07.- ROMANÇ MISERABLE
He passat l'estiu vora l'ona amarga
en un poble blanc com una mortalla.
La sorra és polsim de cendra esventada
i en el baterell hi ha tanta ressaca
que a l'hora del bany, s'hi neguen les dames.
El carrer major té les cases falses
darrere els cancells no hi ha sinó l'aire,
la brolla d'ermot i un rec que desguassa.
La sala de ball és una bescambra
amb un ull de bou de reixa encreuada.
Dalt del campanar hi ha dues campanes,
l'una en toca a morts, l'altra maltempsada.
De dies, el sol fa unes ombres ràncies.
La lluna, de nit, put com un formatge.
El dilluns és lleig, el dimarts és magre,
el dimecres fosc, el dijous macabre,
i el divendres tan trist com el dissabte,
diumenge al matí el nunci proclama:
“Sàpiga tothom que avui a la tarda
si no hi ha entrebancs, arriba la passa”.
Adéu, poble adéu! Adéu, adéu platja!
He passat l'estiu vora un mar de llàgrimes!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada