ON MENGEN DOS, MENGEN TRES
Lletra : Capmany - Alcover
Música: La Trinca
El marit és de viatge,
i així que l'home és partit,
la dona crida a hostalatge
a un jove dins el seu llit.
Portes obren, portes tanquen,
i va tot tan aviat,
que en el mullader s'embranquen
i no senten que han trucat.
Que han trucat! -x3-
I no senten que han trucat -bis-
- Dona meva, obre la porta,
que el viatge hem ajornat.
- Ai marit! Tinc febre forta,
tot just ara m'he allitat.
- No, no! No t'aixequis, bona dona,
que també jo porto clau.
- Però, marit, jo no estic bona!
No t'acostis si bé et plau.
- Si que és forta la malura!
Tot tremola aquest llençol.
És la pròpia “calentura”
o t'hi ha entrat un rossinyol?
Ràpano! Funiculí! Àngelo! Funiculà!
Rànvelo! Funiculí! Ça va!
Funiculí, Funiculà, Funiculí, Funiculà!
Ah!, Ah!, Ah!, Ah!...
- Ai marit, -Què?
de mala gana
a un jove -Ep!, Ep!
he fet caritat. -Oh!
Tenia febre quartana -Pobre nano!
I ara me l'ha encomanat. -Coi!
- Què hi puc fer, pobra i soleta,
dolça i pura, mon marit?
- Decanta't cap a la dreta,
i fes-me lloc dins el llit.
Oh!, Ah! Ah! Ah! Ah! Oh! Oh! Oh!
Passa d’aquí! Oh! Oh! Oh!
- I ara això, un treu i un lleva,
marit meu, si no aneu tort?
- Per un de més, dona meva,
no es perd mai aquest “deport”
I, així, compost amb tal manya
i amb un fet que no ha estat res
en pau i amb bona companya
passaren la nit tots tres.
I l'endemà deia el jove,
així que saltà del llit:
- Camp de batalla o alcova,
on és que he passat la nit?
[ No sé si sona o consona
tot això, perquè ni sé
si he fet d'home o he fet de dona,
si he estat marit o muller. ] -x3-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada