BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1973. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1973. Mostrar tots els missatges

dilluns, 15 de setembre del 2014

Galeria Virtual de Records - 030



Caricatura de LA TRINCA i
crítica del "Mort de Gana Show" (1973)

A l'edició del 30 d'abril de 1973 de "LA HOJA DEL LUNES" va aparèixer, a la secció d'espectacles pàgina 38, una caricatura del grup feta per Josep M. Serra en ocasió de l'estrena al teatre Romea de Barcelona de l'espectacle "Mort de Gana Show".

Aquesta caricatura, que podeu veure a la imatge que encapçala aquest post, servia per il·lustrar la crítica d'aquest mateix espectacle signada per Salvador Corbero que també podeu veure a la imatge i que jo us tradueixo a continuació:

Aquesta nova sortida de "La Trinca" als camins teatrals, no té relació directa amb les seves antecessores. Ja que el simpàtic tercet ha buscat altres col·laboradors, intentant nous camins i comprenent que hi ha coses que estan al seu abast i altres que queden lluny de les seves possibilitats.
El resultat és particularment brillant en el visual, amb uns encerts escenogràfics evidents i una mà rectora que sap molt bé el que és el teatre, en qualsevol dels seus aspectes. Josep Maria, Miquel Àngel i Toni no intenten en cap moment fer d'actors, terreny on no es mouen amb tranquil·litat, i en canvi es prodiguen com a cantants amb un molt personal quefer. I com a compositors, on el seu treball és particularment brillant.
Però igualment es prodiguen en un altre terreny, ja apuntat en bona part de tota la seva obra de creació, però que ara, amb el reforç d'aquest "misteriós Florenci Foix" arriba límits tan perillosos com desagradables. Perquè si bé augmenten progressivament les seves condicions de crítica, aquesta es mou pels pantanosos terrenys del que és xaró, amb uns excessos que fan trontollar fins als fonaments el concepte del bon gust que poguessin trobar-se en decorat, en vestuari i en altres elements posats a contribució del "Mort de Gana Show".
Les tempestes de rialles, desencadenades pels vents càlids de l'espectacle, demostren que en aquest camp de batalla és on el seu més fidel públic els sap amb les màximes possibilitats de triomf. Però hi ha sempre el risc de passar-se de rosca i això és el que els ha passat a "La Trinca" en aquesta ocasió.
La qual cosa no impedeix que hagin aconseguit un espectacle bojament "tremendista", de força còmica explosiva en relació directa amb els elements del pitjor gust que s'han utilitzat per a la seva confecció. Tot això és un perill immediat i real per al futur de "La Trinca" en tant que grup creador de "musicals". Un tipus de teatre que necessita per sorgir, la força i la popularitat. Dos elements que avui són el motor impulsor d'aquest "xou" que ha buscat un coet amb parets esquerdades, viatjant cap a una diana sense somriures.
SALVADOR CORBERO (La Hoja del Lunes - 30/04/1973)



Amb l'etiqueta RECORDS publico amb periodicitat mensual, el 15 de cada mes, uns posts on aniré recollint les imatges de diferents objectes relacionats amb La Trinca. Si voleu col·laborar amb aquesta galeria virtual, no dubteu a fer una fotografia de qualsevol cosa relacionada amb La Trinca o La Nova Trinca que encara guardeu (entrades o programes de concerts, targetes promocionals, "merchandising" divers, etc) i feu-me-la arribar al meu e-mail amb el màxim de dades per identificar-la en el temps i en l'espai. Amb molt de gust, la publicaré al blog.

dimecres, 15 de gener del 2014

Galeria Virtual de Records - 025



Programa de mà de l'espectacle
"MORT DE GANA SHOW i RETALLS
DE TRINCAR I RIURE" (1973)

A la imatge que encapçala aquest post podem veure part del programa que es va repartir als espectadors que, la tardor de 1973, van assistir al Teatre Romea de Barcelona per gaudir de l'espectacle anomenat "MORT DE GANA SHOW i RETALLS DE TRINCAR I RIURE". En aquest nou espectacle, LA TRINCA va oferir un recull de les cançons del 'Mort de Gana Show' (un espectacle estrenat només uns mesos abans i que l'any 1974 tornarien a reestrenar a causa del seu gran èxit) i del 'Trincar i Riure' (un espectacle estrenat l'any 1971).

L'actuació estava dividida de la següent manera:
MORT DE GANA SHOW - 1ª PART (1.- Hello, 2.- Waters, Flors i Violes, 3.- La revolució, 4.- He vist un rei, 5.- Califa, 6.- Galliner's Stories, 7.- Ara que tinc vuitanta anys, 8.- El fado de l'enfadós, 9.- Cleopatra, 10.- Cleo)
MORT DE GANA SHOW - 2ª PART (1.- Simplement Marieta, 2.- Coples a la mort d'un pagès, 3.- Mollerussa, mon amour, 4.- Tango, 5.- La lluna, la pruna, 6.- Mort de Gana Show, 7.- Mort de gana)
RETALLS DE TRINCAR I RIURE (1.- Cantem perquè volem, 2.- La ?????, 3.- Els drapaires, 4.- Coses de l'idioma, 5.- El senyor Ramon, 6.- Tinc el cap fort, 7.- Vestits de milionaris, 8.- Fora aquesta roba, 9.- Ningú no compren ningú)



Amb l'etiqueta RECORDS publico amb periodicitat mensual, el 15 de cada mes, uns posts on aniré recollint les imatges de diferents objectes relacionats amb La Trinca. Si voleu col·laborar amb aquesta galeria virtual, no dubteu a fer una fotografia de qualsevol cosa relacionada amb La Trinca o La Nova Trinca que encara guardeu (entrades o programes de concerts, targetes promocionals, "merchandising" divers, etc) i feu-me-la arribar al meu e-mail amb el màxim de dades per identificar-la en el temps i en l'espai. Amb molt de gust, la publicaré al blog.

diumenge, 15 d’abril del 2012

Galeria Virtual de Records - 007



Pòster "Mort de Gana Show" (1973)

Cartell anunciador de l'espectacle teatral "MORT DE GANA SHOW" que el grup va estrenar el 21 d'abril de 1973 al Teatre Romea de Barcelona amb un extraordinari èxit de públic.
Era un espectacle divertit format d'esquetxos i cançons sense connexió entre elles amb textos de Florenci Foix (pseudònim de Terenci Moix), Maria Aurèlia Capmany, Jaume Vidal Alcover i Jordi Teixidor.
A l'escenari LA TRINCA acompanyats de Rosa Mª Sardà, Elisenda Ribas i Enric Pous cantaven cançons com: Wàters, Flors i violes, Galliner's Stories, Cleopatra, Simplement Marieta....

Un any després d'aquesta estrena a Barcelona i després d'una gira per Catalunya també amb gran èxit, l'espectacle es reestrena a la capital catalana per celebrar el cinquè aniversari del grup. Aquí teniu l'anunci que va sortir als diaris:



Amb l'etiqueta RECORDS publico amb periodicitat mensual, el 15 de cada mes, uns posts on aniré recollint les imatges de diferents objectes relacionats amb La Trinca. Si voleu col·laborar amb aquesta galeria virtual, no dubteu a fer una fotografia de qualsevol cosa relacionada amb La Trinca o La Nova Trinca que encara guardeu (entrades o programes de concerts, targetes promocionals, "merchandising" divers, etc) i feu-me-la arribar al meu e-mail amb el màxim de dades per identificar-la en el temps i en l'espai. Amb molt de gust, la publicaré al blog.

dilluns, 5 d’octubre del 2009

Ara que tinc vuitanta anys

ARA QUE TINC VUITANTA ANYS
Lletra i música: La Trinca

Tratrà, tratrà, tratrà, tratrà... -bis-
Aquesta trista cançó,
que pateix d'un ronyó
i no té vitamines,
va fer-la un servidor,
una nit de tardor,
que em moria d'angines.
Jo era un cantant molt famós,
però mig tuberculós,
doncs em vaig llençar al vici,
i vet aquí que el meu càstig
és fotre'm de fàstic
tancat a l'hospici.
Tratrà, tratrà, tratrà, tratrà... -bis-
I ara que tinc vuitanta anys,
que ja no em bull la sang,
i que tot se m'arruga.
Ara que ja no tinc veu,
que estic guerxo d'un peu
i res no se'm belluga.
Ara que fa masses anys,
que anem amb els companys
a Lourdes amb un ciri,
vull, i vull, i vull cantar,
doncs qui sap si demà
ja seré al cementiri.
Tratrà, tratrà, tratrà, tratrà... -x4-

Mollerussa, mon amour

MOLLERUSSA, MON AMOUR
Lletra i música: La Trinca

Mollerussa, Mollerussa,
Mollerussa, mon amour.
Per tu ploro, Mollerussa,
i del fons del cor em surt,
si sóc a terra estranya
no t'oblidaré,
i amb el temps i una canya,
potser tornaré
a Mollerussa, mon amour.
Jo he vist les platges de Miami,
jo he estat sota el sol a Hawaii,
també a Singapur,
i als “mares del sur”,
a Calcuta i a Bombai,
però ni els gratacels de Manhattan,
ni els monuments del Partenon
m'han fet oblidar
un poble català,
el més bonic del món!
Mollerussa, Mollerussa,
Mollerussa, mon amour.
Per tu ploro, Mollerussa,
i del fons del cor em surt.
Mai no podré oblidar
el piular dels ocells,
ni aquell tuf que feien els vedells,
quan estava a Mollerusa, mon amour.
"Los prados son verdes,
el cielo es azul",
les vaques pasturen
i ensenyen el cul,
a Mollerussa, mon amour...

El fado de l'enfadós

EL FADO DE L'ENFADÓS
Lletra i música: La Trinca

Aquesta cançao,
senyores, senyors,
li direm O fado de l'enfadós.
[ Dap, dap, dap, dap, dirip di ...] -x5-
Dap!
Catalaninya de la Jonqueira,
pel teu amor
em salta al pit el coraçao.
Catalaninya de la Jonqueira,
això t'ho diu un portuguès
que vol sarau.
Formosa niña do gran pandeiro
eus sereu pare des teus galifardeus
Catalaninya, Catalaninya,
tu seràs meua des do cap
fins als teus peus.
[I els teus peus, i els teus peus,
i els teus peus, i els teus peus
seran els meus.] -bis-
Carinyo meu, jo me'n faig creus
del tuf que fan els teus peus
que han de ser meus.
Doncs els teus peus
si els descalceu s'ensumaran
de la Jonqueira a Sant Andreu.
Mossa tan formosa
no envia la Jonqueira,
com la Vaqueira
de la piga rossa.
[ Dap, dap, dap, dap, dirip di ...] -x2-
Dap!
Catalaninya de la Jonqueira,
per tu no menjo
i eu estic prim com un fideu.
Pel teu cariño perdo els estribos,
per això he vingut
des de Bragança al Pirineu.
Vine al meu poble,
Baixa Bragança,
sóc botigueiro
i president de l'Ateneu.
Catalaninya, catalaninya,
i a Portugal disfrutaràs de l'himeneu.
Eu t'estimo, com un babau.
Si tu no em vols
agafo el fato
i adéu-siau.
[ Dap, dap, dap, dap, dirip di ...] -x3-
Dap! Sha Ba Da!

La Lilí i l'Alí Babà

LA LILÍ I L'ALI BABÀ
Lletra i música: La Trinca

L'Alí Babà, bon beduí,
demana a la Lilí la mà.
I la Lílí me li va dir
demana-li a la mamà.
El beduí no va badar
i va deduir, m'he de mudar.
I l'endemà on viu la mamà de la Lilí
va anar a dinar.
L'amanida li van donar,
l'avi Manel li va amanir.
L'avi Manel, l'home bon avi,
de la Luz i de Lilí.
L'Alí Babà va dir: Va Lili du vi!.
La Lilí li va dur vi bo de debò.
La mamà de la Lilí
a l'Alí un bidó de vi li va dar,
i el beduí li va buidar
el bidó de vi a la babalà.
Bé, ho val a dir,
en el beduí li va anar bé
el bidó de vi.
I embadalida la mamà
de la Lilí me li va dir:
Bon beduí, mal bevedor,
la libido l'heu de domar.
I l'Alí va dir: La Mimí
la Lilí l’ha d'eliminar.
Va du vi , du vi,
l'Alí bé li va dir :
Du-li, du-li, du-li bo
i no val a badar.
[ Oh, la, la, la, la,
l'Alí Babà i la Lilí.
Oh, la, la, la, la,
la Lilí i l'Alí Babà. ] -bis-

Tango

TANGO
Lletra i música: La Trinca

El meu amic Armando,
sentint el gran escàndol,
d'un film d'en Bertolucci
que fan a Perpinyà.
Se'n va de “contrabando”
a veure en Marlon Brando
i torna a casa seva
amb ganes d’endrapar.
M'agafa la costella,
me li endinya mantega
i mentre s'arrossega
per la moqueta del pis,
en mig d'un esbufec,
diu: Pepeta jo crec,
que això és més pistonut
que el tango de París.
Amor meu, vine aquí,
ballem l'últim tango a Manresa,
i abans de que quedis estesa,
garrella meva, has de fruir.
Si el trobes estantís,
aquest últim tango a Manresa,
jo et cantaré la Marsellesa
i et semblarà que ets a París.
La cosa no canvia
i a l'home cada dia
el toc de la mantega
li fa més il·lusió.
Però ara els comestibles
no són gaire assequibles
cada cop surt més cara
la alimentació.
I abans que la mantega
no el porti a la ruïna,
ho prova amb margarina,
del Montseny per fer país.
I diu a la muller: ha, ha, ha:
- Calla que això va bé
i surt millor de preu
que el tango de París.
Amor meu vine aquí,
fes-me una truita a la francesa,
ara que tens la cuina encesa.
carinyo meu has de fregir.
Si ho trobes estantís,
lo de la truita a la francesa,
jo et cantaré la Marsellesa
i et semblarà feta a París. Atxís!


TANGO
(Versió diferent que apareix
al recopilatori "7 Anys i 1 Dia" - 1977)

I el meu amic Armando,
sentint el gran escàndol,
d'un film d'en Bertolucci
que fan a Perpinyà.
Se'n va de “contrabando”
a veure en Marlon Brando
i un cop a casa seva
el "paio" ho vol provar.
M'agafa la costella,
me li endinya mantega
i mentre s'arrossega
per la moqueta del pis
en mig d'un esbufec,
diu: Pepeta jo crec,
que això és més pistonut
que el tango de París.
Amor meu, vine aquí,
ballem l'últim tango a Manresa,
i abans de que quedis estesa,
garrella meva, has de fruir.
Si el trobes estantís,
aquest últim tango a Manresa,
jo et cantaré la Marsellesa
i et semblarà que ets a París.
La cosa porta cua,
doncs l'home s'hi habitua,
i al toc de la mantega
li ha agafat afició
i ara és com un suplici,
i no guanya pel vici,
cada cop surt més cara
la lubrificació.
I abans que la mantega
no el porti a la ruïna,
ho prova amb margarina,
del Montseny per fer país.
I diu a la muller:
- Calla que això va bé
i surt millor de preu
que el tango de París.
Amor meu vine aquí,
fes-me una truita a la francesa,
ara que tens la cuina encesa.
carinyo meu has de fregir.
Si ho trobes estantís,
lo de la truita a la francesa,
jo et cantaré la Marsellesa
i et semblarà feta a París. Atxís!

Cleopatra

CLEOPATRA
Lletra i música: La Trinca

Venga, mulata linda. Vamonos que
el cuerpo me pide cachondeo...Linda...
- - - - - -
[ Cleo, Cleopatra,
tot el dia sobre el catre.
Cleo, Cleopatra,
sobre el catre del psiquiatre. ]
- - - - - -
Vinga, fot-li instrumental nano que això no es pot dir.
Arsa, la farsa que estem fotent aquí, nano.
Escolta noi, que jo no em sento, Escolta!... Arsa!...
- - - - - -
[ Cleo, Cleopatra,... ]
Primer fou el gran Cèsar,
que era romà
el qui se la va treballar.
Però després Marco Antonio
li va pispar,
veni, vidi, vinci, ja està!
I així, aquesta reina piramidal
va entrar dins la història mundial.
Doncs convertí l'Egipte cap i casal
del "bandarreig" universal.
[ Cleo, cleopatra, ... ] -bis-


Podeu escoltar l'AUDIO d'aquesta cançó

La mort del pagès

LA MORT DEL PAGÈS
Lletra i música: La Trinca

- Ai! quina pena més grossa.
- Qui ho havia de dir ...
- Tan bo que era.
- Tot ho dava, tot
- Si semblava que fos ahir ..
- Mira'l, pobret, sembla que rigui ...
Se'ns ha mort el pagès,
ves quin trist final.
Ara no respira, com és natural. -bis-
El pobret s'ha mort un dia d'estiu.
Ha estirat la pota, sense dir ni piu -bis
Jeu a la masia, mort en un racó.
Si no l'enterrem, demà farà pudor -bis
Però burro per què et mories,
si ja ho sabies.
I aquí descansen els ossos,
d'un que els tenia molt grossos
... els ossos.
Al davant els frares
canten les absoltes
( i al darrera resen
quatre poca-soltes) -bis-
I els hereus també resen
amb molta insistència
(Requiescat in pace
i a cobrar l'herència.) -bis-
També van a l'enterro,
resant oracions,
(vaques i vedells,
cabres i ca ... brits.) -bis-
Ai, pobre pagès, oh! oh! oh!
Veus com no som res, oh! oh! oh!
Oh!, Oh!, Oh!

Mort de gana

MORT DE GANA
Lletra i música: La Trinca

Ese arte, niño, ese arte...
[ Prim, prim, prim i mort de gana,
mort de gana, mort de gana. ] -bis-
(CD) Jo soc un pobre home
però tinc molt senderi
després de la guerra
no hi havia tiberi
i vaig enxufar-me, i vaig enxufar-me
en un ministeri.
Jo faig d’ordenança
allà en el registre
i tinc una paga petita i sinistra
però potser algun dia, potser algun dia
em faran ministre.
[ Prim, prim, prim i mort de gana,
mort de gana, mort de gana. ] -bis-
Per passar la gana
tinc la solució:
Si al costat de casa
maten un capó,
els de casa meva, els de casa meva
suquem pa amb l'olor.
I els dies de festa,
que mengem sardina,
jo que estic al tanto,
no llenço l'espina,
perquè la canalla, perquè la canalla
després s'hi pentina.
[ Prim, prim, prim i mort de gana,
mort de gana, mort de gana. ] -bis-
Els budells em ronquen,
tinc el ventre buit,
i això significa
que no hi ha res cuit.
I per més desgràcia,
i per més desgràcia
a casa som vuit.
La dona no rutlla,
el treball l'espanta,
la sogra és ferotge,
té molta carpanta.
Vatua la sogra, vatua la sogra
i el Déu que l'aguanta!
[ Prim, prim, prim i mort de gana,
mort de gana, mort de gana. ] -bis-
Quatre fills que tinc,
són el meu calvari,
doncs s'acostumaven
a menjar a diari.
Per això els he tancat,
per això els he tancat
en un seminari!
L'única que penca
és la meva filla,
al carrer Les Tàpies
va fent calderilla,
ven capses de mistos,
capses de mistos i loteria!
[ Prim, prim, prim i mort de gana,
mort de gana, mort de gana ] -x7-

Agraeixo a CARLES que mitjançant un e-mail m'hagi fet adonar que a la versió d'aquesta cançó publicada al recopilatori "7 Anys i 1 Dia" (1977) canvia l'últim vers quedant l'estrofa final d'aquesta manera:

L'única que penca
és la meva filla,
al carrer Les Tàpies
va fent calderilla,
empaitant els homes, empaitant els homes,
quan van de burilla!
[ Prim, prim, prim i mort de gana,
mort de gana, mort de gana ] -x7-

En la versió de 1973, la filla del protagonista es dedica a vendre mistos i loteria al carrer Les Tàpies de Barcelona, en ple Barri Xino (així es coneixia en aquella època l'actual Barri del Raval). En aquest barri es concentrava gran part de la prostitució de la ciutat, per això a la versió de 1977 ja es pot dir més clar el que tothom sospitava a la versió de 1973: Realment la noia es dedica a empaitar als homes que "van de burilla", és a dir que "van de putes".

Califa

CALIFA
Lletra i música: La Trinca


A un país oriental, una vegada, hi havia un Califa,
que es va inventar un codi molt "xulo". Digo!
I el poble, agraït, li va dedicar aquesta cançó:

Segons l'article primer
el Califa està obligat
a tractar l'administrat
com si fos home de bé.
I mana l'article set
que el qui faci tripijoc
se li fot cop de garrot
i a la garjola de pet.
El quinzè, oli en un llum,
diu que se l'empalmarà
el qui gosi adulterar
els articles de consum.
I hi ha articles molt bufons,
com el vint que deixa clar,
que tothom es pot queixar
si li "apreten" els cordons.
Però el califa
sempre en pot fer cas omís,
per això s'ha inventat
l'article vint-i-sis...
Califa! Si que ens ha tocat la rifa.
Califa! Ets el rei de l'enganyifa.
Califa! Tu sí que ho tens ben muntat.
No siguis bèstia califa,
no siguis bèstia califa,
que pots sortir-ne escaldat.
- Doncs, no està quedant "xulo"
ni res aquest xotis, nano...
- Home, queda una mica
de l'Empordà ...
- Ei! I que diu l'article vint-i-sis?
- Vostè és tonto, oi?
Diu l'article vint-i-sis, -bis-
que en un cas de compromís, -bis-
el Califa pot si cal,
refregar-se l'engonal
i passar-se pels "dallonses"
totes les lleis del país.
- Ep! I el poble?
Al poble que el donin pel ...
Shubi dubi Uah!, Uah!
que ja té les conferències
de Sant Vicenç de Paül. -x4-
A... mén ...


7 ANYS I 1 DIA (1977)

A un país oriental, una vegada, hi havia un Califa,
que es va inventar un codi molt "xulo". Digo!
I el poble, agraït, li va dedicar aquesta cançó:

Segons l'article primer
el Califa està obligat
a tractar l'administrat
com si fos home de bé.
I mana l'article set
que el qui faci tripijoc
se li fot cop de garrot
i a la garjola de pet.
El quinzè, oli en un llum,
diu que se l'empalmarà
el qui gosi adulterar
els articles de consum.
I hi ha articles molt bufons,
com el vint que deixa clar,
que tothom es pot queixar
si li "apreten" els cordons.
Però el califa
sempre en pot fer cas omís,
per això s'ha inventat
l'article vint-i-sis...
Califa! Si que ens ha tocat la rifa.
Califa! Ets el rei de l'enganyifa.
Califa! Tu sí que ho tens ben muntat.
No siguis bèstia califa,
no siguis bèstia califa,
que pots sortir-ne escaldat.
- Doncs, no està quedant "xulo"
ni res aquest xotis, nano...
- Home, ara que ell
ja no hi és ...
- Ei! I que diu l'article vint-i-sis?
- Eeeeehh...
Diu l'article vint-i-sis, -bis-
que en un cas de compromís, -bis-
el Califa pot si cal,
refregar-se l'engonal
i passar-se pels "dallonses"
totes les lleis del país.
- Ep! I el poble?
Al poble que el donin pel ...
Shubi dubi Uah!, Uah!
que ja té les conferències
de Sant Vicenç de Paül. -x4-
A... mén ...

Hello! Hello!

HELLO! HELLO!
Lletra i música: La Trinca

Hello! Hello! Hello!
Hello! Hello! Hello!
Yes, is very good el "xou"
Hello! Hello! Hello!
Hello! Hello! Hello!
I love you Oh, yes, I love
Hello! Hello! Hello!
Hello! Hello! Hello!
I’m love you Love. You no,
I love. You, no,
i és tot plegat un gran joc d'ous!
La vida no és un cabaret
si no una llauna de sardines,
o una gran casa de barrets,
o si voleu, de barretines.
La vida no és uns jocs florals
on hi triomfen els poetes,
en lloc de flors naturals
es donen manats d'alfals
a tots els que tiren de veta.
La vida no és un ideal,
deixeu estar la fantasia,
i veureu que és un orinal
ple fins a dalt de porqueria.
La vida no és un paradís,
per jeure-hi tranquil i feliç,
la vida és un mullader
una disbauxa i un femer,
la vida és un gran merder.
La vida, doncs,
no és res de bo, no, no.
La vida és ... això.

MORT DE GANA (LP - 1973)

MORT DE GANA
Edigsa - LP 290 (1973)
Edigsa - CAS 290 (1973)
PDI - CD 80.2893 (1993)
DISCMEDI - CD 5378.02 (2021)

Ca barret!

CA BARRET!
Popular / Lletra: M. Aurèlia Capmany

Que comencin!... Que comencin!...
Si et diuen que no hi ha un món tan bo per viure
com aquest on vivim, ja pots començar a riure,
Ca, barret! Ca, barret!
Que no hi vius gaire lliure.
Ca, barret! Ca, barret!
que hi balles ben estret.
Que hi balles estret! ... -x3-
Si et diuen que el treball és cosa que emancipa
tu mira qui t'ho diu i fes-li pam i pipa.
Ca, barret! Ca, barret!
Bon jeure i panxa tipa.
Ca, barret! Ca barret!
Això és treball ben net.
Això és treball net... -x3-
Si et diuen que els diners no donen l'alegria,
sinó molts maldecaps i feina tot el dia...
Ca, barret! Ca barret!
Tu pren-los i fes via.
Ca, barret! Ca, barret!
i no siguis ximplet.
No siguis ximplet! ... -x3-
Si et diuen que els canons no tenen la paraula,
que les seves raons no són més que una faula ...
Ca, barret! Ca, barret!
Tu sigues gata maula.
Ca, barret! Ca, barret!
No t'hi posis a tret.
No et posis a tret! ... -x3-
Si et diuen que no hi ha un món tan bo per viure
com aquest on vivim, ja pots començar a riure,
Ca, barret! Ca, barret!
Que no hi vius gaire lliure.
Ca, barret! Ca, barret!
que hi balles ben estret.
Que hi balles estret! ... -x3-

En un vaixell

EN UN VAIXELL
Popular / Adaptació: Jaume Vidal

Sobre la platja
de blanca arena,
mirava plena
d'enyorament,
com se n'anava,
com s'allunyava,
per la mar blava,
mon pensament.
En un vaixell d'altiu velam,
ai! com fugia
la vida mia
per la mar gran.
Per la mar d'or,
cap al ponent,
cops de fortuna
bastien una
torre de vents.
Sobre les ones,
ple d'esperances,
ple d'enyorances
i mar endins,
a terra estranya,
per tornar lliure
i estimar i viure,
jo vaig partir.
En un vaixell d'altiu velam.
I allà quedava
la vida esclava
del clos pairal.
Cap al ponent,
per la mar d'or,
on la fortuna
promet la lluna,
promet el sol.
Plorant, passaren
dies i dies,
de melangies
i solitud,
i aquella vela
que jo esperava,
com més anava
més n'era lluny.
En un vaixell d'altiu velam,
ai! es perdia
la vida mia
per la mar gran.
Cap al ponent
per la mar d'or
no tinc fortuna
ni d'una engruna
del meu tresor.
Terres promeses
no ho eren gaire;
castells a l'aire
vaig construir
i en adonar-me
que el temps passava,
ja sols restava
temps de morir.
En un vaixell d'altiu velam,
tan lluny partia
que no sabia
com retornar.
Per la mar d'or
cap al ponent,
on la fortuna
és com la lluna:
minvant, creixent.
Oh, enganys de l'aigua!
Ones amargues
i rutes llargues
de l'ample mar,
que el cor, de pena,
amb un somriure,
per fer-lo viure,
vàreu matar!
En un vaixell d'altiu velam.
Adéu la vida
tota esvanida
per la mar gran!
Cap al ponent,
per la mar d'or:
Terres llunyanes
on les campanes
toquen a mort.

He vist un rei

HE VIST UN REI
Popular / Adaptació: M. A. Capmany

Veig, veig, veig, veig ...
Què?, què?, què?, què? ...
Ei, ei, ei, ei ...
Au, au, au, au ...
Ep, ep, ep, ep ...
A, bé, si, bé. A, bé, si, bé ... -x4-
He vist un rei!
Ha vist un què?
He vist un rei.
A, bé, si, bé. A, bé, si, bé ...
Un pobre rei que plorava,
muntat dalt d'un cavall,
i tant i tant plorava,
que feia un...
Que feia un què?
que feia un xaragall.
Ai, pobre rei!
I el pobre cavall què?
Eh! eh! eh! eh! -bis-
He vist un duc!
Ha vist un què ?
Un duc.
A, bé, si, bé. A, bé, si, bé ...
Un pobre duc que plorava,
perquè plorava el rei,
i tant i tant plorava,
que semblava ...
Semblava què ?
Que ja semblava un peix.
Ai, pobre rei!...
I el pobre cavall què?
Eh! eh! eh! eh! -bis-
He vist un bis...
Ha vist un què?
Un bisbe.
A, bé, si, bé. A, bé, si, bé ...
Un bisbe que plorava,
perquè plorava el duc,
perquè plorava un rei,
que perdia ...
Perdia què?
Que perdia el remuc!
Ai, pobre rei!...
I el pobre cavall què?
Eh! eh! eh! eh! -bis-
He vist un ric.
Ha vist un què?
He vist un ric.
A, bé, si, bé. A, bé, si, bé ...
Un pobre ric que plorava
perquè plorava el duc
i el bisbe que plorava
pel pobre rei...
Pel pobre, què ?
Pel pobre rei xaruc.
Ai, pobre rei!...
I el pobre cavall què ?
Eh! eh! eh! eh! -bis-
I el ric, i el bisbe,
i el duc, i el rei xaruc,
que tant i tant ploraven:
Perdien el remuc.
Ei! I nosaltres què hem de fer?
Això, això...
[ Nosaltres sempre
hem d'estar alegres,
que si ploràvem
fem plorar el rei,
fem plorar el bisbe,
i els rics sensibles,
i els ducs amables,
si així plorem! ] -bis-

Mitjançant un e-mail, en CARLES ens fa avinent
una petita variació en la lletra quan aquesta cançó
va sortir al recopilatori 7 ANYS I UN DIA (1977)
on portava el títol "I el pobre cavall, què?"

Veig, veig, veig, veig ...
Què?, què?, què?
Què veus, noi? ...
Ei, ei, ei, ei ...
Au, au, au, au ...
Ep, ep, ep, ep ...
A, bé, si, bé. A, bé, si, bé ... -x4-
He vist un rei!
Ha vist un què?
Un rei.
A, bé, si, bé. A, bé, si, bé ...
Un pobre rei que plorava,
muntat dalt d'un cavall,
i tant i tant plorava,
que feia un...
Que feia què?
que feia un xaragall.
Ai, pobre rei!
I el pobre cavall què?
Eh! eh! eh! eh! -bis-
He vist un duc!
Ha vist un què ?
Un duc.
A, bé, si, bé. A, bé, si, bé ...
Un pobre duc que plorava,
perquè plorava un rei,
i tant i tant plorava,
que semblava ...
Semblava què ?
Que ja semblava un peix.
Ai, pobre rei!...
I el pobre cavall què?
Eh! eh! eh! eh! -bis-
He vist un bis...
Un què?
Un bisbe.
A, bé, si, bé. A, bé, si, bé ...
Un bisbe que plorava,
perquè plorava un duc,
perquè plorava un rei,
que perdia ...
Perdia què?
Que perdia el remuc!
Ai, pobre rei!...
I el pobre cavall què?
Eh! eh! eh! eh! -bis-
He vist un ric.
Ha vist un què?
Un ric.
Ric, ric, ric, ric, ric ...
Un pobre ric que plorava
perquè plorava un duc
i el bisbe que plorava
pel pobre rei...
Pel pobre, què ?
Pel pobre rei xaruc.
Ai, pobre rei!...
I el pobre cavall què ?
Eh! eh! eh! eh! -bis-
I el ric, i el bisbe,
i el duc, i el rei xaruc,
que tant i tant ploraven:
Perdien el remuc.
Ei! Escolti jove!
I nosaltres què hem de fer?
No ens emmerdem...
[ Nosaltres sempre
hem d'estar alegres,
que si ploràvem
fem plorar el rei,
fem plorar el bisbe,
i els rics sensibles,
i els ducs amables,
si així plorem! ] -bis-

Dili dili di

DILI DILI DI
(Two ladies)
Lletra i música: Fred Ebb-John Kander
Adaptació: Jaume Vidal Alcover

Dili, dili, di ... Dili, dili, di ...
Dili, dili, dili, di ... Oh!
Dili, dili, di ... No sé qui sóc:
Dili, dili, di ... d'on he vingut.
Dili, dili, di ...
Però m'atrau, la joventut.
Dili, dili, di ... Sóc un baró?
Dili, dili, di ... Diuen que no.
Dili, dili, di ... Sóc un perdut?
Parara, parà!
(Passo per milionari
i una mica estrafolari)
Dili, dili, di ... Cal viure bé,
Dili, dili, di ... que això convé
Dili, dili, di ... per la moral i la salut.
Dili, dili, di ... De la virtut
Dili, dili, di ... no en parlaré,
Dili, dili, di ... que res no en sé.
Parara, parà!
(La virtut passa de moda
i el món com més va més roda)
Dili, dili, di ... Jo només vull,
Dili, dili, di ... del mon estant,
Dili, dili, di ...
treure profit del meu voltant.
Dili, dili, di ... Perquè jo visc
Dili, dili, di ... molt divertit,
Dili, dili, di ... sense neguit.
Parara, parà!
(Per dos dies que hem de viure,
no plorem que més val riure!)
Dili, dili, di ... Si rius, riuràs
Dili, dili, di ... acompanyat,
Dili, dili, di ... sol·licitat, mimat. Oh!
Dili, dili, di ... Però tot sol
Dili, dili, di ... com un mussol,
Dili, dili, di ... si vols plorar.
Parara, parà!
(Riu, que aquesta vida és curta
i la tristor te la furta!)
Dili, dili, di ... Quin disbarat!
Dili, dili, di ... Jo vaig i vinc,
Dili, dili, di ...
sense parar, jo vinc i vaig.
Dili, dili, di ... El cap ben buit,
Dili, dili, di ... ben ple el d’abaix,
Dili, dili, di ... a viure vaig.
Parara, parà!

El pelegrí

PELEGRÍ
Cançó popular / Adap J. Vidal Alcover

Pelegrí que ve de Roma
Així com cal, així com cal.
Que hi ha anat a complir vot.
Així com cal, així com cal.
Pelegrí que ve de Roma,
que hi ha anat a complir vot.
Quan arriba a la posada.
Així com cal, així com cal.
S'hi encamina ben resolt
Així com cal, així com cal.
Quan arriba a la posada,
s'hi encamina ben resolt.
Posader, deu-me posada.
Així com cal, així com cal.
Perquè vinc cansat i mort
Així com cal, així com cal.
Posader, deu-me posada,
perquè vinc cansat i mort
No hi tenim més que una cambra.
Així com cal, així com cal.
I hi clapem la dona i jo
Així com cal, així com cal.
No hi tenim més una cambra.
i hi clapem la dona i jo
M'hi poseu un xic de palla.
Així com cal, així com cal.
i m'hi feu un poc de lloc
Així com cal, així com cal.
M'hi poseu un xic de palla,
i m'hi feu un poc de lloc
Em foteu la nit enlaire.
Així com cal, així com cal.
No podria agafar el son
Així com cal, així com cal.
Em foteu la nit enlaire,
no podria agafar el son.
Per més bona assegurança.
Així com cal, així com cal.
M'hi pengeu un picarol
Així com cal, així com cal.
Per més bona assegurança,
m'hi pengeu un picarol.
Bona nit! I bona hora!
Mitjanit era tocada.
Així com cal, així com cal.
Ja repica l'esquellot
Així com cal, així com cal.
Mitjanit era tocada,
ja repica l'esquellot
Pelegrí, l'esquella canta:
Així com cal, així com cal.
Va molt alegre de to
Així com cal, així com cal.
Pelegrí, l'esquella canta,
va molt alegre de to
Posader, la vostra dona,
Així com cal, així com cal.
és qui li treu aquest so
Així com cal, així com cal.
Posader, la vostra dona,
és qui li treu aquest so
Pelegrí, que em fots la dona!
Així com cal, així com cal.
A repics de picarol!
Així com cal, així com cal.
Pelegrí, que em fots la dona,
a repics de picarol!
Posaders, vetlleu els hostes!
Així com cal, així com cal.
Pelegrins, que en vinguin pocs
Així com cal, així com cal.
Posaders, vetlleu els hostes,
pelegrins, que en vinguin pocs.

Si no saps ser feliç

SI NO SAPS SER FELIÇ
Lletra: Martí /Capmany /Arr: Moraleda

[ Si no saps ser feliç,
ningú pot ensenyar-te'n.
Si no saps ser feliç
ningú et farà feliç. ]
No comptis tants per cents
de l'haver de la vida.
El comptable d'amor
perd el temps i l'amor.
[ Si no saps ser feliç ... ]
No posis pas l'amor
al plat de la balança:
cada dia que neix
t'ofereix una flor.
Si no saps que has de fer
amb la florida branca,
tindràs buides les mans
ja, sense remissió.
[ Si no saps ser feliç ... ]
Si el vestit i l'abric
i el calçat t'inquieten,
les estrelles i el sol
no tindràs per amics.
Quan t'hauràs ben guarnit
ja serà tard per viure,
i seràs un retrat
ennegrit i neulit.
[ Si no saps ser feliç ... ]
Ser feliç, ser feliç.