BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dimecres, 7 d’octubre de 2009

DON JAUME, EL CONQUISTADOR (LP - 1978)

DON JAUME, EL CONQUISTADOR
Ariola LP - 200.185 I (1978)

“Sarsuela – Rock” de Serafí Pitarra
Música i adaptació: La Trinca.
Toni és l'infant Don Pere,
Miquel Àngel és el rei Don Jaume,
Josep Maria és Muntaner
i la col·laboració de
M. Garcia com Donya Constança,
F. Burrull com Fontanelles
i J. Vidal com el patge.

(L’escena passa a Barcelona
a la sala del tron del palau del rei)

(Muntaner i Fontanelles)

(Don Jaume i Muntaner)

(Don Jaume i Donya Constança)

(Don Jaume i Don Pere)

(D. Jaume, D. Pere, Muntaner i Consell de Cent)

(Muntaner, Don Pere i cavallers)

(Don Jaume i Muntaner)

(Don Jaume i Donya constança)

(Don Jaume, Don Pere, Muntaner,
Donya Constança, nobles i guerrers)

15 comentaris:

FGG ha dit...

Obra mestra Jaume el Conquistador!

Gracies per aquest blog tant guapo sobre un grup inigualable.

Visca La Trinca!

McAbeu ha dit...

FGG: Gràcies a tu per la visita. Certament el disc "Don Jaume" és una obra mestra, diferent als altres de La Trinca però molt i molt bo.

Galderich ha dit...

Mc Abeu,
Suposo que no deu haver cap filmació de l'obra, oi?
Gràcies pel bloc.

McAbeu ha dit...

GALDERICH: Me n'alegro que t'agradi el blog.
En quant a la filmació d'aquesta obra de teatre, dubto que n'hi hagi alguna. Almenys jo he estat incapaç de trobar-la i pots creure que l'he buscat. Només n'he pogut localitzar alguna foto.

Galderich ha dit...

McAbeu,
Gràcies, aquesta foto m'havia passat de llarg.

Anònim ha dit...

Siento no poder hablar catalán, pero lo entiendo bastante bien, ya que soy valenciano "churro" criado en Madrid.
Tengo muchos discos de La Trinca y me parecen maravillosos, por su humor y por su maestría musical.
Pero considero "Don Jaume Conquistador" como la maravilla más grnade jamás creada mucicalmente hablando.
¡Qué pena que no haya un documento gráfico! Sería maravilloso.

McAbeu ha dit...

ANÓNIMO: Gracias por tu comentario. Estoy de acuerdo contigo que es una lástima que no se conozca ninguna grabación en vídeo de esta obra de teatro, realmente seria maravilloso poder verla.

Anònim ha dit...

Jo tenía el casete, però com és normal algú m'el va demanar i ja no el vaig tornar a veure més. El busco com una boja, però no hi ha manera!!! Si algú sap on trobar-lo, estaría agraidisima!!!

Galderich ha dit...

Cassete no n'hi ha al mercat però si el LP que el pots trobar amb diversos preus a www.todocoleccion.net

Tomàs ha dit...

M'agradaria saber si hi ha editada la partitura d'aquesta obra o com es podria aconseguir

McAbeu ha dit...

TOMÀS: Jo personalment desconec si se n'ha editat la partitura i, per tant, tampoc sé si es pot aconseguir. A veure si algun altre lector del blog en sap alguna cosa més i et pot ajudar.

Anònim ha dit...

Pero... ¿LP's en catalá desde el año 1969? No entiendo nada, pensaba que el catalán estaba prohibido en aquellos tiempos. O bien eran editados en el extranjero o bien sería que la burda propaganda catalanista nos ha estado engañando y en el fondo el idioma catalán no era tan "perseguido" como nos han querido mostrar. Recuerdo haber visto onciertos de La Trinca en los años 70 y en su mayor parte eran canciones en catalán, je, je.

McAbeu ha dit...

ANÒNIM: Recordes malament, als anys 70 els concerts de La Trinca eren totalment en català (no "en su mayor parte"). I pel que sembla tampoc recordes que va existir la dictadura franquista, la censura i les multes per "no hablar en cristiano". Aquest blog no és el lloc on defensar les teves idees polítiques però deixa'm aconsellar-te que, quan ho facis, abans t'informis millor.

Galderich ha dit...

Legalment el català mai fou prohibit, no hi ha cap llei específica que prohibeixi l'ús del català. Ara bé, com que hi havia censura "de facto" no es permetien les publicacions en català i ja està. Quan el 1946 per la conjuntura internacional la Dictadura va haver de mostrar més bona voluntat i no tenir comportaments feixistoides va autoritzar a la seva censura a publicar llibres en català que quedaren restringits en un principi a llibres religiosos o de bibliòfil amb tiratges limitadíssims i d'un preu només apte per a la burgesia...

Però vaja, veig que hi ha gent que creu la utilització del català sempre ha estat en el país de Xauxa en ple franquisme sense ser conscients de com anava la cosa i què feia l'espasa de Damocles de la censura. Per això ara hi ha feixistes que diuen que les lleis catalanes sobre l'idioma són "como los tiempos de Franco"...

Ignorància o mala fe? O ambdues coses alhora?

McAbeu ha dit...

GALDERICH: Quan, com fa aquest anònim, s'arriba a la conclusió que perquè als anys 70 es publicaven discs en català això vol dir que els atacs a la nostra llengua no van existir mai es tracta de ganes de negar la realitat. Per sort, la història és la que és i tenim a l'abast les dades, com les que tu dones al teu comentari, que demostren el que va passar. No conèixer-les pot ser ignorància, però negar-les és mala fe.