LA TRINCA: 1975

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1975. Mostrar tots els missatges

dissabte, 15 de març del 2014

Galeria Virtual de Records - 027

Material publicitari de la pel·lícula
"LA NOVA CANÇÓ" (Francesc Bellmunt - 1976)

L'any 1976 es va estrenar "LA NOVA CANÇÓ", primera pel·lícula que va obtenir els permisos administratius pertinents per realitzar-se en català. Amb direcció de Francesc Bellmunt i guió de l'Àngel Casas, és un gran reportatge amb actuacions i entrevistes, sobre el fenomen de la cançó catalana situat en el context social, cultural, polític i econòmic de la Catalunya de 1975.
De la pel·lícula, el mateix director en destaca tres moments notables. El primer és l'actuació de Rafael Subirachs cantant per primera vegada la versió completa de "Els Segadors". El segon és que s'hi recull el primer recital multitudinari de Raimon, amb gran desplegament de banderes i crits. I el tercer a destacar és el retorn de Lluís Llach als escenaris.

LA TRINCA també participà en aquesta pel·lícula, cantant la cançó "Botifarra de pagès" en una actuació gravada al Camp del Barça. A la imatge que encapçala aquest post, al costat del pòster de la pel·lícula podem veure també un dels fotogrames promocionals del film, justament el que mostra l'actuació de LA TRINCA vestits de jugadors del F.C. Barcelona. I a continuació en podeu veure el vídeo:

Amb l'etiqueta RECORDS publico amb periodicitat mensual, el 15 de cada mes, uns posts on aniré recollint les imatges de diferents objectes relacionats amb La Trinca. Si voleu col·laborar amb aquesta galeria virtual, no dubteu a fer una fotografia de qualsevol cosa relacionada amb La Trinca o La Nova Trinca que encara guardeu (entrades o programes de concerts, targetes promocionals, "merchandising" divers, etc) i feu-me-la arribar al meu e-mail amb el màxim de dades per identificar-la en el temps i en l'espai. Amb molt de gust, la publicaré al blog.

dilluns, 5 d’octubre del 2009

Pitus Palla, pintor de Bretanya

PITUS PALLA, PINTOR DE BRETANYA

Lletra: Alcover / Música: La Trinca

Pitus Palla, pintor de Bretanya,

guarda l'herba del seu redol,

com que és home d'enginy i manya

els problemes sempre els resol.

Ja se'n va cap a terra estranya,

i ell que és viu com un esquirol,

per si un cas la dona l'enganya

se li acut el remei que vol.

Cargol treu banya, cargol treu banya,

cargol treu banya, al sol.

A la panxa de la companya

pinta un be tendre com un sol,

tot dolçor que té per campanya

del melic fins el borrissol.

Però la dona aviat s'afanya

a no sentir pena ni dol,

i un altre pintor de Bretanya

li ofereix donar-li consol.

Cargol treu banya, cargol treu banya,

cargol treu banya, al sol.

I el be dalt la seva muntanya,

entre tant sotrac i grinyol,

es despinta i no és cosa estranya

que li quedi fet un bunyol.

La dona, però, no es desenganya

i li diu a l'amant si vol,

ben de pressa i donant-se manya,

pintar el be que ha aixecat el vol.

Cargol treu banya, cargol treu banya,

cargol treu banya, al sol.

Quan arriba de terra estranya,

Pitus Palla alçant el llençol,

veu al ventre de la companya

un marrà banyut com ell sol.

Com és que porta tanta banya,

si era un be tendre com un sol ?

Penseu marit que a la Bretanya

un be no es pot deixar mai sol,

que amb el temps creix i cria banya

i pastura per on ell vol.

Cargol treu banya, cargol treu banya,

cargol treu banya, al sol.

Pitus treu banya, Pitus treu banya,

Pitus treu banya, al sol.

Dona Tereseta Pi

DONA TERESETA PI

Lletra: Capmany / Música: La Trinca

A la sortida d'ofici,

dona Tereseta Pi,

ja n'ha descobert un jove

tan ben plantat com un pi.

Però el jove és un poc tanoca,

no s'adona del sospir,

i la dama és massa dama

per descobrir el seu patir.

Ningú guanyarà per llesta

dona Tereseta Pi,

ja se'n va a trobar un bon frare

que del jove és molt amic:

Ai!, vos frare, lo bon frare,

aquell jove, el vostre amic,

si me'n clava unes mirades

sort que no ho veu mon marit.

El bon frare s'angunieja:

Amic meu, lo meu amic,

no mireu dones casades,

si no voleu embolics.

L'amic entén la jugada

i se la mira per fi,

però vol més que mirades,

dona Tereseta Pi.

Ai!, vos frare, lo bon frare,

el vostre amic atrevit,

m'ha fet present d'una bossa

plena d'or i de robins.

El frare torna la bossa

i renya al seu amic,

i aquest rient s'embutxaca

la bossa d'or i robins.

Ve feta un mar de llàgrimes

dona Tereseta Pi:

Ai!, que no hi ha qui l'aturi

a aquest desenfereït.

Sap que el dijous i els dissabtes

se'n va fora el meu marit

i ja ha n'ha saltat la tàpia

que hi ha en el fons del jardí.

S'ha enfilat per la pomera

i ha saltat als peus del llit,

sort que jo sóc virtuosa

i corrents l'he fet sortir.

Mentre el frare el renyava,

l'amic s'aprèn el camí,

i ara els dijous i els dissabtes

salta dintre del jardí.

S'enfila per la pomera

i arribant als peus del llit,

el rep amb dolça abraçada

dona Tereseta Pi.

Marieta romancera

MARIETA ROMANCERA

Ll: Capmany - Alcover / M: La Trinca

Marieta, maca, vine cap aquí,

que hi fa bo sota la manta,

que hi fa bo sota la manta.

Marieta, maca, vine cap aquí,

que hi fa bo sota la manta,

que hi fa bo sobre el coixí.

Prou que vinc, prou que vindré,

però amb sabates no ho puc fer.

Marieta, vine!, Marieta, corre!,

Treu-te les sabates, vine cap aquí!

Ai, Marieta, no em facis glatir!

Prou que vinc, prou que vindré,

però amb faldilla no ho puc fer.

Marieta, vine! Marieta, corre!

Treu-te les sabates, treu-te la faldilla,

vine cap aquí!

Ai, Marieta, no em facis glatir!

Prou que vinc, prou que vindré,

però amb la brusa no ho sé fer.

Marieta, vine! Marieta, corre!

Treu-te les sabates, treu-te la faldilla

i també la brusa, vine cap aquí!

Ai, Marieta, no em facis glatir!

Prou que vinc, prou que vindré,

però amb les mitges no ho puc fer.

Marieta, vine! Marieta, corre!

Treu-te les sabates, treu-te la faldilla

i també la brusa, i també les mitges,

vine cap aquí!

Ai, Marieta, no em facis glatir!

Prou que vinc, prou que vindré,

però amb els sostens no ho puc fer.

Marieta, vine! Marieta, corre!

Treu-te les sabates, treu-te la faldilla

i també la brusa, i també les mitges,

i sostens a fora, vine cap aquí!

Ai, Marieta, no em facis glatir!

Prou que vinc, prou que vindré,

però sense olors no ho puc fer.

Marieta, vine! Marieta, corre!

Treu-te les sabates, treu-te la faldilla

i també la brusa, i també les mitges,

i sostens a fora, tota perfumada,

vine cap aquí!

Ai, Marieta, no em facis glatir!

Ai!, Prou que vinc, prou que vindré,

si no em pinto no ho puc fer.

Marieta, vine! Marieta, corre!

Treu-te les sabates, treu-te la faldilla

i també la brusa, i també les mitges,

i sostens a fora, tota perfumada,

la boca pintada, vine cap aquí!

Ai, Marieta, no em facis glatir!

Prou que vinc, prou que vindré,

sens pestanyes no ho puc fer.

Marieta, vine! Marieta, corre!

Treu-te les sabates, treu-te la faldilla

i també la brusa, i també les mitges,

i sostens a fora, tota perfumada,

la boca pintada, pestanyes postisses,

vine cap aquí!

Ai, Marieta, no em facis glatir!

Prou que vinc, prou que vindré,

sens perruca no ho puc fer.

Marieta, vine! Marieta, corre!

Treu-te les sabates, treu-te la faldilla

i també la brusa, i també les mitges,

i sostens a fora, tota perfumada,

la boca pintada, pestanyes postisses,

perruca arrissada ...

Quin soroll més fi ...

L'Antoni que ronca,

que ja és a dormir.

