03.- DIALEG DE LA PRIMAVERA - LA PRIMAVERA
- La primavera ja és aquí. El sol és tebi, l'aire fi,
jo em sento jove de bursada.
- Quin temps més bo per la bugada
- Ai, las!
- Què dius?
- Jo no dic res.
- Perquè estàs trista, es pot saber?
- Soc així, pare!. No estic trista.
- Amunt els cors, què no tens vista?
- Sents els ocells?
- Mira les flors! No se't revifa tot el cos?
- Gràcies a Déu no ens falta res i a mi m'envegen més de tres.
Però la nena és una pena.
- Aprensions! Què tan de nena?
- Basques, sospirs, desgana i planys.
- És que fa el tomb, són els setze anys!
- I si estigués, per dins, malalta?
- Dóna'm la corda!, Nena, salta!
- No vull saltar!
- I això?
- Papà!
- Papà, papà...
- Deixa-la estar!. Si no rius mai, et faràs lletja.
Demà mateix la duc al metge.
- Ai, las!
- Tornem-hi!, és tot un cas.
- Reina del cel!
- Ai, las!. Ai, las!
Eix ardor, què deu ser?
Qui lo sa!
[ És potser la primavera
que la sang dels cors altera
i els infon la inquietud?
Ah!, que les flors i les fulles
han sorgit de les despulles
d'un hivern trist i vençut. ]
És potser la primavera?
Ai de mi!, ai de mi!
Són les fulles?, són les roses?
Potser sí!. Sí, sí, sí!
Tanmateix mon cor esvera,
tanmateix son cor esvera.
No sé quina és la raó:
Moltes coses, belles roses.
Ai!, digueu-me pare i mare
que seria, que serà?
Tresor meu, ara com ara
no et podem parlar més clar -bis-
Oh!, si rosa és primavera
no em tracteu amb tan rigor.
Primavera, la primera!
Primavera de l'amor!
[ És potser la primavera... ]
Primavera, primavera
Primavera i amor -bis-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada