La lluna, la pruna

LA LLUNA, LA PRUNA

(cànon a tres veus)

Popular catalana / Adap.: La Trinca

La lluna, la pruna vestida de dol,

son pare la crida i sa mare no vol ...

Un pam, dos pams, tres pams,

quatre pams, cinc pams...

En Pinxo va dir a en Panxo:

vols que et punxi amb un punxó?

Però en Panxo va dir a en Pinxo:

punxa'm, però a la panxa no ...

Mitjançant un e-mail, en XAVIER m'ha fet arribar la transcripció completa d'aquesta cançó tal com surt al disc. Es a dir, les tres tonades que ja he citat més amunt més la part parlada de La Trinca amb el cor de nens. Li agraeixo l'esforç i us la ofereixo a continuació:

(Crits...
Nens!, què us penseu què és un orgue de gats, això?
O què?...
Ja, ja, ja...
Vinga!, anem a cantar una cançó.
Farem tres grups:
aquest grup d’aquí, pot cantar amb el Miquel Àngel,
aquest grup d’aquí, que canti amb el Josep Maria,
i vosaltres canteu amb mi.
Comencem nosaltres,
i ara us ensenyarem la música i la lletra.
Diu així...)

La lluna, la pruna vestida de dol,
son pare la crida i sa mare no vol ...

(Provem-ho!, vinga!
un, dos, tres!)

La lluna, la pruna vestida de dol,
son pare la crida i sa mare no vol ...

(Bé!. Josep Maria...
Va!... aquesta colla d’aquí sou tots meus.
Ja, ja, ja....
Vinga!
Hem de dir lo següent, nosaltres...
Atenció!, diu:)

[ Un pam, dos pams, tres pams,
quatre pams, cinc pams... ] -x2-

(Va!, ara vosaltres...
quan digui tres, eh?, va!:
un, dos, i tres!)

Un pam,...

(Je, je, je...
Va!, que us ajudaré una mica,
vinga!:
un, dos, i tres!)

[ Un pam, dos pams, tres pams,
quatre pams, cinc pams... ] -x2-

(Molt bé el mètode, noi!.
Ja, ja, ja...
Va!, Miquel Àngel, tot teu!
Va!, que no sigui re!
Ja, ja, ja...
La lletra que nosaltres hem d’interpretar,
és una lletra molt seriosa...
Ja, ja, ja...
... per nosaltres.
És una lletra que està molt entroncada
a dintre del cor dels catalans.
És,...
Ja, ja, ja...
És una lletra per la que us demano silenci i atenció, si us plau.
La lletra, cantada, quedarà,
si fa, no fot, “aixís”...)

En Pinxo va dir a en Panxo:
vols que et punxi amb un punxó?,
però en Panxo va dir a en Pinxo:
punxa’m!, però a la panxa no! ...

(Què?... us hi veureu en cor?...
Je, je, je...
Bé!, suposo que no hi ha problemes de lletra?
Eh?...
Noooo!..
“Bueno”!, va!, som-hi!...
Un, dos, tres!)

En Pinxo va dir a en Panxo:
vols que et punxi amb un punxó?,
però en Panxo va dir a en Pinxo:
punxa’m!, però a la panxa no! ...

(Déu n’hi do!
Je, je, je...
Ara en Toni ens ho explicarà això.

Be!, doncs ara que ja sabem tots la cançó,
a la primera estrofa cantarem els de la lluna, la pruna,
a la segona s’afegiran els d’un pam, dos pams,
i a la tercera, els d’en Pinxo va dir a en Panxo...
Vinga!, somi!...
Un, dos, tres!)

La lluna, la pruna vestida de dol,
son pare la crida i sa mare no vol ...

[ Un pam, dos pams, tres pams,
quatre pams, cinc pams... ] -x2-

(Va!...)

En Pinxo va dir a en Panxo:
vols que et punxi amb un punxó?...

(Ai!, ai!, ai!, aiiii!...
Ui!, ui!, ui!...
nois!, nois!,...
Prou!, prou!, prou!...
nois!, nois!...
Això és un orgue de gats,... eh?.
Oi tant!...
Escolteu bé:
s’ha de vocalitzar,
perquè si no vocalitzeu
se sent:
la lluna li va dir en Pinxo,
vols què et punxi en un pam?.
I això és una cosa molt lletja.
Vinga!, provem-ho i aquesta vegada fem-ho bé...
D’acord?
Doncs, quan sentiu la gaita,
comencem.)

La lluna, la pruna vestida de dol,
son pare la crida i sa mare no vol ...

[ Un pam, dos pams, tres pams,
quatre pams, cinc pams... ] -x2-

[ En Pinxo va dir a en Panxo:
vols què et punxi amb un punxó?,
però en Panxo va dir a en Pinxo:
punxa’m!, però a la panxa no! ...] -x5-