Hist. de Catalunya 02

02 - EL COMTE GUIFRÉ EL PILÓS

- Els romans feien regles per tot?
- Van fer unes lleis tant bones
que encara n’hi ha que ens serveixen.
- I nosaltres parlem amb llatí?
- Parlem en català, que és una llengua filla del llatí,
com el castellà, el francès, l’italià, el portuguès, el romanès...
Bé. Després dels romans, que van estar-se sis segles
a la península Ibèrica, van venir els visigots que eren gent

del nord d’Europa. No els vam tenir gaire temps entre nosaltres
perquè els sarraïns, els moros, els van treure.
Ah!, però... uns altres homes del nord, els francs,
van començar a empènyer els sarraïns per fer-los fora.
Els francs van donar les nostres terres
a uns nobles senyors, els comtes, que les administraven.
Un d’aquests comtes va fundar una família
que governaria Catalunya cinc-cents anys seguits.
Era el comte de Barcelona Guifré, anomenat el Pilós,
perquè segons sembla, era molt pelut.
Diuen que la bandera catalana va ser donada a Guifré

pel seu sobirà, el rei de França Carles el Calb.
El comte havia estat ferit en una batalla.
El rei li va oferir una recompensa.
En Guifré va demanar una bandera perquè no en tenia.
Carles el Calb va mullar quatre dits en la sang de la ferida
i els va passar per l’escut d’or del comte.
Això és una llegenda.
Les llegendes no acostumem a ser veritat,
però aquesta és molt bonica.

Temps era temps la nostra terra

era un camí de mal passar.

Homes armats hi feien guerra

enlloc no hi havia pa.

A l'un costat, gent de Mahoma

a l'altra cap, guerrers d'ulls blaus

el qui és al mig el mal entoma

ningú no fa mai les paus!

[ Fort i valent, amb la barba serrada

i un bell escut tot d'or,

el bon Guifré ha arribat a l'albada

i ens dón per bandera la sang del seu cor. ]

D'Urgell, Conflent i Barcelona

dels Pirineus i Montserrat,

de la Cerdanya i de Girona

n'ha fet el més gran comtat.

Era ferotge però somreia,

era pelut però gloriós,

era un cabdill de bona jeia

el comte Guifré el Pilós.

[ Fort i valent, amb la barba serrada... ]