VIDES PARAL·LELES
Lletra i música: La Trinca
Si hi ha un purista de l'ortodòxia,
no li deu voltes, és en Lluís.
el seu partit ha sigut sempre
el més d'esquerres del país.
I anar tirant-se cap a l'esquerra
es va escindint de tot arreu.
Eren milers, eren el poble,
i ara són ell i uns altres deu.
Però s'escindeixen els escindits
i és que no para el debat intern.
El secretari es fa Hare-Krishna,
com podran prendre
el palau d'Hivern ?
L'obrer que tenen ha trobat feina
i se'ls hi torna conservador.
El "Trotski" encerta una quiniela
i obre un "Mac Donald's"
el molt traïdor.
És la debacle! És l'hecatombe!
Sol a la lluita queda en Lluís
l'incorruptible, la gran promesa,
l'única esquerra que té el país.
Que difícil és ser pur a aquest país
i restar sempre fidel al compromís.
Si hi ha un purista de l'ortodòxia,
no li deu voltes, és don Bernat.
El baluard i el sentinella,
el més de dretes de l'Estat.
Però la "adhesión inquebrantable"
va molt de baixa a aquest país.
Eren la crema, eren la nata,
eren Espanya i ara són sis.
Ell no es canvia de jaqueta
però sovintegen les desercions,
tres se li passen a Aliança
i el sord s'apunta a Comissions.
El secretari fuig a Jamaica
amb la querida del tresorer,
aquest s'emprenya i me li explica
tota la trama a en Vinader.
És la debacle! És l'hecatombe!
Sol a la lluita queda en Bernat,
l'incorruptible, la gran promesa,
l'única dreta que té l'Estat.
Que difícil és ser pur a aquest país
i restar sempre fidel al compromís.
I ara en Lluís i Don Bernat
s'han conegut i han congeniat
i cada tarda a l'ateneu
juguen un tuti subhastat,
i dogmatitzen i pontifiquen
i coincideixen en opinar
que ara el poble ja no és el que era
i ja no es vol deixar salvar.
Que difícil és ser pur a aquest país
i restar sempre fidel al compromís.
que difícil es ser pur com nosaltres
resistint fins a la mort... dels altres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada