BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dilluns, 5 d’octubre de 2009

Mort de gana

MORT DE GANA
Lletra i música: La Trinca

Ese arte, niño, ese arte...
[ Prim, prim, prim i mort de gana,
mort de gana, mort de gana. ] -bis-
(CD) Jo soc un pobre home
però tinc molt senderi
després de la guerra
no hi havia tiberi
i vaig enxufar-me, i vaig enxufar-me
en un ministeri.
Jo faig d’ordenança
allà en el registre
i tinc una paga petita i sinistra
però potser algun dia, potser algun dia
em faran ministre.
[ Prim, prim, prim i mort de gana,
mort de gana, mort de gana. ] -bis-
Per passar la gana
tinc la solució:
Si al costat de casa
maten un capó,
els de casa meva, els de casa meva
suquem pa amb l'olor.
I els dies de festa,
que mengem sardina,
jo que estic al tanto,
no llenço l'espina,
perquè la canalla, perquè la canalla
després s'hi pentina.
[ Prim, prim, prim i mort de gana,
mort de gana, mort de gana. ] -bis-
Els budells em ronquen,
tinc el ventre buit,
i això significa
que no hi ha res cuit.
I per més desgràcia,
i per més desgràcia
a casa som vuit.
La dona no rutlla,
el treball l'espanta,
la sogra és ferotge,
té molta carpanta.
Vatua la sogra, vatua la sogra
i el Déu que l'aguanta!
[ Prim, prim, prim i mort de gana,
mort de gana, mort de gana. ] -bis-
Quatre fills que tinc,
són el meu calvari,
doncs s'acostumaven
a menjar a diari.
Per això els he tancat,
per això els he tancat
en un seminari!
L'única que penca
és la meva filla,
al carrer Les Tàpies
va fent calderilla,
ven capses de mistos,
capses de mistos i loteria!
[ Prim, prim, prim i mort de gana,
mort de gana, mort de gana ] -x7-

Agraeixo a CARLES que mitjançant un e-mail m'hagi fet adonar que a la versió d'aquesta cançó publicada al recopilatori "7 Anys i 1 Dia" (1977) canvia l'últim vers quedant l'estrofa final d'aquesta manera:

L'única que penca
és la meva filla,
al carrer Les Tàpies
va fent calderilla,
empaitant els homes, empaitant els homes,
quan van de burilla!
[ Prim, prim, prim i mort de gana,
mort de gana, mort de gana ] -x7-

En la versió de 1973, la filla del protagonista es dedica a vendre mistos i loteria al carrer Les Tàpies de Barcelona, en ple Barri Xino (així es coneixia en aquella època l'actual Barri del Raval). En aquest barri es concentrava gran part de la prostitució de la ciutat, per això a la versió de 1977 ja es pot dir més clar el que tothom sospitava a la versió de 1973: Realment la noia es dedica a empaitar als homes que "van de burilla", és a dir que "van de putes".