L'ORGUE DE GATS
Edigsa - SG 280 (1971)
L'any 1977 va sortir, en una edició especial,
un nou single de l'ORGUE DE GATS
amb els següents temes:
 | BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 € |
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Orgue de Gats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Orgue de Gats. Mostrar tots els missatges
dijous, 22 d’octubre del 2009
dissabte, 3 d’octubre del 2009
Havaneres de la costa
HAVANERES DE LA COSTA
Popular catalana / Adap.: La Trinca
LA CANÇÓ DELS PALETES
Aquesta americana,
que n’és feta d'un jaqué,
la canten els paletes,
quan no tenen res a fer:
"Mira, grapan, (mira grapan)
vigila l'amo (vigila l’amo)
i mentrestant (i mentrestant)
fem un cigarro. (fem un cigarro).
Si l'amo ve, (si l’amo ve)
fes-me un xiulet,
i de seguida, i de seguida,
farem paret ".
UN SENYOR DAMUNT D'UN RUC
Un senyor damunt d'un ruc, (x3)
damunt d'un ruc, damunt d'un ruc.
La pobre bèstia va relliscar,
va caure a l'aigua i es va ofegar.
I el senyor deia per tot arreu:
Qui no vol caure, qui no vol caure,
que vagi a peu.
VOLEM PA AMB OLI
[ Volem pa amb oli,
pa amb oli volem ] (x3)
Si no ens en donen,
si no ens en donen
no callarem...
JOSEFINA CUIXA FINA
“Ai, Josefina de cuixa fina,
mujer de mucho aparato,
que se come la sardina,
i le da la culpa al gato".
Josefina mujer taimada,
em portes ben esverat,
perquè et menges l'arengada
i li dónes la culpa al gat.
MARE DE DÉU DEL CARME
Mare de Déu del Carme,
que us he fet jo ?
M'han robat l'arengada del senalló .
NO T'EN FIÏS DE LES DONES
No te'n fiïs de les dones,
perquè fan com els melons,
que de fora semblen bones
però de dintre mai no ho són.
Doncs, no es guanya per disgustos,
jo mateix em vaig casar,
i als quatre dies justos
ja la dona em va deixar.
Que, en aquest segle pervers
els trens que baixen i pugen,
porten més dones que fugen
que viatjants de comerç.
ROSSINYOL, BON ROSSINYOL
Rossinyol, bon rossinyol,
tu que cantes a l'albada,
no baixis a la ciutat,
que hi ha una gent molt ingrata,
que diu que estima els ocells,
perquè son cor els regala
i en els que canten millor,
els tanquen dins d'una gàbia.
VELLS TEMPS
Diuen que els temps ja canvien
i tots els tramvies
van sense cavalls.
Però, ara, set cops per setmana,
de tant passar gana
fem molt de badalls.
"Antes, por una peseta,
comías chuletas en un restaurant",
i, ara, per quatre pessetes
ni et dóna mongetes
l'auxili social.
ADÉU, BONA NIT
Adéu, bona nit, me'n vaig a sopar.
Adéu, bona nit, adéu bona nit
i bon profit.
Adéu, bona nit, me'n vaig a clapar.
Adéu, bona nit, adéu bona nit
i fins demà.
L'home de cromanyó
L'HOME DE CROMANYÓ
Popular catalana / Adap.: La Trinca
[ L'home de cro ...
L'home de ma ...
L'home de nyó ...
L'home de cromanyó, ei!
(L'home de cro de manyó no està fet
de llautó ni de ferro colat.)-bis- ]
En aquell temps de la prehistòria,
ara deu fer dos-cents mil anys,
un home es va cobrir de glòria,
fill de dos orangutans.
Dret amb les potes del darrera
i amb calçotets de pell de visó,
va començar la seva carrera
el famós home de cromanyó.
[ L'home de cro ... ]
I el dia que tu et sents poeta
dius a la dona commogut:
" Si t'afaitessis la barbeta
fores més bella que un mamut.
Vols venir a veure unes pintures,
que he fet a la vora d'aquí,
precursores d'en Picasso,
d'en Miró i d'en Dalí ".
[ L'home de cro ... ]
Una d'esdrúixoles
UNA D'ESDRÚIXOLES
Popular catalana / Adap.: La Trinca
Una nit lànguida i molt insípida,
per vies cèntriques va caminant,
sota la típica finestra gòtica
a cops de cítara va recitant:
"Niña purísima de faz angèlica,
que entre las sábanas clapando estás,
ábreme sílfide tu alcoba cálida,
que ni los pájaros lo xerraran".
La noia pèrfida no era romàntica,
i de la música se'n va cansar:
"Escolta Fígaro, deixa't d'esdrúixoles,
agafa la cítara i fot el camp".
La masovera
LA MASOVERA
Popular catalana / Adap.: La Trinca
[ O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera
se'n va al mercat. ]
El mercat és el dilluns,
el dilluns en compra llums.
LLUMS!
[ O lai lai, la masovera... ]
El mercat és el dimarts,
el dimarts en compra naps.
LLUMS, NAPS!
[ O lai lai, la masovera... ]
El mercat és el dimecres,
el dimecres compra nespres.
LLUMS, NAPS, NESPRES!
[ O lai lai, la masovera... ]
El mercat és el dijous,
el dijous en compra nous.
LLUMS, NAPS, NESPRES, NOUS!
[ O lai lai, la masovera... ]
El mercat és el divendres,
el divendres, faves tendres.
LLUMS, NAPS, NESPRES, NOUS,
FAVES TENDRES!
[ O lai lai, la masovera... ]
El mercat és el dissabte,
el dissabte, tot s'ho gasta.
LLUMS, NAPS, NESPRES, NOUS,
FAVES TENDRES, TOT S’HO GASTA!
[ O lai lai, la masovera... ]
El mercat és el diumenge,
el diumenge, tot s'ho menja.
LLUMS, NAPS, NESPRES,
NOUS, FAVES TENDRES,
TOT S’HO GASTA, TOT S’HO MENJA!
[ O lai lai, la masovera... ] -x3-
Napoleó
NAPOLEÓ
Popular catalana / Adap.: La Trinca
Napoleó, tenia cent soldats -x3-
marxant al mateix pas.
Allioli allioli xup -x3-
Allioli xupa xup.
El gat
EL GAT
Popular catalana / Adap.: La Trinca
Una vegada hi havia un gat,
que bé li ha estat, al gat, l'esquella,
s'ha menjat la carn del plat,
que bé li ha estat, l'esquella, al gat.
S'ha menjat la carn del plat.
La minyona l'ha agafat,
que bé li ha estat, al gat, l'esquella,
l'ha tirat de cap al mar,
que bé li ha estat, l'esquella, al gat.
L'ha tirat de cap al mar.
Un pescador l'ha pescat,
que bé li ha estat, al gat, l'esquella,
a la plaça l'ha portat,
que bé li ha estat, l'esquella, al gat.
A la plaça l'ha portat.
La minyona l'ha comprat,
que bé li ha estat, al gat, l'esquella,
a la taula l'ha posat,
que bé li ha estat, l'esquella, al gat.
A la taula l'ha posat.
El senyor se l'ha menjat,
que bé li ha estat, al gat, l'esquella,
a la panxa li ha miolat,
que bé li ha estat, l'esquella al gat.
A la panxa li ha miolat.
Ai, minyona què m'has dat,
que bé li ha estat, al gat, l'esquella,
si m'has dat el nostre gat,
que bé li ha estat, l'esquella, al gat.
Si m'has dat el nostre gat.
La lluna, la pruna
LA LLUNA, LA PRUNA
(cànon a tres veus)
Popular catalana / Adap.: La Trinca
La lluna, la pruna vestida de dol,
son pare la crida i sa mare no vol ...
Un pam, dos pams, tres pams,
quatre pams, cinc pams...
En Pinxo va dir a en Panxo:
vols que et punxi amb un punxó?
Però en Panxo va dir a en Pinxo:
punxa'm, però a la panxa no ...
Mitjançant un e-mail, en XAVIER m'ha fet arribar la transcripció completa d'aquesta cançó tal com surt al disc. Es a dir, les tres tonades que ja he citat més amunt més la part parlada de La Trinca amb el cor de nens. Li agraeixo l'esforç i us la ofereixo a continuació:
(Crits...
Nens!, què us penseu què és un orgue de gats, això?
O què?...
Ja, ja, ja...
Vinga!, anem a cantar una cançó.
Farem tres grups:
aquest grup d’aquí, pot cantar amb el Miquel Àngel,
aquest grup d’aquí, que canti amb el Josep Maria,
i vosaltres canteu amb mi.
Comencem nosaltres,
i ara us ensenyarem la música i la lletra.
Diu així...)
La lluna, la pruna vestida de dol,
son pare la crida i sa mare no vol ...
(Provem-ho!, vinga!
un, dos, tres!)
La lluna, la pruna vestida de dol,
son pare la crida i sa mare no vol ...
(Bé!. Josep Maria...
Va!... aquesta colla d’aquí sou tots meus.
Ja, ja, ja....
Vinga!
Hem de dir lo següent, nosaltres...
Atenció!, diu:)
[ Un pam, dos pams, tres pams,
quatre pams, cinc pams... ] -x2-
(Va!, ara vosaltres...
quan digui tres, eh?, va!:
un, dos, i tres!)
Un pam,...
(Je, je, je...
Va!, que us ajudaré una mica,
vinga!:
un, dos, i tres!)
[ Un pam, dos pams, tres pams,
quatre pams, cinc pams... ] -x2-
(Molt bé el mètode, noi!.
Ja, ja, ja...
Va!, Miquel Àngel, tot teu!
Va!, que no sigui re!
Ja, ja, ja...
La lletra que nosaltres hem d’interpretar,
és una lletra molt seriosa...
Ja, ja, ja...
... per nosaltres.
És una lletra que està molt entroncada
a dintre del cor dels catalans.
És,...
Ja, ja, ja...
És una lletra per la que us demano silenci i atenció, si us plau.
La lletra, cantada, quedarà,
si fa, no fot, “aixís”...)
En Pinxo va dir a en Panxo:
vols que et punxi amb un punxó?,
però en Panxo va dir a en Pinxo:
punxa’m!, però a la panxa no! ...
(Què?... us hi veureu en cor?...
Je, je, je...
Bé!, suposo que no hi ha problemes de lletra?
Eh?...
Noooo!..
“Bueno”!, va!, som-hi!...
Un, dos, tres!)
En Pinxo va dir a en Panxo:
vols que et punxi amb un punxó?,
però en Panxo va dir a en Pinxo:
punxa’m!, però a la panxa no! ...
(Déu n’hi do!
Je, je, je...
Ara en Toni ens ho explicarà això.
Nens!, què us penseu què és un orgue de gats, això?
O què?...
Ja, ja, ja...
Vinga!, anem a cantar una cançó.
Farem tres grups:
aquest grup d’aquí, pot cantar amb el Miquel Àngel,
aquest grup d’aquí, que canti amb el Josep Maria,
i vosaltres canteu amb mi.
Comencem nosaltres,
i ara us ensenyarem la música i la lletra.
Diu així...)
La lluna, la pruna vestida de dol,
son pare la crida i sa mare no vol ...
(Provem-ho!, vinga!
un, dos, tres!)
La lluna, la pruna vestida de dol,
son pare la crida i sa mare no vol ...
(Bé!. Josep Maria...
Va!... aquesta colla d’aquí sou tots meus.
Ja, ja, ja....
Vinga!
Hem de dir lo següent, nosaltres...
Atenció!, diu:)
[ Un pam, dos pams, tres pams,
quatre pams, cinc pams... ] -x2-
(Va!, ara vosaltres...
quan digui tres, eh?, va!:
un, dos, i tres!)
Un pam,...
(Je, je, je...
Va!, que us ajudaré una mica,
vinga!:
un, dos, i tres!)
[ Un pam, dos pams, tres pams,
quatre pams, cinc pams... ] -x2-
(Molt bé el mètode, noi!.
Ja, ja, ja...
Va!, Miquel Àngel, tot teu!
Va!, que no sigui re!
Ja, ja, ja...
La lletra que nosaltres hem d’interpretar,
és una lletra molt seriosa...
Ja, ja, ja...
... per nosaltres.
És una lletra que està molt entroncada
a dintre del cor dels catalans.
És,...
Ja, ja, ja...
És una lletra per la que us demano silenci i atenció, si us plau.
La lletra, cantada, quedarà,
si fa, no fot, “aixís”...)
En Pinxo va dir a en Panxo:
vols que et punxi amb un punxó?,
però en Panxo va dir a en Pinxo:
punxa’m!, però a la panxa no! ...
(Què?... us hi veureu en cor?...
Je, je, je...
Bé!, suposo que no hi ha problemes de lletra?
Eh?...
Noooo!..
“Bueno”!, va!, som-hi!...
Un, dos, tres!)
En Pinxo va dir a en Panxo:
vols que et punxi amb un punxó?,
però en Panxo va dir a en Pinxo:
punxa’m!, però a la panxa no! ...
(Déu n’hi do!
Je, je, je...
Ara en Toni ens ho explicarà això.
Be!, doncs ara que ja sabem tots la cançó,
a la primera estrofa cantarem els de la lluna, la pruna,
a la segona s’afegiran els d’un pam, dos pams,
i a la tercera, els d’en Pinxo va dir a en Panxo...
Vinga!, somi!...
Un, dos, tres!)
La lluna, la pruna vestida de dol,
son pare la crida i sa mare no vol ...
[ Un pam, dos pams, tres pams,
quatre pams, cinc pams... ] -x2-
(Va!...)
En Pinxo va dir a en Panxo:
vols que et punxi amb un punxó?...
(Ai!, ai!, ai!, aiiii!...
Ui!, ui!, ui!...
nois!, nois!,...
Prou!, prou!, prou!...
nois!, nois!...
Això és un orgue de gats,... eh?.
Oi tant!...
Escolteu bé:
s’ha de vocalitzar,
perquè si no vocalitzeu
se sent:
la lluna li va dir en Pinxo,
vols què et punxi en un pam?.
I això és una cosa molt lletja.
Vinga!, provem-ho i aquesta vegada fem-ho bé...
D’acord?
Doncs, quan sentiu la gaita,
comencem.)
La lluna, la pruna vestida de dol,
son pare la crida i sa mare no vol ...
[ Un pam, dos pams, tres pams,
quatre pams, cinc pams... ] -x2-
[ En Pinxo va dir a en Panxo:
vols què et punxi amb un punxó?,
però en Panxo va dir a en Pinxo:
punxa’m!, però a la panxa no! ...] -x5-
Tirurirurí
TIRURIRURI
Popular catalana / Adap.: La Trinca
[(Ti tiruriruri, tiruriruri,
cuà, cuà, cuà) -x3-
(Cuà, cuà, cuà, cuà, cuà, cuà)]
Un senyor que no hi veu gaire
d’Esplugues de Francolí,
va anar-se'n a Barcelona
per poder-se divertir.
I mentre es passejava
pel carrer de l'Hospital,
pensant-se abraçar una noia
va abraçar un municipal.
[ Ti tiruriruri, ... ]
El guàrdia va dir-li a l'home
trobant-se així abraçat:
qui no en veu tres en burro
que no vagi a la ciutat.
I així d'aquesta manera
ha quedat ben demostrat,
més val comprar unes ulleres
que empaitar a l'autoritat.
[ Ti tiruriruri, ... ] -x3-
El general Bum-Bum
EL GENERAL BUM BUM
Lletra i música: J. Llongueras / La Trinca
Companyia!!
El general Bum Bum
quan se'n va a la guerra
davant dels seus soldats
fa tremolar la terra,
damunt del seu cavall,
galopa que galopa,
damunt del seu cavall,
galopa amunt i avall.
El cavall és de cartró,
aparteu les criatures,
el cavall és de cartró,
que no es cansa ni té por.
[ Rampataplam terereré,
patapim patapum
se'n va a la guerra,
rampataplam terereré,
patapim patapum
se'n va a la guerra
el general Bum Bum. ]
El general Bum Bum
quan es treu l'espasa
espanta els enemics
i fins la gent de casa,
quan ell té el braç alçat,
tremola que tremola,
quan ell té el braç alçat,
tremola el veïnat.
Que és de fusta tal com cal,
aparteu les criatures,
que és de fusta tal com cal,
perquè així no es pot fer mal.
[ Rampataplam terereré, ... ]
El general Bum Bum
gran bandera ostenta
i l’arma tot seguit
cada soldat presenta,
l’aixeca amb folls rampells,
voleia que voleia
l’aixeca amb folls rampells,
i fa fugir els ocells.
La bandera tant se val,
aparteu les criatures,
la bandera tant se val,
és un tros de davantal.
[ Rampataplam terereré, ... ]
Se’n va a la guerra,
el general Bum Bum.
La cabreta
LA CABRETA
Popular catalana / Adap.: La Trinca
Jo tinc una cabreta
que salta, salta, salta,
però jo en sóc petiteta,
però jo en sóc petiteta.
Jo tinc una cabreta
que salta, salta, salta,
però jo en sóc petiteta
i no puc fer-hi res.
Jo tinc una floreta,
que és alta, alta, alta,
però jo en sóc petiteta
però jo en sóc petiteta.
Jo tinc una floreta
que és alta, alta, alta,
però jo en sóc petiteta
i no puc fer-hi res.
El poll i la puça
EL POLL I LA PUÇA
Popular catalana / Adap.: La Trinca
El poll i la puça es volen casar.
L'un li diu a l'altre:
I el pa, qui el durà?
Respon la formiga: Ja el portaré jo.
Caseu-vos, caseu-vos,
sabreu el que és bo.
El poll i la puça ja tenen el pa.
L'un li diu a l'altre:
I el vi, qui el durà?
Respon el mosquit del fons del celler:
Caseu-vos, caseu-vos,
que ja el portaré.
El poll i la puça ja es poden casar.
Però falta música,
qui la tocarà?
Ja respon el grill,
que és bon sonador:
Caseu-vos, caseu-vos, ja tocaré jo.
El poll i la puça ja es van a casar.
Ja tenim música,
però qui ballarà?
Respon la rateta de dins del graner:
Lligueu-me bé als gats,
que jo ballaré.
El poll i la puça ja han fet el convit,
amb grill i formiga, rateta i mosquit.
El poll i la puça ja s'han ben casat,
el poll i la puça ja l'han ben pifiat.
Pere Gallerí
PERE GALLERÍ
Popular catalana / Adap.: La Trinca
Com era tan bon home
en Pere Gallerí,
se'n du tota la xeixa,
la xeixa del molí.
[ Garranyac, garranyic,
quan cau en Pere Gallerí,
com vares tururururú,
com vares tu morir. ]
Se'n puja dalt d'un arbre
per caçar un passerell,
la branca n'era guerxa
i es va trencar el clatell.
[ Garranyac, garranyic,... ]
Les noies de la vila
el van a resseguir,
resant un parenostre
que s'acabi de morir.
[ Garranyac, garranyic,... ]
Si se'n va anar a la glòria
que hi guardi lloc per a mi.
Si se'n va anar a l'infern
que el deixin ben fregit.
[ Garranyac, garranyic,... ]
La gata i el gos
LA GATA I EL GOS
Popular catalana / Adap.: La Trinca
Amb la gata i amb el gos
Jo bé us diré el que ens ha passat:
la cassola és per terra
i no se sap qui l'ha vessat,
si serà el gos o bé el gat,
que la nyigo, nyigo, nyigo,
si serà el gos o bé el gat,
aquell qui l'haurà vessat.
Ja en respon una velleta:
el gos l'he vista passar,
però la gata no l'he vista
ni sentida miolar,
el gos pensa, jo no he estat,
que la nyigo, nyigo, nyigo,
el gos pensa, jo no he estat,
però me l'he ben carregat.
Faci fred o plogui o nevi
al defora em fan anar,
però la gata quasi sempre
la deixen jeure al sofà,
que si la puc atrapar,
que la nyigo, nyigo, nyigo,
que si la puc atrapar,
prou que me les pagarà.
I, per tant, me'n vaig de casa,
perquè ja n'estic cansat,
atipeu-la bé, la gata
que s'engreixi ben aviat.
[ I doneu-li pa torrat,
que la nyigo, nyigo, nyigo,
i doneu-li pa torrat,
d'all i oli ben sucat , eh! ] -x4-
Llarg i prim, parent d'en Bufa
LLARG I PRIM, PARENT D'EN BUFA
Popular catalana / Adap.: La Trinca
[ Llarg i prim, parent d'en Bufa,
el seu pare és un pagès
carallot, que s'estarrufa
i s'enfarina com si res,
perquè sa filla Riteta
s'ha fet la resolució,
no vol pasturar cabretes,
no, no, i no. ]
A sa filla grans molèsties
els promesos li han portat,
i tots tenen noms de bèsties,
que ja és “prouta” qualitat.
El fill gran de ca l’Eruga,
el noi de ca l’Escorpí,
el mitjà de can Tortuga
i l'hereu de cal Garrí.
Per això s'ha casat amb un potentat.
[ Llarg i prim, parent d'en Bufa,... ]
[ perquè sa filla Riteta... ]
L'ORGUE DE GATS (LP - 1971)
L'ORGUE DE GATS
Edigsa - LP 280 (1971)
Edigsa - CAS 280 (1971)
PDI - CD 80.2894 (1993)
DISCMEDI - CD 5381.02 (2021)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)