L'ENCANTERI
Ll: Capmany - Alcover / M: La Trinca
- Oh!, quina mula tan ferma
teniu senyor Bartomeu.
- L'he treta d'un encanteri
fet a la bona de Déu.
- Ah!, i a qui heu fet l'encanteri,
amic senyor Bartomeu?
- L'he fet a la muller meva,
senyor Pau, bon amic meu.
- De muller prou en tinc una,
perdre-la em sabria greu.
Per quedar-me sense dona,
m'estimo més anar a peu.
- Senyor Pau, no sigueu ase,
que la dona no perdreu,
l'encanteri té tornada,
quan la mula no vulgueu.
Cal que la dona es despulli, -Oh!
Senyor Pau, bon amic meu,
i es posi de quatre grapes
tal i com la va fer Déu.
- Ei, escolti!
- Això sí, muts i a la gàbia,
no vull sentir cap més veu,
que l'encanteri s'esbrava
si una paraula dieu.
Ja li toca el cap i la cara:
Que sigui testa de mula.
Ja li toca la cabellera:
Sigui crinera de mula.
Ja li toca les cames i els braços:
Que siguin potes de mula.
Ja li toca el pit i la panxa:
Que sigui ventre de mula.
I ara li poso la cua,
doncs per això em dic Bartomeu,
i ara li poso la cua,
que és feina fina amic meu.
- Si, home! Atureu-vos, atureu-vos!
la cua és assumpte meu,
que per guanyar-hi una mula,
no vull que cabrit em feu.
- Ja m'heu desfet l'encanteri,
per xerrar quan no deveu.
Ara, a suportar la dona
i tota la vida a peu.
Ja s'ha desfet l'encanteri,
per xerrar quan no es deu.
Ara, a suportar la dona
i tota la vida a peu.
La. lalala, la, la, la...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada