El 9 de gener de 1987, La Trinca estrena un programa propi a Televisió de Catalunya a base d'esquetxos humorístics i cançons, anomenat NO PASSA RES!, pel qual els van atorgar el Premi Ondas de Televisió d'aquell any.
En aquell espai televisiu van estrenar algunes cançons noves que aquest mateix any acabarien formant el seu nou LP i últim, el van presentar el 9 de desembre i portava un títol inspirat en una expressió que va fer fortuna en l'esmentat programa, MARRO!.
D'aquest disc destaquem els temes: Marro! (dedicat a les tenses relacions entre Jordi Pujol, president de la Generalitat, i Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona), La Goma (que comentava l'augment de la demanda de preservatius a causa de la por a la sida), La Cançó de l'hivern (sobre la comercialització del Nadal), Les alegries del culé (el Barça), La meva cançoneta (d'humor escatològic), Ho farem tota la nit (amb un cert toc sexual), Mondongo (la immigració)...
Abans havien fundat la productora GESTMUSIC (1987) per produir aquests programes de televisió propis i altres de gran èxit que van venir després, aquesta absorbent i esclavitzant feina de productors de televisió acabà significant la fi del grup musical, el comiat definitiu de La Trinca.
En una entrevista, Miquel Àngel diu: “...vam passar de treballar 12 hores al dia amb la música a treballar-ne 25 a televisió. Eren coses incompatibles i vam deixar la música.” i, en una altra ocasió, Josep Maria explicava que el fet de deixar d'actuar no va ser una decisió presa a consciència si no que van anar posposant les gires, primer pel 'No passa res', després pel 'Tariro, tariro' fins que ja no van tornar a actuar mai més en públic.
Ens deixaven un bon grapat de cançons que podríem dividir en tres etapes: Una inicial (fins Festa Major) de cançons de gresca i “costellada”, una altra amb cançons molt lligades a la actualitat i la última, amb cançons no tan satíriques i més d’humor simple.
La seva forma de treballar era molt metòdica, els tres junts gairebé cada tarda, d’octubre a març quan no tenien espectacle, i durant un parell o tres hores es reunien al pis d'un d'ells i escrivien les lletres, cadascú pel seu compte anava escrivint estrofes i després escollien les millors, i al final posaven la música. Aquest ritme de treball els permetia, en la seva millor època, oferir un espectacle i disc per any.
ANAR A " I DESPRÉS... (fins 2008) "
TORNAR A " 1986 (Trinca, sexe i rocanrol) "
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada