ESCENA III
(Don Jaume i Donya Constança)
Rei: Alceu-vos de mos peus, no feu punyetes
que faci això un esclau que amb grillons fermo
Dª Constança: Mes esperances estan ja desfetes!
Avui he rebut carta de Palermo
dient que de seguida he de tornar-hi
Rei: Però no veieu, carall, que esteu malalta?
Dª Constança: M’han dit el metge ja i l’apotecari
que estar-me dins del llit no em fa cap falta.
Ja tinc dintre el bagul: dues xeringues,
els ungüents, les desfiles i les benes
i curant-me d’amagat amb les potingues
el Rei, mon pare, mai sabrà mes penes.
Rei: Bon vent pel cul, senyora, i a reveure!
Torneu per si de cas, quan ja esteu bona.
Dª Constança: La filla de Manfredo va a Sicília
però mon cor es queda a Barcelona.
I allà quan en les nits de blanca lluna
l’hermosa platja de Palermo es veu,
les putes fen picades per les barques
i reganyant les anques els culers;
en cada pal, senyor, de mes galeres
la vostra pixa em semblarà que veig
i en l’escuma nevada de les ones:
el glop blanquíssim de la vostra llet.
Em sentiré seguida pel fantasma
de vostra pixa com record etern,
plorant gotes de llet la vostra fava
roja com barretina de pagès.
Rei: Segons es veu, vareu quedar contenta
de les carícies del carall meu.
Dª Constança: Amb tanta majestat porteu la fava
com la corona al front porteu de Rei.
Quan jo el tenia dintre de ma figa
considereu si llarg havia de ser,
que cada cop que vós fort apretàveu,
pessigolles al coll m’anava fent.
Si el poble al morir, en vostra tomba,
les semprevives ofereix al Rei
les dones que han sigut per vós fotudes
a vostre pixa teixiran llorers.
Feu-me doncs un petó i adéu don Jaume!
Rei: Que et vulgui guiar Déu tendra ocelleta!
Dª Constança: Arrivederci, amor.
Rei: A fer punyetes! Muntaner?
Muntaner: Majestat?
Rei: L’Infant entreu-me!
(Donya Constança se’n va.
Muntaner surt i de seguida entra Don Pere)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada