L'ou d'en Colom

L'OU D'EN COLOM

Lletra i música: La Trinca

[ Ni al llarg de la història,

ni arreu del món

hi ha cap ou més famós

que l'ou d'en Colom. ] -bis-

Es va fer amic de la reina

i és que a ella li encantava

que li fes jocs malabars

amb un ou que li sobrava.

Fins que li va dir: Mestressa!,

si us empenyeu l'arracada

sabrem d'un cop si la terra

és rodona o bé quadrada.

La reina li va fer cas

no se sap ben bé per què.

Diuen que va ser per l'ou,

i si no, ves a saber!

Va embarcar-se amb els “Pinzons”

que també eren mariners

i van estar-se en remull

tres mesos o potser més.

Vinga descanviar la pela

i tota la calderilla,

fins que senten un calipso:

Ai, que som a les Antilles!

I tot just va tocar terra

va besar-la amb emoció,

igual que el Papa de Roma

sempre se surt d'excursió.

I van tornar cap a Espanya

i aquí s'acaba l'invent.

Semblava que era una conya

i va ser un descobriment.

I va portar de record,

per a la reina i el rei,

quatre indios amb maraques

que cantaven "Siboney".

I així, gràcies a en Colom,

hi ha tendes d'ultramarins,

tabaco, patates, mulates

i psiquiatres argentins

i els corridos mexicans

i el ritme de la patxanga

i allò de la "madre patria"

i tota aquesta mandanga.

[ Ni al llarg de la història... ]

Ni al llarg de la història

ni arreu del món

hi ha cap ou més famós,

ni que sigui més vistós,

més gloriós, més galdós,

més graciós, més marxós

que l'ou d'en Colom.

[ Ni al llarg de la història... ] -x3-