[ Que ronca, que ronca,

que ja és a dormir... ] -bis-

L'encanteri

L'ENCANTERI

Ll: Capmany - Alcover / M: La Trinca

- Oh!, quina mula tan ferma

teniu senyor Bartomeu.

- L'he treta d'un encanteri

fet a la bona de Déu.

- Ah!, i a qui heu fet l'encanteri,

amic senyor Bartomeu?

- L'he fet a la muller meva,

senyor Pau, bon amic meu.

- De muller prou en tinc una,

perdre-la em sabria greu.

Per quedar-me sense dona,

m'estimo més anar a peu.

- Senyor Pau, no sigueu ase,

que la dona no perdreu,

l'encanteri té tornada,

quan la mula no vulgueu.

Cal que la dona es despulli, -Oh!

Senyor Pau, bon amic meu,

i es posi de quatre grapes

tal i com la va fer Déu.

- Ei, escolti!

- Això sí, muts i a la gàbia,

no vull sentir cap més veu,

que l'encanteri s'esbrava

si una paraula dieu.

Ja li toca el cap i la cara:

Que sigui testa de mula.

Ja li toca la cabellera:

Sigui crinera de mula.

Ja li toca les cames i els braços:

Que siguin potes de mula.

Ja li toca el pit i la panxa:

Que sigui ventre de mula.

I ara li poso la cua,

doncs per això em dic Bartomeu,

i ara li poso la cua,

que és feina fina amic meu.

- Si, home! Atureu-vos, atureu-vos!

la cua és assumpte meu,

que per guanyar-hi una mula,

no vull que cabrit em feu.

- Ja m'heu desfet l'encanteri,

per xerrar quan no deveu.

Ara, a suportar la dona

i tota la vida a peu.

Ja s'ha desfet l'encanteri,

per xerrar quan no es deu.

Ara, a suportar la dona

i tota la vida a peu.

La. lalala, la, la, la...

El dimoni infernat

EL DIMONI INFERNAT

Ll: Capmany - Alcover / M: La Trinca

Ara sabreu la història

d'aquell predicador

i d'aquella doneta,

petita i bonica,

i un dimoni alterós

que sí i que no!

La noia que és devota

vol viure en oració,

se'n va al desert on viuen

homes dejunadors.

Ja n'arriba a la cova

d'en Claudi el virtuós. -x3-

Ai Claudi, lo bon Claudi,

vull viure en oració.

Ai Claudi, lo bon Claudi,

deixeu-me resar amb vos.

En Claudi que la mira

perd el kyrieleison. -x3-

Entreu la bona dona

que aplegareu fredor.

Entreu la bona la dona

que resarem tots dos.

Llavors fins a trenc d’alba

dormirem bo i millor. -x3-

La cova era petita

i sense recambró,

al mateix llit de palla

s'han de ficar tots dos.

Ja és mitja nit passada

però no dormen, no. -x3-

Que és aquesta eina, Claudi,

que du tanta escalfor?

Filla, la meva filla,

és el dimoni gord,

que a l'infern vol anar-se'n

i no troba per on. -x3-

I on és l'infern. bon Claudi,

vos que sabeu de tot?

Jo no vull altra cosa

que fer-t'ho entenedor.

A l'infern el dimoni

posem-li sense por. -x3-

Si tu m'ajudes, filla,

l'amansirem del tot.

Si que n'està, bon Claudi,

d'encès i furiós.

Filla, és que feia estona

que anava sol pel món. -x3-

Ja el fiquen i el capfiquen

aquell monstre alterós.

Dia i nit repeteixen

la devota acció.

Però així que es distreuen

es dreça amb més vigor -x3-

(Fins que un dia el dimoni

és ja vençut del tot.) -bis-

Però llavors la dona

sent que bull el fogó. -x3-

(Ai Claudi, lo meu Claudi,

deu-me la salvació.) -bis-

L'infern vol el dimoni,

l'infern vol més carbó. -x3-

Qui en dóna prou...

QUI EN DÓNA PROU,

NO EN DÓNA MASSA.

Lletra: Capmany / Música: La Trinca

Madona Felipa

la troba el marit

amb un “galan” jove

bo i ficats al llit.

El marit s'enfada,

la porta al jutjat,

perquè la castiguin

tal com és manat.

El poble es belluga

hi acut amatent,

ningú no es vol perdre

tan gran jutjament.

El jutge, la dona

i el marit banyut

qui serà que tingui

el seny més agut.

[ Qui en dóna prou

no en dóna massa.

Qui en dóna prou

a ningú no nou. ]

En defensa pròpia

ella pot parlar,

segons el que digui

l'hauran de cremar.

Madona Felipa

pregunta al marit

si el pler que volia

li ha donat complit.

El marit contesta,

ben aconsellat,

que tant com volia

li era atorgat.

Madona Felipa

contesta amatent.

Tot el bé que em sobra

l'he de donar al vent ?

[ Qui en dóna prou... ]

El jutge medita

i diu ben segur :

qui el sobrant s'emporta

no roba ningú.

[ Qui en dóna prou... ]

El rossinyol

EL ROSSINYOL

Lletra: Capmany / Música: La Trinca

El rossinyol refila. Visca l'amor!

El rossinyol s'enfila. Visca l'amor!

Quan arriba el bon temps,

que visca l'amor, visca!

Quan arriba el bon temps,

que visca l'amor meu!

Una noia el sentia,

fins que es feia de dia,

i no dorm si no el sent,

i no dorm si no el sent.

Ja em demana a son pare,

dormir fora de casa,

dormir fora el balcó,

per sentir-lo millor.

I així passa la nena. Visca l'amor!

la nit a la serena. Visca l'amor!

Que el temps és xafogós,

que visca l'amor, visca!

Que el temps és xafogós,

que visca el meu amor!

En la nit estelada,

ben estreta abraçada,

amb un “galan” hereu,

la noia ja s'hi ajeu.

El pare que es malfia,

tot just fer-se de dia,

se'n va cap el balcó,

i en lloc d'un en veu dos. -bis-

La noia enamorada. Visca l'amor!

contenta i reposada. Visca l'amor!

Té a la mà un rossinyol.

Que visca l'amor, visca!

Perquè no emprengui el vol,

que visca el meu amor!

(El pare ha comprès la broma,

un rossinyol sense ploma,

i que mai no canti sol,

és el que la noia vol.) -bis-

El rossinyol refila. Visca l'amor!

El rossinyol s'enfila. Visca l'amor!

I mai no canta sol.

Que visca l'amor, visca!

I mai no canta sol.

Que visca el rossinyol!

El canonge de la Seu

EL CANONGE DE LA SEU

Lletra: Capmany / Música: La Trinca

El canonge de la Seu. Veieu!.

Té una neboda,

ja l'ha filada en Tomeu. Veieu!

I tant li agrada

que dormiria prop seu

que porta pressa,

Veieu!. En Tomeu. (En Tomeu -x3-)

S’ha filat a la neboda

del canonge de la Seu. (En Tomeu x2)

S’ha filat a la neboda

del canonge de la Seu.

Un amic li diu:

Tomeu feu una cosa,

En Tomeu s’ha filat a la neboda

del canonge de la Seu

de dona us disfressareu

grassa i prenyada

En Tomeu s’ha filat a la neboda

del canonge de la Seu

i aixopluc demanareu

a cal canonge

Veieu!. De la Seu.

Bon, bon, bon, bon, bon, ping -x4-

El canonge de la Seu

li obre la porta.

- Bona dona, què voleu

a aquestes hores?

- Bon aixopluc, pare meu,

que el temps és de gos

Veieu!. si voleu.

Bo, vi bo, vi bo, vi bo ...

(- Prenyadeta bé ho sembleu,

la bona dona,) -bis-

amb la noia dormireu

que si hi ha noves

amb la noia dormireu

bé prou que us arreglareu

d'això les dones,

Veieu!. Ja en sabeu.

Nyic, sa, sa, sa, uhà .... -x4-

Ja es fica al llit en Tomeu

amb la neboda,

la neboda quan li veu,

Ah! Crida que crida,

- Ai, que és un home, oncle meu,

que això no enganya,

Veieu!. Ni té preu.

El canonge de la Seu,

es mig desperta, -bis-

que ha parit la dona, es creu,

i ja s'hi tomba. -bis-

- Neboda, ja us ho fareu

que si és un home,

Veieu! Serà un hereu.

Uau! Uaah! Uau! Uaah!

La neboda i en Tomeu

aviat s'entenen

i l'embaràs, amic meu,

se li encomana

a la neboda, sabeu

d'aquell canonge,

Veieu!. de la Seu.

Al·lele! Al·lelu! Al·leluia ... AL·LELUIA