SEVILLANES DE LA PROVETA
Lletra i música: La Trinca
Jo era un espermatozoide
molt normal i molt corrent.
Molt normal i molt corrent,
jo era un espermatozoide,
molt normal i molt corrent,
que vivia en unes bosses
on s'hi estava molt calent.
Per complir amb el meu destí,
mentre esperava el dia,
per complir amb el meu destí
sento que arriba de fora
una veu que diu així:
Agafi aquest tub d'assaig -bis-
i un Kleenex perquè s'eixugui,
se'n va darrera el biombo, i Olé!
i allà faci'm el que pugui.
I si veu que té problemes
i la cosa no progressa.
Si la cosa no progressa
i si veu que té problemes
i la cosa no progressa,
que l'ajudi aquesta noia
que fa primer d' A.T.S.
Xafarranxo de combat,
de sobte sona l'alarma,
xafarranxo de combat,
i ens llancem en grups compactes
a complir lo estipulat.
Per quedar com uns senyors, -bis-
sortim a toc de trompeta
i quedem tots encastats, i Olé!
en el cul d'una proveta.
I aquí em tens enravenat
per la cosa del progrés.
Per la cosa del progrés
aquí em tens enravenat,
per la cosa del progrés,
guardat en un banc d'esperma,
i a sobre sense interès.
Un no ho sap, fins que s'hi troba,
quin fred que passo aquest tros,
un no ho sap fins que s’hi troba,
congelat i encarcarat,
com un lluç de Pescanova.
I ens visiten les clientes, -bis-
amb marits esmerilats,
que a falta de cosa fresca i Olé!
es tiren als congelats.
L'una en demana una terça,
l'altra en vol un petricó.
L’altra en vol un petricó,
l’una en demana una terça,
l’altra en vol un petricó,
segons el que necessiten
es fan la seva ració.
Quan tot està preparat,
els hi diu el dependent,
quan tot està preparat:
Potser vol que li emboliqui
o se l'emporta posat?
I esperant tocar calent, -bis-
miro de fer bon posat...
Si no remeno la cua, i Olé!
és perquè estic congelat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada