ermot i un rec que desguassa.

La sala de ball és una bescambra

amb un ull de bou de reixa encreuada.

Dalt del campanar hi ha dues campanes,

l'una en toca a morts, l'altra maltempsada.

De dies, el sol fa unes ombres ràncies.

La lluna, de nit, put com un formatge.

El dilluns és lleig, el dimarts és magre,

el dimecres fosc, el dijous macabre,

i el divendres tan trist com el dissabte,

diumenge al matí el nunci proclama:

“Sàpiga tothom que avui a la tarda

si no hi ha entrebancs, arriba la passa”.

Adéu, poble adéu! Adéu, adéu platja!

He passat l'estiu vora un mar de llàgrimes!.

Bestiari 06

06.- DIALEG DELS JOCS FLORALS

JOCS FLORALS

- A l'Ensanche, saps?, m'hi ofego!.

Pues hi fa un calor que, vaya!.

Per això he vingut a la playa

- Des de luego, des de luego...

- Aquí et banyes i festeges, i gozas en tots terrenos!

- Però, tu quan temps veranetges?

- Hasta el quinze, por lo menos!

- Ja sou nóvios amb la Pili?

- Encara no en som, de nóvios!.

A casa hi ha molts agobios

i jo tinc de fer la mili.

Donem cada passejada!,

aixòs és lo més barato.

- I què, vas al bulto?

- Nada, l'asunto és passar bé el rato.

La Pili vol que m'hi casi quan hagi fet el servici.

- I ho faràs?

- Pues, casi, casi...

- Ella no té desperdici, i li veig prou desparpajo

per dur-t'ho tot en bandeja.

No et rajis!

- No, si no em rajo...

- Fareu molt bona pareja. No et vaig veure a la verbena!

Hi havia un lleno que bueno. Un lleno de por, quin lleno!.

Hasta la lluna era llena.

- Pepe Paco, és maco el xisto!

- Pues és dels pitjors que gasto!.

Jo faig xistos a tot pasto.

- O bé et dones massa pisto!. Vens als banys?

- Com que no nado amb poques oles m'ofego.

- Quin frescales!

- Jo mai bado.

- Hasta despues!

- Hasta luego!

Perdoneu-los, mestre Fabra

que no saben el que es diuen...

Vaig a cantar una cançó: Jocs Florals, i dispensin.

A la plaça de la Llana fan cada any uns Jocs Florals

on concorren els poetes més florits d'aquests ravals.

Escolteu sinó l'estrofa d'un poeta molt influent

i que el tou del secretari subratllava justament:

“Mal dia que amb manta cura

van curulls llurs ulls ferrenys

dalt d'un cassí nogensmenys

hi ha quelcom que em don fretura”.

A la plaça de la Llana fan cada any uns Jocs Florals

A la plaça de la Llana sonen versos immortals

però en tot hi ha un feix de savis

plens d'enveja i turpituds

que els ignoren o fan mofa de la llana i els... llanuts.

Pa, para, pa... Poetes ja em sentiu!

Pa, para, pa...

“L'Oman de Fes mostrà els pàmpols”,

em penso que m'han entès

Pa, para, pa...

Bestiari 05

05.- FILL DE VÍDUA

Babduba, parapa...

Tinc nevera, calor negre

i una tele amb dos canals,

un telèfon blau de góndola,

sillons funcionals.

El sis-cents vaig canviar-lo

per un Dodge Dart tot flamant

i a l'estiu vaig a fer bronze

a la platja de Llafranc.

M'he comprat un pis a Mandri,

amb terrassa i “gradolux”.

La mamà té cinc parades,

al Ninot, de llegums cuits.

[ En política som neutres,

però no votem en blanc:

Ella vota en Tarragona

i jo voto en Samaranch.-bis- ]

Em vesteixo a la Modelo

per que gasten molt bon tall,

i ara em fan per al Liceu:

Un esmoquin de Tergal.

Com que em dono quatre pagues,

del mateix import del sou,

he abonat dues tribunes

de mig aire en el Camp Nou.

Els dissabtes compro el Hola

per estar ficat a dins,

del que passa amb les princeses,

els playboys i els maniquins

[ En política som neutres... ]

A l'hivern anem a veure

“striptease” a Perpinyà,

i els dissabtes oïm missa

vespertina amb la mamà.

Tinc i toco tots els discos

d'en Serrat que és el millor,

en Raimon no em desagrada

però el trobo poc senyor.

En teatre deu-me en Capri,

i de cine quan hi vaig

servidor per poc que hi parlin

prefereixo el d'art i assaig.

[ En política som neutres... ]

Els pintors no em tiren gaire

però trobo que en Dalí,

és un geni: Pinta coses

que s'entén que volen dir.

Ballo amb gust sempre que em treuen

i aprenc fa nou anys l'anglès

perquè avui amb el turisme,

si no el saps fas el pagès.

Ara surto amb una nena

que no mira pas gens prim

i de fet, només em costa:

Gelats, cookies i gin-fizz.

Però soc catalanista

i, a casa, amb la mamà

si no hi ha gent de visita

parlo sempre català -bis-

Laralarà...

Bestiari 04

04.- L'IDIL·LI

No t'acostis de puntetes

que el silenci em fa estremir.

Qualsevol es pensaria

que tirem per mal camí.

No m'abracis la cintura

si no vols fer-me sofrir.

Una nit tan xafogosa

i acotxar-me encara així...

Ai!, no em besis a la boca

que em despintes el carmí.

Més valdria que em parlessis

de la guerra del carlí.

Els joves d'avui en dia

gasten aires de botxí,

talment com si t'amidessin

per donar-te un què sentir!

No m'arruguis la faldilla

que he planxat tot just ahir.

Perquè em faltes?. No m'arrambis

a la soca d'aquest pi.

Em dic Lola, soc fadrina

tinc setze anys però de mi,

ni veïnes ni parentes

no en bescanten ni un bocí.

La mare, temps fa que és morta.

El pare és al Potosí.

I ara visc amb una tia

que no es cansa de tossir.

Tinc una germana monja,

un germà boig i un cosí

que una vegada per Pasqua,

i en aquest mateix jardí,

i també de nit com ara

que no es movia ni un bri

va ensenyar-me la manera

de seguir pel bon... camí!.

Bestiari 03

03.- DIALEG DE LA PRIMAVERA - LA PRIMAVERA

- La primavera ja és aquí. El sol és tebi, l'aire fi,

jo em sento jove de bursada.

- Quin temps més bo per la bugada

- Ai, las!

- Què dius?

- Jo no dic res.

- Perquè estàs trista, es pot saber?

- Soc així, pare!. No estic trista.

- Amunt els cors, què no tens vista?

- Sents els ocells?

- Mira les flors! No se't revifa tot el cos?

- Gràcies a Déu no ens falta res i a mi m'envegen més de tres.

Però la nena és una pena.

- Aprensions! Què tan de nena?

- Basques, sospirs, desgana i planys.

- És que fa el tomb, són els setze anys!

- I si estigués, per dins, malalta?

- Dóna'm la corda!, Nena, salta!

- No vull saltar!

- I això?

- Papà!

- Papà, papà...

- Deixa-la estar!. Si no rius mai, et faràs lletja.

Demà mateix la duc al metge.

- Ai, las!

- Tornem-hi!, és tot un cas.

- Reina del cel!

- Ai, las!. Ai, las!

Eix ardor, què deu ser?

Qui lo sa!

[ És potser la primavera

que la sang dels cors altera

i els infon la inquietud?

Ah!, que les flors i les fulles

han sorgit de les despulles

d'un hivern trist i vençut. ]

És potser la primavera?

Ai de mi!, ai de mi!

Són les fulles?, són les roses?

Potser sí!. Sí, sí, sí!

Tanmateix mon cor esvera,

tanmateix son cor esvera.

No sé quina és la raó:

Moltes coses, belles roses.

Ai!, digueu-me pare i mare

que seria, que serà?

Tresor meu, ara com ara

no et podem parlar més clar -bis-

Oh!, si rosa és primavera

no em tracteu amb tan rigor.

Primavera, la primera!

Primavera de l'amor!

[ És potser la primavera... ]

Primavera, primavera

Primavera i amor -bis-