10 - LA RENAIXENÇA LITERÀRIA
Anys després, Catalunya es va anar fent
cada vegada més rica. El fill de Felip V, Carles III,
va afavorir el nostre comerç. Un bon dia,
ara ja fa més de cent anys, els poetes catalans
es van tornar a enamorar de la seva llengua
i es va produir la Renaixença de la nostra cultura.
Els catalans, que són molt treballadors,
també són uns grans artistes i han donat
i continuen donant al món, molts homes importants
i famosos que tothom admira i respecta...
Són molts, són pocs,
són molt més forts que els rocs!
Ells ens van tornar aquest bell parlar.
Primer ens escau dir bé de l'Aribau
que retrobà el vers per l'oblit dispers.
Després vindran molts altres a l'aplec.
Durà la Renaixença goig a l'arbre sec.
De tots, el gran ha estat en Verdaguer
que féu un obra immensa tot omplint paper.
De Catalunya visquin els poetes
que el cor ens encenen amb el seu cant!
Però no oblidem pagesos ni paletes,
ni aquell que fa d'obrer o d'estudiant!
Som molts, som pocs,
som molt més forts que els rocs!
Construïm plegats pobles i ciutats.
Tenim l'orgull d'aquesta sang que ens bull
i aquest món tot nou que ara surt de l'ou.
D'aquell passat la imatge conservem,
però ja no es veu la vela ni grinyola el rem.
Mirant amunt veurem mil avions,
lligant amb fils de plata pobles i nacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada