Avui 10.11.2011, fa 20 anys que MONTSERRAT ROIG va morir i seguint la crida feta des del blog COL·LECCIÓ DE MOMENTS m'adhereixo amb aquest post a l'homenatge blogaire en record d'aquesta gran escriptora barcelonina.
Aquesta és la portada del llibre de
Montserrat Roig titulat
"PERSONATGES - Segona Sèrie", publicat l'any 1980 per l'Editorial Pòrtic (avui en dia integrada al grup d'Edicions 62) dins la col·lecció Pòrtic-71, que en
PUIGMALET m'ha enviat
(gràcies altra vegada) perquè hi apareix l'entrevista a
LA TRINCA que l'escriptora barcelonina va fer al grup pel seu programa de televisió que, amb el mateix nom de PERSONATGES, s'emetia pel circuit català de Televisió Espanyola als anys 1977 i 1978.
Encara no m'ha arribat el llibre a casa (ha de ser cosa de pocs dies però l'última paraula la tenen els senyors de Correus) per això ja us anuncio per més endavant un post en aquest blog on comentaré algun dels aspectes concrets que es van tractar en aquesta entrevista. Per aquest homenatge blogaire, situarem l'entrevista en el context en que va ser feta i us parlaré també d'altres articles periodístics que Montserrat Roig va dedicar als Nois de Canet.
Montserrat Roig és coneguda per la seva producció literària i també per la seva tasca periodística. En aquest últim camp va començar fent col·laboracions en diverses publicacions escrites i després, salvant el rebuig inicial que li provocava el mitjà (rebuig molt estès entre els intel·lectuals d'esquerres de l'època), va entrar a treballar a televisió on excel·lí en el gènere de l'entrevista. Exemple paradigmàtic d'aquesta tasca fou el programa
Personatges on entrevistava durant 50 minuts a representants de la cultura catalana en tots els àmbits i que va començar a emetre's el setembre de 1977. Al seu llibre
Discursos testimonials en la literatura catalana recent: Montserrat Roig i Teresa Pàmies, parlant d'aquest programa Mercè Picornell Belenguer diu:
"
... podem afirmar que les entrevistes de Roig acompleixen una doble funció, primer de tot, la d'establir vincles entre els diversos 'personatges' catalans amb una comunitat que en desconeix potser la rellevància, per causa de la ignorància de la pròpia cultura a què l'ha sotmesa la dictadura de Franco; però també tenen la funció de dibuixar l'escenari complex i canviant de la Catalunya del moment ... La seva funció és, per tant, política i divulgativa...".
I, com explica la mateixa autora, aquesta vessant política fou la que precipità la supressió del programa que va ser eliminat de la programació el juliol de 1978. Una de les últimes entrevistes fou doncs la de
LA TRINCA que es transcriu al llibre que us he presentat i que va ser emesa per
Televisió Espanyola a Catalunya el dijous 28 de juny de 1978 a les 16:15 i repetida el mateix dia a les 23:15, tal com consta en la programació televisiva d'aquell dia que he tret de l'hemeroteca de La Vanguardia.
Anys després, el 6 d'agost de 1991, aparegué al diari AVUI un article fet a partir d'aquesta mateixa entrevista signat per Montserrat Roig i extret del llibre que encapçala aquest apunt. En aquell temps l'autora estava ja molt malalta i va acordar amb el diari on col·laborava aleshores que, quan alguna fase aguda de la malaltia l'impedís escriure, els seus articles serien extrets dels seus llibres d'entrevistes per no interrompre la cita amb els lectors que tant li agradava.
A més d'aquesta entrevista he trobat altres "relacions periodístiques" entre
Montserrat Roig i La Trinca, concretament dos articles que us vull destacar. El primer és un article d'opinió que es va publicar a la secció
Catalunya Endins del diari MUNDO DIARIO el dia 11 de març de 1976 i que portava el títol
"La Trinca també és Catalunya" i l'altre és la crònica que va publicar el 29 de maig d'aquell mateix any a la revista TRIUNFO parlant de l'espectacle
"7 Anys i Un Dia de Cançons" dels, com els anomena ella,
nois de La Trinca.
Encara que no he trobat la transcripció del primer, és lògic suposar que el què Montserrat Roig hi escrivia seguia la mateixa idea del que hi diu al segon que podeu llegir complet en la imatge que hi ha al final d'aquest post i del qual us en tradueixo un fragment:
"
Per als que creuen que la cultura catalana és producte d'una sola classe, la burgesia, l'espectacle de La Trinca és una bona lliçó pràctica que els simplismes no porten mai a la Roma de l'anàlisi rigorós. Per als que s'han quedat en la nostàlgia emotiva del que va ser la cultura de Maragall, Pompeu Fabra, i intenten reviure, sense posar-les al dia, les pràctiques saberudes del Noucentisme, l'espectacle de La Trinca és una bufetada moral de realitat. Per als que creuen que cal partir de l'idealisme acomplexat per no haver tingut gairebé mai el poder, la Trinca és una descarada propaganda de Catalunya. La Trinca fa l'amor amb tota la realitat de Catalunya, amb la realitat lletja i amb la realitat bonica, amb el que ens agrada i amb el que ens fa vomitar ... La Catalunya de La Trinca és una Catalunya normal, una Catalunya boja, que desbarra, cridanera i de vegades vulgar. No és la Catalunya planxada del senyor Eugeni d'Ors, sinó la més boja de Francesc Pujols. La Catalunya més normal i potser la menys coneguda per la resta de l'Estat Espanyol".
Montserrat Roig, dixit.
