S'alça

S'ALÇA

Adaptació: La Trinca

Em desperto al entrar el sol

pel finestró

tot notant com una estranya sensació.

Dintre el llit passa un fet excepcional

hi ha quelcom que em tiba

més del normal,

davant meu s'alça el llençol

de forma estranya,

gairebé sembla

una tenda de campanya.

Em destapo i allà a sota “l'edredon”

veig l'octava meravella d'aquest món,

tan insòlita és la seva magnitud

que d'entrada ni me l'he reconegut

doncs veient la majestat

en què s'eleva

juraria que no es tracta de la meva.

Aixecant-se cap el cel en un esclat

i aguantant la vertical, dreta i altiva

desafia la llei de la gravetat

més tibada que una antena col·lectiva.

Ai! Maria, ara fora l'ocasió

que en traguéssim

un profit de l'inflació.

Perquè em cregui la Maria

quan li expliqui

potser que em faci un retrat

i li dediqui

Me'l faré amb l'objectiu

de l'ull de peix

i al mirar-la exclamarà:

"Vegeu com creix".

Quan em llevo

a preparar-me “l'Instamatic”

d'improvist es produeix

un fet dramàtic:

Doncs així que poso el peu

sobre el rajol

la traïdora arronsa el cap

com un cargol.

Qui l'ha vist i qui la veu, vana il·lusió!

reduïda a la mínima expressió.

I pensar que fa un moment

feia patxoca

i ara jeu covant els ous com una lloca.

I contemplo aquest fracàs filosofant,

que en assumptes

de política i braguetes

tocant tant de peus a terra sol passar

que se'n vagi tot l'invent

a fer punyetes.

[ Que ja ho deia el gran savi Salomon:

"I que curta que és

la glòria d'aquest món!". ] -x3-