Història de Catalunya amb cançons (CD - 2014)

HISTÒRIA DE CATALUNYA
AMB CANÇONS
PICAP - CD_8425845917757 (2014)

Text: Jaume Picas i Miquel Desclot
Música: Antoni Ros Marbà
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers
Cantants: Nina, Daniel Anglès,
Josep Maria Mainat i Toni Cruz
Narradors: Lloll Bertran i Lluís Soler

Aquest any 2014 que avui s'acaba, hem commemorat a Catalunya el Tricentenari dels fets de 1714 i aprofitant aquesta celebració s'ha reeditat, ampliat i actualitzat el disc HISTÒRIA DE CATALUNYA AMB CANÇONS que, amb participació de LA TRINCA, va ser publicat per primera vegada l'any 1971.

Amb el mateix títol, aquesta nova versió del disc inclou les 10 cançons anteriors amb lletra de Jaume Picas (Els avantpassats, El comte Guifré, Catalunya i Aragó, Jaume I, Els Almogàvers, El compromís de Casp, L'emperador Carles V, El tractat dels Pirineus, La Guerra de Successió i La Renaixença Literària) que s'han tornat a enregistrar més 5 de noves amb textos de l'escriptor i poeta Miquel Desclot (Terra de Creadors, El Drac Modernista, Les Normes Ortogràfiques, El President Macià, La Guerra Civil i L'onze de Setembre del 1977).

A continuació, us poso el llibret que acompanya el CD on trobareu les dades del mateix i les lletres de totes les cançons, un altre document amb les partitures del disc per veu i piano on també hi ha el text de les presentacions de cada cançó i, per acabar, un vídeo de Youtube sobre aquest nou disc:

Hist. de Catalunya 10

10 - LA RENAIXENÇA LITERÀRIA

Anys després, Catalunya es va anar fent

cada vegada més rica. El fill de Felip V, Carles III,

va afavorir el nostre comerç. Un bon dia,

ara ja fa més de cent anys, els poetes catalans

es van tornar a enamorar de la seva llengua

i es va produir la Renaixença de la nostra cultura.

Els catalans, que són molt treballadors,

també són uns grans artistes i han donat

i continuen donant al món, molts homes importants

i famosos que tothom admira i respecta...

Són molts, són pocs,

són molt més forts que els rocs!

Ells ens van tornar aquest bell parlar.

Primer ens escau dir bé de l'Aribau

que retrobà el vers per l'oblit dispers.

Després vindran molts altres a l'aplec.

Durà la Renaixença goig a l'arbre sec.

De tots, el gran ha estat en Verdaguer

que féu un obra immensa tot omplint paper.

De Catalunya visquin els poetes

que el cor ens encenen amb el seu cant!

Però no oblidem pagesos ni paletes,

ni aquell que fa d'obrer o d'estudiant!

Som molts, som pocs,

som molt més forts que els rocs!

Construïm plegats pobles i ciutats.

Tenim l'orgull d'aquesta sang que ens bull

i aquest món tot nou que ara surt de l'ou.

D'aquell passat la imatge conservem,

però ja no es veu la vela ni grinyola el rem.

Mirant amunt veurem mil avions,

lligant amb fils de plata pobles i nacions.

Hist. de Catalunya 09

09 - LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

Carles II va ser el darrer monarca espanyol

de la família austríaca que havia començat

a regnar amb l'emperador Carles V. Per ocupar

el tron d'Espanya, van guerrejar un descendent d'ells,

Carles d'Austria, i Felip d'Anjou, nét del rei de França.

Felip va guanyar i es va convertir en rei d'Espanya,

va ser Felip V. La majoria de les ciutats catalanes

havien lluitat contra ell i per això, el rei va abolir

les Corts dels catalans i els va donar les mateixes

lleis que regien tots els indrets d'Espanya...

Trompetes de plata, soldats d'or i d'escarlata.

Ja torna la guerra... Que trista n'és la cançó!

Les tropes de França també seran a la dansa

i mou Anglaterra la pólvora i el canó.

Ai, quin dolor que sento, Déu meu Senyor!

Ai, quin dolor! La Guerra de Successió!

[ El vencedor tindrà

tota la terra, del mar al pla.

Li hem de besar la mà

que és senyor nostre i el sobirà. ]

Ja cau Barcelona perd la corona

del seu comtat.

El fum i la glòria ja són història

de la ciutat.

[ El vencedor tindrà ... ]

Repiquen timbales, se senten xiular les bales.

El pretendent d'Àustria recula fins l'horitzó.

A dins la muralla no piula ni la quitxalla.

A l'ombra del claustre no hi sona ni una remor.

Ai, quin dolor que sento, Déu meu Senyor!

Ai, quin dolor! La Guerra de Successió!

[ El vencedor tindrà... ]

Ja cau Barcelona perd la corona

del seu comtat.

El fum i la glòria ja són història

de la ciutat.

[ El vencedor tindrà ... ]

Hist. de Catalunya 08

08 - EL TRACTAT DELS PIRINEUS

Temps després un descendent de l'emperador,

el rei Felip IV, que tenia un ministre que es deia

Gaspar de Guzman i era comte d'Olivares i duc de Sanlucar,

va fer una guerra amb França que li va costar

un bon tros del territori català...

Va de negre i porta un bigoti dret

Olivares, comte i duc.

És fatxenda i té el pensament estret

Olivares, comte i duc.

[ Adéu Rosselló, adéu Perpinyà!

Adéu terres i adéu germà! ] -bis-

Els pagesos han de donar tot el blat.

És la guerra dels Trenta Anys!

Olivares vol que anem a fer el soldat.

És la guerra dels Trenta Anys!

[ Adéu Rosselló... ] -bis-

Els francesos s'han ficat al Rosselló.

Ja ens van arrencant la pell!

Olivares mai no ens dóna la raó.

Ja ens van arrencant la pell!

[ Adéu Rosselló... ] -bis-

Ja se'n cansen els francesos i espanyols.

Vet aquí que fan les paus.

Tots s'abracen i firmen els patracols.

Vet aquí que fan les paus.

[ Adéu Rosselló... ]

Adéu Rosselló, adéu Perpinyà,

que els francesos s'hi van quedar!

Hist. de Catalunya 07

07 - L'EMPERADOR CARLES V

Un nét de Ferran d'Antequera, que també es deia Ferran,

es va casar amb la reina Isabel de Castella, foren

els Reis Catòlics. Amb aquest casament Catalunya

i tota la corona d'Aragó van quedar unides amb Castella.

Nét de Ferran el catòlic va ser l'emperador Carles V,

un dels monarques més poderosos que hi ha hagut al món...

En Carles, rei i emperador molt gran,

un dia ho explicava als altres tot parlant:

"De Barcelona més val ser el senyor

que dels romans l'emperador."

Del poble en Carles fa guardar els costums

i mana amb naturalitat i sense fums.

I dins la Seu reuneix el bo i millor

dels caps de l'Ordre del Toisó.

[ El bon Carles, que domina tot el món

i té molts castells i terres qui sap on,

se sent com mig barceloní i del que passa aquí

escolta les raons amb moltes consideracions.

És home de bé i tot un cavaller. ] -bis-

En Carles, rei i emperador molt gran,

també sap demanar diners de tant en tant,

Però el poble no sap dir-li que no...

perquè és un gran emperador.

Quan ell se'n vagi cap a l'altre món

vindrà per fer de rei l'altiu Felip Segon.

Després Felip Tercer i després el Quart...

De tants Felips Déu nos en guard!

[ El bon Carles, que domina tot el món... ] -bis-

Hist. de Catalunya 06

06 - EL COMPROMÍS DE CASP

Però la família dels sobirans de Catalunya es va acabar.

Quan el rei Martí, a qui deien l'Humà, es va morir

no tenia cap fill mascle i en una reunió de representants

de Catalunya, d'Aragó i de València a Casp va ser designat

per succeir el rei Martí, el príncep castellà Ferran d'Antequera.

El comte d'Urgell, en Jaume, que semblava

el pretendent amb més drets, va ser rebutjat...

Ploren les campanes per serres i planes,

que el bon rei Martí al Palau s'acaba de morir,

Qui ens farà de pare? Qui regnarà ara,

que el bon rei Martí al Palau s'acaba de morir?

[ Jaume d'Urgell jeu a dins d'un castell.

L'hi ha tancat Don Fernando, ningú no parla d'ell.

Planyeu el Comte d'Urgell que n'és pres i es fa vell.

Li han negat la corona, el ceptre i el mantell. ]

A Casp es reunia l'assemblea, un dia,

dels nou delegats per triar-ne un rei pels tres estats.

Els aragonesos ja arriben entesos

Ai, no els catalans! També dubten els valencians.

[ Jaume d'Urgell... ]

Trien Don Fernando i a Don Jaume fan dur

les noves cruels: Que els seus pobles no li son fidels.

Toquen les campanes per serres i planes,

Qui no les sentís! A Casp és firmat el compromís!

[ Jaume d'Urgell... ]

Hist. de Catalunya 05

05 - ELS ALMOGÀVERS

Els reis que van succeir Jaume I van eixamplar

els dominis de Catalunya per la mar Mediterrània,

fins Grècia i Turquia. Uns soldats catalans,

anomenats almogàvers, van ser els qui van arribar

més lluny. Eren valents però no tenien pietat de ningú...

Infla't vela, vola vaixell!

tots tenim pressa i el sol ens rosteix la pell!

Som soldats camí d'Orient

i no ens fan por les onades ni el vent!

[ De petit, al poble vaig ser pastor.

Però a Constantinoble sóc el senyor !

M'han donat riqueses, casa i cavall

i fins cinc princeses per anar al ball! ]

Diuen tots que som mala gent

i és ben veritat, maleït sia el món dolent!

Serà nostre tot el que es veu:

el mar, la terra i les joies de preu!

[ De petit, al poble... ]

Fills de Grècia, fora del pas!

fem “estropicis” si ens puja la mosca al nas!

Que ningú no digui ni piu!

el que es bellugui ens el menjarem viu!

[ De petit al poble... ]

Hist. de Catalunya 04

04 - JAUME I

El més famós dels comtes reis va ser Jaume I,

fill de Pere el catòlic que havia mort a la batalla

de Muret quan en Jaume era un nen de tres anys,

tot defensant les terres que Catalunya tenia

a l'altra banda dels Pirineus. Jaume I va passar

la infantesa en mans dels qui havien estat enemics

del seu pare, però això el va enfortir

i en va fer un gran guerrer...

[ Quin soroll d'espases, quin brillar d'argent!

"El rei, el rei" mil veus criden al vent.

Amb la cara encesa sota el casc lluent

cavalca en Jaume, bell i somrient. ]

De petit, petit, que sap defensar-se sol

és el més valent i és amorós.

Àliga reial que es llença i emprèn el vol!

És alt i cepat i té el cabell ros.

El 5 de setembre de l'any 1229, a Salou,

els vaixells del rei En Jaume es feien a la mar.

I els moros de Mallorca foren vençuts.

I l'illa fou conquerida i poblada

per gent de l'Empordà

[ Quin soroll d'espases... ]

El va portar al món Maria de Montpeller.

Al combat son pare cau vençut.

Pobre rei infant! És orfe i és presoner!

però de gran ha pres l'espasa i l'escut.

El 8 de setembre de l'any 1238

els soldats del rei En Jaume van entrar

a la ciutat de València.

Hi van hissar la bandera catalana i el rei

va besar la terra i la va poblar

amb gent de Lleida i de l'Urgell.

[ Quin soroll d'espases... ] -bis-

Hist. de Catalunya 03

03 - CATALUNYA I ARAGÓ

Poc a poc, els comtes catalans van anar traient els

moros de la nostra terra. Un d'aquests comtes,

en Ramon Berenguer Quart, es va casar amb la pubilla

del regne d'Aragó, la princesa Peronella.

D'aquella feta els comtes de Barcelona

van ser a més, reis d'Aragó...

[ El cavall, galopant ja se'n va a Lleida,

galopant se'n va el cavall,

galopant, galopant cap a Ponent.

El cavall, galopant ja se'n va a Lleida,

galopant se'n va el cavall,

galopant, galopant i molt content. ]

Hi va dalt el qui mana el nostre poble

Visca el cavaller més noble del món,

que al matí s'ha de casar!

Contemplem en Ramon Berenguer Quart

amb un vestit blanc i daurat de domàs,

saludant-nos amb la mà.

Què en farà de la xica núvia, ai Senyor!

Què en farà de la xica núvia d'Aragó?

La durà cap a Barcelona, si a Déu plau

La durà cap a Barcelona, al seu Palau.

[ El cavall galopant... ]

En Ramir, que n'és rei d'Aragó, ha dit així:

"Vull tornar a ser monjo prior d'un monestir.

Si no us plau tenir reina donzella, com hi ha món,

casaré ma filla Peronella amb en Ramon".

[ El cavall galopant... ]

En Ramir, de monjo tot vestit, torna a parlar:

"En Ramon des d'ara heu de tenir per capità.

Obeïu el comte català, vostre senyor,

per fer grans per sempre Catalunya i Aragó".

[ El cavall galopant... ]

El cavall, galopant, galopant se'n va el cavall,

se'n va cap a Ponent.

Hist. de Catalunya 02

02 - EL COMTE GUIFRÉ EL PILÓS

- Els romans feien regles per tot?
- Van fer unes lleis tant bones
que encara n’hi ha que ens serveixen.
- I nosaltres parlem amb llatí?
- Parlem en català, que és una llengua filla del llatí,
com el castellà, el francès, l’italià, el portuguès, el romanès...
Bé. Després dels romans, que van estar-se sis segles
a la península Ibèrica, van venir els visigots que eren gent

del nord d’Europa. No els vam tenir gaire temps entre nosaltres
perquè els sarraïns, els moros, els van treure.
Ah!, però... uns altres homes del nord, els francs,
van començar a empènyer els sarraïns per fer-los fora.
Els francs van donar les nostres terres
a uns nobles senyors, els comtes, que les administraven.
Un d’aquests comtes va fundar una família
que governaria Catalunya cinc-cents anys seguits.
Era el comte de Barcelona Guifré, anomenat el Pilós,
perquè segons sembla, era molt pelut.
Diuen que la bandera catalana va ser donada a Guifré

pel seu sobirà, el rei de França Carles el Calb.
El comte havia estat ferit en una batalla.
El rei li va oferir una recompensa.
En Guifré va demanar una bandera perquè no en tenia.
Carles el Calb va mullar quatre dits en la sang de la ferida
i els va passar per l’escut d’or del comte.
Això és una llegenda.
Les llegendes no acostumem a ser veritat,
però aquesta és molt bonica.

Temps era temps la nostra terra

era un camí de mal passar.

Homes armats hi feien guerra

enlloc no hi havia pa.

A l'un costat, gent de Mahoma

a l'altra cap, guerrers d'ulls blaus

el qui és al mig el mal entoma

ningú no fa mai les paus!

[ Fort i valent, amb la barba serrada

i un bell escut tot d'or,

el bon Guifré ha arribat a l'albada

i ens dón per bandera la sang del seu cor. ]

D'Urgell, Conflent i Barcelona

dels Pirineus i Montserrat,

de la Cerdanya i de Girona

n'ha fet el més gran comtat.

Era ferotge però somreia,

era pelut però gloriós,

era un cabdill de bona jeia

el comte Guifré el Pilós.

[ Fort i valent, amb la barba serrada... ]

Hist. de Catalunya 01

01 - ELS AVANTPASSATS

- Una vegada... Una vegada! Una vegada hi havia...

- Un conte, un conte, veniu tots! Un conte!

- Si, vet aquí un conte. Una història, una història de debò.

La història de Catalunya

- Oh!, que bé! Calleu, calleu, xit!, calleu!, xit!

- Bé, ja sabeu que la història comença per la prehistòria

que és allò que va passar abans de la història

i que amb prou feines coneixem...

Per allà la Prehistòria

vam tenir uns avantpassats

que es van cobrir de glòria

tot pintant retrats.

Ficats dins d'una cova

vinga guixar les parets!

No tenen foc ni roba

i es pelen de fred.

[ Tot això passava abans

que fóssim catalans

i pels boscos i pels prats

trobaves quatre gats.

La mar era més blava,

la ginesta feia olor

i encara no es parlava

de televisió. ]

Amb quatre barques velles

vénen de la mar enllà

uns grecs vius i trapelles

cap a l'Empordà.

Si som com unes fures

tot regatejant els preus,

també fan escultures

pels nostres museus.

[ Tot això passava abans... ]

Al cap de poca estona

els romans s'han presentat

i al camp de Tarragona

fan una ciutat.

Per tot inventen regles

i xerrem tots en llatí

que es tornarà amb els segles

el parlar d'aquí.

[ Tot això passava abans... ]

D'aquella gent antiga

us diré què n'ha quedat:

l'instint de la botiga

i el pagar al comptat

i un xic de fantasia

i el deler i la voluntat

de fer la nostra via

amb el cap alçat.

[ Tot això passava abans... ]

Història de Catalunya amb cançons (LP - 1972)

HISTÒRIA DE CATALUNYA

AMB CANÇONS

Edigsa - LP 285 (1972)

PDI - CD 80.1101 (1993)

Text i lletra de les cançons: Jaume Picas

Música: Antoni Ros Marbà / Cor: Escoles Virtèlia

Cantants: Guillermina Motta,

Josep Maria Mainat i Toni Cruz (de La Trinca)

Narradora: Àngels Moll

01.- Els avantpassats

02.- El comte Guifré el pilós

03.- Catalunya i Aragó

04.- Jaume I

05.- Els Almogàvers

06.- El compromís de Casp

07.- L'emperador Carles V

08.- El tractat dels Pirineus

09.- La Guerra de Successió

10.- La Renaixença Literària

NOTA:
Amb ocasió de la commemoració del Tricentenari dels Fets de 1714, l'any 2014 aquest disc fou reeditat, ampliat i actualitzat amb noves cançons. En trobareu més informació en aquest ALTRE POST.