MICO PELAT
Lletra: Martí /Vidal / Arr: J.L. Moraleda
Mico pelat, cara de gat;
mico filós, cara de gos.
Sóc l'home del segle vint:
no tinc pèl, pateixo fred.
Se m'ha trastornat l'instint:
per això camino dret.
Però com que era un esglai
veure'm tot, tan evident,
per evitar algun desmai
vaig posar-me tapament.
No hauria pogut menjar
perquè no sóc gaire fort:
vaig aprendre de robar
per poder fugir la mort.
Com que no em bastava sol
i la por em feia pensar,
vaig unir-me amb un estol
decidit a comandar.
I com que estava afamat
i no em volia morir,
bo i gelat, vaig establir
el dret de la propietat.
I per defensar aquest dret
no vaig reparar en matar
al qui se'm va posar a tret
tot venint-m'ho a disputar.
Ho sé tot, però cal dir
que una cosa m'ha vençut:
mai no he pogut fer sortir
el pèl que ja m'ha caigut.
Mico pelat, cara de gat,
calb i ben calb, massa orgullós,
mereixo el nom que m'han posat,
mico filós, cara de gos.
[ Mico pelat, cara de gat,
mico filós, cara de gos. ] -x4-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada