LA GATA I EL GOS
Popular catalana / Adap.: La Trinca
Amb la gata i amb el gos
Jo bé us diré el que ens ha passat:
la cassola és per terra
i no se sap qui l'ha vessat,
si serà el gos o bé el gat,
que la nyigo, nyigo, nyigo,
si serà el gos o bé el gat,
aquell qui l'haurà vessat.
Ja en respon una velleta:
el gos l'he vista passar,
però la gata no l'he vista
ni sentida miolar,
el gos pensa, jo no he estat,
que la nyigo, nyigo, nyigo,
el gos pensa, jo no he estat,
però me l'he ben carregat.
Faci fred o plogui o nevi
al defora em fan anar,
però la gata quasi sempre
la deixen jeure al sofà,
que si la puc atrapar,
que la nyigo, nyigo, nyigo,
que si la puc atrapar,
prou que me les pagarà.
I, per tant, me'n vaig de casa,
perquè ja n'estic cansat,
atipeu-la bé, la gata
que s'engreixi ben aviat.
[ I doneu-li pa torrat,
que la nyigo, nyigo, nyigo,
i doneu-li pa torrat,
d'all i oli ben sucat , eh! ] -x4-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada