Don Jaume 09

ESCENA IX

(Don Jaume, Muntaner, Don Pere,

Donya Constança, nobles i guerrers)

Muntaner: Respireu Senyor! Oh, glòria!

Vostre fill triomfant arriba!

Victòria, minyons, victòria!

Els catalans perdíem la batalla

anàvem ja del moro a ser esclaus

i tot plegat, com llum que els núvols ralla

don Pere surt del mig dels nostres braus.

I es posa a manejar sa forta espasa

fent-ne rodar per tot collons i caps

i de sardines mores el pla embarassa.

Semblava gairebé un camp de naps.

I hem fotut sens mirar si era home o dona

com un pintor quan amb la brotxa enguixa

aquell que perquè és mascle no té xona,

té el cul esbadellat per nostra pixa.

Poble: Visca don Pere! Visca!

(Entra Don Pare amb nobles guerrers.

El Rei se li gira d’esquena)

Don Pere:I què us passa, senyor, que vostres braços

no obriu al fill que tanta glòria us dóna?

Rei: Amb mon fill he romput d’amor els llaços.

Vaig manar que es quedés a Barcelona.

Encara que en tu veig ma descendència

i et dec com a guerrer obrir-te els braços,

a un porc que li ha faltat a l’obediència,

el Rei, girant-se, fot el cul pels nassos!

Don Pere: I si estès obeint-vos, senyor, encara

i no hagués agafat cavall i espasa,

podeu estar segur que a hores d’ara

els moros ja tindríem dins de casa.

I tota Europa exclamaria a coro

puix puces sobre prínceps en són bous

que mentre a Aragó entrava el moro,

l’Infant estava aquí tocant-se els ous.

Rei: Pere!

Don Pere: Pare!

Rei: Tens raó! Vine a mos braços!

Ara veig en tu ma raça!

Dª Constança: Mireu, senyor, que el temps passa...

Rei: M’havies parlat de llaços

contraure amb una dona.

Don Pere: Per això he anat a la guerra!

Rei: Casta Infanta d’altra terra

es troba ara a Barcelona.

Satisfarà ton amor?

Don Pere: Si és la Infanta de Sicília

i ho vol ella i sa família,

sa mà demano i son cor.

Rei: Voleu l’Infant per espòs?

Dª Constança: I com no, si jo el somniava

i el dit per ell m’hi ficava?

Don Pere: Jo també us somniava a vós.

I pensant en la virtut

que de vós m’han alabat

jo, a la vostra salut,

cada nit me l’he pelat.

Rei: Caso l'Infant d’Aragó

amb la Infanta de Sicília.

Don Pere: Vostre amor tot ho concilia.

Muntaner: Ja ho crec, però et fa cabró.

Rei: Muntaner, que us he escoltat!...

Aneu a la Catedral

i no us mogueu d’allà dalt

fins que us hagin despatxat.

Muntaner: Quina llet té el Rei en tot!

Que no veieu la jugada?,

l’ha fotuda, l’ha prenyada

i ara, cony, pobre xicot!

(Cor: Quina llet, quina llet, quina llet, quina llet.

Ara, quan tingui el fill tots creuran que és el nét) -bis-

Rei: Ara jo que sóc gat vell

a tu que et cases i ets jove,

tot i que no és cosa nova,

vull donar-te algun consell, (x3)

(Cor: Vol donar-li algun consell)

Si en ficar-te amb ella al llit

trobes que el virgo no té,

no en facis cas, que pot ser

d’haver-s’hi ficat el dit.

I si algun vailet petit

abans d’hora et fot pels nassos

pensa que molts d’embarassos

abans de temps han parit.

Don Pere: Que us penseu que sóc un ase?

Muntaner: No!, jo et fot! amb un xic més!...

Rei: Digui a Manfredo un exprés

que amb mon fill sa filla es casa.

Fontanelles: I si li mouen raons

perquè us haveu proppassat?

Rei: Digueu-li que els he casat

perquè em rota pels collons!

[ (Cor: Digueu-li que els ha casat...)

(Muntaner: L’ha fotut, l’ha prenyat)

Rei: Digueu-li que els he casat...

(Cor: ... perquè el rota pels collons!)

(Muntaner: I ara coi! Pobre noi!)

Rei: ... perquè em rota pels collons! ] -bis -

(mirant al cel)

I Vós que eixa trista vall

(Cor: Quina llet té el rei en tot)

mireu des del blau setí

(Cor: que s’ha tret de sobre el mort)

feu que en tot digne de mi

(Cor: Don Jaume, Don Jaume)

sigui el fruit del meu carall!

(Cor: Don Jaume, Don Jaume,

Don Jaume, Don Jaume)