02.- LA FLORISTA - EL QUIOSQUER
Poncelles, per les donzelles!
Clavells, per als jovencells!
Llibres, diaris, revistes!
Números extraordinaris!
Poncelles, per les donzelles!
Clavells, per als jovencells!
Tinc la rosa rosa, on l'amor es posa.
I el clavell encès, pel trau del promès.
Poncelles, per les donzelles!
Clavells, per als jovencells!
Posareu de gala: Passadís i sala.
I amb les flors el pis, ai!, serà un paradís.
Senyora, no se'n enamora?
Senyor, compri sense por!
No tenir de vora, pomells a tothora
diu que li sap greu, la mare de Déu!
Tot l'aire s'omplirà de flaire,
i els sants seran més bon jans.
Per dames esquives, les flors són missives
que sense cap mot ho saben dir tot.
Ma vida!, diu la margarida.
Mon cor!, resa el botó d'or.
Pidoleu-los toies, mestresses i noies!
No sigueu mesquins, casats i fadrins!
Que un dia, goig sense alegria,
difunts tindreu flors a munts.
Llibres, diaris, revistes!
Números extraordinaris!
Episodis d'amors i odis,
amb galans contrabandistes
i marqueses incompreses.
Coses grosses,
aventures d'unes núvies descasades
abans d'acabar la missa de les noces.
Històries de criatures òrfenes i abandonades
de natura malaltissa.
Dues nenes molt senzilles
que resulta que són filles “naturales”
d'un senyor que duu patilles
i que es diu: Príncep de Gal·les.
Robatoris i adulteris, amb misteris
de metzines assassines
de les que no deixen rastre
que una pèrfida madrastra
vol fer prendre, figureu-vos, al seu gendre
que temps ha, perdé la vista.
Números extraordinaris als diaris! Les revistes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada