FLORS I VIOLES
Lletra: Jaume Picas / Música: La Trinca
[ Tot són flors i violes,
quin dia feliç,
anem cap a bodes
que els nuvis ja tenen pis.
Ella n'és delicada com un lliri blanc
i ell gras i vermell com un cranc.
Ella du un vel a la cara
que n'és de setí
i un ram de núvia a la mà, sa!, sa!
Ell un barret de copa
que queda molt fi,
i així van tots dos a l'altar. ]
Els qui van al matrimoni
són a mig camí del cel.
Doncs jo crec que quan et cases
et prenen el pèl.
Un niuet per estimar-se
i un amor per sempre més.
Però la dona és una garsa
i et fot els calers.
Fer l'amor de tant en tant
és molt purificant.
No t'envalis,
perquè jo ja no sóc cap Tarsan.
Les virtuts del matrimoni
no m'atipo de cantar.
Però en el bram de la dona
és on va el bestiar, sa!, sa!.
[ Tot són flors i violes... ]
Ah, Ah, Ah...
Està bé això...
Tornem-hi? Tornem-hi!
A la una i a les dues: Ah, Ah, Ah...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada