Mort de gana

MORT DE GANA

Lletra i música: La Trinca

Ese arte, niño, ese arte...

[ Prim, prim, prim i mort de gana,

mort de gana, mort de gana. ] -bis-

(CD) Jo soc un pobre home

però tinc molt senderi

després de la guerra

no hi havia tiberi

i vaig enxufar-me, i vaig enxufar-me

en un ministeri.

Jo faig d’ordenança

allà en el registre

i tinc una paga petita i sinistra

però potser algun dia, potser algun dia

em faran ministre.

[ Prim, prim, prim i mort de gana,

mort de gana, mort de gana. ] -bis-

Per passar la gana

tinc la solució:

Si al costat de casa

maten un capó,

els de casa meva, els de casa meva

suquem pa amb l'olor.

I els dies de festa,

que mengem sardina,

jo que estic al tanto,

no llenço l'espina,

perquè la canalla, perquè la canalla

després s'hi pentina.

[ Prim, prim, prim i mort de gana,

mort de gana, mort de gana. ] -bis-

Els budells em ronquen,

tinc el ventre buit,

i això significa

que no hi ha res cuit.

I per més desgràcia,

i per més desgràcia

a casa som vuit.

La dona no rutlla,

el treball l'espanta,

la sogra és ferotge,

té molta carpanta.

Vatua la sogra, vatua la sogra

i el Déu que l'aguanta!

[ Prim, prim, prim i mort de gana,

mort de gana, mort de gana. ] -bis-

Quatre fills que tinc,

són el meu calvari,

doncs s'acostumaven

a menjar a diari.

Per això els he tancat,

per això els he tancat

en un seminari!

L'única que penca

és la meva filla,

al carrer Les Tàpies

va fent calderilla,

ven capses de mistos,

capses de mistos i loteria!

[ Prim, prim, prim i mort de gana,

mort de gana, mort de gana ] -x7-

Agraeixo a CARLES que mitjançant un e-mail m'hagi fet adonar que a la versió d'aquesta cançó publicada al recopilatori "7 Anys i 1 Dia" (1977) canvia l'últim vers quedant l'estrofa final d'aquesta manera:

L'única que penca

és la meva filla,

al carrer Les Tàpies

va fent calderilla,

empaitant els homes, empaitant els homes,

quan van de burilla!

[ Prim, prim, prim i mort de gana,

mort de gana, mort de gana ] -x7-

En la versió de 1973, la filla del protagonista es dedica a vendre mistos i loteria al carrer Les Tàpies de Barcelona, en ple Barri Xino (així es coneixia en aquella època l'actual Barri del Raval). En aquest barri es concentrava gran part de la prostitució de la ciutat, per això a la versió de 1977 ja es pot dir més clar el que tothom sospitava a la versió de 1973: Realment la noia es dedica a empaitar als homes que "van de burilla", és a dir que "van de putes".