UNA D'ESDRÚIXOLES
Popular catalana / Adap.: La Trinca
Una nit lànguida i molt insípida,
per vies cèntriques va caminant,
sota la típica finestra gòtica
a cops de cítara va recitant:
"Niña purísima de faz angèlica,
que entre las sábanas clapando estás,
ábreme sílfide tu alcoba cálida,
que ni los pájaros lo xerraran".
La noia pèrfida no era romàntica,
i de la música se'n va cansar:
"Escolta Fígaro, deixa't d'esdrúixoles,
agafa la cítara i fot el camp".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada