LA CIGALA I LA FORMIGA
Lletra i música: La Trinca
Hi ha una història molt antiga,
nens i nenes de la sala,
que ens parla d'una formiga
i també d'una cigala.
Feinejant pel mig del bosc
sent un càntic la formiga,
que li fa perdre l' oremus
i les potes li fan figa.
- Què és aquest cant misteriós
que a mi tota m'atabala?
Formigueta, formigueta,
és el cant de la cigala.
La formiga tafanera,
alçant els ulls un moment,
veu penjada d'una branca
una bestiassa imponent,
i li crida amorosa:
- Cigaló, bon cigaló,
vulgues fer-me companyia
quan arribi la tardor.
[ La cigala juganera canta a l'estiu,
canta a l'estiu, tot fent la viu-viu.
La cigala juganera, i és que a l'estiu,
i és que a l'estiu tota cuca viu. ]
I a la pobra formigueta
voleu saber que li passà? Si!
Que aquella bèstia dolenta
li va donar carbassa. Oh!
Nens i nenes, vet aquí,
que quan va acabar l'estiu,
la formiga descansava
calenteta dintre el niu
i al defora la cigala
s'estava pelant de fred,
pansideta i arrugada
i amb el cap arronsadet.
I allà es va quedar, pobreta,
ben freda i encarcarada,
per culpa del seu mal cap,
com cigala congelada.
Prou és bona la formiga,
nens i nenes de la sala,
però a la vida, quasi sempre,
és més útil la cigala.
[ La cigala juganera... ] -bis-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada