DONA TERESETA PI
Lletra: Capmany / Música: La Trinca
A la sortida d'ofici,
dona Tereseta Pi,
ja n'ha descobert un jove
tan ben plantat com un pi.
Però el jove és un poc tanoca,
no s'adona del sospir,
i la dama és massa dama
per descobrir el seu patir.
Ningú guanyarà per llesta
dona Tereseta Pi,
ja se'n va a trobar un bon frare
que del jove és molt amic:
Ai!, vos frare, lo bon frare,
aquell jove, el vostre amic,
si me'n clava unes mirades
sort que no ho veu mon marit.
El bon frare s'angunieja:
Amic meu, lo meu amic,
no mireu dones casades,
si no voleu embolics.
L'amic entén la jugada
i se la mira per fi,
però vol més que mirades,
dona Tereseta Pi.
Ai!, vos frare, lo bon frare,
el vostre amic atrevit,
m'ha fet present d'una bossa
plena d'or i de robins.
El frare torna la bossa
i renya al seu amic,
i aquest rient s'embutxaca
la bossa d'or i robins.
Ve feta un mar de llàgrimes
dona Tereseta Pi:
Ai!, que no hi ha qui l'aturi
a aquest desenfereït.
Sap que el dijous i els dissabtes
se'n va fora el meu marit
i ja ha n'ha saltat la tàpia
que hi ha en el fons del jardí.
S'ha enfilat per la pomera
i ha saltat als peus del llit,
sort que jo sóc virtuosa
i corrents l'he fet sortir.
Mentre el frare el renyava,
l'amic s'aprèn el camí,
i ara els dijous i els dissabtes
salta dintre del jardí.
S'enfila per la pomera
i arribant als peus del llit,
el rep amb dolça abraçada
dona Tereseta Pi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada