EN UN VAIXELL
Popular / Adaptació: Jaume Vidal
Sobre la platja
de blanca arena,
mirava plena
d'enyorament,
com se n'anava,
com s'allunyava,
per la mar blava,
mon pensament.
En un vaixell d'altiu velam,
ai! com fugia
la vida mia
per la mar gran.
Per la mar d'or,
cap al ponent,
cops de fortuna
bastien una
torre de vents.
Sobre les ones,
ple d'esperances,
ple d'enyorances
i mar endins,
a terra estranya,
per tornar lliure
i estimar i viure,
jo vaig partir.
En un vaixell d'altiu velam.
I allà quedava
la vida esclava
del clos pairal.
Cap al ponent,
per la mar d'or,
on la fortuna
promet la lluna,
promet el sol.
Plorant, passaren
dies i dies,
de melangies
i solitud,
i aquella vela
que jo esperava,
com més anava
més n'era lluny.
En un vaixell d'altiu velam,
ai! es perdia
la vida mia
per la mar gran.
Cap al ponent
per la mar d'or
no tinc fortuna
ni d'una engruna
del meu tresor.
Terres promeses
no ho eren gaire;
castells a l'aire
vaig construir
i en adonar-me
que el temps passava,
ja sols restava
temps de morir.
En un vaixell d'altiu velam,
tan lluny partia
que no sabia
com retornar.
Per la mar d'or
cap al ponent,
on la fortuna
és com la lluna:
minvant, creixent.
Oh, enganys de l'aigua!
Ones amargues
i rutes llargues
de l'ample mar,
que el cor, de pena,
amb un somriure,
per fer-lo viure,
vàreu matar!
En un vaixell d'altiu velam.
Adéu la vida
tota esvanida
per la mar gran!
Cap al ponent,
per la mar d'or:
Terres llunyanes
on les campanes
toquen a mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada