Galeria Virtual de Records - 017

Autògrafs de La Trinca (1970)

Autògrafs que els tres membres del grup van fer a la contraportada del disc "Festa Major" (1970).

Amb l'etiqueta RECORDS publico amb periodicitat mensual, el 15 de cada mes, uns posts on aniré recollint les imatges de diferents objectes relacionats amb La Trinca. Si voleu col·laborar amb aquesta galeria virtual, no dubteu a fer una fotografia de qualsevol cosa relacionada amb La Trinca o La Nova Trinca que encara guardeu (entrades o programes de concerts, targetes promocionals, "merchandising" divers, etc) i feu-me-la arribar al meu e-mail amb el màxim de dades per identificar-la en el temps i en l'espai. Amb molt de gust, la publicaré al blog.

Galeria Virtual de Records - 008

PATUFET - REVISTA INFANTIL I JUVENIL

Any 3 - Segona època - nº 48 - 25/09/1970 (6 ptes)

Apartat: CATALUNYA AVUI

Text: Olivé / Fotografia: Antoni Catany

Reportatge aparegut a la revista per nens, PATUFET, al principi de la carrera de LA TRINCA. Us el copio a continuació:

LA TRINCA

L'èxit de "LA TRINCA" ha estat molt discutit, Molts no s'explicaven com un conjunt que canta unes cançons tan aparentment senzilles pogués triomfar plenament. D'altres, en canvi, han vist "La Trinca" com uns innovadors que han sabut donar a les seves interpretacions una gràcia exquisida. No hi ha dubte, però, que tots esperàvem un tipus de cançó divertida que fos fàcil de cantar, i "La Trinca" ha sabut donar-nos-la.

Escoltar un recital de "La Trinca" vol dir passar-ho en gran. La simpatia i l'espontaneïtat d'uns nois com en Josep M., en Toni i en Miquel Àngel havia d'arribar forçosament al públic.

"La Trinca" agrada perquè arriba al cor de tots els qui l'escolten. Un recital de "La Trinca" és com una gran xerinola en la qual tots podem participar. El seu primer L.P. "TOTS SOM POPS" fou una veritable mostra d'humor català popular, actualitzat i interpretat des del punt de vista de tres joves d'avui. La cançó popular catalana ha preocupat molt les noves generacions. Com recollir la tradició i actualitzar-la?. Com adaptar aquelles velles tonades a les necessitats i característiques de les cançons actuals?. "La Trinca" contribueix a donar a aquestes preguntes una resposta prou consistent per a tenir-la en compte.

Posteriorment, amb el seu segon L.P. "Festa Major" -potser l'obra més important que ha realitzat "La Trinca" fins ara- ha assolit l'èxit total.

La Trinca ha trobat el seu mitjà d'expressió en aquestes cançons festives i populars que són per a ells una manera natural d'expressar-se. I han trobat, junt amb l'encert artístic, l'encert comercial. Des del seu primer títol fins ara no ha parat de vendre discs, d'acudir constantment a les emissores de ràdio, de complir amb nombrosos contractes...

I quan sortim d'excursió, quan tenim ganes de fer gresca, quan estem contents, no podem fer-hi més: ens trobem amb les cançons de "LA TRINCA" als llavis.

Amb l'etiqueta RECORDS publico amb periodicitat mensual, el 15 de cada mes, uns posts on aniré recollint les imatges de diferents objectes relacionats amb La Trinca. Si voleu col·laborar amb aquesta galeria virtual, no dubteu a fer una fotografia de qualsevol cosa relacionada amb La Trinca o La Nova Trinca que encara guardeu (entrades o programes de concerts, targetes promocionals, "merchandising" divers, etc) i feu-me-la arribar al meu e-mail amb el màxim de dades per identificar-la en el temps i en l'espai. Amb molt de gust, la publicaré al blog.

Tocata i fuig com puguis III

TOCATA I FUIG COM PUGUIS III

Populars catalanes

Adaptació: La Trinca

EL DIMONI ESCUAT

Per la cova hi passava

un dimoni escuat, patrip, patrap!

Per la cova hi passava

un dimoni escuat, patrip, patrap!

Veient tanta gentada

cap dins se n'hi és ficat, patrip, patrap!

Cap dins se n'hi és ficat,

Els pastorets al veure'l

s'hi tiren al damunt, patim, patum!

Els pastorets al veure'l

s'hi tiren al damunt, patim, patum!

Li fumen garrotades

i el deixen mig difunt, patim, patum!

i el deixen mig difunt.

A l'infern va el dimoni

cansat d'anar rebent, bon vent, bon vent!

A l'infern va el dimoni

cansat d'anar rebent, bon vent, bon vent!

Amb la cua entre potes

i amb el clatell calent, bon vent, bon vent,

i amb el clatell calent.

EL PETIT VAILET

Xarampín, xarampín, xarampia,

xarampín, xarampín, xarampó,

xarampín que Josep i Maria tenen un petit minyó.

Jo li porto aquestes calces,

que em va donar l'hereu,

no l'abrigaran pas gaire

i molt menys si se les treu.

Xarampín, xarampín, xarampia,

xarampín, xarampín, xarampó,

xarampín que Josep i Maria tenen un petit minyó.

EL RABADÀ

A Betlem me'n vull anar,

a Betlem me'n vull anar.

Vols venir tu rabadà,

vols venir tu rabadà.

- Vull anar a "jalar"

Tu les teies portaràs,

tu les teies portaràs.

I el camí il·luminaràs,

i el camí il·luminaràs.

- Au, bordegàs !

Cantaràs una cançó,

cantaràs una cançó.

Que ningú no ho fa pitjor,

que ningú no ho fa pitjor.

- Pobre infantó !

LES BÈSTIES DEL NAIXEMENT

El tossino com cada any

s'emborratxa de xampany.

El tossino com cada any

s'emborratxa de xampany.

Només és un animal

però és Nadal i ell ho celebra.

Només és un animal,

però celebra que és Nadal.

La vedella primorosa

va i enceta una gasosa.

La vedella primorosa

va i enceta una gasosa.

Només és un animal

però és Nadal i ella ho celebra.

Només és un animal,

però celebra que és Nadal.

La cabreta espantadissa

es menja una llangonissa.

La cabreta espantadissa

es menja una llangonissa.

Només és un animal

però és Nadal i ella ho celebra.

Només és un animal,

però celebra que és Nadal.

- Va, tornem-hi, tornem-hi !

Només és un animal

però és Nadal i ella ho celebra.

Només és un animal,

però celebra que és Nadal.

Bones Festes

BONES FESTES

Popular catalana

Adaptació: La Trinca

Si deixeu les portes ben obertes

cap cop d'aire us vindrà a fer mal.

Però entrarem tots contents a cantar-vos

l'alegria del temps de Nadal.

Si a resultes de les portes

agafeu un refredat,

us darem la medecina

qui la pren ja està curat.

N'hi ha que s'empipen

perquè s'atipen i els hi fa mal.

- I és natural.

Després s'enriuen i tots es diuen:

bones festes de Nadal!

Després s'enriuen i tots es diuen:

bones festes de Nadal!

Us envien un cap d'arengada

i un pollastre congelat.

I tres unses de cansalada

i un pebrot escalivat.

Us faria mal de panxa,

o potser mal de queixal,

però entrarem tots contents a cantar-vos:

bones festes de Nadal.

N'hi ha que s'empipen

perquè s'atipen i els hi fa mal.

- I és natural.

Després s'enriuen i tots es diuen:

bones festes de Nadal!

Després s'enriuen i tots es diuen:

bones festes de Nadal!

Bones festes de Nadal! ...

L'Àngel i en Pasqual

L'ÀNGEL I EN PASQUAL

Popular catalana

Adaptació: La Trinca

Del cel ha baixat un Àngel

i ha caigut en un corral, en un corral.

El corral de la masia

d'un pastor que es diu Pasqual,

el corral de la masia

d'un pastor que es diu Pasqual.

Cap el migdia canta i refila,

toca en Pasqual, repica el timbal,

rapataplam, rapataplam.

Que són festes d'alegria,

festes santes de Nadal.

Que són festes d'alegria,

festes santes de Nadal.

Que és aquest "follón" que sento

aquí baix en el corral, en el corral.

Si em busqueu les pessigolles

sabreu qui és en Pasqual.

Si em busqueu les pessigolles

sabreu qui és en Pasqual.

Cap el migdia canta i refila,

toca en Pasqual, repica el timbal,

rapataplam, rapataplam.

Que són festes d'alegria,

festes santes de Nadal.

Que són festes d'alegria,

festes santes de Nadal.

Ai, Pasqual no t'esperveris,

sóc un àngel celestial, molt celestial.

I en els àngels de la glòria

no se'ls rep a cop de pal,

i en els àngels de la glòria

no se'ls rep a cop de pal.

Cap el migdia canta i refila,

toca en Pasqual, repica el timbal,

rapataplam, rapataplam.

Que són festes d'alegria,

festes santes de Nadal.

Que són festes d'alegria,

festes santes de Nadal.

Vinc a fer-te l'anunciata

i tu encara em vols fer mal,

em vols fer mal.

Si m'ho penso ja no baixo

i t'envio una postal.

Si m'ho penso ja no baixo

i t'envio una postal.

Cap el migdia canta i refila,

toca en Pasqual,

repica el timbal,

rapataplam, rapataplam.

Que són festes d'alegria,

festes santes de Nadal.

Que són festes d'alegria,

festes santes de Nadal.

Que són festes d'alegria,

festes santes de Nadal ...

BONES FESTES (SG - 1970)

BONES FESTES

Edigsa - SG 261 (1970)

01.- L'Àngel i en Pasqual

02.- Bones Festes

03.- Tocata i fuig com puguis III

El dimoni escuat, El petit vailet, El rabadà,

Les bèsties i el naixement.

A COLLIR PEBROTS (SG - 1970)

A COLLIR PEBROTS

Edigsa - SG 257 (1970)

01.- A collir pebrots

02.- Moros a la costa

Afegeixo a continuació un vídeo publicat pel blog VINILISSIM on podem escoltar les cançons d'aquest disc.

FESTA MAJOR (SG - 1970)

FESTA MAJOR

Edigsa - SG 292 (1970)

(Obsequi de CeMasCe)

01.- Festa Major

02.- Els Gegants

Passi-ho bé

PASSI-HO BÉ

Popular (Adaptació: La Trinca)

Passi-ho bé, passi-ho bé.

Passi-ho bé i moltes gràcies.

Passi-ho bé, passi-ho bé,

PARAPASSI-HO BÉ!

Passi-ho bé fins l'any que ve.

Senyores, senyors, senyoretes,

amb aquest número donem

per acabat el ball

i amb ell, la Festa Major!

La gran orquestra, els Trincaires del Maresme,

espera que hagin passat una vetllada molt agradable

i us diu: passi-ho bé, fins l'any que ve!

Passi-ho bé, passi-ho bé.

Passi-ho bé i moltes gràcies.

Passi-ho bé, passi-ho bé,

PARAPASSI-HO BÉ!

Passi-ho bé fins l'any que ve.

Ball de Rams

BALL DE RAMS

Lletra i Música: J.Casas – Augé

Quan refila el cornetí

es remou tot l'envelat,

doncs ja se sap que vol dir,

que el ball de rams ha arribat.

No em faré pas el distret,

com acostuma a fer algú,

content me'n gasto un duret,

i et compraré el ram per tu,

content me'n gasto un duret,

i et compraré el ram per tu.

Guarda el ram que t'he donat,

com si fos el més flairós,

i ell et dirà que hem estat

avui molt juntets tots dos.

Ai, Maria,

ai, Maria que ets formosa.

Tens les calces,

tens les calces de setí.

(se’t veuen des d’aquí)

Ai, Maria, que "ditxós" que jo seria.

Ai, Maria, ai, Maria, si ballessis sempre amb mi.

Ai, Maria, ai, Maria, si et volguessis casar amb mi.

......

Ai, Maria, que "ditxós" que jo seria.

Ai, Maria, ai, Maria, si ballessis sempre amb mi.

Ai, Maria, ai, Maria, si et volguessis casar amb mi.

L'Envelat

L'ENVELAT

(Ja wat doe je dan) Maurs/ Lletra: J. Picas

Lararara, lara, laralara, lara ...

Passem per la taquilla

que ens hi retrataran.

Visca l'envelat! Visca l'envelat!

Que fugi la quitxalla,

cap dintre la gent gran.

Visca l'envelat! Visca l'envelat!

No estan pas per històries

els de la comissió

Visca l'envelat! Visca l'envelat!

Per això diu la pissarra

que es reserven l'admissió

Visca l'envelat! Visca l'envelat!

Lararara, lara, laralara, lara ...

Ballem ben "agarrats"

com un permís oficial.

Visca l'envelat! Visca l'envelat!

Que hi ha pares i mares,

i molta gent com cal.

Visca l'envelat! Visca l'envelat!

Les noies ja somien

que es casaran aviat.

Visca l'envelat! Visca l'envelat!

Duran un vel de “nylon”

i aniran a Montserrat.

Visca l'envelat! Visca l'envelat!

Lararara, lara, laralara, lara ...

Suem la cansalada

i estem congestionats.

Visca l'envelat! Visca l'envelat!

El noi del secretari

té els peus molt delicats.

Visca l'envelat! Visca l'envelat!

La Rosa cau en basca

i aixafa el seu promès.

Visca l'envelat! Visca l'envelat!

L'estiren per les cames

i l'han de treure a pes.

Visca l'envelat! Visca l'envelat!

Lararara, lara, laralara, lara ...

Tot volta i giravolta

i a tots se'ns en va el cap.

Visca l'envelat! Visca l'envelat!

L'orquestra ja no bufa

i el ball ja s'ha acabat.

Visca l'envelat! Visca l'envelat!

Lararara, lara, laralara, lara ...

El Castell de Focs

EL CASTELL DE FOCS

Lletra i música: J. Picas / La Trinca

El nostre castell de focs,

ai, ves quin soroll que fa,

mira, quina colla de badocs,

és que mai no es cansen de guipar.

Quan s'enfilen els coets

més amunt del campanar,

de les boques surten uns xisclets:

Aaah! Aaah! Aaaaaah! ...

Apaga el llum, aimada,

que et vull ensenyar uns jocs

que animin la vesprada,

vull dir el castell de focs.

Amb ombres tan nocturnes

tenim la vista als dits!

Quin foc! Quantes espurnes!

Ai, pobres dels vestits!

El nostre castell de focs,

ai, ves quin soroll que fa,

mira, quina colla de badocs,

és que mai no es cansen de guipar.

Quan s'enfilen els coets

més amunt del campanar,

de les boques surten un xisclets:

Aaah! Aaah! Aaaaaaah!

Els Gegants

ELS GEGANTS

Lletra: J. Picas - La Trinca / Popular

El gegant del Pi, ara balla, ara balla,

el gegant del Pi, ara balla pel camí.

El gegant de la ciutat,

ara balla, ara balla,

el gegant de la ciutat,

ara balla pel terrat.

Qui té el cap petit,

que se'n deixi cabellera,

qui té el cap petit,

és perquè se li ha encongit.

La geganta que té pretensions

porta el vestit molt ben sargit,

espardenyes amb cordons marrons

i un tros d'anell al dit.

El gegant la guaita i diu "aixís".

"Estàs com per sucar-hi pa".

Encarrega de seguida un pis

i es casaran demà.

Ara arriben els gegants,

la delícia dels infants.

Cap aquí, cap allà,

la quitxalla cantarà:

El gegant del Pi, ara balla, ara balla,

el gegant del Pi, ara balla pel camí.

El gegant de Mataró,

ara balla, ara balla,

el gegant de Mataró,

ara balla pel balcó.

El qui té el cap gros,

que se'l faci pelar al zero,

el qui té el cap gros,

és per què n'hi sobra un tros.

El gegant ja no s'aguanta dret,

de tant ballar de dia i nit,

treu la closca de sota el barret

i es fica dintre el llit.

La geganta que es desperta el veu

al seu costat ben estirat.

Me'l fa fora d'un bon cop de peu.

"Ai, fillus, que ets pesat".

Ara arriben els gegants,

la delícia dels infants.

Cap aquí, cap allà,

la quitxalla cantarà:

El gegant del Pi,

ja no balla, ja no balla,

el gegant del Pi,

ja se n'ha anat a dormir.

El gegant del Figaró,

ja no balla, ja no balla,

el gegant del Figaró,

ara dorm com un liró.

La Processó

LA PROCESSÓ

Lletra i música: La Trinca

I amb un ciri els homes

se'n van a la processó,

per desig del Sant

i del senyor Rector.

I les dones s'ho han de contemplar des del balcó,

víctimes de la segregació.

Al davant els homes

marxen tots encarcarats,

i al darrera les autoritats, mudats.

I el tàlem que diu que el porten

quatre llepafils,

i el vigilen dos guàrdies civils.

Quan el Rector mira

posen cara de mussol,

quan es gira parlen de futbol.

Contents respectem

així la nostra tradició,

i és que ens filma la televisió,

en color ...

El Concert

EL CONCERT

(Leve d'Opera) Davids / Lletra: La Trinca

[ I vinga la música, i vinga la música.

Com ens agrada anar a un concert

a sentir el tralalalala.

I vinga la música, i vinga la música.

Ai, si que en saben

aquests músics de tocar. ]

La gran orquestra ja està preparada,

no han tingut temps

ni de fer la migdiada,

el del flabiol es troba malament,

i el de la verra

no pot amb l'instrument,

el de la trompa es prepara la bufera,

i el director l'aparell de la sordera,

l'altre fa un rot

perquè acaba de dinar.

Tot està a punt:

el Gran Concert pot començar.

[ I vinga la música ... ]

La gent de bé

va entrant dintre la sala,

les dones porten

bonics vestits de gala,

i els homes van de vint-i-un botó.

Tots s'han fet fregues

de colònia per fer olor.

Però l'astracan de la dona del notari

li fa pudor de naftalina de l'armari.

Tothom ha entrat,

tothom ja s'ha assegut,

i el Gran Concert

ha començat com ha pogut.

[ I vinga la música ... ]

“Costas las de Levante,

playas, la de Canet ...”

La gent es cansa de tanta música,

i l'atenció es va perdent

de mica en mica.

Mentre l'un xerra,

l'altre es posa a dormir.

I un "nano" plora

perquè vol anar a fer pipí.

El Gran Concert

fa tres hores que dura,

i al director li han fotut la partitura.

L'alcalde diu: "Ja estic atabalat".

I el Gran Concert

es pot donar per acabat.

[ I vinga la música ... ] -x3-

Les Sardanes

LES SARDANES

Lletra i música: La Trinca

[ Arriba l'hora de ballar sardanes,

ja es posa la tenora a refilar.

Renoi, tots en teníem moltes ganes,

que els ossos se'ns podrien rovellar.

Les mans alçades tots fem la rodona,

els que en sabem

comptem el contrapunt.

Vigila que són llargs aquesta estona,

i treu-te aquesta cara de difunt. ]

El vicari de Vic, que té pels al melic.

Hi ha noies amb la mitja foradada.

Hi ha dròpols

que no saben quan se salta.

Hi ha cops que la rotllana

surt quadrada.

Però bona voluntat

mai no ens en falta.

Potser ballant no fas cap filigrana.

Potser tu no et bellugues tal com cal.

Però anima't i punteja una sardana,

que un cop de tant en tant

no fa cap mal.

[ Arriba l'hora de ballar sardanes, ... ]

El vicari d'Arlès, ni té pel ni té res.

Donzella tan formosa i tan cofoia,

que dissortadament resta esglaiada.

Qui gosarà ton cor omplir de joia.

Qui gosarà deixar-te espaterrada.

Donzella esdevinguda dissortada.

Quelcom astorador t'ha encès el pit.

Als llavis et van fer una segellada.

Defot! Quin català més ben escrit!

[ Arriba l'hora de ballar ...] -bis-

El Sermó

EL SERMÓ

Lletra: La Trinca / Jaume Picas

Estimats germans,

(Baixa aquest micro, nano!)

Estimats germans,

els qui veniu cada diumenge

i aquest grapat de menjapans

que se'm despenja

per aquí només de tant en tant,

perquè és costum de la diada,

o per convèncer el Sant

que els apugi d'un cop la setmanada.

Us conec des del dia del bateig,

com qui diu des de l'any de la picor,

i ja sé que us ve mareig

quan us faig un sermó.

Però, conformitat,

i que Déu em perdó,

que segons m'han dit

al poble del costat

la cosa va molt pitjor.

I, si el que el Senyor em mana

és ser pastor d'unes ovelles

amb molta llana

i amb massa son a les orelles,

(i estic parlant dels que tinc al davant)

és perquè em vol provar,

carregant-me fins dalt,

per donar-me demà

la glòria celestial.

I que me l'hauré guanyada, refonoll!

I a veure si penseu

que a baix hi ha foc,

i tots haurem de fer la mort del poll,

i alguns es rostiran molt poc a poc ...

CD (Que ja ho diu La Trinca,

si has pecat ja estàs fotut)

De què us serveix, eh, males bruixes!

passejar-vos hivern i estiu

tot ensenyant les cuixes ?

I aquell que va darrera l'estrangera

per donar-li de sopar,

no es busca un feix

de garrotades seques ?

Penseu que som carronya,

que no tenim vergonya,

i no vulgueu matar tot el que és gras,

val més menjar poc i pair bé!

Homes, per què heu de ficar

el nas on no us convé,

i noies, pareu una estoneta

de fer la ruca i la ramoneta.

Heu de seguir l'exemple

d'un patró com el nostre,

tant colossal, que en lloc d'un temple

li hauríem d'aixecar una catedral.

I apa, aneu a fer voltetes

pels carrers engalanats,

ull viu, orelles dretes,

però res de fer maldats

i que el Sant ens faci bons

a tots plegats,

si és que ho vol fer, i ens sent,

i s'ha acabat, AMÉN!

L'Ofici Solemne

L'OFICI SOLEMNE

Lletra i música: La Trinca / Jaume Picas

Nois, anem tots cap a l'Església.

(dururu , pa, pa)

No es pot quedar malament.

(du, dururu , pa, pa)

Hi ha un Ofici molt solemne

que ha pagat l'Ajuntament.

Ben mirat no fa mai nosa.

(dururu , pa, pa)

I els de l'olla tots hi van.

(du, dururu , pa, pa)

Quedes bé per poca cosa.

I el cas és anar tirant.

"Dominus vobiscum, kyrieleison"

Diu a la Missa mossèn Anton.

L'escolanet respon obedient.

"Et cum spiritu tuo. Amen".

[ Escolà ratapà menja rates, menja rates,

escolà ratapà menja rates per sopar.

L'escolà de Molló

per sopar no menja rates,

l'escolà de Molló

sopa amb el Senyor Rector.

Si està sol, si està sol,

el rector de Vallfogona,

si està sol, si està sol,

salta i balla i fa el que vol.

El rector tot content

ja s'ha polit la sotana,

el rector tot content,

ja vesteix com l'altra gent. ]

Quan et passin la safata

(dururu , pa, pa)

la butxaca et rascaràs,

(du, dururu , pa, pa)

perquè et mira una beata

que per tot sol ficar el nas.

I aquí som bons feligresos

(dururu , pa, pa)

i ens esveren els pecats.

(du, dururu , pa, pa)

Si de cas els holandesos

ja ens diran les novetats.

"Dominus vobiscum, kyrieleison"

Diu a la missa mossèn Anton,

i el campaner respon obedient:

"Et cum spiritu tuo. Amen".

[ Escolà ratapà menja rates, ... ]

"Dominus vobiscum, kyrieleison"

Diu a la missa mossèn Anton,

i l'orfeó respon obedient:

"Et cum spiritu tuo. AMEN".

La Passada

LA PASSADA

(Als i Jou Zie) Galen / Text: J. Picas

[ Treu-te la son de les orelles

que som al peu del teu balcó.

Duem les galtes ben vermelles

de tan fregar amb aigua i sabó.

Avui tot vessa d'alegria.

Au, belluguem tots el carpó.

I la passada ho anuncia

que n'és la festa

del nostre Sant Patró.]

Passem per l'esplanada.

Trenquem pel carrer Nou.

Renoi quina gentada.

Tot és ple com un ou.

Anem tots nous de trinca,

no ens falta cap botó.

Ens hem venut la finca

per poder fer el senyor.

[ Treu-te la son de les orelles ... ]

L'alcalde va amb la vara,

tothom està per ell.

De tant que s'estarrufa,

no cap dins de la pell.

Des del portal de casa

se'l miren tots cofois

el sogre i la Tomassa,

que semblen dos bocois.

[ Treu-te la son de les orelles ... ]

El Pregó

EL PREGÓ

Text: Jaume Picas

Amics i senyors, "tuti i quanti"

he vingut per dir un pregó

i el que migri que s'aguanti

perquè sempre tinc raó.

(Burro...)

Aquest poble que em contempla!(x3)

dolçament agermanat,

(Montserrat)

i que sempre fa bondat,

que si no mal aniria,

està avui de festa gran

per que és Santa Rosalia.

(Eh! Eh!)

Vull, vull, vull dir, ...

(volem ballar!)

vull dir, Sant Gregori el gran.

(Eh! Eh!)

No ha fa res, Sant Zacaries.

(Eh! Eh!)

Bé, com els hi plagui a vostès,

per què jo no tinc manies

i cedir no em costa res.

(Bé! Bé! Mercè!)

Vet aquí un dia solemne,

dia bell, de germanor.

(Calla, burro!)

Si en voleu parlar, parlem-ne,

per què si no me'n vaig jo...

(Adéu.)

Les virtuts les tenim totes,

(Montserrat)

Traiem pedres dins dels pans,

(Al revés!)

A bé, si al revés.

Amb quatre gotes

fem prodigis sobrehumans.

També tenim quatre barres,

quatre quartos, molta pau,

(I tant!)

barretines i samarres, sardanes

i un cel tot blau ...

(Oh!, ai, que bonic!)

Per això som més bons,

(-Montserrat. -Mana.)

més savis, i donem prova de seny,

que ja ho deien sempre els avis:

qui anys passa, dies empeny.

(Al revés!, Burro! Fantasma!)

Ja sé el que em dic, paciència,

i porteu-vos tots com cal,

que el cridar i la violència

són mal vistos des de dalt .

(Bé, bé ... )

Apa, doncs, felices festes,

aneu sempre amb el cap dret,

les donzelles sempre honestes

i els xicots el clatell net.

(Home... )

I que el Sant o la Patrona

us mantingui la il·lusió,

(Per molts anys!)

senyors, fins una altra estona,

i VISCA LA FESTA MAJOR!

(VISCA!)