QUI EN DÓNA PROU,
NO EN DÓNA MASSA.
Lletra: Capmany / Música: La Trinca
Madona Felipa
la troba el marit
amb un “galan” jove
bo i ficats al llit.
El marit s'enfada,
la porta al jutjat,
perquè la castiguin
tal com és manat.
El poble es belluga
hi acut amatent,
ningú no es vol perdre
tan gran jutjament.
El jutge, la dona
i el marit banyut
qui serà que tingui
el seny més agut.
[ Qui en dóna prou
no en dóna massa.
Qui en dóna prou
a ningú no nou. ]
En defensa pròpia
ella pot parlar,
segons el que digui
l'hauran de cremar.
Madona Felipa
pregunta al marit
si el pler que volia
li ha donat complit.
El marit contesta,
ben aconsellat,
que tant com volia
li era atorgat.
Madona Felipa
contesta amatent.
Tot el bé que em sobra
l'he de donar al vent ?
[ Qui en dóna prou... ]
El jutge medita
i diu ben segur :
qui el sobrant s'emporta
no roba ningú.
[ Qui en dóna prou... ]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada