ESCENA VIII
(Don Jaume i Donya Constança)
Rei: Alceu-vos! Què demaneu?
Dª Constança: Ma honra que ja és perduda.
Rei: Ai, tros de bèstia fotuda!
Dª Constança: Ma honra, Senyor!. Enteneu?
Rei: Voleu parlar més clar d’una vegada?
Dª Constança: Es que estic...
Rei: Què?
Dª Constança: Es que estic...
Rei: Acabem!
Dª Constança: Estic prenyada!
Rei: No!. A fe de Déu que en bona hora
amb això em veniu a mi!
Però, com pot ser així
si en venir-me ho treia fora?
Dª Constança: Hi degué entrar escapada
alguna gota de llet.
Rei: Vaja un bunyol que havem fet!
Ara si que l’hem cagada!
Dª Constança: Que deurà dir ma família,
si em veu amb el ventre ple.
De vergonya em moriré,
que dirà el Rei de Sicília?
Vindrà aquí ixa com ixa,
si jo deshonrada quedo.
Rei: Doncs digueu-li al rei Manfredo
que don Jaume al cul li pixa!
Dª Constança: I per mi dues nacions
guerra s'han de declarar?
Rei: Això si que és agafar
a la vaca pels collons!
Amb això sols vull provar-vos
que Manfredo no em fa por;
no volia pas prenyar-vos...
Dª Constança: No?
Rei: ... més no tenia condó.
Dª Constança: Oh!, un condó?,
que esteu de broma?
Rei: Per què ho entengueu més clar
ús ho diré en italià,
ja que és el vostre idioma:
“Il condoni és un tubo di goma
que si fica in la punta la poglia,
e per molto qui foglia, qui foglia,
la lete non sorte pas”.
(Cor: “Il condoni és un tubo di goma
que si fica in la punta la poglia,
e per molto qui foglia, qui foglia,
la lete non sor...
La lete non sorte pas, la lete non sor...
Non sorte pas, la lete non sor...
Non sorte pas... pas(x6))
Poble: Que visca Don Pere! Visca!
(Entra Muntaner amb l’espasa a la mà)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada