EL MEU COL·LEGI
Lletra i música: La Trinca
Ens posaven l'uniforme:
bata de ratlles
i ens penjaven la cartera
a les espatlles
i ens portaven a un col·legi
ple de finestres
on una banda de frares
feien de mestres.
Aquells de quaderns de "deberes", aquells plumiers,
aquells pupitres de fusta
amb dos tinters,
aquella sotana negra
amb una creu,
aquella bragueta immensa
de cap a peus.
Ens feien entrar la llista dels reis Gots
a base de plantofades i mastegots
i ens deien quina és
d'Austràlia, la capital
i els formaven el Espiritu Nazi-onal.
"Venid y vamos todos
con flores a porfía"...
"¡Que buenos son
los padres escolapios!
¡Que buenos son
que nos llevan de excursión!
¡Que viva España y su tradición
y los padres escolapios
que nos dan la educación!"...
"De Isabel y Fernando
el espíritu impera
moriremos besando
la sagrada bandera"...
Ells ens feien creure en Déu
mal que fos a cops de creu.
Aquell maig, mes de Maria
aquells rosaris,
aquell fotimer d'estampes
i escapularis.
Aquell tancar-se en el wàter
tot el "recreo"
i aquell confessor que et deia:
- Quants cops fill meu?
"Las manos sobre el pupitre"
l'hermano ens deia,
però ell de la butxaca
mai se les treia.
Que fóssim "puros y castos"
ens predicava,
mentres tot fent la ma morta
ens grapejava.
Aquella olor de col·legi,
rància ferum,
de llapis, de pell de taronja
i de pixum.
Aquella paret davant,
aquells dos quadres,
i aquell Sant Cristo penjat
entre els dos lladres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada