Caricatura de LA TRINCA i
crítica del "Mort de Gana Show" (1973)
crítica del "Mort de Gana Show" (1973)
A l'edició del 30 d'abril de 1973 de "LA HOJA DEL LUNES" va aparèixer, a la secció d'espectacles pàgina 38, una caricatura del grup feta per Josep M. Serra en ocasió de l'estrena al teatre Romea de Barcelona de l'espectacle "Mort de Gana Show".
Aquesta caricatura, que podeu veure a la imatge que encapçala aquest post, servia per il·lustrar la crítica d'aquest mateix espectacle signada per Salvador Corbero que també podeu veure a la imatge i que jo us tradueixo a continuació:
Aquesta nova sortida de "La Trinca" als camins teatrals, no té relació directa amb les seves antecessores. Ja que el simpàtic tercet ha buscat altres col·laboradors, intentant nous camins i comprenent que hi ha coses que estan al seu abast i altres que queden lluny de les seves possibilitats.
El resultat és particularment brillant en el visual, amb uns encerts escenogràfics evidents i una mà rectora que sap molt bé el que és el teatre, en qualsevol dels seus aspectes. Josep Maria, Miquel Àngel i Toni no intenten en cap moment fer d'actors, terreny on no es mouen amb tranquil·litat, i en canvi es prodiguen com a cantants amb un molt personal quefer. I com a compositors, on el seu treball és particularment brillant.
Però igualment es prodiguen en un altre terreny, ja apuntat en bona part de tota la seva obra de creació, però que ara, amb el reforç d'aquest "misteriós Florenci Foix" arriba límits tan perillosos com desagradables. Perquè si bé augmenten progressivament les seves condicions de crítica, aquesta es mou pels pantanosos terrenys del que és xaró, amb uns excessos que fan trontollar fins als fonaments el concepte del bon gust que poguessin trobar-se en decorat, en vestuari i en altres elements posats a contribució del "Mort de Gana Show".
Les tempestes de rialles, desencadenades pels vents càlids de l'espectacle, demostren que en aquest camp de batalla és on el seu més fidel públic els sap amb les màximes possibilitats de triomf. Però hi ha sempre el risc de passar-se de rosca i això és el que els ha passat a "La Trinca" en aquesta ocasió.
La qual cosa no impedeix que hagin aconseguit un espectacle bojament "tremendista", de força còmica explosiva en relació directa amb els elements del pitjor gust que s'han utilitzat per a la seva confecció. Tot això és un perill immediat i real per al futur de "La Trinca" en tant que grup creador de "musicals". Un tipus de teatre que necessita per sorgir, la força i la popularitat. Dos elements que avui són el motor impulsor d'aquest "xou" que ha buscat un coet amb parets esquerdades, viatjant cap a una diana sense somriures.
SALVADOR CORBERO (La Hoja del Lunes - 30/04/1973)
Aquesta caricatura, que podeu veure a la imatge que encapçala aquest post, servia per il·lustrar la crítica d'aquest mateix espectacle signada per Salvador Corbero que també podeu veure a la imatge i que jo us tradueixo a continuació:
Aquesta nova sortida de "La Trinca" als camins teatrals, no té relació directa amb les seves antecessores. Ja que el simpàtic tercet ha buscat altres col·laboradors, intentant nous camins i comprenent que hi ha coses que estan al seu abast i altres que queden lluny de les seves possibilitats.
El resultat és particularment brillant en el visual, amb uns encerts escenogràfics evidents i una mà rectora que sap molt bé el que és el teatre, en qualsevol dels seus aspectes. Josep Maria, Miquel Àngel i Toni no intenten en cap moment fer d'actors, terreny on no es mouen amb tranquil·litat, i en canvi es prodiguen com a cantants amb un molt personal quefer. I com a compositors, on el seu treball és particularment brillant.
Però igualment es prodiguen en un altre terreny, ja apuntat en bona part de tota la seva obra de creació, però que ara, amb el reforç d'aquest "misteriós Florenci Foix" arriba límits tan perillosos com desagradables. Perquè si bé augmenten progressivament les seves condicions de crítica, aquesta es mou pels pantanosos terrenys del que és xaró, amb uns excessos que fan trontollar fins als fonaments el concepte del bon gust que poguessin trobar-se en decorat, en vestuari i en altres elements posats a contribució del "Mort de Gana Show".
Les tempestes de rialles, desencadenades pels vents càlids de l'espectacle, demostren que en aquest camp de batalla és on el seu més fidel públic els sap amb les màximes possibilitats de triomf. Però hi ha sempre el risc de passar-se de rosca i això és el que els ha passat a "La Trinca" en aquesta ocasió.
La qual cosa no impedeix que hagin aconseguit un espectacle bojament "tremendista", de força còmica explosiva en relació directa amb els elements del pitjor gust que s'han utilitzat per a la seva confecció. Tot això és un perill immediat i real per al futur de "La Trinca" en tant que grup creador de "musicals". Un tipus de teatre que necessita per sorgir, la força i la popularitat. Dos elements que avui són el motor impulsor d'aquest "xou" que ha buscat un coet amb parets esquerdades, viatjant cap a una diana sense somriures.
SALVADOR CORBERO (La Hoja del Lunes - 30/04/1973)
Amb l'etiqueta RECORDS publico amb periodicitat mensual, el 15 de cada mes, uns posts on aniré recollint les imatges de diferents objectes relacionats amb La Trinca. Si voleu col·laborar amb aquesta galeria virtual, no dubteu a fer una fotografia de qualsevol cosa relacionada amb La Trinca o La Nova Trinca que encara guardeu (entrades o programes de concerts, targetes promocionals, "merchandising" divers, etc) i feu-me-la arribar al meu e-mail amb el màxim de dades per identificar-la en el temps i en l'espai. Amb molt de gust, la publicaré al blog.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada