El gener de 1977, LA TRINCA va dur al Teatro Comedia de Madrid l'espectacle 'Set Anys i Un Dia de Cançons' amb un sistema de subtítols mitjançant diapositives que no va acabar de funcionar.
Aquest any, decideixen canviar de discogràfica i deixar Edigsa per la multinacional Ariola.
Aleshores, i sense l'autorització del grup, Edigsa publica el disc VESTITS DE MILIONARIS un LP on recullen els temes dels senzills publicats fins el moment, un tema de 'Trincar i Riure' prohibit per la censura (el que dona títol a l'àlbum) i fins i tot algunes proves d'estudi com L'Auca del Senyor Llobet.
Edigsa va incloure el següent comentari a la part posterior de la carpeta del disc: “Amb aquest disc, l'Editora, es proposa fer un recull de les diverses cançons que han estat enregistrades per La Trinca durant aquests anys i que per raons diverses no han estat mai incorporades a un disc de llarga durada. Alguna d'elles ha estat transcendent en la seva carrera i ens omple de satisfacció en veure que no ens vàrem equivocar en sentir aquelles primeres cançons tan fresques i ja des del primer moment trempadores, dient-ho en termes de La Trinca. Moltes d'aquestes cançons són producte de la brillant col·laboració amb Jaume Picas, que amb La Festa Major va situar a La Trinca en els primers llocs de la cançó a Catalunya i els hi donà el to i la categoria que es refermaria posteriorment amb l'espectacle Trincar i Riure, al que pertany la cançó Vestits de milionaris. Aquesta cançó va ser incomprensiblement prohibida per a la seva edició en disc, anys enrere, i avui la publiquem com una mostra dels criteris arbitraris d'aquella institució anomenada "censura" de la qual fórem víctimes durant tants anys. Altres cançons d'aquest disc ens serveixen per a completar el coneixement de l'ampla personalitat d'aquests artistes que van començar amb aquell 'Au, vinga, arriba La Trinca', i que tants diversos productes fonogràfics ens han donat fins avui. Aquest disc va ser muntat per la pròpia Trinca ja fa temps i havia de publicar-se amb un altre títol, però després dels seus èxits, creiem que el que més li escau és justament el de la cançó d'en Picas, que ha semblat profètica: Vestits de milionaris”.
El grup va mostrar la seva disconformitat amb aquella acció i, més tard, ja instal·lats a Ariola van publicar una recopilació del seu repertori de més èxit en un doble LP anomenat SET ANYS I UN DIA DE CANÇONS, la portada del qual mostrava una caricatura seva entre reixes.
El 9 d'abril de 1977 estrenen un nou espectacle teatral, TREMPERA MATINERA, amb una posada en escena estructurada a partir de tot un enfilall de cançons i d'esquetxos, tot sota el prisma humorístic, del sarcasme i de la crítica. Segurament a causa d'això la censura, encara en vigor, no va donar el vistiplau a l'obra fins ben bé el dia abans de l'estrena.
A la tardor de 1977, surt el primer disc original amb Ariola: TREMPERA MATINERA que inclou l'Oda al paper de wàter (amb la música de la 5ena simfonia de Beethoven), Per primer cop (un equívoc sexual amb el fet d'anar a votar), Propietari (en contra del masclisme), En Manel (paròdia del Jesucrist Superstar), Mama Caca (en contra de la contaminació), etc.
ANAR A "1978 (Don Jaume, el conquistador)"
TORNAR A "1976 (Opus 10)"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada