ESCENA VII
(Don Jaume i Muntaner)
Patge: El Rei!
(Entra Don Jaume repenjat en el patge
i amb cara d’estar molt malalt)
Muntaner: Senyor!
Rei: (al patge) Ai, deixeu-me!
(El patge surt)
Muntaner: Perquè us heu mogut del llit?
Rei: Perquè no hi podia estar,
em rosegava el neguit
i el bací de sota el llit
put que no es pot aguantar.
Per cert, ves-me a la tauleta
i acosta’m la gibrelleta
que em sento un xic de caguera.
(Va a buscar el bací i el porta)
Muntaner: L’orinal!
Us descordaré els botons.
Rei: No cal, que aquests pantalons,
ja són oberts del darrera.
(El Rei s’asseu a l’orinal,
Muntaner surt un moment
i torna a entrar amb un missatge)
Muntaner: Com va això, Majestat?
Rei: Ai, tanta còlica m'estraga!
Muntaner: Un enviat de Sidi Haley
diu que si pot veure al Rei...
Rei: Digueu-li que ara el rei caga.
Muntaner: Diu que llegiu eix paper,
us l'hauríeu de mirar.
Rei: Ai! No em facis aixecar!
Llegeix-me’l tu, Muntaner!
Muntaner:(Llegint) Rei Don Jaume us faig saber
que amb tota la tropa nostra
guanyant a l’exèrcit vostre
li hem voltat el campament.
Un conveni se us proposa
que en el Rei moro s’entreguin,
o si no que els cristians preguin
per la sort d’aquella gent.
Rei: Per salvar d’alguns la vida
abatre sa honra, no!
Al qui es portador d’això
digues que entri de seguida.
(A una senyal de Muntaner surt un moro,
saluda i es posa davant del Rei)
Cap al camp moro tornant
podràs dir-li a Sidi Haley
que mai de por es caga el rei,
tot i que el trobis cagant.
Que el Rei Jaume té coratge
i el melic no se li arruga.
Que llegeix vostre missatge
i després el cul s’hi eixuga.
(Ho fa i dóna el paper al moro.
Aquest el pren, saluda i se’n va)
Muntaner: Que haveu fet?
Rei: Això és fa així! Fes-me treure l’orinal.
Muntaner: La situació ja és fatal.
Rei: Ja ho veurem! Treu-me el bací
(Muntaner ho fa)
Assenta’t i escriu!
(Seient)
Muntaner: Dicteu!
Rei: A l’alcalde de Sarrià que reuneixi per demà
el sometent de Manlleu.
Que tot home fill del poble
dels quinze anys fins als quaranta
se'n vagi a guerra tant santa
tant si és plebeu com si és noble.
Muntaner: D’això?... I com fotran les dones,
si d’homes no en deixeu ombra?
Rei: Que s’ho facin amb l’escombra!,
primer és el Rei que les xones.
Després tu a mitja nit
quan en el món ja dorm tot
i si algú està despert, fot
amb la dona dintre el llit.
Agafes els meus lleials i cap a Múrcia.
Muntaner: Ja ho veia! I carn, crida carn, com deia
Balaguer en els Jocs Florals!
I matar moros aquí!
Rei: I matar moros allà!
Muntaner: Tots als moros ferir,
Rei: Tots a les mores cardar.
Muntaner: Que sembli un escorxador!
Rei: Que de sang s’omplin les eres!
Muntaner: Que els destrossin com a feres!
Que els trinxin!
Rei: Això!
Muntaner: Això!
(Muntaner se’n va brandant un punyal.
El Rei cau assegut al silló)
Rei: Oh! Déu meu! Feu que ells ho guanyin
ja que jo no ho puc guanyar.
Patge: La Infanta!
Rei: Ai cony! Que sempre m’enganyin!
Que no havia de marxar?
(Entra la Infanta i es tira als peus del Rei)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada